..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘mp3

El discurs de’n Toni Clapés al “Versió RAC1”.

with 10 comments

Des de el primer dia d’emissió escolto el programa que fa per la ràdio Toni Clapés, primer va ser “Versió Original” a Catalunya Ràdio i ara s’anomena “Versió RAC1” i evidentment com el seu nom indica el fan a RAC1. Com molts sabeu aquest programa ocupa les tardes de les 16:00h fins a les 19:00h de dilluns a divendres.

El que en principi era un programa d’humor, poc a poc s’ha anat transformant en un programa amb un fort esperit crític i amb un munt de col·laboradors de luxe. Aquí fa uns 4 anys vaig descobrir a en Santiago Niño Becerra i les seves previsions apocalíptiques i ben encaminades, i l’àcid i cínic sentit de l’humor de’n Joan Espín, la prepotència i els enormes coneixements d’economia de’n Xavier Sala-Martín, tot un món de persones interessants amb molt per dir i comunicar.

Actualment el que faig és baixar-me els MP3 dels programes que no puc escoltar en directe, i poc a poc vaig escoltant-me’ls amb tots els avantatges del món, així puc saltar-me la publicitat i les seccions que no m’agraden tant.

Avui escoltant un programa del 31 de maig del 2010 he pogut escoltar un fantàstic discurs totalment espontani sobre els nostres governants i la crisi, l’he trobat tan sensacional que us el he retallat i aquí us deixo aquests memorables 6 minuts.

Faig aquest post per compartir amb vosaltres l’esperit d’aquest programa, però també per fer un reconeixement a les moltes hores de diversió i reflexió que he gaudit durant tants i tants anys. És fantàstic que el programa de ràdio més escoltat a Catalunya per la tarda sigui tant valent i lliure.

Si us voleu baixar el fragment en qüestió, aquí teniu el link:

http://www.megaupload.com/?d=TG1QNRZC

Altres links sobre el programa:

http://rac1.org/versio/versio-rac1/

http://rac1.org/versio/

Sala-Martín contra Niño Becerra.

with 13 comments

Santiago Niño Becerra.

Aquest dimarts 23-2-2010 a “El Món a Rac1” va esclatar el que podria ser una important guerra d’economistes, o de diferents maneres de veure i viure l’economia. Per una banda hi ha en Xavier Sala-Martín i per l’altra en Santiago Niño Becerra. El camp de batalla sembla que serà la mateixa emissora de ràdio “Rac1” i potser amb incursions per “La Vanguardia” i “El País”. Aquesta serà una batalla d’egos, de comunicadors potents i sense manies a l’hora d’expressar-se.

La primera andanada ha vingut per part de’n Xavier Sala-Martín, que davant d’una pregunta de’n Jordi Basté a entrat a sac amb aquestes dures afirmacions:

Jordi Basté: Hi ha hagut uns oients que ens ho han preguntat, a ran d’un article que “El País” va publicar el Niño Becerra, aquest economista… quina impressió tens d’ell?, perquè va escriure un article molt apocalíptic sobre la crisi i sobre el que ens espera… no sé si el vas llegir, eh? Xavier, que et sembla?
Sala-Martín: Fatal… o sigui…, els economistes no estem equipats per fer prediccions, ni d’aquest tipus ni de cap altre tipus, els economistes som els metges de l’economia, nosaltres diagnostiquem els problemes i aportem solucions. Aquests economistes que diuen que el mes de juliol passarà tal i passarà qual, aquests economistes son uns farsants… perquè… farsants vull dir, en el sentit de que no saben… jo també puc dir escolta, que el mes de març passarà no se “cuantos” i després no passarà. Però que sàpiga tothom que els economistes no tenim eines precises per predir el futur d’aquesta manera, de la mateixa manera que els metges no tenen eines per predir si tindràs un càncer als 65 o si tindràs la grip la setmana que ve, per tant totes aquestes prediccions tan certeres jo les posaria totes entre cometes…

Jordi Basté: Val però es que diuen: va dir una que la va encertar, que va dir que venia…
Sala-Martín: Hi ha milions de “tios” que diuen tonteries. I aleshores, si tu els agafes tots n’hi ha un que ha encertat, hi ha milions de “tios” que compren loteria, i n’hi ha un que a encertat, però aquest “tio” no sap comprar mes números de loteria que els demés, ha tingut la sort.

Casualment ahir, en Santiago Niño Becerra va ser entrevistat al programa “Versió RAC1” de’n Toni Clapés. Mes avall us deixo la interessant entrevista en MP3, son 25 minuts que poden resumir l’estil comunicatiu i divulgador del Catedràtic d’estructura econòmica a l’I.Q.S. de l’Universitat Ramón Llull.

Cal reconèixer que ell sempre és molt directe i agosarat amb les seves idees i previsions, si a això li afegim la vessant didàctica que sempre tenen les seves xerrades, ens resulta un gran comunicador que connecta molt amb la gent. Potser el que li pesa més en contra és el seu passat al PSC (sempre sembla que no se’n vulgui recordar) i la relació que manté o a mantingut amb l’astrologia, cosa que no li dóna gaire bona fama en general.

Xavier Sala-Martín.

Xavier Sala-Martín.

Respecte a en Xavier Sala-Martín, li juguen a favor la seva manera d’expressar-se, directa i dura, sempre atacant sense pietat a tots el que gosen discutir-li els seus plantejaments. Afectat per una enorme incontinència verbal, i uns coneixements immensos d’economia, una barreja explosiva. Com a comunicador és un altre crack, connecta de meravella amb el seu públic i exposa els seus plantejaments lliberals, neo-cons i independentistes, tot a l’hora, de manera clara i entenedora. El seu enorme ego i l’actitud de superioritat fan del professor d’economia de l’University of Columbia, una persona idolatrada per uns i odiada per altres. Per cert la seva pàgina web, és sense cap mena de dubte un bon punt de partida per entendre el personatge (no deixeu de visitar-la, té el pitjor disseny de l’historia d’internet).

Pels que no som economistes, però ens agrada molt aprendre, tant un com l’altre son una autèntica mina. S’expliquen de meravella i ens transmeten els seus coneixements de manera que sempre vols aprofundir i ampliar els conceptes dels que ens parlen. Son uns apassionats de l’economia i uns excel·lents divulgadors.
El meu consell és clar, escolteu-los a tots dos, gaudiu del que us proposen i penseu per vosaltres mateixos. És un luxe sentir-los sovint, jo en sóc addicte. I per cert, tenint en compte que aquests dos economistes son habituals col·laboradors del “Grupo Godó”, us diré que en la meva modesta opinió, en Jordi Goula, l’economista de capçalera de Rac1, és un dels economistes (des de el meu particular punt de vista) menys interessant, encertats i brillants que mai hagi pogut sentir o llegir. Res a veure amb els dos monstres dels que avui escric.

Audio de l’entrevista de Jordi Basté a en Xavier Sala-Martín.

Xavier Sala-Martín.

Xavier Sala-Martín.

El primer link no acaba d’anar bé, per tant l’he penjat també en un domini propi, disculpeu les molèsties.

http://www.filefreak.com/files/130580_mk6lz/Sala-Mart%C3%ADnVs.Ni%C3%B1oBecerra.mp3%5DSala-MartínVs.NiñoBecerra.mp3

http://webmustek.com/madebymiki/sala.mp3

Audio de l’entrevista de Toni Clapés a en Santiago Niño Becerra.

Santiago Niño Becerra.

Santiago Niño Becerra.

El primer link no acaba d’anar bé, per tant l’he penjat també a “filedropper”, disculpeu les molèsties.

http://www.filefreak.com/files/130583_kxuuu/Santiago%20ni%C3%B1o%2024-2-10.mp3%5DSantiago niño 24-2-10.mp3

http://www.filedropper.com/santiagonio24-2-10

Podeu ampliar els vostres coneixements sobre aquests economistes consultant els següents links:

Pàgina web de’n Xavier Sala Martín a l’University Of Columbia.

Llistat d’articles diaris de’n Santiago Niño Becerra a “La Carta de la Bolsa”.

http://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Ni%C3%B1o_Becerra

http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Sala_i_Mart%C3%ADn

Written by MadeByMiki

25 febrer 2010 at 12:03 pm

How teenagers consume media.

with 10 comments

Morgan Stanley.

Morgan Stanley.

Morgan Stanley, va encarregar-li un estudi en profunditat sobre el consum d’internet i els “media” [entenc com a media tot el món de l’era digital i internet] a qui millor podia fer-ho.
Per una vegada la lògica s’ha imposat i l’estudi ha estat realitzat per en Matthew Robson, un xicot de 15 anys. A aquesta, edat es considera que hi ha el grup que és a la avantguarda de la revolució digital que estem vivint. Per tant l’estudi tracta de com aquest jove i els seus amics consumeixen el “producte digital”.
L’era digital ha canviat radicalment el tipus de consum i els models clàssics de negoci, això ha creat noves oportunitats de negoci i a accelerat la desaparició de models que en poc temps s’han tornat desfasats i caducs.

L’estudi treu vàries conclusions:

  • Els joves consumeixen molta “media”, però no estan disposats a pagar per fer-ho, i de fet no ho fan.
  • No fan cas de la propaganda intrusiva que es pot veure per internet, TV o allà on sigui.
  • Els hi agrada portar al damunt gran quantitat d’informació (vídeos, pel·lícules, arxius de text… sobretot MP3) i “gadgets” electrònics.
  • Els diaris impresos, és consideren com a irrellevants i caducs.
  • El cinema, concerts, i altres segueixen gaudint d’una certa popularitat per part dels que es poden permetre el luxe de pagar-los.
  • El preu és vital a l’hora d’accedir a un telefon mòbil, es decanten per una gama mitja. I principalment limiten la seva utilitat als SMS.
  • La ràdio no els sedueix massa. En tot cas escolten alguna emissora musical, però sempre com a segona opció al “streaming”.
  • Es veu força la TV, però sovint per un programa o sèrie en concret, una vegada ha finalitzat aquesta es poden passar moltes setmanes d’abstinència. Els nois també acostumen a seguir algun partit de futbol, però la tendència va cap a fer servir internet per veure el programa desitjat a l’hora que els hi sembli.
  • Tots tenen accés a internet, i utilitzen molt les xarxes socials, especialment Facebook. Sembla que Twitter no te tant èxit i acostumen a donar-se’n de baixa. Google i You Tube son molt coneguts i utilitzats. Els hi agrada el marketing viral i detesten els banners i similars.

Després de llegir l’informe, queda clar que una nova generació de joves “tecnificats” està pujant. Segons aquest estudi els medis de comunicació tradicionals (TV, diaris, ràdio) perden la situació de referent per a en un futur proper passar a ser medis desfasats i alguns d’ells fins i tot marginals.

El que m’ha quedat clar, és que soc mes a prop (i mira que em queden lluny) d’un jove de 15 anys del que pensava. I el que sembla que ha canviat per sempre, son les eines que fem servir per informar-nos, escoltar música, veure vídeos, llegir… i la manera en que ho fem. Ara ens fem una espècie de servei “a la carta”, prescindint de les coses que no ens interessen i aprofundint fins on volem amb les que considerem interessants.

Ara que l’estudi ha estat fet a Anglaterra, i no se fins quin punt és extrapolable a aquí. Suposo que en lo general poques variacions hi hauran entre els països “occidentals”.

17325358-MediaInternet-How-Teenagers-Consume-Media

Written by MadeByMiki

12 febrer 2010 at 8:45 am