..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Política

Desvalguts davant l’estat, el cas Hacking Team.

with 2 comments

hacking-system-01

El que els pobres ciutadans sabem del tracte que ens dispensen les nostres autoritats és ben poc. Però quan per accident veiem un 1% del que ens están fent, per poc crítics i malpensats que siguem, no podem fer altra cosa que atemorir-nos.

CJQREWiUEAAkvvdEl cas Hacking Team és molt més greu si tenim en compte el momento que vivim. Ara és obvi que als ciutadans se’ns desprotegeix i criminalitza amb una brutal Llei Mordaça, mentre per un altra banda l’estat es gasta més de 3,4 milions d’euros per tenir la capacitat de violar els nostres dispositius inteligents.

La funcionalitat més perversa i inquietant del software creat pels hackers contractats, és la que permet dipositar a l’ordinador atacat qualsevol mena d’arxiu sense deixar cap mena de rastre  de la intrusió. Absolutament sensacional, un creador de falses probes incriminatòries que pot portar a la presó a qui calgui amb uns senzills fitxers pedòfils o de terrorisme per posar un exemple.

Evidentment fer això no sería ni legal ni étic, però pot ser tant irresistible el fet de tenir armes tan poderoses al abast de la ma, que tan sols et caldria una excusa per a fer-les servir…

Written by MadeByMiki

12 Juliol 2015 at 8:48 pm

Sense progressivitat a la vista.

with 5 comments

L’article 31 de la Constitució espanyola diu que tots els ciutadans tenen l’obligació de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb les seves possibilitats, i l’estat amb un sistema tributari just ha de fer-ho possible mitjançant uns principis d’igualtat i progresivitat.

Recordo això, perquè els que sovint s’omplen la boca parlant de la Constitució no han aplicat mai aquesta “progressivitat” a l’hora de pagar els impostos. Tothom sap que el sistema descansa sobre les espatlles dels assalariats, que l’impost sobre la renda no és tot lo progressiu que caldria i que a base d’anys ha anat devaluant la seva importància recaptadora sense descans.

Avui les nòmines dels treballadors i els impostos indirectes son els que veritablement aporten i aportaran els diners que calen perquè tot segueixi més o menys funcionant. Aquest IVA que ara ens tornaran a pujar, i els impostos especials avui ja representen un 41,4% de la recaptació d’hisenda, i pujant, visca la progressivitat!.

Les darreres dades d’hisenda en demostren com els assalariats contribueixen per força amb 77.500 milions d’euros a l’any de les seves nòmines a les despeses de l’estat, i totes les empreses juntes tan sols amb 30.000 milions. Si el 2007 l’estat recaptava a les empreses amb el seu impost de societats 45.000 milions d’euros, avui tan sols en recapta la meitat. Les empreses haurien de pagar un 30% dels seus beneficis en impostos, però resulta que a base de mil i una deduccions i trampes legals se’n surten pagant com a màxim un 10%, de fet el Banco de Santander (per posar un exemple) va pagar a Espanya un 0,5% dels seus beneficis.

Però els “quartos” han de sortir d’alguna banda, per tant se’ns aplica un nom model de progressivitat fiscal, senzillament es tracta de fer-nos pagar a nosaltres any rere any més imposts de manera preogressiva mentre altres viuen al marge de tot sacrifici.

Bonus track:

Mira que n’hi ha que tenen la realitat ben  a la vora i no hi ha manera de que la vegin…

Una colla d’amics tot passejant per Pamplona…

Written by MadeByMiki

5 Juny 2012 at 11:52 pm

D’esquerres i sense imaginació.

with 8 comments

Van passant els anys i no hi ha una veritable proposta dels partits d’esquerres. Mentre per l’altra  banda hi ha els partits més institucionalitzats, els que podríem anomenar com de dreta i centre dreta, els que es passen els dies i els anys amb la intenció de que ens empassem una gran mentida: aquella que pretén eliminar tot rastre d’intenció política a les mesures que ens imposen, aquella que ens ven tota mena de reformes draconianes sota l’etiqueta de “no hi ha cap altre opció possible”, “us farà mal, però és pel bé de tots”.

Però el que resulta absolutament esfereïdor és la manca de propostes concretes per part de les esquerres. No hi ha per enlloc una proposta de canvi de sistema, tan sols podem trobar posicions defensives d’allò més simplistes. Sembla que volen fer política senzillament parlant de la defensa del estat del benestar i de tornar a les condicions socials i laborals de fa cinc anys. Sembla que amb això ja en tenen prou, no cal articular un discurs propi, jugant a la contra i sense idees van fent i el seu públic no s’alarma.

Certament hi ha veus a l’esquerra i a la dreta que van més enllà, però no son als llocs de responsabilitat. El discurs oficial per les dues bandes és reductor i simplista a més no poder. Tal i com fa uns dies xerràvem amb l’amic i periodista Jordi Pallarès, avui patim una política simplista, amb uns arguments dignes d’un anunci de detergent i un discurs orientat clarament al consum immediat i de masses, aquí cada partit agafa el seu públic i es dedica senzillament a donar-li un discurs fàcil, buit de contingut però molt ben maquillat. Total, tan sols es tracta de vendre el seu producte, per tant a quanta més gent arribin millor, o potser no?…

Written by MadeByMiki

30 Abril 2012 at 11:55 pm

Sobre la mobilització dels “indignats”.

with 17 comments

No us perdeu el link a l'audio d'aquest crack de la comunicació.

No us perdeu el link a l'audio d'aquest crack de la comunicació.


Per començar, em plau dedicar-li aquest post al amic David, autor del gran blog “Calaix de/sastre” que sempre incita a la reflexió, i que al seu fonamentat post “Manis d’indignats” té un punt de vista força diferent al meu però com a mínim interessant.

Pel que puc llegir sembla que els partits polítics segueixen desorientats davant el moviment social dels “indignats”. Els partits tan sols han fet el que fan sempre, aplicar “el manual”, el vell i gastat manual de comportament que fan servir al davant de qualsevol situació. I que diu aquest manual al seu apartat de demandes democràtiques?, segur que aquesta música us sona molt:

  • Als espanyols els hi ha costat molt, fins hi tot la vida a alguns el tenir aquesta democràcia i el dret a vot, aquest sacrifici no ha de ser menyspreuat.

  • Si no estas d’acord amb el que hi ha, vés a votar i així podràs canviar les coses.

  • La culpa del que està passan és de “l’altre” partit, per tant exercint l’alternància democràtica pots canviar les coses.

  • Els partits polítics prenen nota de les queixes de la ciutadania, això ens farà reflexionar sobre la qualitat de la “nostra” democràcia.

  • A aquestes eleccions ens hi juguem tots molt, per això cal que tothom vagi a votar amb més ganes que mai.

Per una vegada tinc la impressió que aquestes buides consignes comencen a no tenir efecte, la part del “manual” que es refereix a la motivació electoral està fallant. Les evidents mentides dels successius governs han acabat han acabat amb la paciència de molts electors. Uns electors que poc a poc se’n han anat adonant de que votin a qui votin hi ha uns pilars que mai seran tocats, i aquests mateixor pilars son els que lentament van ofegant als ciutadans.

Molts d’aquests ciutadans avui s’informen ja d’una manera més lliure i democràtica, ja no son aquelles ovelles que s’empassaven tota la porqueria que sortia pels diferents telediaris. Avui molts ja decideixen quines notícies son les que els interessen i de quines cal prescindir. És més, ningú pot evitar que la informació vagi per víes tangencials i es transmeti de forma viral i totalment incontrolable pel govern.

Avui sabem perfectament que és el que els hi fa mal de veritat, els hi fa molt de mal sentir el que ara es diu a les places de moltes ciutats, allò de : “Dieu-nos la veritat”!, “Volem una democràcia real”, “No els votis”…

Aquests ciutadans el que demanen és una democràcia de millor qualitat, que la sobirania torni al poble. El fet d’estar en contra del bipartidisme no els converteix en apolítics, de fet per primera vegada en mig d’aquesta lamentable campanya electoral hi ha algú que parla de política.

El sol fet de que hi hagi força gent que es trobi a una plaça per xerrar, debatre i compartir uns recursos és positiu, o estarien millor veient el “Sálvame de Luxe”?. Els que fa temps parlaven de desgana i manca d’implicació no és just que avui critiquin a aquells que com a mínim tenen l’esma de queixar-se.

Per altra banda cal reconeixer que aquestes mobilitzacions arriben molt tard, que hi ha una gran dispersió d’idees, que molta gent no es sent representada, que el moviment ha estat massa mimètic… Tot el que vulgueu, però el que no podem fer és passar-nos la vida criticant a tothom perquè aquí no es queixa ningú i ara possar-nos a despotricar de la gent que es queixa.

Anem-nos tots entrenant, perquè hi ha indignació per llarg, d’això és de lo únic que estic totalment segur.

El link que he promés al principi,en César Vidal acusant als manifestants d’estar  entrenats per etarres :

http://fonoteca.esradio.fm/2011-05-18/editorial-de-cesar-vidal-la-banda-de-la-porra-28129.html

I una mica de informació des de fora:

http://online.wsj.com/article/SB10001424052748704281504576331280001740702.html?mod=WSJEurope_hpp_MIDDLETopStories 

Stéphane Hessel, 93 anys: Indigneu-vos!!!.

with 15 comments

Poc puc dir, tan sols veieu i escolteu el que diu en Stéphane Hessel, autor d’un petit llibre  d’unes 30 pàgines, on Stéphane Hessel fa una crida a la insurrecció pacífica.

Ah?, que us voleu baixar el llibre?, doncs:

http://www.megaupload.com/?d=IRROY4RZ&login=1

Written by MadeByMiki

8 Març 2011 at 12:08 pm

Dues crítiques a en Santiago Niño Becerra.

with 10 comments

Els lectors veterans d’aquest blog, saben que des de fa anys aquí es parla sobre en Santiago Niño Becerra i les seves negres prediccions per a l’economia espanyola i mundial.
Normalment estic força d’acord amb les seves teories, em sembla un bon economista que te en compte des de sempre conceptes com l’esgotament de matèries primes al món, el “peak oil”, la superpoblació mundial i altres problemes sovint ignorats pels economistes neo-lliberals. De fet és ben coneguda l’enorme animadversió que provoca en Santiago en cercles conservadors on se’l acusa de futuròleg i tremendista.
Tot això em sembla perfecte, però hi ha un parell de punts amb els que sempre discrepo amb en Santiago, es tracta de l’idea de no culpabilitzar a ningú de l’estat de l’economia actual i de la possible deriva futura d’aquest món cap a un govern íntegrament format per tecnòcrates.
Naturalment que hi ha responsables clars de la situació actual, per desgràcia son els mateixos que ara diuen que ho estan solucionant, uns son els polítics amb la seva visió a curt plaç, aquells que ara ens diuen que això era “imprevisible” i que tots som responsables de la situació actual. Per l’altre banda hi ha els banquers i les empreses, aquests coincideixen amb un punt, tan sols serveixen per guanyar i no socialitzar ni una part dels beneficis, si la cosa es gira d’esquena aleshores ens toca a tots salvar-lis el cul.
Respecte al govern feixista disfressat de grup d’especialistes, ho sigui allò que anomenem tecnocràcia, aquest és un punt no negociable, no me’n refio gens del que es pugi gestar en un règim d’aquest tipus. Prou amputada està ja l’actual “democràcia” com per a empitjorar les coses encara una mica més.
Això que escric no treu que n’estigui ben segur que en Santiago l’encerta de nou, amb la visió d’un futur sense responsables i governat per tecnòcrates.

Això segurament ens serà imposat com a última possibilitat de salvament d’una economia i una manera de produir i viure que ens ha portat cap el col·lapse actual.

Written by MadeByMiki

13 Setembre 2010 at 3:10 pm

El “Café Repaire”?! Però… això que és?

with 4 comments

Que son els “Cafes Repaires” de Barcelona?
Des de novembre del 2009, alguns bars de Barcelona han hostatjat “Le Café Repaire de Barcelone” cada segon dimarts de cada mes, de les 20:20h fins a les 00:00h.

Els que escolten la ràdio pública “France Inter” coneixen prou bé aquestes xerrades. Tots coincideixen en tenir una visió humanista, internacionalista i clarament anti-capitalista de la societat.

Més de cent d’aquests grups veren ser creats per tota França quan Sarkozy va decidir reformar els medis francesos, entre ells la ràdio pública.

Des de aquell moment, els grups mantenen una activitat als cafès, els “Cafés Repaires”. Que podríem descriure com a “política de barra”, ateneu popular i cafès filosòfics. L’objectiu és que la gent torni a intercanviar idees, visions, opinions, experiències, en fi, que la gent torni a parlar de temes importants, fora dels partits, sindicats, esglésies… Cada mes, quedem per debatre sobre temes que ens semblen importants: els “media” i el periodisme, l’atur i el treball, els transgènics, l’immigració extra-europea a Catalunya, la publicitat, el decreixement, la revolució…

Els “Cafés Repaires” es fan generalment en castellà (tot i que algunes persones es senten més còmodes expressant-se en català o francès, i està bé així).

Per saber on i quan trobar-nos, mira la pàgina d’inici del nostre “Blog Modeste et Géniaux”, a l’apartat “Preochain Repaire à BCN”.

A part del “Café Repaire” mensual, quedem també un altre cop a mes per a compartir idees, notícies, projectes de manera més informal. A aquestes trobades les anomenem “les Repaires Off” o senzillament “les Off”.

Us hi esperem.

Les Auditeurs Modestes et Géniaux (AGM) de Barcelone.
El blob: http://labarnasijysuis.over-blog.es

També a Facebook: Labarnasijysuis Barcelone.

Written by MadeByMiki

17 Juny 2010 at 11:36 am