Mentides poc arriscades.

Mentides gratis.

Ara que ens inunden amb optimisme. Ara que segons ells les estadístiques ens fan costat. Ara que sembla que per primera vegada fins i tot es creguin les seves afirmacions. Ara, és el moment de recordar algunes coses.
• La taxa d’atur juvenil a Espanya és d’un 57%, quatre punts per sobre del de Grècia. Som líders absoluts i en cap moment hem deixat de ser-ho.
• L’atur que pateixen a Romania és d’un 7,5% , i no crec que per això es pugui considerar que aquell país viu un gran moment (tot i  que crec pertinent ara mateix comparar-nos amb Romania). Potser aquest serà el nostre camí, el de baixar l’atur a costa de l’emigració massiva dels que puguin fer-ho.
• Ens parlen de recuperació, de sortida de la crisi, de moltes coses, però ningú ens vol dir quin país tindrem dintre de 5 o 10 anys. Potser és perquè es vol evitar el dir la veritat, que ens han empobrit descaradament i que l’estat del benestar ha estat finiquitat per sempre més.
• Les mesures econòmiques que s’apliquen són les de l’escola de Chicago, el liberalisme econòmic. La seva principal premissa és la d’afavorir als més privilegiats, suposant que la seva riquesa anirà filtrant-se cap a les classes menys afavorides. El que sempre passa amb aquestes polítiques, tal com ja hem vist, és un enorme  augment de la desigualtat.
• De la política econòmica keynesiana o qualsevol altra derivada seva, ni se’n vol parlar. Potser és perquè la seva principal intenció és la d’afavorir les classes més populars. Estem a les antípodes d’aquesta política i la seva preocupació social.
El darrer exemple el tenim amb les xifres de la EPA. Unes xifres que poden semblar bones sempre que ens oblidem del dramàtic descens de la Població Activa,  de la qualitat del treball creat, dels ‘nous’  mini salaris o del brutal increment del format del contracte a mitja jornada.  Per cert,  si teniu un mínim d’experiència en això de canviar de treball,  sabreu  que vol dir això de la mitja jornada… 
Els signes de recuperació que alguns veuen, o són pura cuina estadística, o lo que encara és pitjor, una mentida més. Una mentida que a la llarga  es maquillarà convenientment, i com les altres amb què ens han anat marejant durant anys i panys,  els hi sortirà gratis.

Sant Jordi 2011…

Ara que per fi ha passat la diada de Sant Jordi, a diari em venen clients a comprar i comentar-me lo be que ha funcionat la diada. Doncs sí, em diuen coses com: “heu vengut molt, per Sant Jordi, oi?”, “estareu contents, la diada a funcionat molt be”, “no us queixareu, amb la de roses que heu venut!”. La resposta és sempre la mateixa: “aquest Sant Jordi comercialment ha sigut una merda i s’ha vengut menys que mai”, hi ha un punt on la sinceritat és fins hi tot molesta, però espero que a algú li serveixi per recapacitar.

Que als diaris i a les teles diguin que Sant Jordi ha estat un èxit en vendes tant de roses com llibres, que els botiguers estan molt contents i que les vacances de Setmana Santa han estat un altre gran èxit amb unes ocupacions i despesa fantàstiques tan sols té un nom: mentida, és pura mentida com tantes i tantes coses que ens “venen” a diari. Suposo que a aquestes alçades ningú s’escandalitzarà pel que estic escrivint, però ja cansa que ens prenguin per rucs tantes vegades.

Tot i tenir contacte i amistat amb força gent que treballa venent llibres i amb alguns del sector turístic, parlaré del que conec, del sector en el que porto 25 anys treballant a plena dedicació, el meravellós món de la floristeria.

El mateix dia de Sant Jordi, vaig arribar ben d’hora per poder fer un cafè i un croissant per enganyar-me i no començar directament amb la feina. Tot i que era ben d’hora, em vaig llevar a les 7:20h, com acostuma a passar a cada cantonada de la botiga hi havia una parada de gitanos venent roses, i per postres una senyora que no és gitana precisament, que és una veïna que viu a 20 metres també havia muntat la seva paradeta, com sempre. Immediatament “m’assalten” els gitanos i m’ofereixen les seves roses, jo responc: “trabajo en aquella floristería, imaginate la ilusión que me hace verte aquí”, em foten mala cara.

Deixant a part aquesta competència deslleial, que amb la crisi cada any creix sense que a ningú li amoïni gaire, hi ha un parell de fets que han fet d’aquesta diada un desastre: des de sempre si la diada cau en cap de setmana es ven molt menys, i si cau en Dissabte Sant al mig de la Setmana Santa les vendes son exactament de un 25% fins a un 50% del que consideraríem una venda normal, ho sigui que anant molt bé es venen la meitat de roses.

Com que porto un munt d’anys amb aquesta feina, tinc molts amics floristes per tota Catalunya, de fet al tenir els horaris i les condicions laborals que tenim, acostumem a compartir molt més que la feina, molts ens relacionem en el temps lliure, quedem per sopar i tenim una actitud una mica sectària on tothom acostuma a saber-ho tot dels altres. I us puc ben assegurar que aquest Sant Jordi ha estat comercialment una merda, per sort molts ja s’ho veien a venir i han actuat amb prudència, però que en un negoci on depens de les diades, el fet de que una hagi estat tant dolenta és un drama per a molts, lo fotut és quan llegim als diaris lo bé que ha anat…

Per cert, una salutació a la parella de Mossos d’Esquadra que hi havia al Mercat de la Flor de Vilassar de Mar el Dijous Sant, que van ser increpats, insultats i gairebé agredits per la massa de gitanos i pakistanesos. Els Mossos van demanar la presència de més companys al mercat per controlar la situació, aquests van venir a ajudar però a la sortida quan volien seguir-los es van trobar amb tots els pneumàtics dels cotxes patrulla punxats. L’endemà ja no hi havia ni un sol Mosso al Mercat de la Flor, suposo que devien pensar: “ja us ho fareu…”.