Posts Tagged ‘Moscou’
Vosaltres entrevisteu al corresponsal de La Vanguardia a Moscou Gonzalo Aragonés.
Feia força temps que no entrevistàvem a cap corresponsal, per tant aquesta secció crec que torna de la millor manera possible, entrevistant ara a en Gonzalo Aragonés corresponsal de La Vanguardia a Moscou.
El moment no pot ser més oportú, ja que el proper 4 de Març es celebraran les eleccions presidencials a Rússia, unes eleccions marcades pel més que probable retorn de Vladimir Putin al poder.
Gonzalo Aragonés és periodista llicenciat en Ciències de la Informació per l’Universitat Complutense de Madrid. Va néixer a Vitòria l’any 1973, però és toledà d’adopció.
Ha cobert per a La Vanguardia el referèndum de independència del Timor Oriental i els posteriors disturbis l’any 1999, la guerra de l’Afganistàn el 2001, i la guerra d’Ossètia del Sud entre Rùssia i Geòrgia el 2008.
És corresponsal de La Vanguardia a Moscou des de el 2002.
Anteriorment va treballar a Cambio16 com a cap de la secció d’informació. També ha estat redactor en cap de la revista Jaque, especialitzada en escacs.
Com sempre li haig d’agrair molt a en Plàcid Garcia-Planas la predisposició per fer d’enllaç entre Gonzalo i nosaltres. Com sempre, mil gràcies, quan no quedin corresponsals ens els haurem d’inventar…
Ajudeu-me a entrevistar-lo, segur que en Gonzalo Aragonés ens pot aportar molta llum als nostres dubtes sobre el present, passat i futur de la Federació Russa. Com sempre espero les vostres preguntes per en Gonzalo.
“El hombre que evitó que Chechenia y el norte del Cáucaso se desgajaran de Rusia es el que tiene que guiar al país entre las turbulencias económicas, políticas y sociales que se prevén en el horizonte. “Ese hombre soy yo”, vino a decir ayer el primer ministro Vladímir Putin, quien con un manifiesto publicado en el diario Izvestia inició su particular campaña electoral para las elecciones presidenciales de marzo.
Según todos los pronósticos, el hombre fuerte de Rusia no tendrá mayores problemas (aunque sea en segunda vuelta) para ganar y convertirse en el jefe del Kremlin por tercera vez. Ya fue presidente de Rusia entre 2000 y 2008.”Gonzálo Aragonés.
http://www.lavanguardia.com/20101028/54059927968/gonzalo-aragones.html
Entrevista a en Rafael Poch-de-Feliu, corresponsal a Berlín.
Ja he rebut l’entrevista a distància amb en Rafael Poch, la seva velocitat a l’hora de respondre m’ha sorprès enormement, les seves respostes compromeses, brillants i molt raonades no m’han sorprès gens.
Diu molt en favor de “La Vanguardia” el tenir aquests corresponsals d’alt nivell periodístic i humà, ha estat un veritable plaer llegir i rellegir les respostes que ens ha regalat. Des de aquí de nou tinc que agrair-li a en Plàcid Garcia-Planas la seva disponibilitat i col·laboració, i a en Rafael Poch-de-Feliu la seva amabilitat, velocitat i loquacitat a l’hora de respondre. Gràcies pel vostre temps i treball.
En Rafael Poch-de-Feliu va néixer a Barcelona l’any 1956 i ha estat corresponsal des de ben jove, actualment és a Berlín però anteriorment ha passat per les corresponsalies de Pekín (o hauria de dir Beijing?) i 20 anys a Moscou. Als seus articles es deixen veure molt els seus grans coneixements en història contemporània i un esperit crític i una llibertat a l’hora d’escriure poc habituals.
En Rafael ha publicat un parell de llibres a la col·lecció “Editorial Crítica” de Planeta, “La gran transición, Rusia 1985-2002” i “La actualidad de China. Un mundo en crisis, una sociedad en gestación”.
Tomàs: Sembla que en els darrers anys la desigualtat social a Rússia ha crescut en relació a la que existia a l’antiga URSS, quins creu que han estat els principals motius?
Rafael Poch-de-Feliu: La reforma soviètica va ser desencadenada i propiciada per la classe dirigent de l’antic règim, una classe administrativa creada per l’estalinisme i el post-estalinisme, el nord era l’auto-benefici, amb molt poc espai per a l’interès general. Amb el decorat del “comunisme”, aquesta classe tenia clars problemes per institucionalitzar els seus privilegis. Amb el nou sistema pot acumular molta més riquesa i heretar, sense xocar amb els decorats i discursos oficials (socialisme, comunisme, poder popular) de l’anterior règim.
La continuïtat entre els dos règims és clara: el 70% dels actuals funcionaris i nous rics del país, pertanyien a l’elit anterior. La desigualtat social s’ha disparat perquè el nou sistema l’ha propiciat: si amb la URSS era de 6 a 1, ara és de 17 a 1, a Moscou fins i tot de 40 a 1. Rússia és un país de matèries primeres, amb les que és molt fàcil fer grans fortunes. És a dir, hi ha un sistema-el capitalisme-que propicia la desigualtat i una base material molt còmoda per concretar-la.
Tomàs:Creus que seguirà el desmuntatge de l’Estat Social del Benestar que es ve realitzant en els darrers anys a Alemanya?. Aquesta tendència global al aprimament de la societat del benestar, És una resposta a la situació econòmica o és una nova posició ideològica?
Rafael Poch: És una estratègia per aprofitar la crisi (resultat dels excessos del capital financer) perquè el compte el pagui el conjunt de la ciutadania, començant pels de baix. Fins on pot arribar el desmuntatge? Depèn molt de les resistències socials. Si el 2008 i 2009, dos o tres països de la UE haguessin mantingut el nivell de protesta que va tenir Grècia, l’actual política no s’hauria pogut aplicar. En absència de resistències, el stablishment bancari-financer i empresarial és perfectament capaç de portar.nos de tornada al segle XIX, eliminant totes les conquestes socials que tanta lluita i sang han precisat per imposar-se. Les actuals receptes anti-crisi no són noves, sinó que pertanyen al mateix receptari neoliberal que va ocasionar la crisi. els efectes de la retallada estan sent molt pitjors en els països del sud que en els del nord (d’Europa, del món).
MadeByMiki:Ja has fet algun article sobre Wikileaks, i per tant no me’n puc estar de preguntar-te: com a periodista i historiador quina pot ser la magnitud d’aquest terratrèmol?, la veritat ens farà avançar cap a un món millor?
Rafael Poch: Disposar d’una informació millor i de major transparència, no condueix a un món pitjor. Wikileaks és una resistència. Un petit forat al mur de les mentides d’Estat que els governs i els seus mitjans de comunicació ens serveixen cada dia. Em sembla interessant i important. Un exemple a seguir. Veurem quin és el càstig.
A Europa i Estats Units, les societats estan bastant adormides (en comparació amb el dinamisme econòmic d’Àsia, o el polític-social d’Amèrica Llatina), el que exposa molt als iniciadors de Wikileaks a ser castigats pel seu atrevimient. Si el seu exemple no té un ampli suport social, el seu efecte podria ser molt reduït. Els centenars de milers de despatxos poden dissoldre en el remolí de la societat de la informació, on la quantitat actua com la boira.
MadeByMiki:Com veus des de Berlín el futur d’Espanya a Europa?, quin paper ens tenen reservat des de la “capital europea”?
Rafael Poch: La crisi de l’euro és, sobretot, a conseqüència dels desequilibris estructurals entre països. En un mercat unificat com l’europeu, el superàvit d’uns només pot suposar dèficit per als altres. El diferent grau de “eficàcia” econòmica d’un país (el problema del desenvolupament desigual, entre països i al món) té arrels molt complexes, però una de les causes principals és un sistema que propicia la desigualtat (social i territorial) en lloc de pal·liar-la.
L’actual política alemanya per a Europa redueix aquest problema a una mera qüestió de virtut: els grecs (que treballen dues hores més a la setmana cobrant la meitat que els alemanys) són poc aplicats, es diu (és veritat que no paguen impostos, però són els grecs rics els que no els paguen, ja que la majoria no té gran cosa sobre la qual tributar). Llavors, es diu que perquè siguin com els alemanys, han de retallar el seu nivell de vida un 20% o 30% més. És una teoria de bojos, perquè no van ser els grecs, ni els espanyols, ni els alemanys, que van generar la crisi, sinó un sistema internacional en què la banca financera (i les immobiliàries, i els promotors de la construcció a Espanya) feien tot tipus d’estafes i negocis ruïnosos amb l’aplaudiment dels polítics i dels mitjans de comunicació, que deia que allò era correcte, que “España va bién”, etc. El que se’ns proposa és una fórmula de bojos ….
MadeByMiki:Sempre escrius des de un profund esperit crític, quan et llegeixo veig unes enormes ganes de justícia, sobretot amb els oblidats per la història. Creus que hi ha alguna esperança?, eliminarem alguna vegada els occidentals el nostre etnocentrisme i obrirem els ulls?
Rafael Poch: El “profund esperit crític” no és més que escriure alguna cosa semblant al que penso com a testimoni de les coses. Forma part del codi ètic d’un informador. Sobre l’esperança. Sempre n’hi ha. ¿Canviarem?: Suposo que si, però la pregunta és si ho farem a temps. Mira’t les projeccions en matèria de canvi global-inclòs l’escalfament-. Això no s’atura sense un canvi en els fonaments socioeconòmics del sistema mundial. Així que hi caben totes les apostes i cal conviure amb la incertesa.
http://blogs.lavanguardia.es/berlin/
..: MadeByMiki :.. 