..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Rafael Poch-de-Feliu

La indignació europea.

with one comment


És ben trist adonar-se de lo poc que canvien les coses,  sovint per anys que passin,  sembla que res es vulgui moure,   no hi ha manera. Aquests darrers díes,  Europa fa veure que s’indigna pel resultat del darrer referèndum Suís,  ho fa tan bé,  que casi no notem l’hipocresia de la seva posició. Us recomano l’article del gran periodista de La Vanguardia Rafael Poch de Feliu,  és indispensable,  com casi sempre.
I mentre fem l’ofès,  uns policíes fan servir material antidisturbis per enfonsar a la mar els il.legals,  i el que és més trist encara,  ens diuen que una comisió investigarà el que ha passat.  No cal,  com altres vegades,  sería millor atacar al que informa del fet,  al que aporta les proves del crim,  allà hi ha el culpable,  no ho dubteu.
Tot això,  m’ha fet recordar aquell llunyà 1939, on desprès de la” nit dels vidres trencats”,  i la més que clara persecució contra els jueus a l’Alemanya nazi,  el món va a demostrar amb claretat el significat de la paraula hipocresia.
El somni de Goebbels (almenys un d’ells),  es va fer realitat.  Els nazis es volíen treure del damunt tants jueus com fos posible,  i la idea de que més de 900 d’ells emigressin a bord del creuer transatlàntic MS  St. Louis,  els hi va semblar perfecte. Aquell i molts altres creuers sortirien aquells díes d’Alemanya.
Així doncs,  el St.  Louis va tenir vía lliure per sortir d’Hamburg cap a La Habana.  La Cuba d’aquella época no era més que un gobern titella dels Estats Units,  i va invalidar tots els visats dels refugiats jueus.  De fet més de 40.000 cubans es van manifestar contra els jueus al saber de la arribada del St. Louis.  Als passatgers tot i ser en la seva majoría nens dones i ancians,  Cuba els hi va exigir a cada un 500$ més,  uns diners que no tenien per deixar-los desembarcar.  El seu viratge cap els Estats Units tampoc va funcionar,  Franklin D. Roosevelt els va ignorar,  allà tampoc els volíen.  Ni al Canada els van voler acollir,  de fet el mateix van fer a França,  Belgica,  Holanda,  Regne Unit,  no els volíen a cap país,  ningú els hi va estalviar la tornada cap a Alemanya.
Ningú els volía i a ningú li importava gens ni mica la sort d’aquells jueus,  ni tampoc la dels que van ser exterminats a l’Holocaust. Així ho va demostrar en Jan Karski,  el missatger polonés que va poder parlar amb Winston Churchill y Franklin D. Roosevelt a Washington,  amb la missió d’explicar el genocidi que patíen els jueus, en Jan  tan sols va poder veure badalls i desinterès per part dels grans mandataris de les democràcies occidentals. Evidentment aquests sabíen el que estava passant a Europa,  però com ara mateix passa,  és  molt més pràctic practicar l’hipocresia.
Dels més de 900 passatgers del St. Louis,  tan sols 240 van sobreviure a l’Holocaust. I el gobern nazi va demostrar a tot el món que ells no eren els únics criminals, tan sols van ser els més eficients.  Com a mínim fins al llançament de les dues bombes atòmiques sobre població civil japonesa…

Grietas en el distrito del Rin, Rafael Poch

Written by MadeByMiki

21 febrer 2014 at 9:04 am

Messi, Cristiano?. No, Rafael Poch de Feliu.

with 7 comments

Fa força temps a aquest blog vàrem tenir l’oportunitat d’entrevistar al corresponsal a Berlín de La Vanguardia, el sempre més que sorprenent Rafael Poch de Feliu. Dic sorprenent, perquè trobar a un periodista amb el seu esperit crític, i amb un discurs tan brillant no és fàcil, i encara menys a un diari més aviat conservador.

Al seu darrer article torna a encertar en el fons i la forma, fins hi tot trobo que el títol és tan brillant com provocador, us parlo de: ¿Conseguirán hacer creer de nuevo que esta Bankia internacional es un problema de Messi contra Ronaldo?.

He de reconèixer que la meva intenció era la de posar-vos alguns fragments significatius de l’article,per així fer-vos encuriosir i incitar-vos a anar al seu blog a llegir-la íntegra, però no he estat capaç de fer-ho. M’ha resultat impossible fer-ho, per tant he optat per penjar l’article de’n Rafael íntegre, sense aquelles retallades que ara tant es porten…

No us perdeu aquest artícle de’n Rafael, és sensacional, ja m’agradaria escriure tant bé i amb un contingut tan ben elaborat.

La Europa del Partido Neoliberal Unificado

Rafael Poch | 11/05/2012

¿Conseguirán hacer creer de nuevo que esta Bankia internacional es un problema de Messi contra Ronaldo?

¿Quién es el culpable de esta Bankia internacional, de esta estafa sin fronteras? Poco a poco, conforme la ciudadanía avanza en su forzado cursillo acelerado de economía, la respuesta es tan obvia como ancha: un sistema especulador y ladrón. Sin embargo se nos ofrecen todo tipo de respuestas centradas en el detalle y diseñadas para el despiste; que si Fernández Ordóñez, que si el PP, que si el PSOE, que si no haber aceptado una fusión con La Caixa… Al final llegaremos a una cuestión de Barcelona o Madrid, o quien sabe si de Messi contra Ronaldo. En todas partes ocurre lo mismo.

En Alemania hay un discurso populista sobre la eurocrisis, que ignora la estrecha interrelación entre el ladrillo y las inversiones del capital alemán, y carga las tintas sobre naciones buenas y malas. Ese discurso ha logrado obviar la crítica al casino, el debate sobre la central contribución al estallido especulativo que la banca alemana tuvo. En lugar de preguntarse por la estafa que les obligó a entregar, con plena nocturnidad, 480.000 millones de euros a sus bancos tras años de cinturón apretado y recortes sociales, los alemanes han sido invitados a enfadarse por la pereza de los griegos y la fiesta de siesta y vino tinto de los españoles. La crisis propiciada por los bancos se ha convertido en un problema de deuda pública, que sirve para seguir recortando derechos sociales mientras los bancos siguen parasitando y algunos continúan enriqueciéndose.

El fraudulento diagnóstico del establishment alemán ha consolidado un consenso nacional mayoritario sembrando la hostilidad hacia otros pueblos europeos gastadores. Merkel confía en ganar las elecciones de 2013 cabalgando sobre eso. La oposición socialdemócrata no lo cuestiona más que en detalles irrelevantes.

Lo que hay en Alemania es un Partido Neoliberal Unificado Alemán (Neoliberale Einheitspartei Deutschlands -NED), dice el publicista Albrecht Müller, parafraseando el nombre del antiguo partido postestalinoide de la Alemania del Este. Quienes quedan fuera de ese NED, son machacados por los medios de comunicación y acusados de irrealismo, de antisemitismo, de filoterrorismo, de ser no aptos para gobernar, o de cualquier otra tontería.

En España ocurre algo parecido. No es el PP, no es el PSOE: es el Partido Neoliberal Unificado de España y sus autonomías (PNUE + a), quien está en el origen de la responsabilidad política de una histórica destrucción del litoral, del asfaltado mesetario, de los polígonos industriales en zonas agrícolas y de los aeropuertos para ir a ninguna parte. Eso es Bankia.

Como explica desde hace muchos años José Manuel Naredo, todo eso lo fundó la economía del franquismo, y lo continuó la democracia y su partido único neoliberal. Un neocaciquismo disfrazado de democracia, que une a Girón de Velasco con González, Pujol, Aznar y sus epígonos. Los bancos de un sistema internacional fueron responsables, los políticos bendijeron el asunto, unos y otros se beneficiaron. La gente común se endeudó estúpidamente. Muchos se compraron el 4×4 y se cambiaron de piso a base de hijoputecas, animados por todos ellos. El país se degradó: En los años culminantes del boom inmobiliario, España llegó a consumir cerca de sesenta millones de toneladas anuales de cemento, más de una tonelada anual por habitante y por hectárea de superficie geográfica, explica Naredo.

Si en Alemania una persona como el ex ministro neoliberal y socialdemócrata del SPD Peer Steinbrück, que en víspera del rescate bancario alemán dijo que la crisis era un asunto de Wall Street al que Alemania y sus bancos eran ajenos, está considerado un gran político y hasta aspirante a la cancillería, en España, Rodrigo Rato, que puso autopistas al ladrillo y luego se fue al FMI donde decía (en 2007) que el sistema económico mundial va viento en popa, es su equivalente. San Rodrigo Rato es nuestro Steinbrück ¿Por qué no proponerlo como canciller de la España ladrillera?

El PP potenció el ladrillo, y aun hoy reclama como éxito su gestión durante el aznarato. El PSOE recogió aquella basura, que ya había sembrado con González y Boyer, y le dio lustre con Zapatero, sin enmienda ni comentario. Hoy el PSOE critica al PP por antisocial por continuar con el ajuste europeo al que se sometió sin rechistar, como Steinbrück critica a Merkel: sin ir al fondo de las cosas ¿Cómo podrían hacerlo si unos y otros pertenecen al mismo Partido Neoliberal Unificado?

Para volver a ser creíble, la socialdemocracia europea debe romper con ese PNU internacional, practicar una autocrítica convincente, lanzar principios de desafío a la Hollande, y cambiar de figuras. Ninguna fuerza política con responsabilidades en la estafa neoliberal que no realice autocrítica, debería ser creíble en Europa.

Tras el cursillo intensivo de economía que nos están dando, esta vez no deberían hacernos creer que esta Bankia internacional es un problema de PP contra PSOE, de SPD contra Merkel o de Messi contra Ronaldo.

http://blogs.lavanguardia.com/berlin/la-europa-del-partido-neoliberal-unificado/

http://blogs.lavanguardia.com/berlin/

Bonus track:

Written by MadeByMiki

17 Mai 2012 at 11:21 pm

Recull de les entrevistes a reporters de “La Vanguardia” publicades a MadeByMiki.

with 7 comments

Després d’un descans, torno a estar en contacte amb en Plàcid Garcia-Planas, i ben aviat si m’ajudeu, tornarem a fer una nova tanda d’entrevistes a més corresponsals i enviats especials de “La Vanguardia” arreu del Món.

Per anar fent memòria us deixo el recull de totes les entrevistes que em anat fent fins ara a MadeByMiki, em venia molt de gust veure-les juntes i rellegir-les.

 

  • Jordi Joan Baños (Índia):

https://madebymiki.wordpress.com/2011/07/25/entrevista-a-jordi-joan-banos-versio-2-0-lindia-va-de-reciclatge-mes-que-de-reencarnacio/

 

  • Fernando Garcia del Rio (Cuba):

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2011/05/02/fernando-garcia-del-rio-corresponsal-a-cuba-ens-respon/

  • Gemma Saura (Egipte):

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2011/03/27/vosaltres-entrevisteu-a-gemma-saura-enviada-estecial-de-la-vanguardia/

  • Eusebio Val (Itàlia):

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2011/02/13/entrevista-a-eusebio-valcorresponsal-a-roma-de-la-vanguardia/

  • Rafael Poch-de-Feliu (Berlín):

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2011/02/02/entrevista-a-en-rafael-poch-de-feliu-corresponsal-a-berlin/

  • Marc Bassets (Estats Units):

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2010/11/22/madebymiki-entrevista-a-en-marc-bassets/

  • Plàcid Garcia-Planas:

 

 

 

 

https://madebymiki.wordpress.com/2010/11/03/madebymiki-entrevista-a-en-placid-garcia-planas/

Altres artícles relacionats i publicats a MadeByMiki:

https://madebymiki.wordpress.com/2009/08/21/placid-garcia-planas-el-reporter-de-la-vanguardia/
https://madebymiki.wordpress.com/2010/09/09/placid-garcia-planas-jazz-en-el-despacho-de-hitler/