..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Palau

Letització política catalana.

with 4 comments

leticia-sabater--575x323La nova política ja és aquí, el que ara es porta és el “sistema Letícia” o la Letització política”. I no us parlo de la nova Reina, no, aquesta no aporta res. Us parlo de la Gran Diva, la Letícia Sabater, aquesta catalana universal que és la principal inspiradora del moment polític actual.

La senyora Sabater, va anar cap a Miami a solucionar un problema crònic, als seus 48 anys necessitava eixamplar-se la vagina. Un problema que ha arrossegat durant 5 relacions estables, i alguna altra que no ho ha estat tant. Han sigut anys de patiments i llargs silencis, però avui en dia la ciència ho cura gairebé tot.

Una vegada arribada a la Clínica Saint Saint Paul de Miami, va canviar de parer, i va afegir a l’eixamplament una altra interessant operació, la de recuperar la seva virginitat. Les seves declaracions posteriors han estat memorables: Ahora soy diferente, me siento a estrenar”.

1433101484_161692_1433101576_noticia_normalDoncs sí, aquesta és la llum que han seguit a ICV-EUIA per exemple, com si això de ser a l’Ajuntament de Barcelona fos una novetat per a ells. Així doncs ben be a última hora  van fer una macro-aposta amb Guanyem, Equo, Podem i Procès Constituent. I així s’ha forjat el miracle, i com unes innocents donzelles virginals tornen a ser a l’Ajuntament de Barcelona. Una maniobra molt arriscada, però amb un éxit més que considerable, ara tornen a tocar poder i remenar les cireres.

 

untitledAquesta mateixa setmana s’han apuntat al “Sistema Letícia” la parella de fet CiU. Dos partits en un que com a característica en comú tenen la corrupció ( Banca Catalana, Caric, Adigsa, Ferrocarrils, Pretòria, Palau i l’espectacular cas Pujol), i l’endeutament crònic, tan sols UDC ja deu més de 16 milions d’euros, una xifra absolutament impagable.

Però clar, tot te solució amb la cirurgia adequada, i per començar canviar-li el nom al partit i refundar-se, és una bona manera de recuperar una falsa virginitat i puresa de cara a eleccions vinents.

Amb això i moltes altres coses som molt avançats a Catalunya. Qui practica l’immovilisme acaba escaldat, això han patit Izquierda Unida, el PP o el PSOE.  Cal seguir la llum, tal i com va pasar a la trancisió ara toca canviar l’estètica com a mínim.

Anuncis

Written by MadeByMiki

19 Juny 2015 at 11:38 pm

Pallerols i d’altres – La Pilar Rahola i el periodisme.

with 14 comments

Ahir pel matí el “Grupo Godó” es va veure obligat a parlar del “Cas Pallerols”, l’escàndol que es va muntar el dimarts amb la pràctica ocultació de la notícia als medis públics i subvencionats catalans va ser massa gran.

A les xarxes socials i als pocs medis més o menys lliures que queden l’indignació va ser descomunal. Així doncs l’endemà de la notícia la qüestió va ser tractada amb més profusió (que no amb més profunditat) a “Rac1” i a “La Vanguardia”, va ser tractada, però com?, posem com a exemple el que es deia a la columna de la periodista mediàtica Pilar Rahola:

http://www.lavanguardia.com/encatala/20130110/54361733588/pallerols-i-d-altres-pilar-rahola.html

Analitzaré a la meva manera el que allà diu la periodista:

Enric Millo era un dels cridats a declarar al judici, per l’època en què corria alegrement per Unió”

Enric Millo és ara del PP, va fer un salt no massa llarg de UDC al PP, però ja que hi som si podem escampar una mica la merda no perdrem l’oportunitat. I això ens pot ajudar de cara al missatge que se li vol donar a l’article.

El cas Pallerols és especialment lleig per les seves característiques”

Queda força suau això de lleig, però comença amb una espècie de crítica per més endavant donar-li la volta.

finançament irregular d’UDC”

Això en toca el que no sona, m’emprenya que es parli del “Cas Pallerols” quan el cas en realitat es tracta del ”Cas treball”, i també em fot el mot “irregular”, no sería més adequat parlar de “finançament il·legal” per exemple?. O és que si jo robo algú em dira que m’he finançat de manera irregular?.

l’exemple del PP, que és el que més crida. Un partit que està empastifat per l’escàndol de corrupció més greu de la història”

Entrem en matèria, el PP és el partit més corrupte de la història!, casi res, lo de UDC és una minúcia per la Pilar, no ens conformem en escampar la merda, hem de fer veure que els veritables corruptes son els altres.

els ERO i els diners de l’atur, i un altre amb l’exministre Blanco…”

Seguim amb el guió d’abans, els altres si que son professionals de la corrup

ció.

CDC també ha dit la seva per boca d’un agosarat Santi Vila, a qui no deuen haver passat l’arxiu del cas Palau.”

Li afegim una mica de corrupció a CDC perquè no es noti massa cap on escombrem… Això sí, no esmentem a cap corrupte, això seria mullar-se massa, tan sols parlem d’un que ha criticat a UDC.

la falta d’una llei seriosa de finançament dels partits polítics ha comportat una pràctica corrupta que ha contaminat la política global. Ni un sol partit no es pot gastar el que es gasta en campany

es i propaganda”

I descobrim qui obliga als partits a delinquir, perdó, volia dir finançar-se de manera irregular.

PP i PSOE els qui han impedit que aquesta qüestió es resolgués, i així estem”

Com si fos una peli patètica americana hi ha una “moraleja final”. La culpa no és seva, la culpa és del PP i el PSOE que obliguen als partits a delinquir, i mira que son dolents aquests partits espanyols que ens aboquen a la corrupció.

No, jo no soc periodista, ja ho sabeu, tan sols soc un florista que molt de tant en tant escriu coses. Però el que em pregunto avui és: i la Pilar Rahola en realitat que és?, jo ja en tinc la resposta, i us donaré una pista: la resposta no és: una periodista.

Written by MadeByMiki

11 gener 2013 at 9:55 am

La teoria del caos.

with 12 comments

Cada vegada ho tinc més clar, això deu ser lo que anomenen “la teoria del caos”. Que més o menys per qui no ho recordi, és aquella coneguda teoria que diu que una papellona movent les seves ales a Tailàndia (per posar un lloc) pot provocar un huracà als Estats Units, o dit d’una altra manera que els fets petits no sempre porten conseqüències petites.

I això és el que m’ha passat darrerament, des de fa un mes el meu horari laboral ha canviat d’una manera mínima, senzillament començo 15 minutets abans i els recupero al plegar també 15 més d’hora. Oi que sembla un petit canvi?, doncs he quedat totalment sorprès de les conseqüències que s’en han derivat.

Naturalment em tinc que llevar més d’hora, però en lloc del tren ara agafo l’autobus per una qüestió purament logística. Allà m’he trobat amb molts “exiliats” del tren, i tots plegats enlloc d’anar fins a la Plaça d’Espanya parem a Palau o Maria Cristina. El viatge és més curt i còmode però també comporta certs problemes com el fet d’impossibilitar l’ús del ordinador per fer els posts mentre escolto música (no hi ha prou espai), això ho he solventat amb el meu ara indispensable tablet, però al ser el viatge més curt els posts encara son més precaris i la producció baixa. S’ha acabat allò de tenir posts guardats a la recàmera per treure’ls en moments d’increment de feina o de manca d’inspiració.
El fet de baixar a Maria Cristina també m’ha obligat a “gaudir” de més dosi de metro, un lloc improductiu i que no em motiva gens. Tot i així al pujar al principi de la línia puc seure i llegir-me l’exemplar de “La Vanguardia” que regalen cada dia al bus, gràcies, per cert.

Lo millor de tot ha estat que a l’hora de plegar sovint faig un llarg. passeig de mitja horeta ben bona, sempre variant el trajecte per fer-ho més interessant i cap al bus. Prefereixo això a anar a buscar un tren que per prop que em quedi, ara veig com a massa incòmode i massa pròxim a la feina, Ja hi aniré quan plogui i no vulgui passejar.

Ja ho deia el “Capità Enciam”, “els petits canvis son poderosos”.

Written by MadeByMiki

24 Octubre 2011 at 10:44 pm