..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Rajoy

Coses de les dretes…

with 11 comments

Sovint el cap de setmana mentre vaig cap a la feina amb cotxe, escolto Intereconomia a la ràdio. A aquella hora, de dos quarts de nou del matí fins a les nou fan un programa on “informen” de la situació econòmica d’Espanya, i això sovint té molta conya, sobretot si t’ho escoltes des de una certa distància ideològica.

Aquest dissabte mateix el que explicaven era lo de sempre, que si la prima de risc, que si les eleccions gregues… de fet durant més de mitja hora van tenir el mèrit de parlar de l’economia espanyola sense esmentar per res a Rajoy, el PP, Montoro, Cospedal o de Guindos. Sembla fàcil, però no ho és, el fet de passar-te més de mitja hora parlant de Grècia, Egipte, Alemanya, França, Portugal, els Estats Units i els seus polítics i tan sols parlar d’Espanya per a destacar lo malament que ho han fet els socialistes, l’herència que han deixat i despotricar sobre Rubalcaba és clarament un acte de desinformació difícil de superar.

A la tornada cap a casa, més o menys el mateix, rebo una altra andanada propagandística barrejada amb grans dosis de promoció de les bondats de l’església catòlica i la seva contribució impagable al benestar de les persones.

Total que arribo a casa i em trobo amb un altre exemple de la pluralitat d’aquesta dreta, a casa ha arribat el programa de la Festa Major d’Olesa (força trist per cert…) i amb el programa també hem rebut una revisteta municipal d’aquelles que t’expliquen el que ha fet l’ajuntament durant el darrer any i deixen un espai per a l’opinió de tots els partits amb representació a l’ajuntament. Aquí destaca amb força el PP, mentre tots els partits es dediquen a dir alguna cosa del poble i a criticar-se mutuament, el PP és el més trencador, per començar el seu escrit és en castellà, ben fet, així tothom t’entén i no parla del poble, ni dels seus partits, ni de la Festa Major, el PP va cap a les coses que realment importen, ho he fotografiat perquè crec que realment és tot un exemple de sensibilitat respecte al seu municipi i els seus votants.

Written by MadeByMiki

18 Juny 2012 at 10:38 pm

Previsiblement irracionals.

with 12 comments

Arran de les últimes eleccions i de la polèmica sorgida entorn de la capella de la UB, he estat donant tombs a una qüestió que em sembla molt interessant: l’aferrament de les persones a les nostres idees, tant polítiques com religioses.

Personalment considero que la gent no te ni la més mínima idea de a qui voti ni en què creu. Un exemple senzill: al meu poble gairebé el 50% clavat de població va votar CIU la setmana passada. Si demanéssim a aquestes gairebé 6.000 persones que ens expliquessin el programa de CIU, més enllà del pla d’austeritat i de l’auditoria de comptes, em jugaria parts vitals de la meva anatomia a que molts no sabrien què contestar.
Si a més els demanem que ens el comparin amb el del partit que havien votat a les eleccions anteriors, en cas d’haver-ne votat un altre, es podrien donar situacions esperpèntiques.
La idea doncs és que la gent es mou pel clamor popular o per comparació: si amb aquests anem malament, amb els altres anirem bé. Moltes vegades no sabem ni qui és el tercer de la llista del partit, però els votem igual. O és que tot el jovent hipyprogre que va votar a Laporta sabia que anava de la maneta amb Sala-Martín i coneixia els ambients econòmics en que es mouen aquests dos?

Pitjor passa amb la religió. De petit t’inscriuen al club i ai de tu que et canviïs a un altre o et donis de baixa. Si sortim al carrer i preguntem al ciutadà mig en què consisteix la seva religió segurament el ficarem en un compromís. Si ja comencem a demanar aspectes més “tècnics” com diferències entre catòlics, protestants, anglicans, vincles entre cristianisme i islamisme, etc. la cosa pot acabar com el rosari de l’aurora. En què creiem? En alguna cosa. Algú s’ha llegit el seu llibre sagrat? Probablement els mateixos que s’han llegit el programa del seu partit polític.
En política almenys hi ha la percepció social de que és acceptable canviar de partit si els seus líders comencen a tenir actituds estrafolàries. En religió el tema ja és més complex… Us heu preguntat que passaria si en Rajoy mantingués la mateixa actitud que el papa si alguns alcaldes de poble fossin acusats de pederàstia? Com li afectaria, al partit?

Una de les persones que més ha escrit sobre les decisions que prenem al llarg de la nostra vida és Dan Ariely, professor del MIT. En el llibre detalla tota una sèrie d’experiments fets als llargs dels anys per comprovar les respostes de la gent a molt diverses qüestions, majoritàriament de d’índole econòmica, però fàcilment extrapolables a la resta de camps.
Ariely conclou que el cervell és incapaç d’emetre judicis amb un únic element, sempre necessita comparar. I generalment compara amb la primera decisió de la qual te constància, i a aquesta decisió l’anomena àncora, perquè si no hi posem remei limitarà els nostres moviments per sempre. El problema, comenta l’autor, és que moltes vegades aquesta decisió va ser en el millor dels casos poc meditada, com la primera vegada que vas a votar amb 18 anys i un cap ple de qui sap què; aleatòria o pitjor encara, induïda, com en el cas de la religió.

És en base a aquestes decisions que construïm les nostres escales de valors, elegim una carrera, estructurem la nostra vida… Per sort no tot és dolent, ens podem lliurar de l’ àncora. I per fer això només es necessiten 3 coses: temps per pensar, ganes de pensar i voluntat de pensar obviant tot allò que creiem saber allò en què pensem.

MadeByJordi.

Written by MadeByMiki

3 Desembre 2010 at 11:31 pm