..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘RAC1

Demagogs sense fronteres.

with 8 comments

Tot seguint amb la famosa sèrie “el post dedicat”, avui aquest post tant extremista i violent, com no podria ser d’altra manera li dedico al blog amic “Una Minoria Radical”, un d’aquests antisistema dolents que a sobre propaga les seves idees lliurement, una cosa és llibertat i un altra ben diferent llibertinatge.

Sovint, com molta gent, me’n adono que de tant en tant faig servir plantejaments en major o menor mesura demagogs. Tot i així, puc defensar-me amb un parell d’excuses de mal pagador, escric sense cap mena d’interès econòmic i no tinc cap tipus de responsabilitat publica, per tant al no representar a ningú, -tan sols a mi mateix- escric i parlo sempre amb total llibertat. Podríem dir que la meva demagògia és inofensiva i totalment gratuïta.

 

No podem dir el mateix d’altres demagògies barates, les que escampen polítics amb representació popular, a salari de l’estat i que fan servir totes les tècniques al seu abast per manipular, enganyar i de passada amagar la seva responsabilitat en infinitat de assumptes.

 

Avui pel matí, he pogut gaudir del discurs (o potser era una entrevista?) de’n Jordi Hereu al Món a RAC1, programa dirigit i presentat pel gran periodista esportiu Jordi Basté.

 

A l’entrevista he patit varis durs impactes a les meves creences, però aniré a lo que jo considero bàsic. M’ha agradat molt el fragment on parla dels ‘500 “professionals de la violència” -jo creia que eren més aviat amateurs, no crec que cobrin- que es van manifestar el dia de la Vaga General, als que diu que cal combatre, i que son l’antítesi de Barcelona’. A aquesta gent que es va manifestar els posa a tots al mateix sac, al dels violents, no hi ha excepció, tots son molt, però molt dolentots.

 

Més endavant a la mateixa entrevista en Basté parla sobre la trama enorme de corrupció de Ciutat Vella, ‘més digna del Chicago dels anys 20 que de la Barcelona del segle XXI’, curiosament el senyor Hereu aquí si que posa excepcions: ‘no estic d’acord amb aquesta simplificació en absolut’, ‘fa més de dos anys hi havien dos funcionaris i un enginyer que son gent corrupta…’,’hi han tres persones que son l’excepció de un sistema, que justament aquest sistema ho ha sabut detectar…’, ‘això no te res a veure amb una generalització i per tant, home, amb aquest sentit li he de dir que Barcelona és Barcelona, eh?…’. Sembla que aquí tenim una minoria de corruptes que de cap manera representen a la resta de funcionaris municipals, son una excepció. Vist des de fora sembla que l’excepció és Itziar González, la Concejal de Ciutat Vella, però segur que nosaltres, com sempre, ens equivoquem.

 

L’entrevista segueix per camins enormement incòmodes pel senyor Hereu -val molt la pena que la escolteu- que ho passa força malament parlant de la anteriorment esmentada Itziar González, a la que fa veure que ha defensat sempre, tot fent servir frases dignes de’n Joan Clos com: ‘La duresa de tirar endavant un projecte a Ciutat Vella és molt gran, per molts factors, molts que son públics i notoris, però quan a la duresa de la gestió política, a més a més se li sumen aquests factors, aquests factors de estricta coacció…’.

 

M’ho he treballat una mica i us afegeixo el retall d’aquesta interessant entrevista -no patiu, que son menys de 10minuts-, és un exercici d’hipocresia i demagògia preciós:


http://www.goear.com/listen/24f0a3e/hereu-jordi-hereu

 

 

Written by MadeByMiki

18 Octubre 2010 at 10:31 pm

Escarp: Sobre l’assumpte de la “Violència”.

with 18 comments

Reprodueixo aquest article publicat el passat 6-10-2010 a Kaosenlared, crec que val la pena llegir-lo. Per desgràcia sembla que els grans medis tan sols volen “informar” sobre una versió d’aquesta polèmica sobre la apologia de la violència a determinats webs i blogs.


Em dic Jordi Soler Alomà, soc Doctor en filosofia i l’autor d’un article del que s’ha fet servir un fragment fora de context per a criminalitzar les pàgines web independents, com Kaosenlared,  a una entrevista radiofònica.

El programa en qüestió “el món a rac1”; l’entrevistador en Jordi Basté i l’entrevistada Assumpta   Escarp (responsable de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i presumpta socialista!).

En primer lloc, en Jordi Basté s’ha desqualificat com a periodista, per traure frases d’un context en el que tenen un significat molt diferent al que se’ls confereix en el context de l’entrevista (per cert, molt tendenciosa). Per un altra banda, tampoc cita a l’autor (l’article ve signat) i atribueix el contingut a una de les pàgines web, kaosenlared.net,  on s’ha publicat (un altra mentida periodística). Al menys ara ja sabem que no val la pena escoltar “el món a rac1” (per si algú no se`n havía adonat).

En segon lloc, aquesta noia… l’Assumpta, ha pecat de solemne passerella: no tan sols s’ha deixat manipular como una cria pel seu “hàbil” entrevistador sinó que ha afegit més llenya al foc de la intolerància i el prohibicionisme. Si es tractés d’una persona culta i sencera, hauria evitat pronunciar-se sobre la base d’unes frases tretes del seu context i hauria demanat (o llegit abans) el text íntegre, en el qual podria comprovar que de lo que es tracta es de l’eventual uso legítim de la violència.

Ara ve lo més greu: si s’és coherent amb els plantejaments de la Escarp, tindran que buidar les llibreries i els prestatges de les nostres biblioteques de tots els autores que han tractat sobre l’us legítim de la violència: els clàssics grecs, els autors de la il·lustració, els romàntics, els nostres estimats Lorca, Machado, García Márquez… i per descomptat tots els clàssics del marxisme i les obres de Marx i Engels, junt a les de Ernesto Che Guevara, Simón Bolívar, i un molt llarg etcètera.

Per altra banda caldrà suprimir de la programació de la TV la major part de la programació, que es basa en la violència ,aquesta sí!, indiscriminada. Això seria lo únic positiu, donat que ens trauríem del damunt moltes escombraries..

Si comencem a decretar que hi ha temes tabú, dels que no es pot parlar, acabarem en una dictadura feixista, on no es podrà parlar de canviar el sistema, ni de la revolució, ni de res que no sigui aprovat per la autoritat “competent”.

Assumpta Escarp es l’exemple vivent de la esparveradora mediocritat que caracteritza a la casta política que patim.

Jordi Soler Alomà.

Written by MadeByMiki

8 Octubre 2010 at 11:46 am

Anti-sistemes violents, el gran problema del segle XXI.

with 27 comments

Aquest diumenge he quedat impressionat al veure la portada de “El Periódico”, no m’ho podia creure. No és que li doni massa importància a lo que publica aquest especialment tendenciós diari, el que m’ha fet esgarrifar és el veure una manipulació tant descarada, a la portada i a l’edició més important de tota la setmana, no hi ha res de casual.

Aquesta portada compleix tres de les 10 estratègies de manipulació mediàtica a les que fa referència Noam Chomsky als seus escrits.

  • Estratègia de la distracció, és la base més important si parlem de manipulació mediàtica. Desvia l’atenció del públic dels problemes importants i els canvis decidits per la elit política i econòmica de manera dictatorial . La tècnica que es fa servir és la de distreure al públic amb notícies poc rellevants per focalitzar tota l’atenció en problemes sense gran importància real, cal mantenir allunyada a la gent de la base dels problemes reals.
  • Crear problemes per immediatament oferir solucions, es tracta del mètode conegut com “problema-reacció-solució”. Primer es crea un problema amb la intenció de que el públic reaccioni fent-se seu el problema, assumint-lo com a propi, així és el propi poble el que “demana” unes mesures -que el poder volia aplicar però li calia el recolzament social-. Una vegada s’apliquen les mesures. El poble queda molt satisfet però tant sols ha estat portat cap on el poder volia amb un guió prèviament pensat, creat i executat pas a pas.
  • Fer servir la part emocional de la gent eliminant la reflexió. Si es recorre als aspectes emocionals (la pàtria, la teva ciutat, la família, el Barça, la llengua…) l’anàlisi i el pensament crític queden perfectament tapats. Els populistes fan servir aquestes tècniques de manera continuada. Per una banda ens posen la Barcelona “cosmopolita i tolerant” i per l’altra ens mostren amb tòpics i generalitzacions els culpables dels desordres, per fer més mal usarem el prefixe negatiu “anti”, anti-capitalistes, anti-sistema, anti-globalització… i li afegirem altres qualificatius que generin rebuig com: radicals, esvalotadors, violents…

I afegiré una estratègia de manipulació nova, realment potent i de la que Noam Chomsky no parla. La manipulació de fotos o vídeos, sovint es fa servir la manipulació descarada i totalment intencionada de la imatge per donar-li un sentit i una força que pel natural no tenia. La portada del diari és la foto d’un jove amb la cara tapada i amb una tanca als braços. No hi ha cap tipus de fons ni res més, se’ns amaga tota informació que no volen que considerem.

Foto del web site dels Mossos.

Foto del web site dels Mossos.

També tenim a la portada una descripció dels problemes: “anarquistes radicals i okupes senten atracció per Barcelona”, “la tolerància de jutges i polítics una de les causes del fenomen”. Aquí et descriuen el problema que tenim, a l’interior del diari la solució -canvis de lleis, penes més dures…-, tan sols cal que els que ho llegeixen ho assumeixin com a idees pròpies i més endavant s’aplicarà la solució que ja fa temps que tenim pensada.

Si apliquem tot el que acabo d’escriure a la portada de “El Periódico” del diumenge passat, puc afirmar que es parla de la “violència anti-sistema” potenciant i ampliant molt el que va passar, com si això fos la notícia, quan en el fons el que hi ha és una reforma laboral salvatge feta de manera arbitrària per un govern que es diu d’esquerres.

Foto de "El Periódico".

Foto de "El Periódico".

El fet de cremar un cotxe de policia, saquejar alguna botiga i fer destrosses no deixa de ser una manera de fer-li el joc a qui creus que ataques. La premsa sempre potenciarà aquestes accions i serviran de justificació per tot el que vindrà més endavant: criminalitzar tot un moviment, canviar les lleis a conveniència, atemorir a la població, prohibir o censurar certes pàgines web, trobar un tema tangencial que entretingui al poble…

Avui és 5 de Octubre, no es parla de l’atur, no es parla de la reforma laboral,  la pregunta del dia avui a “El Món a RAC1” “Cal tancar els webs que inciten a la violència?”.

De moment un 90% de la gent diu que si.

Written by MadeByMiki

5 Octubre 2010 at 8:46 am