Posts Tagged ‘periodisme’
La lluita contra la indiferència.
En Plàcid Garcia-Planas acaba de publicar un nou llibre, es tracta de “Como un ángel sin permiso”. El començo a llegir amb moltes ganes i a la pàgina 15 ja tinc que parar de llegir una estona, l’impacte és brutal, aquest periodista sempre ha estat molt més a prop de la literatura que del periodisme convencional.
Amb el temps, me’n he adonat de que allò que admiro especialment de la manera d’escriure de’n Plàcid és el fet d’evitar la temptació de caure en estadístiques, posicionaments maniqueus o descripcions asèptiques. No espereu res d’això, en Plàcid lluita sense descans contra la indiferència, i ho fa amb les mateixes armes que van fer servir altres admirats predecessors seus, amb un estil de periodisme més literari, amb l’esperança d’emocionar i de transmetre’ns sempre humanitat, per difícil que això moltes vegades li resulti.
Per a desesperació de molts, la pretensió del periodista no és la de crear opinió, no ens vol fer posicionar, tan sols pretén que reflexionem, que aquell relat no sigui un altre impacte més. Hi ha infinitat d’impactes que dia a dia ens insensibilitzen una mica més i ens allunyen del pensament humà, és d’agrair que de tant en tant algú es preocupi de cultivar la nostra capacitat d’imaginar i treure conclusions per nosaltres mateixos.
El nou llibre d’en Plàcid el podreu trobar pel fantàstic preu de 10 euros, ho sigui que per si us interessa:
http://www.edicionescarena.org/cont/398
O en versió e-book al preu de 3 euros:
Quan convé anem a veure que diuen els de Lynce…
Aquest cap de setmana passat els diaris han tingut molta feina, en principi per no parlar massa de la manifestació dels indignats, i més tard a l’hora de fer el recompte de manifestants.
Hi ha un diari en concret que s’ha lluit a l’hora d’informar, es tracta de “La Razón”. La manera d’informar d’aquest medi sovint és surrealista, és evident que tots els diaris tenen tirada cap alguna tendència política, però en el cas de “La Razón” la seva deriva cap a la dreta més radical és escandalosa.
Tan sols cal fer una ullada als seus titulars i a les seves portades per adonar-se’n del que estic dient. Una de les coses que més gràcia m’ha fet és l’utilització de les dades de la empresa LYNCE, dedicada al recompte de manifestants a Madrid. Aquesta empresa és famosa per donar les xifres més baixes de participació, això no seria cap problema en principi, però resulta que tan sols van a buscar a LYNCE quan els interessa, quan els hi va alguna cosa en la manifestació publiquen les dades dels convocants i endavant.
Aquí us deixo uns exemples de participació en manifestacions, son aquelles dades que molts no volen que contrasteu:
En favor de la Vida y la Maternidad (17 octubre 2009, Madrid)
|
Fuente |
Personas |
|---|---|
|
Organizadores |
2,000.000 |
|
Comunidad de Madrid |
1,200.000 |
|
El País |
265.000 |
|
Policía local |
250.000 |
|
El Manifestómetro |
De 48.530 a 72.795 |
|
LYNCE |
55.361 personas* |
*Segons LYNCE, els organitzadors han multiplicat per 36 l’assistència a la manifestació.
España, Vida Sí (7 marzo de 2010, Madrid)
|
Fuente |
Personas |
|---|---|
|
Organizadores |
600.000 |
|
LYNCE |
9.726* |
*Segons LYNCE, els organitzadors han multiplicat per 62 l’assistència a la manifestació.
Som una Nació. Nosaltres decidim. (Barcelona, 10 julio 2010.)
|
Fuente |
Personas |
|---|---|
|
Organizadores |
1,500.000 |
|
Guardia Urbana |
1,100.000 |
|
LYNCE |
62.000* |
*Segons LYNCE, els organitzadors han multiplicat per 24 l’assistència a la manifestació.
BAKERANTZ, LEGALIZAZIOA.(Bilbao, 19 febrero de 2011.)
|
Fuente |
Personas |
|---|---|
|
LYNCE |
40.960* |
*Tan sols hi ha les dades de LYNCE.
VÍCTIMAS DEL TERRORISMO (Madrid, 9 abril 2011)
|
Fuente |
Personas |
|---|---|
|
Organizadores |
200.000 |
|
El País |
19.050 |
|
El Manifestómetro |
20.000 |
|
LYNCE |
18.341* |
*Segons LYNCE, els organitzadors han multiplicat per 11 l’assistència a la manifestació.
“Spanish Revolution” (Madrid, 20 de mayo 2011)
|
Fuente |
Personas |
|---|---|
|
El País |
25.000 |
|
LYNCE |
17.460* |
*Aquí trobem dues xifres molt semblants d’assistència a la manifestació.
NO AL PACTO DEL EURO. TOMA LA CALLE (Madrid, 19 junio 2011)
|
Fuente |
Personas |
|---|---|
|
Democracia Real Ya. |
200.000 |
|
Acampada Sol. |
Más de 150.000 |
|
LYNCE |
37.742* |
Per cert, les dades de LYNCE sobre la darrera manifestació a Barcelona dels indignats encara no son públiques, per això no les trobeu aquí.
Amb aquestes dades de LYNCE queda ben clar lo complicat que és mobilitzar a una població absolutament pasiva, també queda clar lo senzill que resulta dir xifres disparatades però que queden molt impactants, i que a sobre qui llegeix i escolta uns determinats arguments acaba amb una visió de la realitat molt estreta. Potser per això els dos llibres que tinc ara a la capçalera del llit son d’escriptors tan oposats com César Vidal i Jerry Mander.
John Pilger, “la guerra que vostè no veu”.
Ja fa força temps que no parlo de cap documental, ho sigui que avui ja toca tractar sobre el prolífic documentalista australià John Pilger. En John porta més de 50 anys de carrera periodística, ha estat corresponsal a multitud de guerres i això l’ha impulsat a intentar comunicar allò que ell ha viscut en primera persona. Ha produït 56 documentals per a la televisió, un parell més orientats al cinema (el darrer va inclòs integre a aquest post) i ha escrit un munt de llibres.
Si en Thomas Jefferson va dir “La informació lliure és la moneda de canvi de la democràcia” en John Pilger és autor d’una altra sentència intel·ligent “Jo sé quan Bush menteix, se li mouen els llavis”, potser amb això us podreu fer una idea de quin tipus de personatge és i quina ideologia professa.
Al documental que avui us presento, “La guerra que vostè no veu”, hi trobareu molta informació sobre el món on vivim i el tracte periodístic que se li dóna, de fet aquesta és la qüestió, quina és la informació que rebem i quina intenció oculta porta.
La veritat, en John Pilger a aquest documental fa la crítica més àcida i punyent al periodisme occidental i les seves servituds. És un veritable plaer veure les cares de pànic de molts periodistes i polítics entrevistats davant les preguntes incòmodes de’n John.
Aquest documental és molt dur, quedeu avisats els més sensibles, el seu contingut és en el fons i en la forma absolutament esgarrifós. Tot i així, val la pena veure’l i sortir-ne una mica tocat però amb una nova perspectiva.
Per cert, l’accent anglès amb el que parla en John és sensacional, em fa molta gràcia…
..: MadeByMiki :.. 