..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘PSC

*Ereccions generals 2012.

with 8 comments

Ahir va ser un gran dia, a un mes de Nadal els catalans han anat a votar de manera massiva, i això és l’únic que els medis mostren per igual. Els medis majoritàriament ens mostren una foto del que consideren una derrota sense precedents. Uns ho fan perquè el seu protegit (o potser amo) no ha tret el resultat que volien, i uns altres per seguir cagant-la amb les sumes i optant per seguir mentint de manera compulsiva (perquè no fer-ho?, si fins ara els hi ha anat prou bé).

Ho sigui, que la foto que han deixat les eleccions no ha estat la desitjada pels que manen de veritat a Catalunya ni a Espanya. No els hi pot agradar de cap manera que al contrari que a Galícia aquí s’hagi castigat una mica al que maltracta al poble. Tampoc els hi pot agradar gens que tot i la participació i la manipulació diària els sobiranistes son una clara majoria, i no en les proporcions que havien dissenyat. Tampoc pot ser ben vista la poteta que han posat al parlament aquests assemblearis de la CUP, un partit petit però que pot fer molta nosa i ser un “mal exemple”.

El que no cal és enganyar-nos massa, que això ja ho fan prou la majoria de partits. Sigui com sigui CiU ha tret uns resultats que el mantenen a una distància enorme dels segons. El PP i el PSC han sabut acollonir a molta gent i treure uns resultats acceptables. El paper de ICV ha estat digne, però no ha sabut capitalitzar el descontent, sembla que no acaben de saber vendre el seu producte, cosa que els de C’s fan d’una manera exemplar, i ara ja son un partit a tenir en compte.

Però les grans alegries venen per un altra banda, que els Pirates tinguin més vots que UpyD, i que el projecte de PxC no s’hagi consolidat son per a mi un parell de notícies molt bones.

Per cert, el que queda clar és que si algú vol tenir una imatge mínimament objectiva del que ahir va passar, més val que faci un cop d’ull a la premsa estrangera. Aquí els medis es dediquen en la seva majoria a vendre la seva realitat sense miraments.

Tal i com es va demostrar el fatídic 11-M les coses es veuen millor des de la distància…

http://www.businessinsider.com/catalan-election-2012-11#ixzz2DIAuPVTU

Written by MadeByMiki

26 Novembre 2012 at 9:38 am

Marques de confiança.

with 11 comments

Diumenge vinent la cosa és seriosa, fins ara quan ens deien que teníem que anar a votar, ho deien de broma. Ara sí que decidim alguna cosa, una cosa ben grossa, la nostra autodeterminació, i això ho farem mitjançant unes marques ben conegudes per a tothom, res de marques blanques que no son de fiar, que si CUP, que si Pirates… res d’això!, ara toca donar-li la confiança a aquelles marques de sempre, les que surten per la tele, les que tothom coneix.

Seguint l’estela del gran blog del “Arqueòleg Glamurós”, em disposo a fer-vos cinc cèntims del que diuen i volen els nostres partits, no sigui cas que no voteu el que realment voleu, ja se sap que sovint vas a buscar patates al super i tornes amb de tot menys el que anaves a buscar. Amb el vot passa el mateix, hi ha molta confusió i això no pot ser. Abans de decidir el vostre vot feu-li una ullada al meu detallat estudi exhaustiu sobre els nostres partits de confiança:

CiU: Que podem dir d’aquesta renovada marca, son lo millor de lo millor, quan sembla que perden vendes treuen un nou producte per vendre que és tot un èxit. I això és el que cal, una marca consolidada que desprès de provocar una diarrea generalitzada a tot el país torna amb un nou sabor, diuen que ara sí, després d’anys i anys de recerca ara han trobat el producte definitiu.

Son com la “Fanta”, una merda de producte que a base de publicitat torna amb força i a més es fa un enorme forat al mercat com si fos una cosa nova.

PSC: Aquesta marca està patint un procés de degeneració temporal tant agut, que molts es pregunten si se’n sortirà a aquest mercat tan competitiu. Son el “Pan’s & Company” català, van començar amb entrepans acceptables a bon preu i amb grans ofertes però ara s’han complicat la vida massa. Que si “pan de olivas”, que si “pan de cebolla”… al final el consumidor no sap per on van i acaba marxant cap a altres ofertes més definides. També l’aliança amb “El pollo campero” descentra una mica més als seus clients. Però segur que amb un bon treball de màrqueting i amb uns anys de crisi al final tornen a ser on sempre, que per això parlem d’un altra marca de confiança.

PPC: Això és una gran marca en expansió, ningú es pregunta quins son els ingredients, però tenen el públic ben consolidat i amb una fidelitat a prova de bomba. Son la “Mutua Madrileña” de la política, la seu ens queda una mica lluny, però el que cal és que tots junts i feliços cantem i ballem a l’hora i això ens farà obtenir uns beneficis fantàstics. Perquè?, perquè canten i ballen junts, i junts tot va millor, que importa que cantis i ballis en mig de la merda si ho fas en companyia de tots?. Canta, balla i no pensis gaire, que això et pot fer mal.

ERC: La marca més nostrada, i ara amb un líder que no és guapo però que sap parlar i té discurs!. Tal i com passa amb la “llet nostra” tampoc cal plantejar-se gran cosa, és nostra i per tant és millor. Aquí el producte que venen és el contrari al del PPC, resulta que lo millor és “la república independiente de mi casa”, amb ells ballarem en mig de la merda, però aquesta merda serà nostra i si és nostra i tal com deia abans tan sols per això és millor.

ICV: Aquesta marca és la més “cool”, ens venen un producte molt ben embolicat, amb un bon disseny, un regalet d’aquells amb el que sempre quedes bé. Això sí no li busquis gaire utilitat ni coherència, és la quadratura del cercle, els inventors del “creixement sostenible” (un oxímoron com un piano…) també ens volen vendre una versió light de la ecologia, evidentment per a tots els públics.

C’s: Aquesta nova marca no té complexes, utilitza qualsevol idea presumptament transgressora per fer-se notar. Son el “Red Bull” de la política catalana, han vist una nova possible clientela i han fet un producte a mida. Un producte que provoca taquicàrdies i poca cosa més, però que es ven molt bé i això és el que compta. Com tants altres productes la gent el compra i no sap ben bé perquè, però sovint lo important és consumir i no saber el perquè.

Written by MadeByMiki

19 Novembre 2012 at 10:02 pm

Manifestacions massa institucionals.

with 13 comments

Vaja, la foto te una qualitat tant dolenta que no s'hi veu el Montilla...

Vaja, la foto te una qualitat tant dolenta que no s'hi veu el Montilla...

Aquest dissabte mentre jo estigui treballant, es “celebrarà” la manifestació per l’estatut. La primera manifestació, la del 77  ja me la vaig perdre, suposo que era massa petit per anar-hi. Tot i així us recordo que en aquella ocasió els polítics no anaven en primera filera, encara eren uns amateurs.

Resulta que la meva vida en certa manera ha transcorregut entre aquestes dues manifestacions tant institucionals, a la primera diuen que hi havia un milió de persones, cosa poc creïble, però ja se sap, al ser institucional és més fàcil inflar els números. I aquest dissabte tornem-hi que no ha estat res, 32 anys més tard res no ha canviat a millor, toca treure les senyeres i sortir a passejar-les. El problema és que jo no en tinc de senyera, ni de bandera d’Espanya (i això que ara es porten molt), ni de samarreta del barça ni res de res.

Dec ser una mica apàtrida, perquè la veritat és que cada dia quan veig els balcons amb tanta bandera em poso malalt. Mentrestant sento per la ràdio al Montilla, es veu que vol anar al capdavant de la manifestació amb una senyera sense cap missatge. I els d’esquerra aniran amb les seves estelades i missatges de sempre, els “eco-socialistes” d’IC fent acte de presència però sense saber perquè i CiU amb la seva ambigüitat també calculada, i els del PP penjant “rojigualdas” als seus balcons… i jo treballant i pensant el que penso ara, manifesteu-vos vosaltres sols polítics, o millor encara avanceu les vostres vacances i un en aneu ben lluny amb un avió polonès si pot ser amb tots els vostres assessors.

I nosaltres hem d’anar a una manifestació a tapar les vergonyes dels nostres

Quants polítics treballant per nosaltres...

Quants polítics treballant per nosaltres, ui!, falta en Montilla...

polítics?, si es tracta d’una manifestació per a “la dignitat de Catalunya” el primer que hauríem de fer és no permetre que cap d’aquests voltors encapçalin cap pancarta. Amb quin dret moral els que tan sols han fet servir l’estatut per treure’m profit polític ara han d’anar els primers a la “seva” manifestació. Si el que volen és sortir macos a la TV3 i als diaris “amics”, fantàstic però no compteu amb mi, jo no us donaré cobertura.

No us penseu que soc un il·lús, n’estic totalment convençut del “èxit” d’aquesta manifestació, i de totes les que es fabriquen i promouen de manera institucional. El poder dels partits, sindicats i la propaganda gratis dels medis de comunicació sempre funcionen molt be. De fet ja fa temps que els partits s’han apoderat dels nostres petits cervells per a mobilitzar-nos pel seu interès, uns contra l’avortament, per la família, pels toros i per l’Espanya unida, i uns altres per l’estatut, contra la guerra, per l’avortament lliure i la independència. I nosaltres a sortir com ovelles a les ordres d’uns o altres, potser que tots plegats ens ho fem mirar. Potser ja és hora d’adonar-nos que els polítics son molt bons reciclant idees dels demés per més endavant fer-les servir en interès propi, i que la seva principal missió és polaritzar-nos i fer-nos creure en un món amb dues opcions.

I per acabar el post, una bonica mostra de demagògia gratuïta, si a en Montilla no li agrada el lema de la manifestació li proposo un, una frase de la seva dona Anna Hernández Bonancia que sempre tinc al cap:  “Els meus fills donen poc català [1 hora a la setmana] a l’escola [col·legi alemany de Barcelona] aquesta és la veritat però be,  ja ho supliré més endavant. Prefereixo que sàpiguen alemany”.

Written by MadeByMiki

7 Juliol 2010 at 9:40 pm