Posts Tagged ‘salari’
Propostes contra la crisi, 2ª part.
Imatge de: http://entretanto.wordpress.com/
Estimat poble, avui és el gran dia, a la primera part d’aquest post vaig proposar l’eliminació de la propaganda de totes les entitats públiques, amb l’objectiu de l’abolició total de la publicitat. Com que m’heu fet arribar el vostre neguit sobre el futur que li desitjo a TV3, de moment aplaçarem la prohibició de la televisió, però em reservo aquesta opció per més endavant si és necessari. Encara no m’heu convençut de la prioritat de la tele per sobre de la salut i l’educació.
Vist això, passo a la segona i més important part de les mesures per combatre la crisi i fer d’aquest un món millor. Tal i com vaig fer al primer post tan sols faré un parell de propostes, això em permetrà concretar més i millor les idees i fer un post d’una mida assumible.
Primera proposta, el salari màxim.
Som-hi de nou, la primera proposta és ben clara, cal imposar per llei el salari màxim dels nostres funcionaris, quan parlo de funcionaris em refereixo a tots aquells que son fora de l’empresa privada. Cal fer una nova escala salarial amb una distribució més equitativa dels diners. Per exemple, si el salari mínim interprofessional és més o menys de 630€ mensuals, el màxim el podríem posar en cinc vegades aquesta xifra, i pel mig segons la feina i la responsabilitat caldria graduar dins d’aquests marges un salari just.
Hem de garantir que les persones que son al servei de la societat no hi son purament per enriquir-se, posem un exemple molt de moda, els nostres sagrats diputats, ells van a la feina per servir-nos, i de manera secundària per fer-se d’or. Com a mínim això és el que sembla al veure les seves actuals remuneracions anuals:
| Presidència |
130.011,19€ |
| Vicepresidència |
99.765,52€ |
| Secretaria |
81.311,63 € |
| Assignació per al president de grup parlamentari |
37.143,12€ |
| Assignació per al portaveu de grup i subgrup parlamentari |
39.328,01€ |
| Assignació per a la resta de diputats |
40.201,96€ |
| Despeses de viatge per a residents a Barcelona o àrea metropolitana |
21.605,22€ |
| Resident a menys de 80 quilòmetres de Barcelona |
28.090,02€ |
| Resident entre 81 i 190 quilòmetres de Barcelona |
30.156,56€ |
Evito esmentar les despeses en: Comissions legislatives o creades per llei . Comissions de seguiment, estudi o investigació, suplements per a portaveus, presidents, vicepresidents de grup i les subvencions a grups i subgrups parlamentaris…
Això s’acabaria ben depresa amb el salari màxim, evidentment aquest salari no seria combinable -com passa ara- amb mil assignacions per tota mena de variables. El salari màxim seria un límit inviolable per llei.
L’objectiu final d’aquesta mesura seria fer-la arribar a l’empresa privada, però per començar seria important aplicar-la en principi a la professió pública. Més endavant s’hauria de legislar considerant delicte cobrar o obtenir xifres de beneficis immorals.
Segona proposta, les necessitats mínimes.
Les necessitats bàsiques mínimes haurien de ser gratuïtes sota subvenció per a cada familia o
individu. Caldria fer un estudi a fons de quines son aquestes necessitats. Com a necessitats mínimes em refereixo purament a allò indispensable per a una subsistència digna i saludable. Una persona o família que visqui de manera absolutament frugal, consumint un mínim d’aigua, llum i gas, sense cap tipus de despeses en luxes i capricis, això hauria de ser considerat un dret universal.
Evidentment a partir d’aquestes despeses mínimes subvencionades, tot luxe hauria de ser de manera progressiva cada vegada més i més car. No podem considerar de cap manera lògic el pagar al mateix preu l’aigua per a un consum racional de subsistència que per omplir piscines o regar camps de golf. Qui vulgui tenir capricis cal que els pagui ben cars, la tendència hauria d’anar cap aquí en tots els aspectes, cal carregar d’impostos extra i sense manies els cotxes que gasten massa, les segones residències, l’aire condicionat, els vols en avió, la cirurgia estètica, les assecadores elèctriques, el AVE, les carreres de cotxes i motos, les autovies… totes aquelles coses que de cap manera necessitem i que a més acaben fent un mal enorme al medi ambient.
Amb aixo qui malbaratés acabaria pagant molt més i hi hauria diners per dedicar-los a cobrir els mínims per una vida digna de tota la població, la renda bàsica universal, un transport públic eficient i més universal, la sanitat, l’educació…
Crec que hi ha molt de camp a estudiar i aprofundir, però una societat amb els mínims coberts, és una societat sense por i molt més lliure per fer el que vulgui perquè té una xarxa de protecció que elimina la possibilitat de l’exclusió social. Això ens donaria molta més llibertat per dedicar temps a formar-nos o deixar una feina sense patir per la nostra subsistència.
No em faré més pesat, deixo aquest segon post aquí amb la intenció de debatre amb vosaltres aquestes idees. Si heu arribat fins aquí, mil gràcies per la vostra paciència i dedicació.
Uns links per fer una ullada:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Renda_b%C3%A0sica
http://www.slideshare.net/notleaving/el-qu-es-podria-fer-amb-els-diners-de-la-frmula-1
La gran preocupació del Rei (a part de mantenir-se a la poltrona).
El Rei, el secretari d'Estado d'Economía, José Manuel Campa i el governador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández.
Hi ha gent mal pensada que creu que a la Corona espanyola no li amoïnen gens ni mica els problemes i patiments de la societat espanyola en aquests moment de crisi. No és així, com a demostrat el patriarca Joan Carles I, de la “gran professional” Sofía de moment no en sabem res, i de la resta de la saga tampoc, suposo que tal i com va dir fa temps la futura reina Letizia en aquests moments estàn treballant intensament per Espanya i això no els hi dona temps per a res més.
Però lo important és que Joan Carles I per fí ha parlat, ara tenim unes declaracions del monarca en referència directa a les manifestacions i acampades que encara hi ha per tota Espanya. I que ha dit?, doncs ha fet una crida a donar un “urgente empuje al empleo juvenil” i per això demana “aunar el esfuerzo de los agentes sociales y el conjunto de la sociedad, dentro de un marco de modernización del sistema productivo”.
I tot això no ho ha demanat a qualsevol lloc, ha triat la seva presència a la clausura de la XXVIII Assambles de Socis del Instituto de la Empresa Familiar, més coneguda com a IEF.
A aquesta trobada també hi era el Secretari d’Estat d’Economia, en José Manuel Campa que va afirmar allò tan original de “el ajuste de la economia no va a ser facil” (us imagineu per qui no serà fàcil?) i va seguir afegint “la débil situación laboral debe obligar a seguir por la senda reformista” (segur que us podeu fer una idea de a qui li tocarà fer aquesta tortuosa senda).
L’IEF, és una organització sense ànim de lucre que agrupa un centenar d’empreses familiars espanyoles amb una facturació mitja per companyia de més de 1000 milions d’euros anuals. Aquesta organització és la interlocutora de la gran empresa d’origen familiar devant les administracions, institucions, medis de comunicació i societat. Entre totes aquestes empreses tenen més d’un 17% del PIB espanyol i més de 825.000 treballadors directes, molts d’ells als cinc continents. Ho sigui que estem parlant d’un lobby de pressió, un descomunal lobby de pressió que presideix en Isaak Andic, el segon home més ric d’Espanya i cap de Mango, a qui fa temps ja vaig dedicar un post.
Estem parlant del lobby que representa a empreses com Inditex, Ferrovial, Acciona, Puig, Planeta, Mercadona,Mango, Barceló, Catalana Occidente… ho sigui una gent molt amiga de Juan Carlos I, i també molt amics dels que ens manen com en José Manuel Campa. De qui no son tan amics és dels treballadors i de la resta de la societat, ja que com ja haureu imaginat o notat a la vostra pell totes les seves propostes van orientades a fotre a quí menys té i a qui menys es pot defendre, com us pensàveu que aquests fan els diners?, doncs amb propostes com aquestes:
- Fer que les inversions que facin les companyies amb els seus beneficis siguin excloses de tota mena de impostos.
- Ampliar l’edat de la jubilació, i vincular la pensió a cobrar a tota la vida laboral del treballador.
- Baixar el tipus general de l’impost de Societats.
- Caldria que el govern donés subvencions o ajuts fiscals per promoure la contractació de joves, amb una excensió complerta de les cotitzacions a la Seguretat Social durant dos anys.
- Fer disminuir l’absentisme laboral, es tractaria de eliminar les baixes que no siguin absolutament necessàries.
- El propi Isak Andic proposa que en la mesura de lo possible, la remuneració dels treballadors sigui “variable”, i que s’iguali el estatus dels nous funcionaria al de la empresa privada.
- Abaratir al màxim el treball juvenil amb un contracte fet a mida, sense pagar la S.S. Tal i com deia abans però a més amb un salari fora de cap conveni, un salari que es podria pactar entre el jove i l’empresari.
Recordo perfectament quan es va començar a parlar de la globalització econòmica i els seus futurs efectes. Respecte a les multinacionals i a la deslocalització d’empreses, he de reconèixer que tots aquells que deien que els treballadors del tercer món s’acabarien tenint les mateixes condicions laborals que nosaltres estaven en lo cert. El problema és que algú brillantment, se’n ha adonat que per a les empreses és molt més pràctic que passem nosaltres al tercer món en temes laborals, i la caiguda de drets i salaris sembla no tenir límit.
Aquí hi ha un camí marcat i ben estudiat, els grups de pressió de les empreses i bancs, els polítics venuts, i totes les élits del país van a una i saben quin és el seu objectiu. Ens parlen de “modernització del sistema productiu” però del que es tracta és de precaritzar al màxim les nostres condicions laborals i fer el que sigui per mantenir-nos atemorits i obedients, i a poder ser que encara diem allò de “lo important és treballar”.
http://borradorniloco.blogspot.com/2010/10/carta-de-un-funcionario-isak-andic_26.html
La pobresa.
Aquest post és fruit d’un mail que em va enviar l’Alfred, un d’aquells mails que fan que te’n vagis a dormir amb una mica més de mala llet de lo habitual. Es tracta d’un llistat de totes les retribucions que li paguem a Leire Pajín Iraola, aquesta jove promesa (tan sols té 34 anys) del socialisme europeu. Però per començar el post prefereixo fer una introducció al “pensament social” d’aquesta noia, em basaré en un post anomenat “Pobreza” que he pogut llegir del seu blog.
A “Pobreza” podem llegir uns missatges molt clars que ens deixen ben clar quins son els ideals de Leire Pajín, no us el posaré íntegre, tan sols en destacaré les frases més punyents:
- “Si algo me ha movido es la lucha contra las injusticias sociales. Siempre he pensado que en la vida hay dos opciones, verla pasar o intentar cambiarla, opté por la segunda. Muchos pueden pensar que el compromiso con la lucha contra la pobreza va con el cargo de Secretaria de Estado de Cooperación que ocupé durante cuatro años, se equivocan. Es un compromiso ciudadano, independiente de donde me encuentre y que tareas desempeñe. ”
- “La globalización económica ha profundizado aún más en las desigualdades sociales y económicas norte-sur, y la actual crisis económica tendrá consecuencias sociales importantes para el mundo desarrollado, pero en el caso de los países en desarrollo alcanza dimensiones son dramáticas. ”
- “El hambre en el mundo no deja de aumentar, es escalofriante pensar que 3.000 millones de euros bastarían para frenar la desnutrición aguda severa en el mundo ”
Ja ho veieu, estem davant d’una persona enormement preocupada per la fam i la pobresa al món. Llegint-la veiem que aquesta noia vol afavorir la solidaritat i una redistribució més justa dels recursos, una veritable SOCIALISTA amb les idees ben clares. Quí és i que cobra anualment la senyora Leire Pajín Iraola?
Leire Pajín, dintre d’uns dies passarà a ocupar el Càrrec de senadora, en virtut de l’acord al que han arribat PSOE i PP. A partir d’aquest moment la Sra. Leire Pajín Iraola, passarà a gaudir de tots aquests càrregs i salaris mensuals:
| Senadora | 5.500 €/mes |
| Secretària d’Organització del PSOE | 6.500 €/mes |
| Indemnització com a ex-Secretària d’Estat de Cooperació* | 7.000 €/mes |
| Dietes | 1.800 €/mes |
| TOTAL: | 20.800 €/mes |
* Aquest càrrec el va abandonar al juliol, però mantindrà aquesta indemnització durant 2 anys (vaja, com qualsevol de nosaltres)
Ho sigui que en plena crisi a Espanya amb 5 milions d’aturats. On 
centenars de milers de treballadors cobren el salari mínim de 624 €/mes (8.736 €/any). I on més de 8 milions de persones estan sota el límit de la “Pobreza” de la que ella tant parla. Ella cobra 291.000 €/any ¿Aquesta és la política del servei públic i pel be comú? O més aviat és la “España del pelotazo” i de la corrupció legal?
http://leirepajin.blogspot.com/2008/10/como-deca-ayer-estreno-hoy-esta-bitcora.html
