Aturats i culpables de la crisi.

Com tots sabeu, pels que manen és molt important tenir sempre a punt un culpable al que assenyalar en cas de crisi.

Els ciutadans som així de senzills, digerim millor els problemes si ens donen algun culpable sobre el que carregar el mort, suposo que tenim una ànsia de justícia innata mal treballada.

Per distreure més i millor al personal, els culpables no son sempre els mateixos, que tot cansa. Si fins ara els assenyalats èren bàsicament els funcionaris (sobretot els de base), detecto que darrerament la “gran culpa” de tot es va diversificant i ara hem trobat un altre grup on focalitzar el nostre despreci, es tracta dels aturats.

La nova manera d’entendre el món, la neo-lliberal ens ensenya que tothom és responsable de la seva situació, per tant, segons això no cal ajudar als desafavorits ja que ho son perquè volen. De la mateixa manera convertim als rics en persones admirables que hem de tenir com a referent, ells son els triomfadors, tots hem de ser emprenedors, emprenedors d’èxit evidentment.

A Galícia i a Múrcia ja han decidit no donar cobertura sanitària als aturats sense prestació, a Catalunya les retallades castiguen especialment als més desafavorits. Certament això és més fàcil de fer si anem suggerint que els aturats ho son perquè volen, o que qui treballa en negre sempre ho fa perquè vol, els autònoms son uns estafadors, els funcionaris no treballen… això si, mentre ens anem fotent hòsties entre nosaltres els veritables culpables van salvant el cul, que li preguntin als dimitits senyors Ricard Pagès i Manuel Troyano president i director de Caixa Penedès respectivament, a ells i als seus plans de pensió blindats de més de 20 milions d’euros…

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/25/barcelona/1322211868.html

Polaris World, el paradís del golf.

Polaris World.

“Polaris World”, no se si us en recordeu, és una espècie de rèplica murciana de “Marina D’or”. Ara fa uns anys, el ex-futbolista i entrenador murcià Antonio Camacho, era l’encarregat de promocionar aquesta altra “ciudad de vacaciones”.

Era el turisme de “sol i platja” portat a l’extrem més radical, un complexe gegant amb apartaments, casetes i camps de golf que serien regats amb l’aigua de l’Ebre. És la “cara vacacional” de la bombolla immobiliària.

Que se’n ha fet de “Polaris World”?, doncs ara mateix és a 7 dies del concurs  d’acreedors, allò que abans coneixíem com a “suspensió de pagaments” o “fallida”. Son a la recta final de un llarg camí que els ha portat on son ara:

• Deute total: 1.263 milions d’euros.

• Entitats “enganxades”: Bancaja, amb un 50% del deute, Caja Múrcia amb un 10% més i Banco Popular, Caja Ahorros del Mediterráneo, i varis bancs estrangers.

• Estan refinançant tot el que poden, però de moment encara no se’n surten.

• 35 milions de metres quadrats de terreny adquirits a la província de Múrcia.

• El president de “Polaris World” i el seu ex-director financer estan imputats per corrupció urbanística, malversació de fons públics, prevaricació…

“Polaris World”, es troba en una situació més delicada que “Marina D’or”, i això és dir molt. Però qui se’n sorprèn ara d’això?, tot plegat era una aposta molt arriscada, res de nou, senzillament el que es porta fent a Espanya des de fa infinitat de temps. Com deia abans, es tracta d’una evolució, un pas més en el camí de la destrucció impune de la costa, l’especulació i el turisme com a gran indústria i generador “etern” de PIB.

Quan l’any 1992 pujava amb cotxe des de Andalusia, anant pel litoral camí de Múrcia ja em va alarmar el veure la auto-anunciada com a “autovia del golf”. Ho sigui que en zona mediterrània seca i dura podies veure camps i camps de gespa verda que no entenia com es regaven.

No se com però mes endavant al sentir parlar del PHN (Plán Hidrológico Nacional), em van venir a la memòria aquells camps de golf, “Polaris World”, ”Marina D’or”, els xalets i apartaments amuntegats per la costa, i tots els desastres que ens esperaven si aquella aigua s’ajuntava amb la “dictadura del totxo” que ha imperat a aquest país durant anys i panys. De fet els plans eren construir 450.000 apartaments i xalets a aquella zona.

Que se’n deu haver fet d’aquells cotxes de “seguretat” se “Polaris World”?. Anaven voltant dins d’aquell enorme recinte, controlat per garites amb vigilants i tot ben enreixat donant sensació de llei i ordre als “nous rics”. Ara el que impera és la decadència, les esquerdes i la sensació tant coneguda de: “no, si jo ja ho deia que això no acabaria bé…”.

Avui aquell enorme “resort” situat a més de 9 kilòmetres de la platja (això no ho deien a la publicitat…) te l’aspecte d’una ciutat fantasma, les reixes que separaven “l’exclusivitat del lloc” de la resta dels mortals ara li donen un aspecte de presó. Son lluny de totes bandes i sense serveis ni comerç.

Una familia feliç a can Polaris.

És molt meritori haver fet d’un tros de terra erma, sense aigua, lluny del Món un lloc on la gent ha “invertit”. Cal felicitar als venedors, polítics, a Camacho, aquella imatge d’un “nou ric” jugant al golf, amb una caseta, un cotxe de luxe, una família perfecte i envoltat de veïns com ell al final va funcionar.

Per tant, espero que “Polaris World” se’n vagi a la merda, es declari en fallida i quedi com a monument a l’estupidesa, manca de

respecte per la natura i especulació i corrupció salvatge que ha imperat a aquest país durant dècades. Podria ser el “Belchite” particular de la bombolla immobiliària, perquè ningú se’n oblidi dels desastres que s’han perpetrat amb la complicitat i col·laboració dels nostres polítics. Potser així algun dia m’animaria a anar-hi.