..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Olot

La Biblioteca Social d’Olot.

with 13 comments

Fa uns dies vaig rebre un mail de la “Biblioteca Social d’Olot”, es veu que van llegir el post sobre en Stéphane Hessel i el seu ja famós llibre “Indigneu-vos”. A aquesta biblioteca disposen de les versions en català i castellà en format PDF i es poden descarregar sense cap problema.

Aquesta biblioteca és un projecte del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot, i el seu objectiu és tenir un bon arxiu de llibres en paper o PDF, ben catalogats i sempre a disposició pública. Com podeu suposar aquesta biblioteca està especialitzada en llibres de temàtica social, històrica i científica.

També tenen com a missió fer traduccions de llibres socials al català i fins hi tot de fer edicions pròpies.

Pels que no som d’Olot resulta molt interessant anar a http://www.bsolot.info i fer una ullada al seu catàleg d’obres en PDF, com és evident hi ha una gran representació d’autors i obres anarquistes, però aquesta biblioteca no exclou altres temàtiques i ideologies.

Si voleu col·laborar aportant material que tingueu, traduint textos al català o de qualsevol altra manera us podeu posar en contacte amb ells, tota col·laboració és benvinguda.

Written by MadeByMiki

12 Abril 2011 at 8:40 am

Desesperació.

with 28 comments

A hores d’ara tothom deu estar assabentat de l’assassinat d’Olot. Resumint de la informació que tinc fins ara: L’assassí treballava per una constructora i des del Març no cobrava, havia presentat denúncies, però no havia obtingut resposta, a l’empresa li havien notificat que després de Nadal el despatxarien i sembla que el banc li començava a embargar per no pagar els deutes. Davant això ha decidit matar els propietaris de la constructora, pare i fill, al director i a una treballadora del banc.

Abans de que comenci l’escarni públic cap a aquesta persona, m’agradaria plantejar una sèrie de qüestions sobre les que crec necessari reflexionar abans d’emetre o acceptar judicis premeditats. I és que si la història és tal qual l’he resumit, hi ha més temes a analitzar dels que pot semblar a simple vista.

En primer lloc no parlem d’una persona a qui se’l despatxa “per culpa de la crisi”, sinó d’algú a qui se li deuen diners. Diuen testimonis que pare i fill, propietaris de la constructora on treballava, esmorzaven al mateix bar cada dia des de feia dos anys, del que es dedueix que moltes penúries econòmiques no passaven. A més, havien pagat a l’home amb un taló sense fons.


En segon lloc, havia posat una denúncia per impagament, però ja sabeu que la justícia és extremadament lenta i no havia obtingut resposta. Per tots és sabut que la justícia està col·lapsada: és un servei que costa molts diners i pràcticament no genera beneficis, per tant falten recursos per totes bandes. Això no és un gran problema si fiques una denúncia perquè t’han robat la cartera però si que resulta un problema, i greu, quan tot el que tens depèn de la rapidesa de resolució del cas.


En tercer lloc, sembla que el banc havia procedit a notificar-li l’embargament del pis per impagament. No només es quedava ell al carrer, sinó també el seu pare de 80 anys, amb qui vivia.

Davant aquestes fets l’home ha decidit matar als implicats en la història. La pregunta és: mereixien morir aquestes 4 persones? En aquest punt deixem de banda la realitat objectiva per entrar en judicis personals. Ens trobem davant d’un cas on hi ha tantes ramificacions que la culpa no és de ningú. Quan es parla de la crisi, gairebé tothom està d’acord en que s’hauria d’agafar als personatges de Lehman Brothers que van iniciar les hipoteques escombraria i penjar-los del genitals al mig de la plaça del poble. Però… què passa quan aquest pedra cau enmig de l’aigua i genera unes ones que arriben fins a Olot en forma de crisi immobiliària? Tenen els banquers i els constructors la mateixa responsabilitat?

El tema dels constructors és el més senzill: Si aquestes persones tenien diners, havien de pagar a l’home. Si eren conscients de la situació d’embargament, havien de pagar-lo, com a mínim el que li devien. Més enllà d’això, pertoca a cadascú jutjar si el fet de “mantenir un bon nivell de vida” a costa de veure com dues persones van al carrer mereix la pena de mort. Personalment crec que no, que s’hauria d’haver solucionat legalment, però la justícia no ha arribat a temps.

El tema dels banquers és més complex, ja que la situació de l’assassí segur que no era responsabilitat seva, com segur que tampoc ho era l’ordre d’embargament. Per entendre’ns, eren uns “mandados”. Però permeteu-me utilitzar un símil dramàtic: És responsable, en part o totalment, el treballador d’una fàbrica d’armament de les morts que causin aquells productes? Segurament a aquestes persones els sabia greu la situació d’aquest home, possiblement la consideraven injusta, potser fins i tot van discutir amb el cap de zona o algun superior, però al final la van executar igual, emparats amb la llei, també val a dir.
Es pot dir que van actuar de forma egoista. Els semblava malament (espero) però ha varen fer igual. Igual que el fabricant d’armes. El món no és just, però jo només faig la meva feina. Quan acceptem un càrrec, acceptem una responsabilitat ineludible per les nostres accions. Sempre tenim la opció de deixar la feina si la nostra integritat moral es veu afectada i ficar-nos a fer de bombers, obrir una verduleria o ser guarda forestal.
Amb això no estic justificant l’acció de l’assassí, que sens dubte hauria fer millor utilitzant l’escopeta contra els artífexs primers de la crisi dels que parlava abans, o contra els màxims responsables de la entitat. Però és evident que sempre “pringa” l’últim mico, i tal com estan les coses s’ha de ser conscient de que aquestes situacions es poden donar, ja que no parlem de no concedir un crèdit, sinó de fer fora de casa a dues persones que no tenen culpa de res.

Resumint i concloent: no podem esperar que enmig d’una situació desesperada, i moltes vegades injusta, tothom segueixi les lleis de cortesia ciutadana i accepti el seu destí imposat sense queixar-se. La llei i el mercat no han tingut cap mena de mirament en no pagar aquest home i en fer-lo fora de casa (recordo: si realment és això el que ha passat) però el que no pot ser és que assumim que no hi ha responsables.
Desconec si és el cas d’aquest banc, però en hi ha molts d’altres amb ex-dirigent cobrant pensions multimilionàries mentre la gent pateix desnonaments indiscriminats. Les lleis del mercat i dels bancs no poden estar mai per sobre de les consideracions morals, sinó es quan passen aquestes coses.

Si els constructors haguessin pagat, això no hauria passat.


Si li haguessin ofert un dels pisos que l’home havia construït durant aquest temps, això no hauria passat.


Si la justícia hagués estat més ràpida i justa, això no hauria passat.


Si el banc hagués pres paciència fins que s’hagués dictat sentència, això no hauria passat.


Ara això ha passat, i tothom es fica les mans al cap.


Jordi! …………………………………………………………………………………… ho sigui: MadeByJordi de nou!

Una de les coses que m’ha impressionat d’aquest cas és un detall d’aquells significatius: la policia no l’ha enxampat pels assassinats, la cosa a anat així:

Segons han explicat fonts policials a aquest diari, l’assassí, Pere Puig, ha deixat el cotxe mal aparcat davant de la sucursal de la CAM, al carrer Lorenzana, en ple centre d’Olot, i ha entrat a l’entitat a matar les dues últimes persones de la seva cursa sagnant, dos empleats.

Ha estat en aquells moments que un cotxe de la policia municipal s’ha aturat davant de la sucursal en veure el cotxe mal aparcat. Aleshores els agents han ensopegat amb Puig, que sortia de l’entitat amb el rifle de cacera a la mà. En intentar detenir-lo, durant el forcejament, l’arma de l’assassí s’ha disparat accidentalment i el tret ha impactat a la façana d’un dels edificis del carrer, on precisament hi ha una funerària.”

Written by MadeByMiki

15 Desembre 2010 at 11:40 pm

Arxivat a Economia, Premsa

Tagged with , , , ,