Posts Tagged ‘Montilla’
Tinc una proposta per a TV3.
Doncs si, aquest post vull que serveixi per a transmetre una idea innovadora a TV3, la meva, la nostra, la de tots.
La proposta és en certa manera innovadora, econòmica i despertaria tot l’interès de l’audiència, això us ho puc ben assegurar. No cal trencar de cap manera la línia editorial de la casa, senzillament es tracta de donar-li un plus a l’estil habitual de TV3, si, us estic parlant del creador de “Veterinaris”, “Mestres”…
He fet un estudi molt intens (uns tres anys de llargues investigacions i enquestes), i per fí he trobat les professions que la gent vol veure diseccionades per la tele, aquelles professions que tothom vol tenir i conèixer amb més profunditat. De moment tinc tres programes diferents per anar fent boca i audiència, a veure que us semblen:
Senadors: El sempre misteriós món del senat, la línia conductora podrien ser un parell de nous senadors catalans, si, en Montilla i en Saura. Els seus maldecaps, la piscina del senat, l’adaptació a la nova feina, el salari i les dietes, . Crec que és un programa amb molt de potencial i segur que captaria l’atenció de molta audiència.
Endollats, un programa on es tracta de la trepidant i inesperada vida de tots aquells que son endollats pels seus familiars o amics als llocs més inesperats. Helena Rakosnik com a directora del Saló de la infància, Cristina de Urdangarín a “La Caixa”, Apel.les Carod, Joan Clos i un munt més de persones endollades a llocs fets a mida. Hi ha la possibilitat de fer vàries temporades d’aquest programa…
Consellers: vida i miracles dels nostres estimats consellers, els seus capteniments, els dinars de treball, els xofers, les retallades, la relació entre el seu salari i la seva productivitat, hi ha material de sobres, cal apropar els nostres herois al poble que els vota cada 4 anys.
Ho sé, hi ha infinitat de possibilitats més, jo tan sols he posat tres exemples, però aquest format televisiu dóna per a molt més, hi ha feines que veritablement ens agradaria diseccionar, jo tan sols espero que TV3 se’n adoni i tregui profit de les moltes possibilitats que hi ha.
Retallades valentes?
Hi ha moltes coses que resulten em extremadament sorprenents, i per més que li poso ganes no acabo de compartir amb la majoria social per dir-li d’alguna manera.
No entenc com el nou Govern d’Artur Mas es dedica a fer unes retallades salvatges que tan sols afecten a les classes més desafavorides i pels medis i de passada molta altra gent això és interpretat com a unes retallades valentes i necessàries. No puc entendre com amb unes poques excuses barates i amb quatre temes identitaris ens maregen de tal manera que acceptem resignadament aquestes retallades com si fossin la única via possible.
Les coses no es fan així, o com a mínim si ho fas així et mereixes el menyspreu més profund dels teus ciutadans i no una comprensió cuinada a foc lent pels medis afins al poder (no ens enganyem, els majoritaris).
La famosa auditoria de CiU cap els comptes del tripartit serveix de poc més que d’excusa per aplicar la doctrina “neocon” que estem patint. La millor excusa dels convergents (que gairebé ningú discuteix), és que retallen en sanitat i educació perquè aquestes son les dues partides més grans del pressupost, vaja, quina manera tan poc racional de gestionar, i si ho féssim més racionalment?, us deixo algunes pistes:
- Abans d’aplicar res el que caldria és fer una auditoria i un bon estudi per saber que és lo realment necessari per a la societat i on hi ha
despeses retallables o fins hi tot suprimibles sense que això afecti als desafavorits. - Caldria estudiar la necessitat o no de tots els alts càrrecs i la possibilitat no tan sols de reduir-los en quantitat, també en salaris i privilegis.
- Reconsiderar tots els acords que té la Generalitat i que ara no podem pagar, subvencions a tort i dret, medis audiovisuals, oci…
- Tampoc és gaire revolucionari, però potser ens sobren totes aquelles entitats que serveixen de poc més que de “cementiri d’elefants”, aquells pàrkings on passen a millor vida els polítics caducats. Una abraçada des de aquí al nou senador Montilla, segur que hi ha molt per fer i molt per cobrar.
- Ja estic arribant amb el tren, per tant us deixo que entre tots penseu amb quines son les prioritats i on hi ha veritables nius de despesa innecessària, no crec que costi gaire de fer-ho de manera més racional.
Dit d’un altra manera, si a casa gastem mensualment 250€ en menjar, 50€ en internet, 100€ en el cotxe, 120€ en oci, 40€ en roba… i fixar-nos en la despesa superior (la del menjar) i dir que allà és el problema i cal menjar menys és immoral. No totes les despeses tenen la mateixa entitat ni importància, dir o fer això hauria de ser delicte.
Per riure o per plorar, us deixo un link sobre les retallades, em fot una mica que sigui d’un partit polític,(intenteu prescindir d’això) però és molt didàctic:
Manifestacions massa institucionals.
Vaja, la foto te una qualitat tant dolenta que no s'hi veu el Montilla...
Aquest dissabte mentre jo estigui treballant, es “celebrarà” la manifestació per l’estatut. La primera manifestació, la del 77 ja me la vaig perdre, suposo que era massa petit per anar-hi. Tot i així us recordo que en aquella ocasió els polítics no anaven en primera filera, encara eren uns amateurs.
Resulta que la meva vida en certa manera ha transcorregut entre aquestes dues manifestacions tant institucionals, a la primera diuen que hi havia un milió de persones, cosa poc creïble, però ja se sap, al ser institucional és més fàcil inflar els números. I aquest dissabte tornem-hi que no ha estat res, 32 anys més tard res no ha canviat a millor, toca treure les senyeres i sortir a passejar-les. El problema és que jo no en tinc de senyera, ni de bandera d’Espanya (i això que ara es porten molt), ni de samarreta del barça ni res de res.
Dec ser una mica apàtrida, perquè la veritat és que cada dia quan veig els balcons amb tanta bandera em poso malalt. Mentrestant sento per la ràdio al Montilla, es veu que vol anar al capdavant de la manifestació amb una senyera sense cap missatge. I els d’esquerra aniran amb les seves estelades i missatges de sempre, els “eco-socialistes” d’IC fent acte de presència però sense saber perquè i CiU amb la seva ambigüitat també calculada, i els del PP penjant “rojigualdas” als seus balcons… i jo treballant i pensant el que penso ara, manifesteu-vos vosaltres sols polítics, o millor encara avanceu les vostres vacances i un en aneu ben lluny amb un avió polonès si pot ser amb tots els vostres assessors.
I nosaltres hem d’anar a una manifestació a tapar les vergonyes dels nostres
Quants polítics treballant per nosaltres, ui!, falta en Montilla...
polítics?, si es tracta d’una manifestació per a “la dignitat de Catalunya” el primer que hauríem de fer és no permetre que cap d’aquests voltors encapçalin cap pancarta. Amb quin dret moral els que tan sols han fet servir l’estatut per treure’m profit polític ara han d’anar els primers a la “seva” manifestació. Si el que volen és sortir macos a la TV3 i als diaris “amics”, fantàstic però no compteu amb mi, jo no us donaré cobertura.
No us penseu que soc un il·lús, n’estic totalment convençut del “èxit” d’aquesta manifestació, i de totes les que es fabriquen i promouen de manera institucional. El poder dels partits, sindicats i la propaganda gratis dels medis de comunicació sempre funcionen molt be. De fet ja fa temps que els partits s’han apoderat dels nostres petits cervells per a mobilitzar-nos pel seu interès, uns contra l’avortament, per la família, pels toros i per l’Espanya unida, i uns altres per l’estatut, contra la guerra, per l’avortament lliure i la independència. I nosaltres a sortir com ovelles a les ordres d’uns o altres, potser que tots plegats ens ho fem mirar. Potser ja és hora d’adonar-nos que els polítics son molt bons reciclant idees dels demés per més endavant fer-les servir en interès propi, i que la seva principal missió és polaritzar-nos i fer-nos creure en un món amb dues opcions.
I per acabar el post, una bonica mostra de demagògia gratuïta, si a en Montilla no li agrada el lema de la manifestació li proposo un, una frase de la seva dona Anna Hernández Bonancia que sempre tinc al cap: “Els meus fills donen poc català [1 hora a la setmana] a l’escola [col·legi alemany de Barcelona] aquesta és la veritat però be, ja ho supliré més endavant. Prefereixo que sàpiguen alemany”.
..: MadeByMiki :.. 