..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘propaganda

Propostes contra la crisi, 1ª part.

with 12 comments

Com a molta altra gent que portem anys i panys criticant la nostra societat i el nostre sistema de vida, a més ara ens dediquem a protestar per la deficient gestió dels nostres diners (el diner públic), amb lo que sovint els més afins a aquest món neo-liberal en el que vivim, em fan aquella pregunta màgica: “Això que dius sona molt be, però si tu manessis que faries?, eh?”.

Crec que avui que sabem que s’ha incrementat el dèficit de les nostres administracion de manera exponencial, i que a més la morositat dels ciutadans s’ha disparat, de fet més aviat es podría parlar d’una llarga i clara tendència a l’alça. Doncs crec que és un bon moment per exposar, posem per cas un parell d’iniciatives que ajudarien a millorar molt aquests dos problemes financers, senzillament m’ho he proposat així com a un exercici de reflexió que no anirà enlloc però em ve de gust de fer.

Per tant avui em disposo a solucionar tot solet aquests grans problemes que ens porten a tots de cul i que indignen a tanta gent. És evident que tot això no es fa en un post, per tant faré un esforç descomunal i ho enllestiré en un parell de posts.

Som-hi doncs, anem per feina que es fa tard. La primera proposta és ben senzilla, cal eliminar la publicitat de tot l’àmbit públic. Sembla una qüestió poc important, però ara us deixo unes dades per que us en adoneu de la magnitud de la tragèdia:

  • Cal prohibir la propaganda electoral, tan sols pot ser polerada a les pàgines web dels partits polítics, allà pot anar-hi tothom a informar-se sense cap problema. Això permetria tenir una democràcia més justa, tots els partits tindríen més igualtat de condicions i combatriem el finançament ilegal. Avui les coses estan així: “A més de la cessió d’espais de titularitat pública, en les eleccions al Parlament la Generalitat contribueix a les despeses electorals de les candidatures, com també ho fa l’Estat a les eleccions al Congrés i al Senat. També es fixen tarifes especials per a l’ús del servei de correus. Pel que fa a les subvencions privades, també són admissibles, però estan limitades legalment i són objecte de control posterior.”. Ni tan sols ens podem oposar a reber les cartes de propaganda electoral:”les lleis reguladores del tractament automatitzat de dades personals que ho permeten respecte a la propaganda comercial no són aplicables en matèria electoral”Per posar un exemple això és el que diuen que es van gastar els partits més significatius de Catalunya les passades eleccions municipals: PSC: 2.436.600€, CiU: 2.200.000€, ERC: 1.624.000€, PP: 900.000€, ICV: 300.000€, C’s: 160.000€

  • La Generalitat va gastar en propaganda el passat 2010 la descomunal xifra de 10,51 milions d’euros, i va quedar com a tercer anunciant a Catalunya sota “Telefonica” i “El Corte Inglés”. Per desgràcia no tinc informació sobre la despesa d’altres administracions, però les xifres d’ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres segur que també son escandaloses. Un altre forat enorme son les televisions autonòmiques i locals, tots sabem que bàsicament son un pur instrument propagandístic que paguem entre tots, el seu dèficit confessat s’apropa als 2.000 milions d’euros i s’emporten unes subvencions anuals de més de 1.000 milions d’euros, aquest any “la corpo“ per si sola rebrà 324 milions d’euros de subvenció. Per veure la desmesura en la que ens trobem, mentre Tele5 té una plantilla de unes 700 persones, TV3 manté a més de 2.700 empleats. Evidentment a aquestes xifres caldria afegir-hi les de tots els canals públics de televisió, ràdio i altres. Hi ha molt on retallar, però el donar la visió del món que els hi convé sembla que no té preu. Gairebé sobra comentar-ho, però no creieu que abans de retallar caldria plantejar quines son les nostres prioritats, les del govern ja les sabem i son ben clares: propaganda, poltrona i policia.

Per a la propera entrega, prometo ser més radical i original amb les meves propostes, no us ho perdeu…

Written by MadeByMiki

21 Juny 2011 at 10:18 pm

Sempre que venen eleccions, Goebbels reneix.

with 16 comments

Una parella com cal.

Una parella com cal.

Joseph Goebbels en certa manera no ha mort, ell i la seva manera d’entendre la política reneix.

El responsable del Ministeri d’Educació Popular i Propaganda de l’Alemanya Nazi, perfectament avui podria treballar al pentàgon, a la Casa Blanca o a qualsevol dels nostres partits polítics majoritaris.

Quan ens parlen de “la mort” d’Osama Bin Laden, Goebbels riu a la seva tomba.

Quan en Camps parla de l’avi de Zapatero, Goebbels riu a la seva tomba.

Quan Obama guanya el premi Nobel de la Pau, Goebbels riu a la seva tomba.

I n’estic ben segur de que cada vegada que “es celebren” eleccions, Goebbels riu a la seva tomba.

A veure si trobeu familiars els principis de la propaganda utilitzats per en Goebbels:

1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic.

Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.

2.- Principi del mètode de contagi.

Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.

3.- Principi de la transposició.

Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventen d’altres que distreguin”.

4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració.

Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.

5.- Principi de la vulgarització.

Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.

6.- Principi de l’orquestració.

La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat”.

7.- Principi de renovació.

S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.

8.- Principi de la versemblança.

Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els ” globus sondes” o “informacions fragmentaries”.

9.- Principi de l’acallament.

Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contraprogramant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.

10.- Principi de la transfusió.

Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

11.- Principi de la unanimitat.

Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Goebbels

Written by MadeByMiki

9 Mai 2011 at 3:38 pm

Divagacions Propagandístiques.

with 9 comments

En Goebbels i l'avi de'n Bush...

En Hitler i l'avi de'n Bush...

On som avui en el camp de la propaganda i manipulació?, aquesta és una pregunta que sovint em ronda pel cap.

Ara fa gairebé 80 anys, es va perfeccionar el control social mitjançant la manipulació dels medis de comunicació. Quan ens preguntem: com és possible que el poble alemany recolzés a la dictadura feixista de Hitler?, acostumem a pensar que la humiliació del poble alemany pels acords de la Primera Guerra Mundial i el carisma d’un líder que va sortir en moments de profunda crisi ho van fer possible. Però no s’acostuma a valorar en la seva justa mesura la primera gran manipulació d’un poble amb totes les tècniques i recursos possibles, si son mínimament crítics veurem que aquests sistemes continuen vigents i han estat perfeccionats fins a límits que ben segur no coneixem.

Sempre s’ha dit que de l’any 1933 fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el regim de l’Alemanya nazi va gastar moltíssim en armes. Però en realitat del que més es van preocupar és de la manipulació i la propaganda, per això el ministeri al que se li dedicava més pressupost era el nou Ministeri de la Propaganda, dirigit per en Joseph Goebbels.

El primer que van fer els nazis, és centralitzar el poder dels medis de comunicació i posar-los al seu servei sota un estricte control de continguts i una estricta censura.

La utilització de la propaganda per primer cop a la història, es fa de manera sistèmica i arriba a tota la població. Això és el que necessita l’estat autoritari per mantenir-se al poder, una “bona comunicació” per adoctrinar el seu poble.

Goebbels amb les noves tècniques de propaganda farà que el culte a la personalitat, figura i objectius de Hitler siguin assumits pel seu poble. Es crea una simbologia especifica amb l’objectiu d’obtenir un aspecte liturgic-místic, crear un escenari adeqüat pels discursos de Hitler, la suma de la gran capacitat oratòria, gesticulació, interpretació teatral, connexió i la farfutalla  mítica feien que la receptivitat i resposta del públic fossin extraordinàries.

Amb tot això es marquen les tres característiques col·lectives del seu poble: “el valor de raça”, “el de personalitat” i el “sentit de lluita”. Les justificacions morals: es proclama un “darwinisme social” entenent que la raça més forta (la seva és clar) ha de “sobreviure” per selecció natural per damunt del les dèbils que son nocives o prescindibles. Es cerquen enemics de la pàtria, en aquest cas es troben “tres vicis” que els amenacen: la democràcia, el pacifisme i l’internacionalisme, tots ells obra del “marxisme jueu”.

N’estic segur de que en Goebbels avui veuria amb orgull que el seu sistema propagandístic ha triomfat totalment, ell va ser l’autèntic visionari de la manipulació a gran escala, per tant el nostre món és hereu de la seva filosofia, la dels bons i dolents, la del o amb mi o contra mi, i l’enemic no ha canviat. En el fons avui es segueix lluitant contra l’essència de la democràcia, el pacifisme i l’internacionalisme.

No hi ha dubte, Goebbels avui treballaria a Apple, Microsoft, Facebook o com a assessor d’algun govern occidental.

Però on som avui en el camp de la propaganda i manipulació?

Written by MadeByMiki

16 Juliol 2010 at 9:50 pm