Coeficients de caixa i altres herbes…

Avui toca classe d’economia explicada per un que no és economista, ho sigui que amb molt de gust m’exposo públicament. Així que sense por, som-hi!

Tots hem sentit a parlar de termes com la reserva fraccionaria o el coeficient de caixa, però és possible que no sabem exactament de que es tracta. Possiblement no sabem de que es tracta perquè sempre hi ha hagut molt d’interès en mantenir-nos al marge d’aquests conceptes, tal i com sovint es diu de moltes altres coses, potser és millor no saber-ne res.

El sistema de reserva fraccionaria es basa en el dret que tenen els bancs de fer servir els diners que dipositem en ells. El banc tan sols està obligat a mantenir en líquid el percentatge establert com a coeficient de caixa.

Per tant, el coeficient de caixa, és el percentatge de diners que cal que els bancs conservin en líquid cada vegada que els hi fem un ingrés. Els bancs viuen de “fer treballar” (sovint no és més que pura especulació) els nostres diners exceptuant la part corresponent al coeficient de caixa, aquesta part teòricament és sagrada. Evidentment quan més alt sigui aquest valor menys risc hi ha de fallida bancària i d’arribar al temut “corralito”.

La xifra de coeficient de caixa varia molt a diverses parts del món, cada estat o grup d’estats fixa el percentatge que creu adequat per al correcte funcionament dels seus bancs. Per fer-nos una idea de la situació mundial, mentre a Europa el coeficient de caixa es situa a un màxim del 2% dels diners ingressats, als Estats Units des de l’any 2006 s’exigeix un 10%, i a Venezuela un 17%.

Cal destacar que tot i que semblin unes xifres més o menys importants, en els casos dels dipòsits a 2 anys o més tant a Europa com als Estats Units el coeficient de caixa és del 0%, ho sigui que tot pot ser destinat al préstec o a la inversió en tota mena de productes financers.

A la pràctica, amb aquest sistema els bancs es converteixen en uns creadors i multiplicadors del diner, ja que disposen del nostre capital i cada vegada que donen crèdit (ja sigui a particulars, empreses o al propi estat) creen el diner de la promesa de la devolució d’aquest préstec amb interessos.

Alguns economistes no han dubtat a afirmar que la reserva fraccionaria és un frau pur i dur als que dipositen els seus diners als bancs. Mitjançant aquest sistema s’ha pogut baixar artificialment el tipus d’interès, al tenir els bancs el dret de crear diners del no res equiparen la reserva fraccionaria a la falsificació y multiplicació de la moneda.

Actualment el diner i els seus substituts (obligacions, bons, deute públic…) ja no tenen bens tangibles que els recolzin, per tant ara aquest diner i altres artificis contables tan sols representen deute. Ho sigui que avui el diner tan sols representa la capacitat dels endeutats de tornar els seus préstecs amb interessos.

Diners CES, el diner de domini públic.

Sovint la meva motivació a l’hora de fer un post és purament egoista, avui em trobo de nou amb aquesta situació. Hi ha coses que tenim tan integrades i assimilades que costa molt de mirar-les de manera imparcial o diferent, els diners sense cap mena de dubte formen part d’aquests temes que no ens acostumem a plantejar, o potser és que no interessa massa que ho fem. Espero que aquest post ens serveixi per ampliar el nostre punt de visió.

L’acrònim CES en català significa “Sistema d’Intercanvi Comunitari”, el seu objectiu principal és facilitar el comerç sense la necessitat de fer servir els diners convencionals. És una evolució lògica dels “bancs de temps”.

Les seves funcions bàsiques son les de fer de sistema bancari i de diners a través d’internet i fa de mercat on la gent ven i requerix bens i serveis.

Els diners CES, és un nou sistema monetari. Tan sols cal registrar-se sense cap tipus de despesa, de fet es tracta de fer un registre a un llibre comptable, d’aquesta manera el saldo també és de domini públic.

L’objectiu d’aquest tipus de moneda no és evadir impostos, es tracta de ajudar a crear una societat més justa i evitar que el diner sigui un be privat.

Es tracta d’allò que anomenem “diner gratis”, o sigui lliure d’interessos, a més torna el poder del control del diner a la gent. Tothom comença de zero, per tant equilibra el “camp de joc” i els coneixements i habilitats son els veritables generadors de riquesa.

Desapareixen els cobraments d’interessos, l’especulació monetària, la riquesa es quedarà allà on es genera.

Existeixen casos d’intercanvis del CES per tot el món i això fa que aquest tipus de moneda sigui tan versàtil com qualsevol altra.

Si en voleu saber més tan sols cal que feu un tomb per internet, allà torbareu tota la informació que necessiteu sobre aquest sistema monetari tant interessant i orientat al ciutadà.

http://www.ces.org.za/index_es.asp

Per aprofundir en el sistema monetari actual des de un punt de vista històric, i teniu força paciència (és llarg, unes 2 hores…) podeu veure un gran documental anomenat “The secret of Oz”.

Aquí teniu el documental subtitulat al castellà: