Sobre la viabilitat de Catalunya sense Espanya.

Avui em proposo fer un pas més enllà encara, si fins ara heu pogut llegir a “aquell que no és economista però parla d’economia”, avui toca llegir a ”el paio que no és economista i a sobre va i ens parla d’economia-ficció”.

Doncs sí, un dels temes més recurrents avui a Catalunya és pura “economia-ficció”, es tracta de preveure que coi passaria si Catalunya fos el proper estat d’Europa. Lo millor d’aquesta qüestió és que hi ha respostes per a tots els gustos, ho sigui que si un és espanyolista pot trobar un munt de prediccions que aboquen a Catalunya pràcticament al tercer món i si un és independentista pot somniar a passar a viure a alguna cosa semblant a un país escandinau.

La meva hipòtesi és que si hi ha una futura Catalunya independent, serà perquè això li convé com a mínim a les potències europees i no molesta a cap estat influent (no, Espanya no forma part de cap d’aquestes llistes). És més que probable que els nostres creditors d’Europa hagin fet anar la calculadora, i evidentment, si és així s’en hauràn adonat que d’Espanya no cobraran mai el que se’ls hi deu, diguin el que diguin això és impagable. Però la qüestió és que el que si que podrien xuclar son els diners del 20 o 25% del PIB d’Espanya, o sigui lo que genera Catalunya. Per a ells sempre serà millor arramblar amb això que deixar que els diners es difuminin per Espanya.

Per tant, possiblement valem alguna cosa més per a Europa com a “país lliure” que com a part d’una Espanya morosa fins a l’eternitat, però això on ens coloca a nosaltres?. Doncs segurament a una espècie d’Irlanda intervinguda fins al coll i que potser en un parell o tres de generacions acabarà de pagar el que deu, amb un govern neo-liberal com el que ara tenim (literalment el mateix, el de CiU) però amb més força per a fer la seva política i laminar molt més aquest pressumpte estat del benestar. Ho sigui que com sempre aquesta solució serà molt interessant pels poderosos, però a nosaltres no ens servirà de gaire, com a màxim per a mirar a lo que quedarà d’Espanya i dir-nos “aquells encara estan pitjor…”.

Possiblement ens tocarà fer com a país allò que sovint fem com a persones, el repetir-nos mil i una vegades “estem putejats per totes bandes, però encara gràcies”

L’Ajuntament de Barcelona no para de treballar mai.

Sovint hi ha gent que comenta (jo mateix ho he fet alguna vegada…) que les nostres institucions passen de tot, que els alts funcionaris treballen poc i encara menys els festius, però avui vull demostrar que això no és així ni de lluny.

Ahir diumenge, tots sabeu que va haber-hi manifestacions d’indignats per tota Espanya i part de l’estranger. Com que ahir vaig treballar des de ben d’hora, al final vaig fugir de Barcelona i no vaig participar a la manifestació que anava de Plaça Catalunya a la Ciutadella passant per Urquinaona i Via Laietana.

Tot i això tenia molta curiositat per saber quina resposta popular tenia la manifestació, evidentment si fos contra ETA, o una celebració blaugrana, o a favor d’algun objectiu nacionalista en tindriem una generosa retransmisió en directe amb presència de comentaristes i entrevistes als assistents, de tot, no ho dubteu. Però no va ser així, i una vegada a casa vaig intentar visualitzar alguna imatge del que allà passava.

Al cap d’uns minuts de recerca vaig recordar les càmeres públiques que hi ha per saber com va el trànsit per Barcelona. Aquest és un servei de l’Ajuntament de Barcelona que em podria ser útil. Son les 17:47h, i vaig a la càmera que enfoca la Via Laietana des de La Plaça Urquinaona, sorpresa!, puc veure la capçalera de la manifestació baixar Via Laietana cap avall, però la foto és de les 17:24h i no sembla que hi hagi manera d’actualitzar-la… 

Urquinaona / Via Laietana, 17:47h. (click per veure a mida original)

Son les 18:01h, me’n vaig a la càmera de la Plaça Catalunya, que “casualment” porta un mes sense funcionar, i res, segueix amb el logo del Ajuntament i amb aquell missatge: “interrupció temporal de la imatge”.

Catalunya 18:01h. (click per veure a mida original)

 Torno cap a Urquinaona, son les 18:05h, i allà tot segueix igual, sembla que no hi ha interès en que es pugui seguir la manifestació de cap manera. Ja hi tornaré al cap d’uns minuts a veure que passa…

Urquinaona / Via Laietana, 18:05h. (click per veure a mida original)

Tornem-hi, son les 18:23h, ja fa una hora de la primera imatge de la Via Laietana i ara sí, les cosen han canviat, ja era hora!. Han canviat a pitjor… algú s’ha pres la molèstia de a la mateixa adreça (http://www.bcn.es/transit/es/cameres_pag_14.html) anem a parar a la pàgina general d’estat del trànsit, que no té res a veure amb les de les càmeres. M’explico, algú ha canviat el codi de la pàgina web de manera matussera i accelerada (amb un cut & paste), i l’ha penjat al servidor, casi res!. 

Urquinaona / Via Laietana, 18:23h. (click per veure a mida original)

Això ja està agafant un interès molt més enllà del que jo podia suposar, segueixo navegant i fent captures del que en trobo. Son les 18:40h i ara sembla que ja han modificat convenientment la pàgina perquè quedi com la de Plaça Catalunya, amb el tristament conegut missatge de “interrupció temporal de la imatge”, quedarà així per sempre com passa a Plaça Catalunya?. 

Urquinaona / Via Laietana, 18:40h. (click per veure a mida original)

Passen les hores d’aquest llarg diumenge, i miracle!!, a les 23:03h tot torna a la seva normalitat la càmera que enfoca la Via Laietana des de La Plaça Urquinaona, funciona de nou. Ves quina cosa…

Urquinaona / Via Laietana, 23:03h. (click per veure a mida original)

 Quantes molèsties, quants de nervis que s’endevinen de lluny. Creieu-me hi ha poques coses que tingui clares a aquesta vida, però una d’elles és que aquest moviment els preocupa molt, i no podem esperar que s’estalviïn cap tipus de maniobra per atacar-lo i a poder ser eliminar-lo.

Una Barcelona més activa.

Properament a les seves pantalles...

Aquest passat diumenge (ahir) a Barcelona va ser un dia de mobilitzacions i d’una certa provocació social. Mentre a la Plaça de Catalunya els indignats (amb molts menys efectius que la setmana passada) feien un munt d’activitats, debats i conferències. Allà estàvem els AGM de “La Barna si j’y suis”, fent una xerrada precisament sobre el moviment del 15M i la seva repercusió internacional, sobretot pel que respecta a França. L’ambient era gairebé d’eufòria, diumenge passat es va grabar la trobada amb Daniel Mermet i aquesta va ser emesa i comentada a tota França, el primer “Café Repaire” de fora de França va ser reconegut i donat a conèixer de la millor manera possible.

Així docs, va quedar clar que una de les motivacions de “La Barna si j’y suis”, era el fer de connexió entre el que està passant a Barcelona i Catalunya, com ho estem visquent en primera persona i que n’expliquem fora.

El fet de ser un dels pocs catalans del grup és molt enriquidor, és molt interessant veure-ho tot des de un punt de vista molt diferent, els referents seus i els meus son uns altres i això fa que tot sigui ben curiós.

El seu nivell de politització i participació en general, és molt més gran que el meu. Mentre jo assisteixo a molt poques trobades com la d’ahir, molts d’ells venien de la manifestació contra les nuclears que va acabar davant la seu de Endesa. Pel que em van dir van ser més de cinc mil participants, el que no es pot considerar ni un gran éxit ni un fracás total…

I la darrera mobilització que vaig veure va ser la més espectacular, mentre erem xerrant a la Plaça de Catalunya un enorme escàndol venia de les rambles, i sorpresa!, un grup força gran de ciutadans despullats o mig despullats feien una espècie de desfilada festiva i provocativa infringint de manera evident les noves normatives municipals que controlen com s’ha d’anar pel carrer.

Els que diuen que aquestes coses fan mal al turisme no saben el que es diuen. Si jo fos un turista ahir al cor de Barcelona me’n hauria emportat una impressió molt millor que ara fa un mes. La nostra societat sembla avui una mica més viva, participativa i espontània. A la ràdio que escolto (RAC1), deien que era una protesta dels indignats, però no va ser així, aquella gent ni tan sols va entrar a la plaça i van enfilar Passeig de Gràcia amunt.

Per cert, tot i això, crec que ja és hora de marxar de la Plaça de Catalunya i fer unes protestes més imaginatives. Per això estic molt d’acord amb el que avui s’ha decidit a la plaça, espero que tot plegat serveixi per fer un pas més enllà i no desgastar-se en acampades eternes.

 

http://labarnasijysuis.over-blog.es/article-cafe-repaire-17-pla-a-catalunya-75691191.html 

http://labarnasijysuis.over-blog.es/