..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Sabadell

La Copa d’Europa d’art floral by Sergi.

with 19 comments

Els que fa temps que seguiu aquest blog, haureu vist com de tant en tant me’n surto i enganyo a algú perquè faci “d’artista convidat”. Normalment aquesta col·laboració no passa d’un post, però jo segueixo insistint una vegada i un altre, a veure si me’n surto i puc fer un blog d’aquells que s’actualitzen a diari, com el de’n Pons… i això tot sol no soc capaç de fer-ho.

Al que he enganyat aquesta vegada és al meu amic Sergi, i qui és en Sergi?, doncs un florista que és 10 anys més jove que jo i 10 vegades millor florista. Ell a part de ser professor d’art floral (si, això també s’ensenya), és un veritable expert en la matèria i un apassionat d’aquest món.

Em va molt be la seva col·laboració ja que la etiqueta del blog anomenada “flors” és gairebé decorativa i ja anava sent hora que la fes servir una mica.

Hola Soc Sergi Gonzalez  @Sergiflorist profesor d’art floral i propietari de la floristeria garciFLORS a Sabadell. Fa anys que tinc una gran amistat amb el creador d’aquest blog i em demana que us expliqui una part molt important de la nostre vida, una manera de viure, el ser florista!!

La veritat que ja es una sort tenir feina, pero mes sort es encara quan la teva feina es torna un hobby, treballar de lo que mes t’agrada es una gran sort en aquesta vida.

Jo em considero un florista naturalista i amb inquietuts florals, sempre vull millorar i evolucionar la meva faceta de dissenyador floral. Per aixo mateix m’agradaria mostrar una miqueta de la meva ultima experiencia viscuda com a florista.

El passat 1,2 i 3 de setembre es va celebrar la darrera Copa d’Europa d’art floral a Havirov un petit poble de la Republica txeca, més de diset païssos van participar. Es una competicio nomes per floristes, que al igual que altres competicions nomes hi ha un únic representant per pais que previament ha hagut de guanyar el campionat estatal. Aquet event es celebra cada quatre anys  i organitza la associacio de floristes internacionals Florint.

El favorits normalment son el païssos nordics, que al tindre mes cultura floral que nosaltres, tenen l’ajuda economica de moltes empreses del sector, cosa que aqui no passa. Finalment va guanyar la rusa Natalia Zhizhko, sincerament i desde el meu punt de vista va ser justa guanyadora, encara que la cosa va quedar molt ajustada.

Aqui us deixo algunes imatges que podreu veure una mica que és l’art floral a nivell europeu, pero nomes son imatges, la veritat que no hi res com viure-ho i sentir-ho d’aprop.

Si voleu veure mes imatges podeu veure-ho a la pagina oficial http://www.florint.org/ o ve a la meva fanpage de garciFLORS http://www.facebook.com/pages/garciFLORS/10150095728855640

Gracies per la vostre atenció. Espero tornar aviat.

 

Written by MadeByMiki

9 Setembre 2011 at 9:02 am

Vosaltres entrevisteu a en Jordi Joan Baños, periodista i poeta.

with 4 comments

Ja tornem a ser-hi, MadeByMiki ja té una “nova víctima”, un nou corresponsal de “La Vanguardia” serà entrevistat per vosaltres apreciats comentaristes. En aquesta ocasió estracta de en Jordi Joan Baños (Sabadell 1971), el corresponsal de “La Vanguardia” a Nova Delhi. Anteriorment en Jordi Joan, havia col·laborat i treballat a la secció de Cultura d’aquest diari, des de l’any 2000 fins el 2004, per més endavant anar cap a Lisboa. Des de allà va enviar articles sobre Portugal durant anys. És llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB i és posseïdor del màster en guions de la UAB i del diploma d’estudis avançats en Humanitats de la UPF. També va passar pel Goldsmith’s College, i la Universitat de Londres. Ha fet de traductor d’alguns llibres de política i literatura, tant en anglès com en francès. En Jordi Joan és també poeta, i ha escrit els següents llibres: “L’alè d’Ariadna” (62-Empúries, 2001), “La lluerna i l’escala” (Angle, 2007), i “L’apamador d’aeròdroms” (http://lapamador.blogspot.com). Ara viu a Nova Delhi però prefereix Bombay. A part de la seva tasca a la Índia, ha estat enviat especial a altres convulsions properes: l’assassinat de Benazir Bhutto al Pakistan, la caiguda de la monarquia al Nepal, la derrota dels Tigres Tamils a Sri Lanka, el cicló “Nargis” a Birmania, l’estat de excepció a Bangkok o la explosió (demográfica) a Bangladesh.

Com sempre aquesta connexió ha estat possible gràcies a la col·laboració de’n Plàcid Garcia-Planas, que a la tornada del seu periple per la Xina m’ha suggerit aquesta entrevista. Així doncs, aquí teniu a aquest corresponsal-poeta situat a una de les zones on passen més coses del planeta.

Ajudeu-me a entrevistar-lo, segur que en Jordi Joan ens pot aportar molta llum als nostres dubtes sobre la situació a aquella part de la geografia asiàtica.

http://blogs.lavanguardia.com/india/

http://blogs.lavanguardia.com/india/por-que-nos-la-ha-jugado-pakistan/

http://lapamador.blogspot.com/

A la recerca d’un llibre. Versió 2.0

with 26 comments

En Jerry té un aire una mica Punset...

En Jerry té un aire una mica Punset...

Normalment quan compro llibres ho faig de manera gairebé aleatòria, no negaré que alguna vegada vaig a buscar algun autor o llibre en concret, però m’ho passo millor deixant-me portar i equivocant-me sovint per la meva elecció. Això sí, com que no disposo de massa diners per gastar acostumo a anar a llibreries de segona mà. Era fantàstic sortir del carrer Rector Centena, allà a la Creu Alta de Sabadell i tot passejant anar cap el carrer Gràcia a passar l’estona regirant llibres vells i no tan vells a la botigueta de’n Tato, tot un plaer que acabava amb tres o quatre llibres sota el braç i sis o set euros menys… Ara que visc a Olesa ja no puc fer aquestes escapades, com a màxim puc anar a la biblioteca (molt digna per cert) i allà fer una mica el tastaolletes, però no és el mateix, no hi ha la possibilitat de trobar posem per cas “El guardián entre el centeno” per un euro, això ja justificava tot un cap de setmana.

Però tampoc soc tan metòdic com això, i alguna vegada he anat a la recerca d’algun títol en concret i sense mirar massa el preu a pagar. Aquest és el cas de “En ausencia de lo sagrado”, de Jerry Mander, un llibre que em va aconsellar una persona que admiro molt i que considero extremadament intel·ligent. Així doncs em trobava en aquella altra situació amb la que de tant en tant ens trobem els que som de poble, podem demanar el llibre al poble mateix i ja ens el portaran o ens en anem cap a Barcelona a fer el circuït habitual: Happy Books-FNAC-Bertrand-Laie, ho sigui les llibreries que et deixen tafanejar sense pressió dels dependents, per normalment acabar comprant el llibre al Bertrand gràcies al seu descompte pels que tenim carnet de la biblioteca. Però aquesta vegada no seria tan fàcil… a totes bandes es repetia la mateixa conversació:

‘Que teniu un llibre de’n Jerry Mander anomenat “En ausencia de lo sagrado”?,

Doncs no, de’n Jerry Mander tan sols tenim “Cuatro buenas razones para eliminar la televisión”.

Per sort o per desgràcia soc força conformista, i vaig pensar: “això deu ser una senyal”, per tant al lloc més barat em vaig quedar “Cuatro buenas razones para eliminar la televisión”, que per cert era mol econòmic, tan sols 9,90€ més un 5% de descompte, de conya. I amb això ja tenia el “llibre de vacances”, això és una mania més meva, però resulta que sempre que puc li dono aquest títol al llibre que em fa molta il·lusió de llegir i que acabarà sent recordat junt amb els paisatges del lloc de vacances de torn. En aquest cas aquest llibre va lligat al record dels Ports fins a les platges del Delta del Ebre, de l’Ermita de la Pietat fins a Fredes. Un gran record del llibre i de les vacances, sense cap mena de dubte.

I com que el llibre em va agradar molt, molt més del que el seu títol sembla suggerir, aquest any amb molt de temps em vaig posar a la recerca del nou “llibre de vacances”, i sí ho heu endevinat, es tractava de “En defensa de lo sagrado”, el llibre difícil de trobar però segur que amb la ajuda del meu amic Google me’n sortiria.

I la veritat és que no va ser gens difícil, el trobava de seguida, omplia les meves dades i al cap de deu o quinze dies rebia… una resposta més o menys com aquesta: “lo sentimos mucho, su libro dejó de editarse el año 2006 y no disponemos de ningún ejemplar”. I com és que el tenen al catàleg?, no entenc res, tan sols en fan perdre el temps i la paciència, això sí, cada vegada tinc més ganes de tenir el llibre a les meves mans, ja gairebé “el necessito”.

No em vull fer gaire més pesat, just abans de perdre tota esperança vaig trobar-lo a una espècie de pàgina web de col·leccionistes i no m’ho vaig pensar gens, faig la transferència bancària (quina por això de pagar per avançat…) i al cap d’una setmaneta rebo el llibre tot perfecte a casa, no m’ho puc creure, i m’ha costat al mateix preu que teòricament valia, fantàstic.

Ara tinc el llibre ben desat, tot esperant el seu moment, aquell moment de tranquilitat per gaudir plenament de la seva lectura, aquestes vacances que s’apropen poc a poc, aquestes vacances que no tinc ni idea de on aniré, però que com a mínim sé quin llibre llegiré, i això no és poc.