Posts Tagged ‘Política’
Sobre la mobilització dels “indignats”.
No us perdeu el link a l'audio d'aquest crack de la comunicació.
Per començar, em plau dedicar-li aquest post al amic David, autor del gran blog “Calaix de/sastre” que sempre incita a la reflexió, i que al seu fonamentat post “Manis d’indignats” té un punt de vista força diferent al meu però com a mínim interessant.
Pel que puc llegir sembla que els partits polítics segueixen desorientats davant el moviment social dels “indignats”. Els partits tan sols han fet el que fan sempre, aplicar “el manual”, el vell i gastat manual de comportament que fan servir al davant de qualsevol situació. I que diu aquest manual al seu apartat de demandes democràtiques?, segur que aquesta música us sona molt:
-
Als espanyols els hi ha costat molt, fins hi tot la vida a alguns el tenir aquesta democràcia i el dret a vot, aquest sacrifici no ha de ser menyspreuat.
-
Si no estas d’acord amb el que hi ha, vés a votar i així podràs canviar les coses.
-
La culpa del que està passan és de “l’altre” partit, per tant exercint l’alternància democràtica pots canviar les coses.
-
Els partits polítics prenen nota de les queixes de la ciutadania, això ens farà reflexionar sobre la qualitat de la “nostra” democràcia.
-
A aquestes eleccions ens hi juguem tots molt, per això cal que tothom vagi a votar amb més ganes que mai.
Per una vegada tinc la impressió que aquestes buides consignes comencen a no tenir efecte, la part del “manual” que es refereix a la motivació electoral està fallant. Les evidents mentides dels successius governs han acabat han acabat amb la paciència de molts electors. Uns electors que poc a poc se’n han anat adonant de que votin a qui votin hi ha uns pilars que mai seran tocats, i aquests mateixor pilars son els que lentament van ofegant als ciutadans.
Molts d’aquests ciutadans avui s’informen ja d’una manera més lliure i democràtica, ja no son aquelles ovelles que s’empassaven tota la porqueria que sortia pels diferents telediaris. Avui molts ja decideixen quines notícies son les que els interessen i de quines cal prescindir. És més, ningú pot evitar que la informació vagi per víes tangencials i es transmeti de forma viral i totalment incontrolable pel govern.
Avui sabem perfectament que és el que els hi fa mal de veritat, els hi fa molt de mal sentir el que ara es diu a les places de moltes ciutats, allò de : “Dieu-nos la veritat”!, “Volem una democràcia real”, “No els votis”…
Aquests ciutadans el que demanen és una democràcia de millor qualitat, que la sobirania torni al poble. El fet d’estar en contra del bipartidisme no els converteix en apolítics, de fet per primera vegada en mig d’aquesta lamentable campanya electoral hi ha algú que parla de política.
El sol fet de que hi hagi força gent que es trobi a una plaça per xerrar, debatre i compartir uns recursos és positiu, o estarien millor veient el “Sálvame de Luxe”?. Els que fa temps parlaven de desgana i manca d’implicació no és just que avui critiquin a aquells que com a mínim tenen l’esma de queixar-se.
Per altra banda cal reconeixer que aquestes mobilitzacions arriben molt tard, que hi ha una gran dispersió d’idees, que molta gent no es sent representada, que el moviment ha estat massa mimètic… Tot el que vulgueu, però el que no podem fer és passar-nos la vida criticant a tothom perquè aquí no es queixa ningú i ara possar-nos a despotricar de la gent que es queixa.
Anem-nos tots entrenant, perquè hi ha indignació per llarg, d’això és de lo únic que estic totalment segur.
El link que he promés al principi,en César Vidal acusant als manifestants d’estar entrenats per etarres :
http://fonoteca.esradio.fm/2011-05-18/editorial-de-cesar-vidal-la-banda-de-la-porra-28129.html
I una mica de informació des de fora:
Stéphane Hessel, 93 anys: Indigneu-vos!!!.
Poc puc dir, tan sols veieu i escolteu el que diu en Stéphane Hessel, autor d’un petit llibre d’unes 30 pàgines, on Stéphane Hessel fa una crida a la insurrecció pacífica.
Ah?, que us voleu baixar el llibre?, doncs:
Dues crítiques a en Santiago Niño Becerra.
Els lectors veterans d’aquest blog, saben que des de fa anys aquí es parla sobre en Santiago Niño Becerra i les seves negres prediccions per a l’economia espanyola i mundial.
Normalment estic força d’acord amb les seves teories, em sembla un bon economista que te en compte des de sempre conceptes com l’esgotament de matèries primes al món, el “peak oil”, la superpoblació mundial i altres problemes sovint ignorats pels economistes neo-lliberals. De fet és ben coneguda l’enorme animadversió que provoca en Santiago en cercles conservadors on se’l acusa de futuròleg i tremendista.
Tot això em sembla perfecte, però hi ha un parell de punts amb els que sempre discrepo amb en Santiago, es tracta de l’idea de no culpabilitzar a ningú de l’estat de l’economia actual i de la possible deriva futura d’aquest món cap a un govern íntegrament format per tecnòcrates.
Naturalment que hi ha responsables clars de la situació actual, per desgràcia son els mateixos que ara diuen que ho estan solucionant, uns son els polítics amb la seva visió a curt plaç, aquells que ara ens diuen que això era “imprevisible” i que tots som responsables de la situació actual. Per l’altre banda hi ha els banquers i les empreses, aquests coincideixen amb un punt, tan sols serveixen per guanyar i no socialitzar ni una part dels beneficis, si la cosa es gira d’esquena aleshores ens toca a tots salvar-lis el cul.
Respecte al govern feixista disfressat de grup d’especialistes, ho sigui allò que anomenem tecnocràcia, aquest és un punt no negociable, no me’n refio gens del que es pugi gestar en un règim d’aquest tipus. Prou amputada està ja l’actual “democràcia” com per a empitjorar les coses encara una mica més.
Això que escric no treu que n’estigui ben segur que en Santiago l’encerta de nou, amb la visió d’un futur sense responsables i governat per tecnòcrates.
Això segurament ens serà imposat com a última possibilitat de salvament d’una economia i una manera de produir i viure que ens ha portat cap el col·lapse actual.
