..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Noruega

Noruega, 22 de juliol del 2011.

with 12 comments

Aquest juliol serà recordat per a molts pel que aquest trist divendres 22 de juliol ha passat a Noruega. Tenint en compte lo molt que s’ha escrit sobre aquest dramàtic fet, jo em quedo amb les paraules de’n Rafael Poch, suposo que molts el recordareu per la memorable entrevista que ens va concedir, en Rafael ha estat enviat per “La Vanguardia” per cobrir aquest desgraciat esdeveniment in situ.

Com que joc incapaç de fer-ho millor, us deixo (per si no l’heu llegit) un fragment del seu article del passat dimarts 26 de juliol:

Integradas en el marco ideológico “neocon” del “conflicto de civilizaciones”, las grandes carnicerías en nombre del Islam devoran todo el panorama europeo, mientras la guerra benéfica de Europa en países remotos como Libia, Yemen, Pakistán o Afganistán, con horribles masacres de civiles, perfectamente equivalentes a las de Londres, Madrid o Noruega, aunque mucho más frecuentes, se pierden en la crónica de una guerra convertida en rutina.

En países como Alemania, donde los neonazis han matado a un centenar en los últimos años, y donde el mayor atentado de la historia reciente, el de la fiesta de la cerveza en Munich, con 13 muertos en 1980, fue neonazi, nunca hubo un gran atentado islámico, aunque la ciudadanía se desayuna diariamente con su inminente amenaza en los medios. En ese contexto, “no hay duda de que la amenaza del terrorismo islámico es válida” –la guerra se encarga de alimentarla- dice el portavoz de Europol, Seuren Pedersen, “pero tenemos señales de que los ultraderechistas se están haciendo más agresivos, más profesionales y están atrayendo a más adeptos”, advierte.”

Sincerament, crec que en Rafael encerta plenament amb el diagnòstic de la situació i ens deixa unes dades molt interessants per fer-nos pensar una estona. Les matances que els occidentals infringim a Líbia, Iemen, Pakistan, Afganistan… serien equiparables a les que hem patit a occident per part dels islamistes, l’única diferència és que “nosaltres” ho fem més i millor. I per altra banda hi ha un gran interès en fer-nos creure en el perill de l’enemic exterior (a poder ser musulmà…), quan queda ben clar que a Europa i als Estats Units sovintegen molt més els atemptats fets per la població autòctona.

La veritat és que poc més puc afegir a aquest fet, s’ha escrit molt sobre aquests atemptats, i per la meva banda em quedo amb les paraules que us reprodueixo de’n Rafael Poch, tot un mestre.

http://www.lavanguardia.com/mobi/internacional/20110725/54191227295/los-noruegos-descubren-el-meticuloso-plan-del-autor-de-la-masacre-del-viernes.html

Written by MadeByMiki

27 Juliol 2011 at 8:47 am

La Noruega més fosca.

with 15 comments

Feia temps que a aquest blog no feia un post sobre algun documental i les meves sensacions al respecte, per tant, ja toca. En aquest cas us parlaré sobre un impressionant (en tots els sentits) documental sobre el moviment del “Black Metal Norueg”, es tracta de “Until The Light Take Us”, i veure’l és una experiència inoblidable, us ho puc ben assegurar.

L’estil musical anomenat “Black Metal” va ser nèixer amb el disc del mateix nom de la banda britànica “Venom”, ells van ser els inventor d’una estètica, unes lletres i una manera de tocar que ràpidament va trobar infinitat de seguidors a tot el món.

Allò era anar un pas més enllà, de els Beatles fins a Ozzy Osbourne passant per Led Zeppelin i The Doors ja habien explorat el camí del mal sovint inspirats en la vida

i miracles d’Alister Crowley (aquest senyor que va néixer l’any 1875 i que mereix 200 posts, és tot un personatge…), però fins arribar a “Venom” no s’habia donat el pas definitiu, el pas de la total devoció pel satanisme sense cap mena de complexe i amb una música fosca, brutal.

El que va ser realment inesperat és la devoció i importància que va adquirir aquest moviment a Noruega, allà és on realment esvadesenvolupar durant molts anys i es va fer veritablement important com a moviment artístic i com a filosofia de vida.

El que a altres països va ser una espècie de joc, una provocació, a Noruega va adquirir una magnitud enorme. Allà va trobar tots els ingredients necessàris per fer-se gran, un pais avançat i acomodat però molt americanitzat i consumista, una societat cristiana i molt tradicional. I exactament és això el que va ser més odiat per aquest moviment, ells volien destruir aquesta societat i tornar als seus origens, o sigui eliminar el cristianisme (que veien com alié) i tornar a la religió politeista, a la mitologia nòrdica, i tornar a una societat pre-capitalista, ho sigui que en el fons eren uns nacionalistes radicals escandinaus.

Així doncs aquest estil musical i estètic a Noruega es va tornar un moviment social amb força seguiment. Entre varis dels grups i seguidors es va crear el “Inner Circle”, una espècie d’organització secreta que tenia com a objectiu erradicar totalment el cristianisme de Noruega. Entre el 1992 i el 1998, 52 esglésies van ser totalment cremades per tota Noruega i es van profanar més de 15.000 tombes. A més va haber-hi una espiral d’assessinats i suicidis enorme, sobretot entre els propis membres de les bandes, entre això i l’empresonament de molts dels integrants d’aquests grups, el moviment cap a finals dels anys 90 va anar desapareixent, per acabar donant pas a una nova generació de músics més comercials i menys radicals.

El “Black Metal Norueg” a part d’un munt de cendres i molts discs (força semblants) ens ha deixat un munt de fotos memorables i el millor “corpse-paint” (sí, allò de pintar-se la cara per fer més por…) que mai s’hagi vist.

No és casual que molta gent tingui interès per aquest tipus de música i estètica, la veritat és que ha estat un moviment artístic i creatiu molt important, que al fer-se famós a tornat amagar-se i tornar a la marginalitat. Això és el que va captar el fotògraf de New York Peter Beste que va passar 7 anys a Noruega fent unes increibles fotos que van ser exposades a un munt de galeries d’art, i que més eddavant van sortir el seu llibre True Norwegian Black Metal, una antologia de 216 pàgines que parlen de la seva immersió a la part més fosca d’aquestes bandes.