Maquillatge o tanatopràxia?

En els darrers cinc anys -podríem dir 50, però així ho entendrem millor-, hi ha dos grans esforços que convergeixen. Tots a una, el poder i els medis de comunicació treballen en una incansable estratègia de maquillatge de la realitat, i nosaltres ens esforcem de manera inhumana en fer veure que ens ho creiem.

La qüestió és que aquest maquillatge, a la que t’ho mires be és per totes bandes. El trobem a les enormes xifres d’atur que patim, maquillades a base -entre d’altres coses- d’excloure una immensa quantitat d’aturats de les llistes pel senzill fet d’estar realitzant algun curs. I ben segur que aquesta qüestió és extrapolable a tot tipus d’estadístiques retocades que ens serveixen per esmorzar, dinar o sopar i nosaltres digerim sense contemplacions.

Ara resulta que he pogut saber, que aquelles xifres optimistes sobre les venda de pisos a Espanya també pateixen aquest maquillatge tant ben estudiat. Com s’ho fan?, doncs és ben senzill, com sempre es tracta d’ometre certa informació que és transcendental per saber on som i cap on anem. El truc, digne d’un gran il·lusionista com en David Copperfield és el següent: Direm que les vendes de pisos, ho sigui les escriptures han augmentat un 20% respecte l’any anterior -que be, sortim de la crisi!- però ometrem certa informació que no volem que se sàpiga massa: un 30% de les escriptures que s’han fet aquest any son embargaments, execucions hipotecàries i donacions a compte.

Ho sigui que el que serien unes estadístiques clarament negatives, per art de màgia s’han tornat -amb el maquillatge convenient- en uns fantàstics números que ens fan somniar en que aviat “tot tornarà a ser com abans”.

Jo us donaré la meva versió dels fets, la versió d’un observador llunyà i sense coneixements profunds sobre el tema: Els pisos baixaran molt de preu. Els bancs no saben que fer-ne de tants com en tenen, però davant l’impossibilitat absoluta de cobrar prefereixen quedar-se el pis que sense res. És possible que el govern hagi d’anular part o la totalitat de les ajudes que dona a l’hora de comprar-los. Fins ara s’han mantingut molt cars de manera totalment artificial, però la llei de l’oferta i la demanda s’acabarà imposant.

Crec que no podem ser tant innocents i creure’ns tot el que ens diuen des de el govern, els bancs o els seus medis afins. Ens han enganyat massa vegades i res em fa pensar que les coses hagin canviat en lo més mínim. Lo realment important és la tendència, i ja sabem cap on va. Faríem be de ser escèptics davant de tot el que ens transmeten, no es mereixen que ens els creiem.

Escarp: Sobre l’assumpte de la “Violència”.

Reprodueixo aquest article publicat el passat 6-10-2010 a Kaosenlared, crec que val la pena llegir-lo. Per desgràcia sembla que els grans medis tan sols volen “informar” sobre una versió d’aquesta polèmica sobre la apologia de la violència a determinats webs i blogs.

Em dic Jordi Soler Alomà, soc Doctor en filosofia i l’autor d’un article del que s’ha fet servir un fragment fora de context per a criminalitzar les pàgines web independents, com Kaosenlared,  a una entrevista radiofònica.

El programa en qüestió “el món a rac1”; l’entrevistador en Jordi Basté i l’entrevistada Assumpta   Escarp (responsable de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i presumpta socialista!).

En primer lloc, en Jordi Basté s’ha desqualificat com a periodista, per traure frases d’un context en el que tenen un significat molt diferent al que se’ls confereix en el context de l’entrevista (per cert, molt tendenciosa). Per un altra banda, tampoc cita a l’autor (l’article ve signat) i atribueix el contingut a una de les pàgines web, kaosenlared.net,  on s’ha publicat (un altra mentida periodística). Al menys ara ja sabem que no val la pena escoltar “el món a rac1” (per si algú no se`n havía adonat).

En segon lloc, aquesta noia… l’Assumpta, ha pecat de solemne passerella: no tan sols s’ha deixat manipular como una cria pel seu “hàbil” entrevistador sinó que ha afegit més llenya al foc de la intolerància i el prohibicionisme. Si es tractés d’una persona culta i sencera, hauria evitat pronunciar-se sobre la base d’unes frases tretes del seu context i hauria demanat (o llegit abans) el text íntegre, en el qual podria comprovar que de lo que es tracta es de l’eventual uso legítim de la violència.

Ara ve lo més greu: si s’és coherent amb els plantejaments de la Escarp, tindran que buidar les llibreries i els prestatges de les nostres biblioteques de tots els autores que han tractat sobre l’us legítim de la violència: els clàssics grecs, els autors de la il·lustració, els romàntics, els nostres estimats Lorca, Machado, García Márquez… i per descomptat tots els clàssics del marxisme i les obres de Marx i Engels, junt a les de Ernesto Che Guevara, Simón Bolívar, i un molt llarg etcètera.

Per altra banda caldrà suprimir de la programació de la TV la major part de la programació, que es basa en la violència ,aquesta sí!, indiscriminada. Això seria lo únic positiu, donat que ens trauríem del damunt moltes escombraries..

Si comencem a decretar que hi ha temes tabú, dels que no es pot parlar, acabarem en una dictadura feixista, on no es podrà parlar de canviar el sistema, ni de la revolució, ni de res que no sigui aprovat per la autoritat “competent”.

Assumpta Escarp es l’exemple vivent de la esparveradora mediocritat que caracteritza a la casta política que patim.

Jordi Soler Alomà.

Anti-sistemes violents, el gran problema del segle XXI.

Aquest diumenge he quedat impressionat al veure la portada de “El Periódico”, no m’ho podia creure. No és que li doni massa importància a lo que publica aquest especialment tendenciós diari, el que m’ha fet esgarrifar és el veure una manipulació tant descarada, a la portada i a l’edició més important de tota la setmana, no hi ha res de casual.

Aquesta portada compleix tres de les 10 estratègies de manipulació mediàtica a les que fa referència Noam Chomsky als seus escrits.

• Estratègia de la distracció, és la base més important si parlem de manipulació mediàtica. Desvia l’atenció del públic dels problemes importants i els canvis decidits per la elit política i econòmica de manera dictatorial . La tècnica que es fa servir és la de distreure al públic amb notícies poc rellevants per focalitzar tota l’atenció en problemes sense gran importància real, cal mantenir allunyada a la gent de la base dels problemes reals.

• Crear problemes per immediatament oferir solucions, es tracta del mètode conegut com “problema-reacció-solució”. Primer es crea un problema amb la intenció de que el públic reaccioni fent-se seu el problema, assumint-lo com a propi, així és el propi poble el que “demana” unes mesures -que el poder volia aplicar però li calia el recolzament social-. Una vegada s’apliquen les mesures. El poble queda molt satisfet però tant sols ha estat portat cap on el poder volia amb un guió prèviament pensat, creat i executat pas a pas.

• Fer servir la part emocional de la gent eliminant la reflexió. Si es recorre als aspectes emocionals (la pàtria, la teva ciutat, la família, el Barça, la llengua…) l’anàlisi i el pensament crític queden perfectament tapats. Els populistes fan servir aquestes tècniques de manera continuada. Per una banda ens posen la Barcelona “cosmopolita i tolerant” i per l’altra ens mostren amb tòpics i generalitzacions els culpables dels desordres, per fer més mal usarem el prefixe negatiu “anti”, anti-capitalistes, anti-sistema, anti-globalització… i li afegirem altres qualificatius que generin rebuig com: radicals, esvalotadors, violents…

I afegiré una estratègia de manipulació nova, realment potent i de la que Noam Chomsky no parla. La manipulació de fotos o vídeos, sovint es fa servir la manipulació descarada i totalment intencionada de la imatge per donar-li un sentit i una força que pel natural no tenia. La portada del diari és la foto d’un jove amb la cara tapada i amb una tanca als braços. No hi ha cap tipus de fons ni res més, se’ns amaga tota informació que no volen que considerem.

Foto del web site dels Mossos.

També tenim a la portada una descripció dels problemes: “anarquistes radicals i okupes senten atracció per Barcelona”, “la tolerància de jutges i polítics una de les causes del fenomen”. Aquí et descriuen el problema que tenim, a l’interior del diari la solució -canvis de lleis, penes més dures…-, tan sols cal que els que ho llegeixen ho assumeixin com a idees pròpies i més endavant s’aplicarà la solució que ja fa temps que tenim pensada.

Si apliquem tot el que acabo d’escriure a la portada de “El Periódico” del diumenge passat, puc afirmar que es parla de la “violència anti-sistema” potenciant i ampliant molt el que va passar, com si això fos la notícia, quan en el fons el que hi ha és una reforma laboral salvatge feta de manera arbitrària per un govern que es diu d’esquerres.

Foto de "El Periódico".

El fet de cremar un cotxe de policia, saquejar alguna botiga i fer destrosses no deixa de ser una manera de fer-li el joc a qui creus que ataques. La premsa sempre potenciarà aquestes accions i serviran de justificació per tot el que vindrà més endavant: criminalitzar tot un moviment, canviar les lleis a conveniència, atemorir a la població, prohibir o censurar certes pàgines web, trobar un tema tangencial que entretingui al poble…

Avui és 5 de Octubre, no es parla de l’atur, no es parla de la reforma laboral,  la pregunta del dia avui a “El Món a RAC1”:  “Cal tancar els webs que inciten a la violència?”.

De moment un 90% de la gent diu que si.