..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘pisos

Xifres que fan pensar.

with 5 comments

No hi ha setmana que no em trobi amb algú lamentant-se sobre la situació econòmica actual, es veu que fa ven poc que se’n han adonat de la profunditat de la crisi. En moments com aquests acostumo a dir alguna cosa així com : “jo en certa manera estic ben content amb la crisi, tot i que ha trigat massa a manifestar-se (o més aviat ens la han amagat fins el final), pots imaginar-te on seríem avui amb el ritme que portàvem?. Possiblement hi haurien pisos a Sant Geroni!“. No hi puc fer res, m’agrada sempre que puc el buscar una mica més enllà, i perquè no, provocar.

Avui he volgut completar el meu argument amb dades, evidentment podem fer el mateix amb l’endeutament o qualsevol altre fet, però jo m’he centrat amb els habitatges.

Avui es calcula que hi ha a Espanya un 20% de vivendes buides, ho sigui uns 3 milions i en 10 anys podem arribar als  6 milions de pisos buits, és una dada esferidora, com hem arribat fins aquí?. Es ben senzill, tan sols cal agafar el número d’habitatges acabats del 2001 fins el 2007:

2001: 365.000 habitatges.
2002: 417.000 habitatges.
2003: 459.000 habitatges.
2004: 497.000 habitatges.
2005: 524.000 habitatges.
2006: 586.000 habitatges.
2007: 650.000 habitatges.

Això era el que calia per anar creixent, creixia la població, creixia la destrucció del territori, creixi l’endeutament familiar, moltes coses creixien, i això no era precisament una gran notícia. Més o menys en 6 anys es va duplicar el número de vivendes construïdes, mantenint aquella velocitat l’any vinent tocaria construir 1.300.000 habitatges, és ben clar que això no hi ha per on agafar-ho.

Com sempre s’ha dit mil i una vegades no es pot créixer indefinidament en un món finit. Encara no entenc com això hi ha qui no ho assumeixi de cap manera.

http://www.elpais.com/articulo/economia/Espana/viviendas/estan/vacias/elpepueco/20120105elpepueco_6/Tes

Anuncis

Written by MadeByMiki

10 gener 2012 at 9:59 am

Maquillatge o tanatopràxia?

with 14 comments

En els darrers cinc anys -podríem dir 50, però així ho entendrem millor-, hi ha dos grans esforços que convergeixen. Tots a una, el poder i els medis de comunicació treballen en una incansable estratègia de maquillatge de la realitat, i nosaltres ens esforcem de manera inhumana en fer veure que ens ho creiem.

La qüestió és que aquest maquillatge, a la que t’ho mires be és per totes bandes. El trobem a les enormes xifres d’atur que patim, maquillades a base -entre d’altres coses- d’excloure una immensa quantitat d’aturats de les llistes pel senzill fet d’estar realitzant algun curs. I ben segur que aquesta qüestió és extrapolable a tot tipus d’estadístiques retocades que ens serveixen per esmorzar, dinar o sopar i nosaltres digerim sense contemplacions.

Ara resulta que he pogut saber, que aquelles xifres optimistes sobre les venda de pisos a Espanya també pateixen aquest maquillatge tant ben estudiat. Com s’ho fan?, doncs és ben senzill, com sempre es tracta d’ometre certa informació que és transcendental per saber on som i cap on anem. El truc, digne d’un gran il·lusionista com en David Copperfield és el següent: Direm que les vendes de pisos, ho sigui les escriptures han augmentat un 20% respecte l’any anterior -que be, sortim de la crisi!- però ometrem certa informació que no volem que se sàpiga massa: un 30% de les escriptures que s’han fet aquest any son embargaments, execucions hipotecàries i donacions a compte.

Ho sigui que el que serien unes estadístiques clarament negatives, per art de màgia s’han tornat -amb el maquillatge convenient- en uns fantàstics números que ens fan somniar en que aviat “tot tornarà a ser com abans”.

Jo us donaré la meva versió dels fets, la versió d’un observador llunyà i sense coneixements profunds sobre el tema: Els pisos baixaran molt de preu. Els bancs no saben que fer-ne de tants com en tenen, però davant l’impossibilitat absoluta de cobrar prefereixen quedar-se el pis que sense res. És possible que el govern hagi d’anular part o la totalitat de les ajudes que dona a l’hora de comprar-los. Fins ara s’han mantingut molt cars de manera totalment artificial, però la llei de l’oferta i la demanda s’acabarà imposant.

Crec que no podem ser tant innocents i creure’ns tot el que ens diuen des de el govern, els bancs o els seus medis afins. Ens han enganyat massa vegades i res em fa pensar que les coses hagin canviat en lo més mínim. Lo realment important és la tendència, i ja sabem cap on va. Faríem be de ser escèptics davant de tot el que ens transmeten, no es mereixen que ens els creiem.

Written by MadeByMiki

12 Octubre 2010 at 12:05 am

Caixa Catalunya, la immobiliària de tots.

with 9 comments

El que veieu aquí no és un foto-muntatge, és la pura i trista veritat. “La Caixa de Catalunya” no en sap que fer de tants i tants pisos provinents d’impagats.

La propaganda que rebo de la Caixa de Catalunya (ara se’ls hauria d’anomenar Caixa de Catalunya, Tarragona i Manresa), deixa poc lloc a la imaginació,es veu ben clar que de diners no en tenen (això ho deixa ben clar el recent test de stress bancari), però pel que respecta als pisos van sobrats o més aviat no saben que fer-ne.

Mai s’havia vist unes condicions semblants a una caixa o banc, “paga el que vulguis durant tres anys”, “si canvies de idea ens el tornes” o “lloga un pis a Barcelona per 400 euros al mes”. Seria interessant que aquestes condicions tinguessin caràcter retroactiu, la gent si acolliria en massa.

De moltes caixes i especialment d’aquesta tan sols em faig un parell de preguntes:

  • Aquest enorme stock d’immobles que tenen, de quina manera surt valorat als balanços?, a preu de taxació o a preu actual per fer quadrar els comptes?.
  • Primer va ser intentar llogar-los, ara vendre a preu de saldo, quin serà el proper pas?.

Written by MadeByMiki

29 Juliol 2010 at 8:35 am

Chicote, que la gent està molt cremada…

with 3 comments

El senyor Guillermo Chicote Estruch (Barcelona 1940), es el president de la Asociación de Promotores y Constructores de España (APCE). Desprès de l’esclat de la bombolla immobiliaria, en pre-crisi econòmica i amb molta gent que comença a adonar-se’n de que el totxo que ha comprat, no val ni valdrà el que ha signat a l’hipoteca. Per tant hi ha molta gent crispada i desenganyada a la que no li cal una frase plena de “xuleria”  com aquesta:

“que nadie espere que el precio de la vivienda baje un 30 o un 40 por ciento porque, antes de eso, se lo regalo al banco”

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081009/53556724262.html

De moment aquest article ja porta mes de 360 comentaris de lectors de La Vanguardia encesos per l’aire prepotent d’aquest personatge.

Written by MadeByMiki

9 Octubre 2008 at 9:33 pm

Arxivat a Economia, Premsa

Tagged with , , ,