Posts Tagged ‘politics’
Gent que cotitza i gent que no ho ha fet mai…
Els assalariats, autònoms, petits empresaris i els funcionaris de base d’aquest país ens llevem a diari amb una enorme pressió. Tot i que fem un 11% més d’hores que els treballadors alemanys veiem com s’ens segueix martiritzant amb missatges i amenaces que ens diuen que no som productius, ni competitius, ens manca preparació, “flexiblitat” i mobilitat, vaja que som un desastre i a més cobrem massa.
De on surten aquests missatges?, doncs dels nostres polítics, en gran part una élit de privilegiats que no coneix ni ha tastat cap d’aquests conceptes. La majoria d’ells no a cotitzat mai a la Sseguretat Social, ells senzillament cobren del “calaix comú” i si poden ho faran sempre.
Ells son lo que coneixem com a la “casta”, una casta que no produeix ni li cal competir amb ningú, la seva feina bàsicament és la de mantenir-se a la poltrona i col·locar per vía directa o indirecta als seus familiars i amics a l’administració.
El més sagnant de tot és el del “personal de lliure assignació”, el nom no enganya, es tracta senzillament de un grup de gent que ningú ha votat i no sabem a que es dedica, però resulta que els caps de les nostres institucions tenen carta blanca per a possar en nomina tota mena d’assessors sense demanar-li permís a ningú.
Per possar un exemple tenim que mentre l’ajuntament de Bilbao gasta 1,8M€ anuals en pagar els seus 29 concejals i al seu alcalde el “personal de lliure assignació” li costa al ciutadà 2,6M€.
Si ens posem a parlar dels diners que afirmen que tenen (segons el BOE) molts d’aquells alts càrrecs que ens demanen i ens han demanat esforços i austeritat, també tindrem algun disgust.
Pedro Argüelles (Secr. d’Estat de Defensa): 18.100.911,40€
Montserrat Gomendio (Secr. d’Estat d’Educació): 14.588.581€
Cristina Garmendia (exministre de Ciència i Innovació) 4.703.399€
La llista de càrrecs milionaris segueix, mentre molts ens anem preguntant com es poden generar de manera legal tants milions d’euros?.
Cal que algú ens expliqui les tècniques de productivitat i competitivitat que fan servir, ja que queda clar que aquesta gent és molt productiva, competitiva i segur que es mereix tot el que cobra.
“Over democracy”, quan la democràcia és massa democràtica.
Slavoj Žižek
Com molt be sabeu, tinc devoció per aquest gran pensador, i articles com aquest encara reforcen més aquesta sensació. Tal i com podeu suposar pel títol de l’article, el tema no pot ser més actual en plena “jornada de reflexió” sobre el moviment social promogut pels de “DemocraciarealYA”.
En Slavoj ens parla de la la confrontació entre la democràcia de la voluntat i els interessos del poble i la democràcia institucionalitzada, aquella que queda limitada pels legalismes formals, ho sigui allò que en diuen “les normes del joc”.
És evident que a diari els estats actuen sense tenir en compte la voluntat del seu poble, aquesta queda totalment supeditada a altres interessos, sovint inconfessables, aquesta és tècnicament la nostra democràcia, una democràcia de baix nivell, sense “excessos”.
La nostra democràcia actual està perfectament dissenyada per defensar-se del que considera amenaces externes o excessos democràtics. Si “democràticament” un partit no democràtic guanya unes eleccions (tal i com va passar amb els islamistes algerians), aquestes eleccions com sigui seran invalidades considerant que “el poble encara no està madur democràticament”. No cal anar tan lluny, el mateix ha passat al País Basc quan guanya algú que “no tindria que guanyar”, o quan algú gosa plantejar qüestions que afecten a les anteriorment esmentades “normes del joc”, els auto-anomenats demòcrates automàticament contra-ataquen amb fúria per evitar aquests excessos democràtics tan perillosos (com a mínim per ells).
Per tant, és molt convenient per a alguns el parlar sempre de “portar la democràcia” com sigui allà on no n’hi ha, però sempre cal que aquesta democràcia sigui la de la versió reduïda, aquella que consisteix en anar a votar de tant en tant uns partits afins a aquest sistema. La democràcia excessiva, la que posa per davant de tot els interessos dels ciutadans és massa perillosa i totalment incompatible amb la institucional.
..: MadeByMiki :.. 