..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Quim Monzó

Mi jardín es lindo, y no lo toca nadie.

with 22 comments

Fa un munt d’anys, “La polla records” una de les grans bandes de musica punk ja jo deia a una cançó: “Un patriota, un idiota”. El temps passa, però la frase avui és més vigent que mai, tan sols cal fer un tomb per qualsevol poble o ciutat. Catalunya s’ha tornat una espècie de circ patriota [un patriota, un idiota…], l’admiració i devoció pels drapets de colors comença a ser malaltís.

Si em feien fastig la plaga de banderes espanyoles quan la selecció de futbol guanyava el que sigui, ara em passa el mateix amb les estelades, la majoria amb colors llampants “Made in China”. Com ens en podem enfotre del nacionalisme espanyol mentre traiem l’estelada al balcó?.

Suposo que per a molts l’objectiu no és canviar res, en el fons les coses ja els hi estan be i per tant amb un canvi de drapet ja en tenen prou. Perquè es tracta d’això oi?, de fer exactament el mateix però sota un altra bandera, encara necessitem banderes [un patriota, un idiota…], hem de ser com “els altres”, si la tenen i la porten a passejar de tant en tant nosaltres també, però amb la nostra! Que és la bona.

N’hi ha que saben com motivar-nos, i quan convé fan de toreros i mouen el drapet per anar marejant-nos i portant-nos per allà on els interessa fins a l’estocada final. No puc entendre com si quan veig amb horror als Estats Units la seva bandereta per totes bandes, amb fastig aquella punyetera bandera espanyola gegant a Madrid me’n he d’alegrar de la plaga d’estelades als balcons, no ho entenc [un patriota, un idiota…]. De fet en certa manera hem superat l’estupidesa de molts, el nostre “merchandising” independentista és una veritable plaga, no en tenim prou amb les samarretes, la banalització ha arribat a llocs inimaginables, fins hi tot en Quim Monzó en feia un gran article a “La Vanguardia” constatant amb tristesa fins on ha arribat la conya. Perquè deu ser una conya això d’enfotre-te’n dels altres fent exactament el mateix, oi?.

No us equivoqueu, aquest no és un post contra l’independència, és un post contra l’incoherència. Jo no estic contra els independentistes, voler l’independència em sembla molt bé, cap problema. Però no és gaire coherent criticar el fanatisme dels altres mentre cultives el teu a diari. Perquè els drapets de colors no son més que això, drapets de colors, i fer-los servir com a armes mai ens ha portat res de bo. I perquè en el fons sempre pensaré que sigui d’allà on sigui un patriota és un idiota tot i que ell precisament no se’n adona ni crec que ho faci mai.

Written by MadeByMiki

7 gener 2013 at 11:41 pm

Recull de premsa.

with 7 comments

Mentre em treballo un nou post us deixo tres articles que m’han semblat molt interessants i una cançoneta per començar el cap se setmana amb alegria.

N’hi ha que portem tant de temps dient el mateix que en Quim Monzó…:

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120203/54247624819/quim-monzo-un-mundo-de-posibilidades.html

El Ministre Soria, no sap res todo sobre energía, però tampoc en sap gaire sobre economía:

http://www.economiaapiedecalle.com/?p=444

Una alegria pels que sempre comprem els mòbils lliures i “trinco, trinco”:

http://www.expansion.com/2012/02/03/empresas/tmt/1328272275.html?a=ea4efaa199a13d903236685f84a72818&t=1328343942

Written by MadeByMiki

4 febrer 2012 at 9:40 am

La censura i la ironia.

with 12 comments

Amb una d’aquelles navegacions sense rumb per Internet he trobat una joia, una joia censurada i convenientment oblidada.

Es tracta d’una intervenció de Quim Monzó al mític programa “Persones Humanes” de’n Mikimoto (actualment conegut com a Miquel Calçada i Olivella). No sé si ho recordeu, però aquesta intervenció va portar cua, en Jordi Pujol i TV3 van demanar disculpes públiques, el programa va ser ràpidament suprimit i aquest fragment no va tornar a ser emés per evitar tornar a ferir sensibilitats, es veu que la sensibilitat monàrquica va quedar profundament ferida.

D’això ja en fa 17 anys, però tant en el fons com en la forma segueix totalment vigent. El genial discurs irònic de’n Quim Monzó sobre la monarquia no ha caducat, potser ara se’n pot parlar una mica més, però sense excessos, que tal i com s’ha demostrat un munt de vegades n’hi ha que tenen la pell molt fina.  

Que ho gaudiu!!