..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘presó

Les grans veritats que hi ha als diaris.

with 6 comments

Tots hem sentit un munt de vegades aquella afirmació que diu: “els diaris tan sols diuen mentides”, podríem eixamplar-la una mica més i afegir-hi tots els altres medis de comunicació. Però la veritat, no crec que això sigui cert, més aviat el que es detecta a diari és un esperit manipulador, cliantelista i d’emissor constant de globus sonda.

El que crec és que les notícies dels diaris cal saber interpretar-les, i veritablement això no és senzill. Per començar cal oblidar-nos de la presumpta innocència de les seves informacions, així com també hem de saber detectar aquella notícia veritablement important i totes les totalment prescindibles, el 99% del diari.

Per posar-ho més complicat, les notícies importants podem trobar-les a la portada o com a article curt totalment amagat a les pàgines interiors.

Suposo que el que voleu son alguns exemples per poder donar-me o treure’m la raó, ho sigui que som-hi:

El 9 de juny del 2008, als diaris publicaven una notícia sorprenent: l’ampliació de la jornada laboral a Europa, a partir d’aquell moment és legal el treballar 65 hores setmanals. Aquella notícia clarament ens estava dient cap on anàvem, i de passada desmentia als que ens deien que la crisi no existia o que tot plegat no seria més que una desacceleració temporal. De passada notícies com aquesta ens suggereixen lo evident, que les “altes esferes” saben molt més del que els interessa confessar, i que a nosaltres ens serveixen l’informació quan els hi convé i ben maquillada.

Evidentment escric aquest post pensant en una altra notícia similar, avui podreu veure a tots els diaris una flamant modificació de la llei. Un pas més cap a la dictadura 2.0, la consideració com a delicte greu de tota mena de protesta, fins hi tot la resistència pacífica passarà a considerar-se un delicte greu. Això al país d’Europa amb un percentatge més alt de població reclusa no pot ser casual. En moments com aquests, amb la previsió d’atur que tenim i l’index de pobresa actual tan sols pot voler dir una cosa: si avui estem malament, això no és res pensant amb lo que ens ha de caure ben aviat. Per tant les veritables mesures dels nostres governants no van contra la crisi, més aviat van contra el seu poble i ells ja tenen les seves lleis, les pilotes de goma i les presons esperant-nos i no pensen deixar lloc per a cap mena de protesta o opinió crítica.

Com sempre, tot això tan sols son divagacions meves, ho sigui que no hi ha res que us pugui demostrar. El que tinc clar és que aquest és el camí que ens imposen i que no pensen deixar que ningú se’n surti.

Per cert, un altra notícia interessant, després de demostrar-se que la mort d’un manifestant a Bilbao per un impacte de bola de goma, ja s’han pres mesures al respecte. Evidentment no s’han prohibit les boles de goma com passa a la pràctica totalitat d’Europa, ja han detingut a un parell de manifestants com a culpables dels aldarulls que van “obligar” a la policia a fer servir les punyeteres boles de goma.

Written by MadeByMiki

12 Abril 2012 at 9:29 am

Egunkaria, set anys de mentides.

with 7 comments

Llibertat d'expressió?

Llibertat d'expressió?

Fa molts mesos vaig dedicar un post a en  Marxelo Otamendi i al cas ”Egunkaria”. I ara fa un parell de dies la Secció Primera de la Sala de lo Penal de l’Audiència Nacional, presidida per Javier Gómez Bermúdez, ha decretat la absolució dels cinc màxims responsables del diari basc ‘Egunkaria’, acusats de treballar a les ordres d’ETA.

Els jutges ara consideren que “tampoco se ha acreditado ni directa ni indirectamente que el periódico haya defendido los postulados de la banda terrorista, haya publicado un solo artículo a favor del terrorismo o de los terroristas ni que su línea editorial tuviese siquiera un sesgo político determinado”. És més, això en cas d’haver-se provat tampoc seria delicte.

Trobareu informació d’aquest cas per totes bandes, però jo destacaria aquesta carta del periodista i escriptor Matthew Tree, llegida avui

Una carta d’un català que treballava per Egunkaria…
Estimats tots i totes:
Us escrivim amb una estranya barreja d’orgull i de profunda tristesa pel fet d’haver contribuït durant dotze anys amb cos i ànima a la supervivència i creixença del diari Egunkaria. Com ja deveu saber, en la matinada del 19 al 20 de febrer la Guàrdia Civil va ocupar les instal.lacions del diari a les quatre capitals basques en territori espanyol (la seu de Baiona es va salvar, és clar), sota acusacions tan greus com falses, i van aprofitar per endur-se els ordinadors, telèfons mòbils, etc. Fins i tot els bolígrafs (segurament considerats proves del delicte i peligrosísimes armes terroristes).
Deu membres de la directiva del diari van ser detinguts durant l’operació. El ministre Acebes va declarar que “amb les detencions quedava provada la relació entre el diari i ETA”. Quin perill, amics i amigues, germans i germanes! Ara ja basta amb la simple detenció per a provar els fets! Des d’aquell moment ni les famílies ni els advocats saben a on els van portar i tampoc s’ha formulat cap mena d’acusació formal contra ells, la qual cosa genera una total indefensió jurídica. És a dir, et detinc i després ja aniré veient què és el que se m’acudeix per justificar la detenció. Al cap i a la fi no sé perquè t’hauria d’acusar de res, si la sola detenció ja prova la teva culpabilitat. L’única notícia oficial és l’esperpèntica nota conjunta entre el ministeri de l’Interior i l’Audiència Nacional (Visca la separació entre el poder executiu i el judicial!). Suposo que ja deveu saber que, segons va manifestar l’Acebes a la tele, “es tracta d’una operació en defensa de la llengua i les llibertats dels bascos”. Quin sarcasme!
El diari Euskaldunon Egunkaria (que vol dir El diari dels que parlem en basc), l’únic editat íntegrament en basc, va néixer ara fa 13 anys, gràcies a les aportacions de 75 entitats del País Basc (com ara la Federació d’Ikastolas, diversos ajuntaments, empreses, i de grups de persones pertanyents als mitjans de comunicació, universitats, etc), que van comprar acciones de 500.000 pts. i amb les aportacions de 3.000 particulars que van comprar trossos d’accions de 5.000 pts. Al llarg dels anys s’han fet successives ampliacions de capital. El diari no ha tingut mai rotativa pròpia (que representa milers de milions de pessetes). Fins al tancament de l’Egin s’imprimia a la seva rotativa i quan el van tancar es va haver de buscar d’un dia pel següent una altra. Des de llavors s’imprimeix al Diario de Noticias, de Navarra (no confondre amb l’ultra Diario de Navarra). Com a compensació dels baixos sous que cobraven els periodistes, s’admetia estatutàriament la seva participació al consell d’administració i en les decisions estratègiques del diari. Igualment, per manca de pressupost, no existia l’edició del dilluns.
Als principis fundacionals del diari es prometia que seria:

  • partidari de la llegua basca, nacional (de tot el país basc, s’entén),
  • unitari,
  • ampli (obert),
  • no lligat a cap mena d’organització política,
  • no lligat a cap mena de mitjà de comunicació en llengua estrangera,
  • no institucional, ajudat per les institucions, militant, professional i nou.

Us puc assegurar que al llarg de tots aquests anys ha complert escrupulosament totes i cada una de les esmentades condicions, tant per voluntat pròpia, com pel fet que no li treien ull en cap moment. Els primers anys van ser molt difícils, perquè al PNB no li agradava un diari en basc que ells no controlessin i va fer tots els possibles per tal d’ofegar-ho, però finalment la força dels fets va poder més i va ser el conseller de cultura qui va haver de dimitir. Això va obrir una època millor, amb ajuts institucionals (fins a llavors se li negava fins i tot la publicació d’anuncis oficials del govern basc). El govern de Navarra també subvencionava el diari fins a l’any passat en què va iniciar una croada contra l’Euskera, que ha estat denunciada fins i tot per la Unió Europea.
Egunkaria ha conreat des del primer dia una línia de pau i de diàleg entre totes les parts implicades en el conflicte basc (per exemple l’últim diumenge que va sortir, s’hi publicava una entrevista amb el mamporrero i filòsof de tercera Fernando Savater, membre “intel.lectual” de la cosa ¡Basta ya!, que aboga per la il.legalització de Batasuna i considera al Govern Basc com a responsable directe de la violència etarra). A causa d’aquesta línia de neutralitat militant rebia moltes crítiques del món abertzale radical, mentre que el sector espanyolista de la població el mirava amb manifesta desconfiança pel fet de no admetre ni una paraula en castellà. Una de les característiques més clares del diari era la intensa dedicació a la cultura, tant la basca, com l’espanyola, francesa i internacional. La seva aportació més definitiva ha estat la normalització i estandarització de la llengua basca en molts àmbits on fins aleshores no s’havia fet servir.
A poc a poc, però, el diari es va anar guanyant la simpatia i el respecte de molta gent, que apreciaven la seva línia de respecte mutu, la seva dignitat, els seu creixement continu a partir del no res més absolut, la seva honestedat informativa inalterable. En aquest sentit va ser molt significativa la manifestació de Donostia amb centenes de milers de persones en silenci i aplaudint al pas dels treballadors del diari. Era realment impressionant veure gent de tota mena, moltíssima gent gran, molta gent que mai no hauria comprat el diari, o que ni tan sols no parlen en basc, amb exemplars endarrerits del diari a les mans, els nens amb el suplement infantil, algunes persones amb el número 1 d’ara fa tretze anys, d’altres amb fotocòpies del diari, perquè no en guardaven cap a casa… Tot passant lentament entre mig de totes aquelles cares serioses, que et miraven als ulls com volent retenir una miqueta de l’esprit que havia donat vida al diari jo anava pensant “no sabia que ens apreciaven tant” i no parava de dir al llarg de tot el camí, en veu ben baixa “mila esker, mila esker” (moltes gràcies, moltes gràcies). Com podeu imaginar, les llàgrimes van córrer a doll.
Resulta significativa també la capacitat d’organització dels treballadors que, amb ordinadors i locals deixats, van treure des del dia següent un diari de substitució que es diu Egunero (A diari), en blanc i negre i només amb 16 pàgines. Aquest segon diari ven el triple que el difunt Egunkaria.
Tal i com hem pogut constatar al govern d’Aznar només li interessa la victòria militar a tota costa i en aquest camí l’intermediari i la veu de la raó molesten, i s’han d’eliminar, a ser possible físicament.
Us preguem la difusió d’aquesta carta entre tot tipus d’amics i organitzacions.
Matthew Tree

Aquí us poso un link molt interessant i aclaridor:

http://blogs.publico.es/trama-mediatica/2010/04/14/egunkaria-%C2%BFy-la-reparacion/

Written by MadeByMiki

14 Abril 2010 at 9:31 pm

Les 8 diferències.

with 2 comments

A veure si trobeu les vuit diferències entre aquests dos grups de fotos:

“Ultraje a la bandera al descolgar la enseña española del balcón del Ayuntamiento de Terrassa (Barcelona) durante la Fiesta Mayor de 2002”

Poso la foto d’una crema de bandera espanyola per ilustrar, el Franki ha estat jutjat per esquinçar una bandera, no per cremar-la.

Cremen vuit senyeres a l’ajuntament de Reus 18-6-2007

No sembla que hi hagin gaires diferències entre un fet i l’altre, tots dos passen a Catalunya, a la plaça del ajuntament i el que no entenc es com el primer es delicte i el segon no. Si algú m’ho pot explicar…

Written by MadeByMiki

22 Juny 2008 at 9:09 am