..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘media

ETB, la tele feta a mida i per escrit.

with 15 comments

Que els polítics fan servir sempre els serveis públics a la seva conveniència, és una cosa que tots més o menys sabem o suposem. També coneixem la supeditació dels medis públics de comunicació al govern de torn.

Per immoral que sigui, el primer que es fa al arribar al poder és controlar el que i com diuen les coses els medis de comunicació, amb això la democràcia -i amb moltes altres coses- és exactament igual que la dictadura. El que no s’acostuma a fer és posar-ho per escrit, normalment hi ha un cert pudor a l’hora de manipular, es fa, però sense explicitar-ho massa.

El govern de coalició PSE-PP que mana a Euskadi gràcies a les seves tècniques de “devaluació democràtica”, no ha tingut cap problema en posar per escrit a la pàgina 262 dels pressupostos de cultura -te collons que sigui a cultura- cap a on cal que apuntin els medis públics: “uno de los objetivos de los informativos de ETB es desarrollar los aspectos esenciales del acuerdo de gobierno entre PSE y PP”.

Naturalment el poble no és tant estúpid com sembla, i ja ha notat com en els darrers 18 mesos la “línia editorial” dels informatius ha canviat de manera radical. Quan en Patxi López i els seus fidels companys de govern van assegurar que els medis públics serien totalment independents i no dirigits, mentien, com ben segur que han fet en altres qüestions, no els importa ni la pluralitat ni la veracitat, ells confien en els medis per manipular i transformar “el seu” poble.

Quan en Mikel Basabe d’Aralar a una comissió de control va plantejar la qüestió a la Consellera de Cultura, no va rebre cap tipus de resposta, va ser ignorat vàries vegades.

De moment alguna cosa ja han aconseguit, els informatius d’ETB ja no son els que tenen més audiència al País Basc, potser la gent se’n està cansant de ser miserablement manipulada amb els diners que ells mateixos paguen amb els seus impostos.

Tots els governs dirigeixen els “seus” medis informatius i els orienten de la manera que a a ells els convé, però crec que costa força trobar casos que això es faci d’una manera tant descarada i des de un govern amb menys legitimitat democràtica que aquest.

Aviat a Catalunya ens passarà alguna cosa semblant, uns ja pateixen per les seves “poltrones públiques” i uns altres ja deuen planificar el futur de la informació que ens subministraran.

Visca la partitocràcia i la manipulació constant.

Written by MadeByMiki

8 Novembre 2010 at 9:27 am

Chávez=Pinochet?

with 10 comments

Intentar tenir informació fiable sobre Venezuela [el corrector em diu que posi Veneçuela, però no ho faré] és impossible a Espanya i per descomptat a Europa, Estats Units i països aliats.

Sobre Venezuela tan sols sabem anècdotes, notícies tendencioses i tot el que ens diuen de manera uniforme la immensa majoria de medis informatius europeus. Naturalment si vas per “l’altra banda” (costa trobar-la, però hi és), la informació també és garbellada i poc crítica amb Hugo Chávez, això ho deuen patir a Venezuela on les informacions son controlades i censurades en certa mesura.

Però i aquí?, passa alguna cosa semblant?. Doncs clarament si, la visió que se li ha donat de manera interessada als països occidentals és totalment censurada i tendenciosa, una clara prova d’això és que la percepció actual que es te sobre el govern d’Hugo Chávez és majoritàriament el d’una dictadura, i s’associa Chávez amb Videla o Pinochet quan poc o res els fan comparables.

La premsa espanyola de manera unànime va recolzar el cop d’estat que la dreta amb un clar recolzament exterior (ja sabeu per on vaig), va organitzar el 2002.  Tots els diaris es varen posicionar contra el govern de Chávez, era una de les poques vegades (o potser no tan poques…) que de “La razón” fins arribar a “El País” tots deien el mateix, els editorials eren unànimes, tots contra Chavez. Feu una ullada a l’editorial de “El País” que va ser titulada “El golpe a un caudillo”, a veure que us sembla:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/VENEZUELA/Golpe/caudillo/elpepiopi/20020413elpepiopi_2/Tes

Curiosament, Álvaro Uribe el president de Colòmbia no te tant mala premsa com Chávez. Suposo que el senyor Uribe és més favorable a les empreses transnacionals i la seva amistat i gregarisme amb els governs occidentals el converteixen automàticament en demòcrata. Tant fa que tingui més diputats a la presó que al parlament o les seves demostrades relacions amb els grups paramilitars. Ell és “one of us” o dit d’un altra manera allò tant famós de: “Si, és un fill de puta, però és el nostre fill de puta”, i la dotzena de corporacions de la informació que monopolitzen els medis a tot el món [fa més de 30 anys que ho avisa en Jerry Mander] seguiran apostant pels seus aliats sense por, no hi ha ningú amb capacitat real de rèplica o poder per modificar la percepció dels “informats”.

El escriptor i professor de Filosofia de la Universidad Complutense de Madrid Fernández Liria fa uns dies a una entrevista deia una veritat dolorosa que comparteixo plenament: “A Europa hi ha molta censura però no es nota, les corporacions econòmiques propietàries dels medis tan sols contracten a periodistes que diguin el que a ells els interessa. Per això molts periodistes compromesos acaben a l’atur i treballant en medis alternatius sense cobrar, almenys allà poden dir la veritat”.

Tot això converteix a Hugo Chávez en un heroi?, doncs no, naturalment el que cal és ser més justos i neutrals. Hem de demanar un tracte just a la premsa o no fer-ne massa cas del que escriuen. Qui se’n recorda avui d’Hondures?, o potser és preferible per alguns seguir parlant de Venezuela?

Written by MadeByMiki

6 Setembre 2010 at 8:58 am

How teenagers consume media.

with 10 comments

Morgan Stanley.

Morgan Stanley.

Morgan Stanley, va encarregar-li un estudi en profunditat sobre el consum d’internet i els “media” [entenc com a media tot el món de l’era digital i internet] a qui millor podia fer-ho.
Per una vegada la lògica s’ha imposat i l’estudi ha estat realitzat per en Matthew Robson, un xicot de 15 anys. A aquesta, edat es considera que hi ha el grup que és a la avantguarda de la revolució digital que estem vivint. Per tant l’estudi tracta de com aquest jove i els seus amics consumeixen el “producte digital”.
L’era digital ha canviat radicalment el tipus de consum i els models clàssics de negoci, això ha creat noves oportunitats de negoci i a accelerat la desaparició de models que en poc temps s’han tornat desfasats i caducs.

L’estudi treu vàries conclusions:

  • Els joves consumeixen molta “media”, però no estan disposats a pagar per fer-ho, i de fet no ho fan.
  • No fan cas de la propaganda intrusiva que es pot veure per internet, TV o allà on sigui.
  • Els hi agrada portar al damunt gran quantitat d’informació (vídeos, pel·lícules, arxius de text… sobretot MP3) i “gadgets” electrònics.
  • Els diaris impresos, és consideren com a irrellevants i caducs.
  • El cinema, concerts, i altres segueixen gaudint d’una certa popularitat per part dels que es poden permetre el luxe de pagar-los.
  • El preu és vital a l’hora d’accedir a un telefon mòbil, es decanten per una gama mitja. I principalment limiten la seva utilitat als SMS.
  • La ràdio no els sedueix massa. En tot cas escolten alguna emissora musical, però sempre com a segona opció al “streaming”.
  • Es veu força la TV, però sovint per un programa o sèrie en concret, una vegada ha finalitzat aquesta es poden passar moltes setmanes d’abstinència. Els nois també acostumen a seguir algun partit de futbol, però la tendència va cap a fer servir internet per veure el programa desitjat a l’hora que els hi sembli.
  • Tots tenen accés a internet, i utilitzen molt les xarxes socials, especialment Facebook. Sembla que Twitter no te tant èxit i acostumen a donar-se’n de baixa. Google i You Tube son molt coneguts i utilitzats. Els hi agrada el marketing viral i detesten els banners i similars.

Després de llegir l’informe, queda clar que una nova generació de joves “tecnificats” està pujant. Segons aquest estudi els medis de comunicació tradicionals (TV, diaris, ràdio) perden la situació de referent per a en un futur proper passar a ser medis desfasats i alguns d’ells fins i tot marginals.

El que m’ha quedat clar, és que soc mes a prop (i mira que em queden lluny) d’un jove de 15 anys del que pensava. I el que sembla que ha canviat per sempre, son les eines que fem servir per informar-nos, escoltar música, veure vídeos, llegir… i la manera en que ho fem. Ara ens fem una espècie de servei “a la carta”, prescindint de les coses que no ens interessen i aprofundint fins on volem amb les que considerem interessants.

Ara que l’estudi ha estat fet a Anglaterra, i no se fins quin punt és extrapolable a aquí. Suposo que en lo general poques variacions hi hauran entre els països “occidentals”.

17325358-MediaInternet-How-Teenagers-Consume-Media

Written by MadeByMiki

12 febrer 2010 at 8:45 am