Posts Tagged ‘Obama’
Sempre que venen eleccions, Goebbels reneix.
Una parella com cal.
Joseph Goebbels en certa manera no ha mort, ell i la seva manera d’entendre la política reneix.
El responsable del Ministeri d’Educació Popular i Propaganda de l’Alemanya Nazi, perfectament avui podria treballar al pentàgon, a la Casa Blanca o a qualsevol dels nostres partits polítics majoritaris.
Quan ens parlen de “la mort” d’Osama Bin Laden, Goebbels riu a la seva tomba.
Quan en Camps parla de l’avi de Zapatero, Goebbels riu a la seva tomba.
Quan Obama guanya el premi Nobel de la Pau, Goebbels riu a la seva tomba.
I n’estic ben segur de que cada vegada que “es celebren” eleccions, Goebbels riu a la seva tomba.
A veure si trobeu familiars els principis de la propaganda utilitzats per en Goebbels:
1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic.
Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.
2.- Principi del mètode de contagi.
Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.
3.- Principi de la transposició.
Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventen d’altres que distreguin”.
4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració.
Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.
5.- Principi de la vulgarització.
Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.
6.- Principi de l’orquestració.
La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat”.
7.- Principi de renovació.
S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.
8.- Principi de la versemblança.
Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els ” globus sondes” o “informacions fragmentaries”.
9.- Principi de l’acallament.
Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contraprogramant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.
10.- Principi de la transfusió.
Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.
11.- Principi de la unanimitat.
Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.
John Pilger, “la guerra que vostè no veu”.
Ja fa força temps que no parlo de cap documental, ho sigui que avui ja toca tractar sobre el prolífic documentalista australià John Pilger. En John porta més de 50 anys de carrera periodística, ha estat corresponsal a multitud de guerres i això l’ha impulsat a intentar comunicar allò que ell ha viscut en primera persona. Ha produït 56 documentals per a la televisió, un parell més orientats al cinema (el darrer va inclòs integre a aquest post) i ha escrit un munt de llibres.
Si en Thomas Jefferson va dir “La informació lliure és la moneda de canvi de la democràcia” en John Pilger és autor d’una altra sentència intel·ligent “Jo sé quan Bush menteix, se li mouen els llavis”, potser amb això us podreu fer una idea de quin tipus de personatge és i quina ideologia professa.
Al documental que avui us presento, “La guerra que vostè no veu”, hi trobareu molta informació sobre el món on vivim i el tracte periodístic que se li dóna, de fet aquesta és la qüestió, quina és la informació que rebem i quina intenció oculta porta.
La veritat, en John Pilger a aquest documental fa la crítica més àcida i punyent al periodisme occidental i les seves servituds. És un veritable plaer veure les cares de pànic de molts periodistes i polítics entrevistats davant les preguntes incòmodes de’n John.
Aquest documental és molt dur, quedeu avisats els més sensibles, el seu contingut és en el fons i en la forma absolutament esgarrifós. Tot i així, val la pena veure’l i sortir-ne una mica tocat però amb una nova perspectiva.
Per cert, l’accent anglès amb el que parla en John és sensacional, em fa molta gràcia…
Altres visions sobre Líbia.
No tot el que podem trobar avui per Internet coincideix amb el que ens van dient pels nostres medis de comunicació. Des de el meu punt de vista, per fer-nos una idea de que coi està passant a Líbia i perquè som on som.
Per una banda us deixo el testimoni de la senyora Leonor Massanet , es una mallorquina llicenciada en psicologia i farmàcia i passa llargues temporades a Líbia. Aquesta senyora ens dóna una visió absolutament diferent de la oficial, exactament tot el contrari del que ens diuen.
I per un altre banda, també us deixo una explicació dels veritables motius que ens han portat ara a bombardejar als que fa quatre dies eren els nostres aliats. Suposo que molts ja us en feu una idea, però per posar-hi dades podem fer una ullada a la pàgina web http://www.energy-pedia.com/, allà hi trobareu una més que interessant pàgina orientada als que volen fer negocis globals relacionats amb la energia. A l’apartat “News by region” podem mirar les notícies sobre Líbia dels dos darrers anys, a veure si trobem alguna pista… 
Per començar en aquests darrers anys tant al desert com al mar s’han localitzat nous jaciments petrolífers, anem passant els dies i veiem com el govern de Gaddafi ha rescindit contractes d’explotació a diferents multinacionals petrolieres.
Potser les tres notícies més significatives sobre la qüestió son:
http://www.energy-pedia.com/article.aspx?articleid=133583 : Gaddafi estudia la nacionalització de les companyies petrolieres estrangeres.
http://www.energy-pedia.com/article.aspx?articleid=133919 : Gaddafi va instar als libis a que recolzin el seu pla per recuperar els ingressos del petroli i socialitzar-los.
http://www.energy-pedia.com/article.aspx?articleid=134161 : El Congrés retarda el pla de repartiment del petroli de Gaddafi.
Aquest és l’altre punt de vista que hi ha de la situació que vivim, això significa que Gaddafi sigui un gran demòcrata?, jo diria que no. Que al seu govern no hi ha corrupció? Doncs possiblement n’hi ha i no poca. Que ha comés abusos contra el seu poble? També pot ser…
Però si amb això n’hi ha prou, potser ens faltaran bombes per a tots…
..: MadeByMiki :.. 