..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘propaganda

Oh!, sorpresa!!, Ecoembes i Ecovidrio no miren per nosaltres. Reciclatge, on vas?

with 23 comments

Reutilitzar i cobrar per fer-ho o reciclar i que un altre s'emporti el benefici?

Reutilitzar i cobrar per fer-ho o reciclar i que un altre s’emporti el benefici?

Al començar questa setmana hem pogut llegir un parell de noticies relacionades però oposades. Per una banda tenim les màquines que s’han posat al metro de Pequín (o ara cal anomenar-la Beijing?), unes màquines que et paguen pels envasos que retornes, un fet que els més veterans recordaran, ja que fins els anys 80 aquí et pagaven per retornar els envasos, però actualment el sistema és ben diferent.

Per l’altra banda sortien a la llum els veritables i poc nobles objectius de la difícilment suportable campanya “Envàs on vas?”, uns objectius que no tenen res a veure amb el reciclatge, de fet com era d’esperar el seu veritable objectiu no és altre que el de seguir fent-nos treballar gratis per a ells, però ara de manera molt més eficient i deixant al marge objectius secundaris com el reciclatge, aquí del que parlem és del seu benefici econòmic, la resta no els interessa gens.

Si voleu aprofundir en el tema feu una ullada a la web www.retorna.org allà hi trobareu l’explicació a la campanya institucional i el seu costat més fosc, us en deixo alguns fragments per veure si us pica la curiositat i us hi passeu:

– Sota el lema ‘Envàs, on vas?’, la campanya s’ha centrat novament en els residus d’envasos domèstics, que semblen ser la fracció dels residus que més preocupa a les administracions.

– A diferència de les campanyes comunicatives anteriors, aquesta se centra no tant en intentar augmentar la participació de la població en la recollida selectiva, com en reduir la quantitat del que, en l’argot del gremi, anomenem ‘impropis’.

– La recollida selectiva dels envasos està basada en el fet que els envasadors es fan càrrec del cost de la gestió dels seus residus. …les raons de la campanya estan lluny d’obeir a raons de gestió pública.

-La campanya no busca augmentar la quantitat de materials reciclats (l’objectiu social per reduir els impactes ambientals d’abocadors i incineradores), sinó reduir els costos de la gestió d’aquests materials (per augmentar els beneficis empresarials), encara que sigui a costa d’excloure materials reciclables.

Quan “toca” pujar-nos els impostos o la benzina en parlen de l’harmonització amb els països més avançats, però en aquest cas ningú ens vol explicar que el sistema de reciclatge és car per a nosaltres, clarament deficient i amb un cost mediambiental enorme, però com que es tracta d’un negoci per a quatre gats als que nosaltres els hi fem la feina gratis no cal debatre altres alternatives més positives per a nosaltres i el nostre entorn.

Quins països trien la reutilització dels envasos en lloc del reciclatge dels residus?, doncs per exemple: Alemanya, Austràlia, Austria, Belgica, Canada, Croàcia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Holanda, Israel, Noruega, Suècia, Suïssa… tots ells amb uns index de recuperació dels envasos enorme, però els nostres governants son més llestos que els d’aquests països i saben perfectament on és el veritable negoci, ara tan sols els hi cal perfeccionar una mica els nostres hàbits de recol·lecció i emmagatzematge per a fer-nos més bons treballadors.

Anuncis

Written by MadeByMiki

15 gener 2013 at 9:11 am

En Pau Josep, un noi amb complexes…

with 9 comments

En Pau Josep era un nen prim, molt baixet i des de els quatre anys coix. El que més mal li feia era aquell caminar, aquella maleïda tara a la cama que l’acompanyaria de per vida junt amb aquells maleïts i escassos 150 centímetres d’alçada.

El fet de que sa mare fos pagesa i son pare funcionari, tampoc ajudava gaire a l’hora d’estalviar-li burles dels seus companys d’escola. La seva era una família catòlica i modesta, tenien amb ell posades totes les esperances, i això representava una enorme motxilla per en Pau Josep, aquell nen que mentre a l’hora del patí sentia com tots jugaven mentre ell s’aïllava i llegia, es refugiava en l’estudi i la soledat.

Sempre va ser el primer de la seva classe, era el primer mentre es jurava i perjurava que un dia es venjaria d’aquells malparits que no el deixaven viure i el feien sentir inferior.

Als 20 anys es llicenciava amb les millors notes de la seva promoció, això li va permetre encadenar unes beques que el van portar per les vuit millors universitats del país, sempre amb els millors resultats. Va estudiar literatura, art, història, filosofia, llengües clàssiques… i als 24 anys tornava a casa amb un munt de carreres acabades i un doctorat universitari, creia que ja podia fer tot allò que sempre havia somniat, dedicar-se a la literatura i al periodisme, per fi es sentia un home segur de si mateix.

Va fer tot el que va poder, però cap diari va voler publicar els seus articles, els llibres que va escriure tampoc van despertar cap interès, i això el va tornar a frustrar i enfonsar. Tan sols va tenir esma per a recloure’s a casa dels seus estimats pares.

Ja res el motivaria fins a l’arribada a la seva vida com per accident d’una nova passió, la política, on va trobar un nou objectiu que el va il.il·lusionar, ara potser si que optava a ser algú a la vida. Va començar des de la base, aquell nou partit dels treballadors emergia amb força, i ell era un gran orador, parlava davant el públic i fins hi tot era capaç d’improvisar els discursos, el seu ascens va ser meteòric. Darrere d’un faristol o escrivint discursos era imbatible, i això el va portar a ser el lider del partit a la seva província amb tan sols 29 anys.

El líder del partit va quedar impressionat amb la seva capacitat retòrica i el va convertir en el seu segon, ningú més el podia ajudar a arribar al poder, en Pau Josep era únic, ell ho sabia, i el món se’n tenia que assabentar també.

Res li podia anar millor, fins hi tot havia trobat a la dona de la seva vida, la Magda, per ella va deixar d’anar amb les moltes noies que l’empaitaven, per ella va ser excomunicat, ja que  ella era divorciada i protestant, però va valer la pena. Es van casar i eren la família perfecta, amb els seus sis fills perfectes i amb tot el que sempre havia desitjat.

En Pau Josep, no podia saber que allà a aquell palauet on vivia amb la seva família és on tot acabaria canviant, cap a pitjor, evidentment. Perquè en Pau Josepse’n adonava que ja ho tenia tot, tot el que havia somniat, però misteriosament no era feliç i lo que és pitjor, havia de fingir que la seva era una vida perfecta ja que va ser triat per fer d’exemple per al seu país.Un home exemplar que tan sols volia fugir amb la seva darrera amant, una preciosa actriu eslava que li havia robat el cor. Però no va poder ser, el partit no podia de cap manera permetre que ell, el gran exemple pel seu país acabés omplint de dubtes al seu poble, i encara menys ara en aquells moments tan delicats. Va aplicar-se una de les seves màximes, aquella que deia que “una mentida repetida mil vegades acabava convertint-se en veritat”, i va seguir amb la seva falsa vida perfecte.Una nit de l’any 1945 ell i la seva dona van donar uns calmants als seus sis fills, i més tard una pastilla de cianur per a cada un. L’endemà de bon matí la Magda i en Pau Josepvan ser trobats vestits de gala, cremats i amb un tret al cap junt amb els seus fills, tan bonics, tan perfectes…En Pau Josepes va venjar del món, va fer que la seva manera d’entendre el discurs i de manipular a les masses perduressin, però no se’n va sortir del tot, ell no es va acabar mai d’enganyar. Tot i així va fer etern el seu cognom, Goebbels, i els seus 11 principis de la propaganda que no poden ser més actuals:1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic.
Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.

2.- Principi del mètode de contagi.
Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.

3.- Principi de la transposició.
Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventen d’altres que distreguin”.

4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració.
Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.

5.- Principi de la vulgarització.
Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.

6.- Principi de l’orquestració.
La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat”.

7.- Principi de renovació.
S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.

8.- Principi de la versemblança.
Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els ” globus sondes” o “informacions fragmentaries”.

9.- Principi de l’acallament.
Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contra-programant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.

10.- Principi de la transfusió.
Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

11.- Principi de la unanimitat.
Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.

Written by MadeByMiki

27 Març 2012 at 11:51 pm

Arxivat a Política

Tagged with , ,

Propostes contra la crisi, 2ª part.

with 22 comments

Estimat poble, avui és el gran dia, a la primera part d’aquest post vaig proposar l’eliminació de la propaganda de totes les entitats públiques, amb l’objectiu de l’abolició total de la publicitat. Com que m’heu fet arribar el vostre neguit sobre el futur que li desitjo a TV3, de moment aplaçarem la prohibició de la televisió, però em reservo aquesta opció per més endavant si és necessari. Encara no m’heu convençut de la prioritat de la tele per sobre de la salut i l’educació.

Vist això, passo a la segona i més important part de les mesures per combatre la crisi i fer d’aquest un món millor. Tal i com vaig fer al primer post tan sols faré un parell de propostes, això em permetrà concretar més i millor les idees i fer un post d’una mida assumible.

Primera proposta, el salari màxim.

Som-hi de nou, la primera proposta és ben clara, cal imposar per llei el salari màxim dels nostres funcionaris, quan parlo de funcionaris em refereixo a tots aquells que son fora de l’empresa privada. Cal fer una nova escala salarial amb una distribució més equitativa dels diners. Per exemple, si el salari mínim interprofessional és més o menys de 630€ mensuals, el màxim el podríem posar en cinc vegades aquesta xifra, i pel mig segons la feina i la responsabilitat caldria graduar dins d’aquests marges un salari just.

Hem de garantir que les persones que son al servei de la societat no hi son purament per enriquir-se, posem un exemple molt de moda, els nostres sagrats diputats, ells van a la feina per servir-nos, i de manera secundària per fer-se d’or. Com a mínim això és el que sembla al veure les seves actuals remuneracions anuals:

Presidència

130.011,19€

Vicepresidència

99.765,52€

Secretaria

81.311,63 €

Assignació per al president de grup parlamentari

37.143,12€

Assignació per al portaveu de grup i subgrup parlamentari

39.328,01€

Assignació per a la resta de diputats

40.201,96€

Despeses de viatge per a residents a Barcelona o àrea metropolitana

21.605,22€

Resident a menys de 80 quilòmetres de Barcelona

28.090,02€

Resident entre 81 i 190 quilòmetres de Barcelona

30.156,56€

Evito esmentar les despeses en: Comissions legislatives o creades per llei . Comissions de seguiment, estudi o investigació, suplements per a portaveus, presidents, vicepresidents de grup i les subvencions a grups i subgrups parlamentaris…

Això s’acabaria ben depresa amb el salari màxim, evidentment aquest salari no seria combinable -com passa ara- amb mil assignacions per tota mena de variables. El salari màxim seria un límit inviolable per llei.

L’objectiu final d’aquesta mesura seria fer-la arribar a l’empresa privada, però per començar seria important aplicar-la en principi a la professió pública. Més endavant s’hauria de legislar considerant delicte cobrar o obtenir xifres de beneficis immorals.

Segona proposta, les necessitats mínimes.

Les necessitats bàsiques mínimes haurien de ser gratuïtes sota subvenció per a cada familia o individu. Caldria fer un estudi a fons de quines son aquestes necessitats. Com a necessitats mínimes em refereixo purament a allò indispensable per a una subsistència digna i saludable. Una persona o família que visqui de manera absolutament frugal, consumint un mínim d’aigua, llum i gas, sense cap tipus de despeses en luxes i capricis, això hauria de ser considerat un dret universal.

Evidentment a partir d’aquestes despeses mínimes subvencionades, tot luxe hauria de ser de manera progressiva cada vegada més i més car. No podem considerar de cap manera lògic el pagar al mateix preu l’aigua per a un consum racional de subsistència que per omplir piscines o regar camps de golf. Qui vulgui tenir capricis cal que els pagui ben cars, la tendència hauria d’anar cap aquí en tots els aspectes, cal carregar d’impostos extra i sense manies els cotxes que gasten massa, les segones residències, l’aire condicionat, els vols en avió, la cirurgia estètica, les assecadores elèctriques, el AVE, les carreres de cotxes i motos, les autovies… totes aquelles coses que de cap manera necessitem i que a més acaben fent un mal enorme al medi ambient.

Amb aixo qui malbaratés acabaria pagant molt més i hi hauria diners per dedicar-los a cobrir els mínims per una vida digna de tota la població, la renda bàsica universal, un transport públic eficient i més universal, la sanitat, l’educació…

Crec que hi ha molt de camp a estudiar i aprofundir, però una societat amb els mínims coberts, és una societat sense por i molt més lliure per fer el que vulgui perquè té una xarxa de protecció que elimina la possibilitat de l’exclusió social. Això ens donaria molta més llibertat per dedicar temps a formar-nos o deixar una feina sense patir per la nostra subsistència.

No em faré més pesat, deixo aquest segon post aquí amb la intenció de debatre amb vosaltres aquestes idees. Si heu arribat fins aquí, mil gràcies per la vostra paciència i dedicació.

Uns links per fer una ullada: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Renda_b%C3%A0sica 

http://www.slideshare.net/notleaving/el-qu-es-podria-fer-amb-els-diners-de-la-frmula-1

Propostes contra la crisi, 1ª part.

with 12 comments

Com a molta altra gent que portem anys i panys criticant la nostra societat i el nostre sistema de vida, a més ara ens dediquem a protestar per la deficient gestió dels nostres diners (el diner públic), amb lo que sovint els més afins a aquest món neo-liberal en el que vivim, em fan aquella pregunta màgica: “Això que dius sona molt be, però si tu manessis que faries?, eh?”.

Crec que avui que sabem que s’ha incrementat el dèficit de les nostres administracion de manera exponencial, i que a més la morositat dels ciutadans s’ha disparat, de fet més aviat es podría parlar d’una llarga i clara tendència a l’alça. Doncs crec que és un bon moment per exposar, posem per cas un parell d’iniciatives que ajudarien a millorar molt aquests dos problemes financers, senzillament m’ho he proposat així com a un exercici de reflexió que no anirà enlloc però em ve de gust de fer.

Per tant avui em disposo a solucionar tot solet aquests grans problemes que ens porten a tots de cul i que indignen a tanta gent. És evident que tot això no es fa en un post, per tant faré un esforç descomunal i ho enllestiré en un parell de posts.

Som-hi doncs, anem per feina que es fa tard. La primera proposta és ben senzilla, cal eliminar la publicitat de tot l’àmbit públic. Sembla una qüestió poc important, però ara us deixo unes dades per que us en adoneu de la magnitud de la tragèdia:

  • Cal prohibir la propaganda electoral, tan sols pot ser polerada a les pàgines web dels partits polítics, allà pot anar-hi tothom a informar-se sense cap problema. Això permetria tenir una democràcia més justa, tots els partits tindríen més igualtat de condicions i combatriem el finançament ilegal. Avui les coses estan així: “A més de la cessió d’espais de titularitat pública, en les eleccions al Parlament la Generalitat contribueix a les despeses electorals de les candidatures, com també ho fa l’Estat a les eleccions al Congrés i al Senat. També es fixen tarifes especials per a l’ús del servei de correus. Pel que fa a les subvencions privades, també són admissibles, però estan limitades legalment i són objecte de control posterior.”. Ni tan sols ens podem oposar a reber les cartes de propaganda electoral:”les lleis reguladores del tractament automatitzat de dades personals que ho permeten respecte a la propaganda comercial no són aplicables en matèria electoral”Per posar un exemple això és el que diuen que es van gastar els partits més significatius de Catalunya les passades eleccions municipals: PSC: 2.436.600€, CiU: 2.200.000€, ERC: 1.624.000€, PP: 900.000€, ICV: 300.000€, C’s: 160.000€

  • La Generalitat va gastar en propaganda el passat 2010 la descomunal xifra de 10,51 milions d’euros, i va quedar com a tercer anunciant a Catalunya sota “Telefonica” i “El Corte Inglés”. Per desgràcia no tinc informació sobre la despesa d’altres administracions, però les xifres d’ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres segur que també son escandaloses. Un altre forat enorme son les televisions autonòmiques i locals, tots sabem que bàsicament son un pur instrument propagandístic que paguem entre tots, el seu dèficit confessat s’apropa als 2.000 milions d’euros i s’emporten unes subvencions anuals de més de 1.000 milions d’euros, aquest any “la corpo“ per si sola rebrà 324 milions d’euros de subvenció. Per veure la desmesura en la que ens trobem, mentre Tele5 té una plantilla de unes 700 persones, TV3 manté a més de 2.700 empleats. Evidentment a aquestes xifres caldria afegir-hi les de tots els canals públics de televisió, ràdio i altres. Hi ha molt on retallar, però el donar la visió del món que els hi convé sembla que no té preu. Gairebé sobra comentar-ho, però no creieu que abans de retallar caldria plantejar quines son les nostres prioritats, les del govern ja les sabem i son ben clares: propaganda, poltrona i policia.

Per a la propera entrega, prometo ser més radical i original amb les meves propostes, no us ho perdeu…

Written by MadeByMiki

21 Juny 2011 at 10:18 pm

Sempre que venen eleccions, Goebbels reneix.

with 16 comments

Una parella com cal.

Una parella com cal.

Joseph Goebbels en certa manera no ha mort, ell i la seva manera d’entendre la política reneix.

El responsable del Ministeri d’Educació Popular i Propaganda de l’Alemanya Nazi, perfectament avui podria treballar al pentàgon, a la Casa Blanca o a qualsevol dels nostres partits polítics majoritaris.

Quan ens parlen de “la mort” d’Osama Bin Laden, Goebbels riu a la seva tomba.

Quan en Camps parla de l’avi de Zapatero, Goebbels riu a la seva tomba.

Quan Obama guanya el premi Nobel de la Pau, Goebbels riu a la seva tomba.

I n’estic ben segur de que cada vegada que “es celebren” eleccions, Goebbels riu a la seva tomba.

A veure si trobeu familiars els principis de la propaganda utilitzats per en Goebbels:

1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic.

Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.

2.- Principi del mètode de contagi.

Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.

3.- Principi de la transposició.

Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventen d’altres que distreguin”.

4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració.

Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.

5.- Principi de la vulgarització.

Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.

6.- Principi de l’orquestració.

La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat”.

7.- Principi de renovació.

S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.

8.- Principi de la versemblança.

Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els ” globus sondes” o “informacions fragmentaries”.

9.- Principi de l’acallament.

Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contraprogramant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.

10.- Principi de la transfusió.

Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

11.- Principi de la unanimitat.

Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Goebbels

Written by MadeByMiki

9 Mai 2011 at 3:38 pm

Divagacions Propagandístiques.

with 9 comments

En Goebbels i l'avi de'n Bush...

En Hitler i l'avi de'n Bush...

On som avui en el camp de la propaganda i manipulació?, aquesta és una pregunta que sovint em ronda pel cap.

Ara fa gairebé 80 anys, es va perfeccionar el control social mitjançant la manipulació dels medis de comunicació. Quan ens preguntem: com és possible que el poble alemany recolzés a la dictadura feixista de Hitler?, acostumem a pensar que la humiliació del poble alemany pels acords de la Primera Guerra Mundial i el carisma d’un líder que va sortir en moments de profunda crisi ho van fer possible. Però no s’acostuma a valorar en la seva justa mesura la primera gran manipulació d’un poble amb totes les tècniques i recursos possibles, si son mínimament crítics veurem que aquests sistemes continuen vigents i han estat perfeccionats fins a límits que ben segur no coneixem.

Sempre s’ha dit que de l’any 1933 fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el regim de l’Alemanya nazi va gastar moltíssim en armes. Però en realitat del que més es van preocupar és de la manipulació i la propaganda, per això el ministeri al que se li dedicava més pressupost era el nou Ministeri de la Propaganda, dirigit per en Joseph Goebbels.

El primer que van fer els nazis, és centralitzar el poder dels medis de comunicació i posar-los al seu servei sota un estricte control de continguts i una estricta censura.

La utilització de la propaganda per primer cop a la història, es fa de manera sistèmica i arriba a tota la població. Això és el que necessita l’estat autoritari per mantenir-se al poder, una “bona comunicació” per adoctrinar el seu poble.

Goebbels amb les noves tècniques de propaganda farà que el culte a la personalitat, figura i objectius de Hitler siguin assumits pel seu poble. Es crea una simbologia especifica amb l’objectiu d’obtenir un aspecte liturgic-místic, crear un escenari adeqüat pels discursos de Hitler, la suma de la gran capacitat oratòria, gesticulació, interpretació teatral, connexió i la farfutalla  mítica feien que la receptivitat i resposta del públic fossin extraordinàries.

Amb tot això es marquen les tres característiques col·lectives del seu poble: “el valor de raça”, “el de personalitat” i el “sentit de lluita”. Les justificacions morals: es proclama un “darwinisme social” entenent que la raça més forta (la seva és clar) ha de “sobreviure” per selecció natural per damunt del les dèbils que son nocives o prescindibles. Es cerquen enemics de la pàtria, en aquest cas es troben “tres vicis” que els amenacen: la democràcia, el pacifisme i l’internacionalisme, tots ells obra del “marxisme jueu”.

N’estic segur de que en Goebbels avui veuria amb orgull que el seu sistema propagandístic ha triomfat totalment, ell va ser l’autèntic visionari de la manipulació a gran escala, per tant el nostre món és hereu de la seva filosofia, la dels bons i dolents, la del o amb mi o contra mi, i l’enemic no ha canviat. En el fons avui es segueix lluitant contra l’essència de la democràcia, el pacifisme i l’internacionalisme.

No hi ha dubte, Goebbels avui treballaria a Apple, Microsoft, Facebook o com a assessor d’algun govern occidental.

Però on som avui en el camp de la propaganda i manipulació?

Written by MadeByMiki

16 Juliol 2010 at 9:50 pm

“Esto lo arreglamos sin ellos”

with 21 comments

Això ho arreglem sense ells.

Això ho arreglem sense ells.

Fa uns dies, podem veure per totes bandes una misteriosa i persistent campanya publicitària, es tracta naturalment de “http://estosololoarreglamosentretodos.org/ “.
Sempre he defensat, que cal saber qui hi ha al darrere de les coses, qui se’n beneficia, així podem intentar saber quina intenció porta. En aquest cas ens trobem en el típic cas de campanya sense signatura, però que clarament és molt cara, aquí s’hi han invertit molts de diners, i ningú llença els diners perquè si.

Fent un primer i senzill anàlisi de la campanya, ens en adonarem de seguida del que hi ha d’amagat, ho sigui que som-hi:

  • No hi ha cap logo ni marca visible per enlloc, tot amb la clara intenció de fer veure una presumpta neutralitat del missatge.
  • Al fer servit un “.org” enlloc d’un “.com”, li dona un aire no comercial. El “.com” s’associa a les empreses, el “.org” a les ONGs i associacions vàries no comercials.
  • Es tracta d’una campanya amb la clara intenció de ser viral. De seguida t’ofereixen un manifest simplista, curt, fàcil de llegir i farcit de bones intencions. Perfecte per que molta gent el signi, se’l faci seu i escampi aquesta ideologia barata que ve a dir com molta gent: “No, si no hi ha crisi, el problema és que se’n parla massa i la gent té por. Si tothom gastés molt més això s’arreglaria”.
  • De manera sibil·lina, dir que “esto solo lo arreglamos entre todos” és una bonica manera de no buscar responsables a la situació actual. Ho sigui que ens carreguen un mort que no és nostre, i encara els hi haurem de donar les gràcies. A mi em recorda a aquelles boniques amnisties que hi ha quan es passa d’una dictadura a una falsa democràcia i t’has de menjar una falsa “llei de perdó” dels responsables de mil i una barbaritats.
  • ”Todos”, quan algú diu “todos”, a mi que no em busquin, fa una pudor de falsa dicotomia difícil de suportar. Recordeu el “o conmigo o contra mí”, doncs sí, el “todos” està buscant clarament una falsa dicotomia, per tant ens vol enfrontar uns contra altres.
  • La publicitat sempre et vol vendre alguna cosa, no ho oblideu, per a ells tot és producte i tot es ven i tot es compra.
Contrapublicitat.

Contrapublicitat.

Ningú sap quan ha costat aquesta campanya, però es calcula que el preu deu estar al voltant dels 4 milions d’euros, i durarà uns dos mesos, no està gens malament.

I qui son els que han creat i pagat aquesta campanya publicitària?
Els creadors son: Jaime de Andrés, responsable de publicitat corporativa de “Telefónica”, Javier Gómez Navarro (ex ministre de comerç i actual president del “Consejo Superior de Cámaras”), l’economista Guillermo de la Dehesa i els prestigiosos i influents gabinets d’advocats de: Antonio Garrigues Walker i Miquel Roca.
Aquesta campanya està pagada per la Cámara de Comercio, la patronal de les grans empreses constructores (Seopan), Telefónica, el BBVA, Iberia, Repsol, Endesa, Mapfre, Caja Madrid, i moltes mes grans empreses i bancs.

Més contrapublicitat.

Més contrapublicitat.

La resposta a aquesta campanya no s’ha fet esperar, i de totes bandes plouen crítiques i pàgines de rèplica.

Una de les suggerències que més m’ha agradat és la que han fet a http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article16797 amb possibles noms  per a noves iniciatives:

“seoptimistaycompra.org”,

“hipotecatecomosea.org”,

o “gastadeunaputavez.org”.

Per si voleu saber més sobre la fantàstica campanya publicitària que ens estan fent empassar, podeu fer una ullada a:

http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article16797
http://www.estosololoarreglamossinellos.org/
http://estosololoarreglamosentretodos.org/

Esto deberian arreglarlo  los que lo jodieron.
Esto deberian arreglarlo los que lo jodieron.

Per més conya, s’ha posat de manifest que la campanya ha resultat un enorme fracàs.  Les adhesions a la campanya son molt escasses, avui tothom sap qui hi ha al darrere, tan sols cal anar a : “http://fundacionconfianza.es/” i se’t esvaeix qualsevol dubte.

Internet i la llibertat d’expressió han tornat a deixar en evidencia la manipulació que patim a diari. Espero que aquesta llibertat no sigui mai segrestada pels poderosos.