..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Rafael Poch-de-Feliu

Manufacturant opinions.

with 6 comments

Ahir vaig poder gaudir d’un sensacional article a “La Vanguardia”, l’autor d’aquesta joia és en Rafael Poch, un periodista sempre compromés i que per cert vàrem tenir ocasió d’entrevistar a aquest blog fa uns mesos.

En Rafael ens explica amb tot detall allò que molts ja sabeu o intuiu, com s’ho fa un estat amb l’ajuda dels seus medis de comucicació per manipular l’opinió pública i fer-li acceptar el que mai hauria d’acceptar. És allò que alguns escriptors anomenen “manufacturar el consentiment”, ho sigui que ens parla de com els estats fabriquen mentides per que aquestes siguin propagades pels medis i el poble resulti enganyat per totes bandes i accepti això com a real. Evidentment hi ha qui no creu en la “veritat oficial”, però serà ignorat o neutralitzat com sigui.

L’article de’n Rafael Poch ens parla de l’intervenció alemanya a la Guerra de Iugoslàvia, però no dubteu ni un segón en extrapolar-ho a qualsevol altre àmbit, resulta evident que aquesta és una eina que sempre s’ha fet servir per part del poder.

Si aprofundim una mica més entendrem les fortes ganes que tenen els estats de controlar internet, aquella interferència que tant els hi fa la punyeta. En aquest cas l’excusa és la lluita contra la pirateria, però no cal ser molt viu per veure que el que realment els hi provoca una enorme preocupació és el fet de que qualsevol pugui publicar el que vulgui. Als estats i a les grans empreses els hi convè molt tenir un internet inofensiu, i aquest és el seu camí des de fa un munt d’anys, fims i tot ara als EEUU volen prohibir que els usuaris dels telèfons mòbils “rootegem” els nostres terminals, evidentment tot en nom de la seguretat, la seva seguretat.

Així doncs, no us perdeu l’enorme article de’n Rafael Poch, un article que hauriem d’imprimir (jo ho he fet) i tenir en lloc ben visible com a “obra de consulta”.

Us deixo uns fragments de l’article i si voleu podeu consultar-lo íntegre:

  • “Henning Hensch… actuó como perito en Rachak y Rugovo, dos localidades albanesas en las que su gobierno, socialdemócrata, engañó a la opinión pública escenificando dos masacres que no lo fueron. La primera guerra con participación de Alemania desde Hitler, comenzó con esas mentiras.”
  • Cerca de Rachak y de Rugova varias decenas de guerrilleros albaneses cayeron en emboscadas ante el ejército. Hensch estuvo allí. Vio a los guerrilleros muertos con sus armas, carnets y emblemas de la UCK cosidos en sus guerreras. En Rugovo, los yugoslavos juntaron los cadáveres en el pueblo y los observadores de la OSCE hicieron fotos. “Esas fotos, convenientemente filtradas de todo rastro de armas y emblemas de la UCK, hicieron pasar lo que fue un enfrentamiento militar con grupos armados, por pruebas de una masacre de civiles”.
  • “El 27 de abril el entonces ministro socialdemócrata de defensa alemán, Rudolf Scharping, presentó en rueda de prensa aquellas fotos en las que se veía los cadáveres de los guerrilleros amontonados en el papel de civiles inocentes masacrados. Al día siguiente, el diario Bild publicaba una de ellas en portada con el titular: ‘Por esto hacemos la guerra’ “.
  • “El relato del conjunto de la guerra en los Balcanes se basó en una fenomenal sarta de mentiras, amnesias y omisiones. Primero los croatas, luego los bosnios y finalmente el UCK, utilizaron los servicios de la misma empresa de relaciones públicas norteamericana, Ruder Finn, que entre los años sesenta y los noventa había sido contratada por Philip Morris para enturbiar la evidencia de los nocivos efectos del tabaquismo. La opinión pública europea fue intoxicada.”
  • “Todo ello se hizo para justificar más de 6000 ataques de la OTAN sin mandato de la ONU cuyo sentido era demostrar que la OTAN tenía razón de ser y aprovechar las violencias –agravadas por la intervención de las potencias – para disolver Yugoslavia, un estado anómalo en el nuevo orden europeo posterior al fin de la guerra fría. Ningún político y medio de comunicación se ha disculpado y la misma constelación actúa, y está preparada para actuar, en los conflictos del presente y el futuro.”

http://www.lavanguardia.com/internacional/20120131/54247835488/la-amargura-del-policia-aleman-hensch.html

https://madebymiki.wordpress.com/2011/02/02/entrevista-a-en-rafael-poch-de-feliu-corresponsal-a-berlin/

Written by MadeByMiki

1 febrer 2012 at 7:37 pm

Noruega, 22 de juliol del 2011.

with 12 comments

Aquest juliol serà recordat per a molts pel que aquest trist divendres 22 de juliol ha passat a Noruega. Tenint en compte lo molt que s’ha escrit sobre aquest dramàtic fet, jo em quedo amb les paraules de’n Rafael Poch, suposo que molts el recordareu per la memorable entrevista que ens va concedir, en Rafael ha estat enviat per “La Vanguardia” per cobrir aquest desgraciat esdeveniment in situ.

Com que joc incapaç de fer-ho millor, us deixo (per si no l’heu llegit) un fragment del seu article del passat dimarts 26 de juliol:

Integradas en el marco ideológico “neocon” del “conflicto de civilizaciones”, las grandes carnicerías en nombre del Islam devoran todo el panorama europeo, mientras la guerra benéfica de Europa en países remotos como Libia, Yemen, Pakistán o Afganistán, con horribles masacres de civiles, perfectamente equivalentes a las de Londres, Madrid o Noruega, aunque mucho más frecuentes, se pierden en la crónica de una guerra convertida en rutina.

En países como Alemania, donde los neonazis han matado a un centenar en los últimos años, y donde el mayor atentado de la historia reciente, el de la fiesta de la cerveza en Munich, con 13 muertos en 1980, fue neonazi, nunca hubo un gran atentado islámico, aunque la ciudadanía se desayuna diariamente con su inminente amenaza en los medios. En ese contexto, “no hay duda de que la amenaza del terrorismo islámico es válida” –la guerra se encarga de alimentarla- dice el portavoz de Europol, Seuren Pedersen, “pero tenemos señales de que los ultraderechistas se están haciendo más agresivos, más profesionales y están atrayendo a más adeptos”, advierte.”

Sincerament, crec que en Rafael encerta plenament amb el diagnòstic de la situació i ens deixa unes dades molt interessants per fer-nos pensar una estona. Les matances que els occidentals infringim a Líbia, Iemen, Pakistan, Afganistan… serien equiparables a les que hem patit a occident per part dels islamistes, l’única diferència és que “nosaltres” ho fem més i millor. I per altra banda hi ha un gran interès en fer-nos creure en el perill de l’enemic exterior (a poder ser musulmà…), quan queda ben clar que a Europa i als Estats Units sovintegen molt més els atemptats fets per la població autòctona.

La veritat és que poc més puc afegir a aquest fet, s’ha escrit molt sobre aquests atemptats, i per la meva banda em quedo amb les paraules que us reprodueixo de’n Rafael Poch, tot un mestre.

http://www.lavanguardia.com/mobi/internacional/20110725/54191227295/los-noruegos-descubren-el-meticuloso-plan-del-autor-de-la-masacre-del-viernes.html

Written by MadeByMiki

27 Juliol 2011 at 8:47 am

Entrevista a en Rafael Poch-de-Feliu, corresponsal a Berlín.

with 15 comments

Ja he rebut l’entrevista a distància amb en Rafael Poch, la seva velocitat a l’hora de respondre m’ha sorprès enormement, les seves respostes compromeses, brillants i molt raonades no m’han sorprès gens.

Diu molt en favor de “La Vanguardia” el tenir aquests corresponsals d’alt nivell periodístic i humà, ha estat un veritable plaer llegir i rellegir les respostes que ens ha regalat. Des de aquí de nou tinc que agrair-li a en Plàcid Garcia-Planas la seva disponibilitat i col·laboració, i a en Rafael Poch-de-Feliu la seva amabilitat, velocitat i loquacitat a l’hora de respondre. Gràcies pel vostre temps i treball.

En Rafael Poch-de-Feliu va néixer a Barcelona l’any 1956 i ha estat corresponsal des de ben jove, actualment és a Berlín però anteriorment ha passat per les corresponsalies de Pekín (o hauria de dir Beijing?) i 20 anys a Moscou. Als seus articles es deixen veure molt els seus grans coneixements en història contemporània i un esperit crític i una llibertat a l’hora d’escriure poc habituals.

En Rafael ha publicat un parell de llibres a la col·lecció  “Editorial Crítica” de Planeta, “La gran transición, Rusia 1985-2002” i “La actualidad de China. Un mundo en crisis, una sociedad en gestación”.


Tomàs: Sembla que en els darrers anys la desigualtat social a Rússia ha crescut en relació a la que existia a l’antiga URSS, quins creu que han estat els principals motius?

Rafael Poch-de-Feliu: La reforma soviètica va ser desencadenada i propiciada per la classe dirigent de l’antic règim, una classe administrativa creada per l’estalinisme i el post-estalinisme, el nord era l’auto-benefici, amb molt poc espai per a l’interès general. Amb el decorat del “comunisme”, aquesta classe tenia clars problemes per institucionalitzar els seus privilegis. Amb el nou sistema pot acumular molta més riquesa i heretar, sense xocar amb els decorats i discursos oficials (socialisme, comunisme, poder popular) de l’anterior règim.

La continuïtat entre els dos règims és clara: el 70% dels actuals funcionaris i nous rics del país, pertanyien a l’elit anterior. La desigualtat social s’ha disparat perquè el nou sistema l’ha propiciat: si amb la URSS era de 6 a 1, ara és de 17 a 1, a Moscou fins i tot de 40 a 1. Rússia és un país de matèries primeres, amb les que és molt fàcil fer grans fortunes. És a dir, hi ha un sistema-el capitalisme-que propicia la desigualtat i una base material molt còmoda per concretar-la.

Tomàs:Creus que seguirà el desmuntatge de l’Estat Social del Benestar que es ve realitzant en els darrers anys a Alemanya?. Aquesta tendència global al aprimament de la societat del benestar, És una resposta a la situació econòmica o és una nova posició ideològica?

Rafael Poch: És una estratègia per aprofitar la crisi (resultat dels excessos del capital financer) perquè el compte el pagui el conjunt de la ciutadania, començant pels de baix. Fins on pot arribar el desmuntatge? Depèn molt de les resistències socials. Si el 2008 i 2009, dos o tres països de la UE haguessin mantingut el nivell de protesta que va tenir Grècia, l’actual política no s’hauria pogut aplicar. En absència de resistències, el stablishment bancari-financer i empresarial és perfectament capaç de portar.nos de tornada al segle XIX, eliminant totes les conquestes socials que tanta lluita i sang han precisat per imposar-se. Les actuals receptes anti-crisi no són noves, sinó que pertanyen al mateix receptari neoliberal que va ocasionar la crisi. els efectes de la retallada estan sent molt pitjors en els països del sud que en els del nord (d’Europa, del món).

MadeByMiki:Ja has fet algun article sobre Wikileaks, i per tant no me’n puc estar de preguntar-te: com a periodista i historiador quina pot ser la magnitud d’aquest terratrèmol?, la veritat ens farà avançar cap a un món millor?

Rafael Poch: Disposar d’una informació millor i de major transparència, no condueix a un món pitjor. Wikileaks és una resistència. Un petit forat al mur de les mentides d’Estat que els governs i els seus mitjans de comunicació ens serveixen cada dia. Em sembla interessant i important. Un exemple a seguir. Veurem quin és el càstig.

A Europa i Estats Units, les societats estan bastant adormides (en comparació amb el dinamisme econòmic d’Àsia, o el polític-social d’Amèrica Llatina), el que exposa molt als iniciadors de Wikileaks a ser castigats pel seu atrevimient. Si el seu exemple no té un ampli suport social, el seu efecte podria ser molt reduït. Els centenars de milers de despatxos poden dissoldre en el remolí de la societat de la informació, on la quantitat actua com la boira.

MadeByMiki:Com veus des de Berlín el futur d’Espanya a Europa?, quin paper ens tenen reservat des de la “capital europea”?

Rafael Poch: La crisi de l’euro és, sobretot, a conseqüència dels desequilibris estructurals entre països. En un mercat unificat com l’europeu, el superàvit d’uns només pot suposar dèficit per als altres. El diferent grau de “eficàcia” econòmica d’un país (el problema del desenvolupament desigual, entre països i al món) té arrels molt complexes, però una de les causes principals és un sistema que propicia la desigualtat (social i territorial) en lloc de pal·liar-la.

L’actual política alemanya per a Europa redueix aquest problema a una mera qüestió de virtut: els grecs (que treballen dues hores més a la setmana cobrant la meitat que els alemanys) són poc aplicats, es diu (és veritat que no paguen impostos, però són els grecs rics els que no els paguen, ja que la majoria no té gran cosa sobre la qual tributar). Llavors, es diu que perquè siguin com els alemanys, han de retallar el seu nivell de vida un 20% o 30% més. És una teoria de bojos, perquè no van ser els grecs, ni els espanyols, ni els alemanys, que van generar la crisi, sinó un sistema internacional en què la banca financera (i les immobiliàries, i els promotors de la construcció a Espanya) feien tot tipus d’estafes i negocis ruïnosos amb l’aplaudiment dels polítics i dels mitjans de comunicació, que deia que allò era correcte, que “España va bién”, etc. El que se’ns proposa és una fórmula de bojos ….

MadeByMiki:Sempre escrius des de un profund esperit crític, quan et llegeixo veig unes enormes ganes de justícia, sobretot amb els oblidats per la història. Creus que hi ha alguna esperança?, eliminarem alguna vegada els occidentals el nostre etnocentrisme i obrirem els ulls?

Rafael Poch: El “profund esperit crític” no és més que escriure alguna cosa semblant al que penso com a testimoni de les coses. Forma part del codi ètic d’un informador. Sobre l’esperança. Sempre n’hi ha. ¿Canviarem?: Suposo que si, però la pregunta és si ho farem a temps. Mira’t les projeccions en matèria de canvi global-inclòs l’escalfament-. Això no s’atura sense un canvi en els fonaments socioeconòmics del sistema mundial. Així que hi caben totes les apostes i cal conviure amb la incertesa.

http://blogs.lavanguardia.es/berlin/

http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/

http://www.lavanguardia.es/