..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘productivitat

Productivitat i competivitat.

with 18 comments

Sovint em passa (suposo que no soc un cas únic), que hi ha conceptes que aquesta societat accepta i promou que trobo monstruosos. Per altra banda, moltes coses que socialment  es donen per no vàlides i inacceptables, per a mi son perfectes o com a mínim comprensibles.

El problema és que costa argumentar coherentment aquestes contradiccions.

Ho sigui que posem per cas la tant promoguda per totes bandes  com a necessària “productivitat i competitivitat laboral” a mi em semblen unes idees absolutament perverses, tramposes, monstruoses i que ens porten cap a un desastre segur”.

Som on som gracies a la maleïda productivitat, vivim en un món on prima l’egoisme, on no és pensa a llarg termini i on cal (tot i que és impossible) que els recursos siguin infinits. L’afectació que aquest sistema capitalista liberal te en el medi ambient, o en la nostra qualitat de vida no importa. I quan ens parlen de canvi climàtic, o de desastres ecològics normalment ens carreguen el mort a nosaltres.

La productivitat i competitivitat costi el que costi, i sense pensar on ens porta això.

Si l’objectiu és que tot el món produeixi mes i mes, que en fem del que hem produït?. Si som tots competitius, qui guanya i qui perd?. Ser competitius significa que han construït un món on molts perden i pocs, molt pocs guanyen massa.

Aquests conceptes, obra del pensament únic, son acceptats com a realitats universals i inamovibles. Sembla que a ningú se li acudeix cap alternativa,  i que ni tan sols els sindicats de treballadors hi veuen res de dolent. Clar que com que hem de sortir de la crisi competint i produint mes, qui vols que s’hi oposi?.

El que amb això ens diuen és que “la realitat no importa, el que importa és la situació del capital”. Que si els treballadors perden drets i qualitat de vida, les jornades laborals s’allarguen i … no importa, el que de veritat val és la productivitat sense mesura i sense futur.

Ens hem convertit en esclaus temerossos, sota l’amenaça de l’atur i l’exclusió social els nostres horaris s’amplien (gratis, es clar) i salaris van disminuint progressivament. Això si a sobre cal que siguem competitius i que donem gràcies per conservar la feina. D’això es tracta, de repetir mil vegades les maleïdes frases: “lo important és tenir feina”, “n’hi ha que encara estan pitjor”…

Ho sigui que nosaltres a lo nostre: treballa, compra, consumeix, mira la tele, vota, no pensis, treballa, compra, consumeix, mira la tele, vota, no pensis i després d’això ja et pots morir feliç, que ja has complert amb el sistema.

Written by MadeByMiki

18 gener 2010 at 4:01 pm