Posts Tagged ‘propaganda’
Oh!, sorpresa!!, Ecoembes i Ecovidrio no miren per nosaltres. Reciclatge, on vas?

Reutilitzar i cobrar per fer-ho o reciclar i que un altre s’emporti el benefici?
Al començar questa setmana hem pogut llegir un parell de noticies relacionades però oposades. Per una banda tenim les màquines que s’han posat al metro de Pequín (o ara cal anomenar-la Beijing?), unes màquines que et paguen pels envasos que retornes, un fet que els més veterans recordaran, ja que fins els anys 80 aquí et pagaven per retornar els envasos, però actualment el sistema és ben diferent.
Per l’altra banda sortien a la llum els veritables i poc nobles objectius de la difícilment suportable campanya “Envàs on vas?”, uns objectius que no tenen res a veure amb el reciclatge, de fet com era d’esperar el seu veritable objectiu no és altre que el de seguir fent-nos treballar gratis per a ells, però ara de manera molt més eficient i deixant al marge objectius secundaris com el reciclatge, aquí del que parlem és del seu benefici econòmic, la resta no els interessa gens.
Si voleu aprofundir en el tema feu una ullada a la web www.retorna.org allà hi trobareu l’explicació a la campanya institucional i el seu costat més fosc, us en deixo alguns fragments per veure si us pica la curiositat i us hi passeu:
– Sota el lema ‘Envàs, on vas?’, la campanya s’ha centrat novament en els residus d’envasos domèstics, que semblen ser la fracció dels residus que més preocupa a les administracions.
– A diferència de les campanyes comunicatives anteriors, aquesta se centra no tant en intentar augmentar la participació de la població en la recollida selectiva, com en reduir la quantitat del que, en l’argot del gremi, anomenem ‘impropis’.
– La recollida selectiva dels envasos està basada en el fet que els envasadors es fan càrrec del cost de la gestió dels seus residus. …les raons de la campanya estan lluny d’obeir a raons de gestió pública.
-La campanya no busca augmentar la quantitat de materials reciclats (l’objectiu social per reduir els impactes ambientals d’abocadors i incineradores), sinó reduir els costos de la gestió d’aquests materials (per augmentar els beneficis empresarials), encara que sigui a costa d’excloure materials reciclables.
Quan “toca” pujar-nos els impostos o la benzina en parlen de l’harmonització amb els països més avançats, però en aquest cas ningú ens vol explicar que el sistema de reciclatge és car per a nosaltres, clarament deficient i amb un cost mediambiental enorme, però com que es tracta d’un negoci per a quatre gats als que nosaltres els hi fem la feina gratis no cal debatre altres alternatives més positives per a nosaltres i el nostre entorn.
Quins països trien la reutilització dels envasos en lloc del reciclatge dels residus?, doncs per exemple: Alemanya, Austràlia, Austria, Belgica, Canada, Croàcia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Holanda, Israel, Noruega, Suècia, Suïssa… tots ells amb uns index de recuperació dels envasos enorme, però els nostres governants son més llestos que els d’aquests països i saben perfectament on és el veritable negoci, ara tan sols els hi cal perfeccionar una mica els nostres hàbits de recol·lecció i emmagatzematge per a fer-nos més bons treballadors.
En Pau Josep, un noi amb complexes…
En Pau Josep era un nen prim, molt baixet i des de els quatre anys coix. El que més mal li feia era aquell caminar, aquella maleïda tara a la cama que l’acompanyaria de per vida junt amb aquells maleïts i escassos 150 centímetres d’alçada.
El fet de que sa mare fos pagesa i son pare funcionari, tampoc ajudava gaire a l’hora d’estalviar-li burles dels seus companys d’escola. La seva era una família catòlica i modesta, tenien amb ell posades totes les esperances, i això representava una enorme motxilla per en Pau Josep, aquell nen que mentre a l’hora del patí sentia com tots jugaven mentre ell s’aïllava i llegia, es refugiava en l’estudi i la soledat.
Sempre va ser el primer de la seva classe, era el primer mentre es jurava i perjurava que un dia es venjaria d’aquells malparits que no el deixaven viure i el feien sentir inferior.
Als 20 anys es llicenciava amb les millors notes de la seva promoció, això li va permetre encadenar unes beques que el van portar per les vuit millors universitats del país, sempre amb els millors resultats. Va estudiar literatura, art, història, filosofia, llengües clàssiques… i als 24 anys tornava a casa amb un munt de carreres acabades i un doctorat universitari, creia que ja podia fer tot allò que sempre havia somniat, dedicar-se a la literatura i al periodisme, per fi es sentia un home segur de si mateix.
Va fer tot el que va poder, però cap diari va voler publicar els seus articles, els llibres que va escriure tampoc van despertar cap interès, i això el va tornar a frustrar i enfonsar. Tan sols va tenir esma per a recloure’s a casa dels seus estimats pares.
Ja res el motivaria fins a l’arribada a la seva vida com per accident d’una nova passió, la política, on va trobar un nou objectiu que el va il.il·lusionar, ara potser si que optava a ser algú a la vida. Va començar des de la base, aquell nou partit dels treballadors emergia amb força, i ell era un gran orador, parlava davant el públic i fins hi tot era capaç d’improvisar els discursos, el seu ascens va ser meteòric. Darrere d’un faristol o escrivint discursos era imbatible, i això el va portar a ser el lider del partit a la seva província amb tan sols 29 anys.
El líder del partit va quedar impressionat amb la seva capacitat retòrica i el va convertir en el seu segon, ningú més el podia ajudar a arribar al poder, en Pau Josep era únic, ell ho sabia, i el món se’n tenia que assabentar també.
Res li podia anar millor, fins hi tot havia trobat a la dona de la seva vida, la Magda, per ella va deixar d’anar amb les moltes noies que l’empaitaven, per ella va ser excomunicat, ja que ella era divorciada i protestant, però va valer la pena. Es van casar i eren la família perfecta, amb els seus sis fills perfectes i amb tot el que sempre havia desitjat.

Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.
2.- Principi del mètode de contagi.
Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.
3.- Principi de la transposició.
Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventen d’altres que distreguin”.
4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració.
Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.
5.- Principi de la vulgarització.
Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.
6.- Principi de l’orquestració.
La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat”.
7.- Principi de renovació.
S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.
8.- Principi de la versemblança.
Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els ” globus sondes” o “informacions fragmentaries”.
9.- Principi de l’acallament.
Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contra-programant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.
10.- Principi de la transfusió.
Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.
11.- Principi de la unanimitat.
Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.