..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘salaris

Salvador Prat, el nou alcalde d’Olesa de Montserrat.

with 12 comments

Tal i com he dit més d’una vegada, no acostumo a anar a votar, però com a tot a la vida sempre hi ha excepcions. I a les darreres eleccions municipals vaig anar a votar, és més, ho vaig fer amb ganes, amb moltes ganes de que a Olesa de Montserrat guanyés qui va guanyar: el Bloc Olesà, un partit amb gent de moltes sensibilitats polítiques i que ha estat a tocar de la majoria absoluta.

De fet a aquest blog alguna vegada ha participat un membre d’aquest partit, es tracta de l’economista i professor Joan Segado, que gairebé cada vegada que parlo d’Olesa (poques vegades, la veritat) s’apunta a opinar, i que fins i tot una vegada va ser l’autor d’un post molt valent i compromès.

Fins avui no n’havia dit res, i el motiu és ben clar, calia esperar per veure si s’atrevien a portar a terme el seu agosarat projecte. I de moment he de dir que comencen amb ganes i convencent als que teníem alguns dubtes.

El nou alcalde, en Salvador Prat, és economista i historiador, i sembla que un home de paraula. Per començar, ja explica que no es faran inversions noves, la prioritat és el manteniment del que hi ha i la neteja. Aviat es farà una auditoria econòmica de l’Ajuntament i s’eliminarà la taxa de clavegueram. Això son les coses que es volen fer ben aviat, però el primer que han fet aquest alcalde i el seu grup ha estat rebaixar en un 40% el salari propi que passa ara a ser de 45.000€ anuals i pel que fa a les dedicacions de membres de l’equip de Govern es rebaixaran més d’un 50%.

Tot el que ara demanen és paciència i confiança, la veritat és que un partit que comença el seu mandat amb aquestes rebaixes de salaris s’ho mereix. Tots som conscients de lo delicada que és la situació de les arques municipals, però és d’agrair el tenir un partit que promet molt poc, no parla d’inversions espectaculars i practica la moderació amb l’exemple propi. Que duri aquesta manera de fer, tot i que arriba molt tard, espero que no massa tard.

Links relacionats:

https://madebymiki.wordpress.com/2010/03/11/el-%E2%80%9Cmeu%E2%80%9D-alcalde-i-el-de-molta-mes-gent/

https://madebymiki.wordpress.com/2010/03/16/el-meu-alcalde-2%C2%AA-part/

 

Trobareu una entrevista molt complerta al nou alcalde Salvador Prat a http://www.labustia.cat

Written by MadeByMiki

26 Juliol 2011 at 7:32 am

“la solució a la crisi i a l’atur tan sols pot venir dels empresaris”

with 16 comments

Fa un parell de dies vaig anar a mirar roba a unes botigues, potser més que botigues ara caldria anomenar-les franquícies, la botiga tradicional és en vies d’extinció. Això si, com que soc molt dolent anava directament a mirar-me el lloc de fabricació d’aquesta roba, i és ben clar que no va haver-hi cap tipus de sorpresa, Marroc, Xina (un 80% de la roba), Turquia… res, no hi ha res fabricat aquí, potser la dependenta. No, no vaig comprar res de res…

Un tema recurrent és el culpar de la crisi als emigrants de països pobres, si, “aquells que venen a robar-nos la feina”. De fet la societat tan sols repeteix els missatges transmesos pels nostres polítics i elits empresarials. Això serveix de molt, sempre va be tenir alguns “culpables”, així tot queda més justificat i la gent queda més distreta.

És la jugada fantàstica de la globalització (jo més aviat diria esclavització global):

  • Les multinacionals i grans empreses tanquen les seves fàbriques aquí.
  • Se’n van posem pel cas al Marroc (per no anar gaire lluny).
  • Munten la fàbrica allà.
  • Paguen les hores a 0,70€ (no m’ho invento, evidentment a Xina i altres llocs es paga molt menys).
  • A menor despesa en ma d’obra, més benefici pels empresaris i accionistes.

Els empresaris son aclamats com a grans genis de les finances, tot un exemple a seguir. Els antics treballadors ara estan sense feina, si pot ser els hi diem que eren poc productius, així els fem sentir culpables de la seva situació. Els nous queden totalment “precaritzats” de per vida i els emigrants que han vingut aquí son assenyalats com a culpables de la manca de treball.

Definitivament tal i com últimament sento mil i una vegades, “la solució a la crisi i a l’atur tan sols pot venir dels empresaris”

Written by MadeByMiki

10 febrer 2011 at 10:09 pm

Qui hi guanya amb la crisi?

with 19 comments

Avui, quan podem escoltar a la senyora Mar Serna insinuar que l’atur continuarà el mes vinent en clar augment, però no tothom viu en recessió, no tothom pateix aquesta crisi.

 

La situació és ara molt curiosa, segons ens diu des de fa mesos el “Financial Times”, els beneficis d’algunes empreses han pujat més d’un 100%, de fet van molt millor que abans de la crisi. De quines empreses? us preguntareu amb un gran interes -ja que se’ns diu fins al cansament que tots patim la crisi-, doncs casualment les empreses que acumulen tots els beneficis son les grans empreses, la petita i mitjana empresa segueix en caiguda lliure i naturalment, la gran massa de treballadors els acompanyem agafats de la ma.

 

Com s’ho ha fet la gran empresa per acumular beneficis?, doncs fàcil, se’ls hi ha posat molt fàcil la seva feina. Per començar, tots sabem que qui veritablement paga impostos és l’assalariat, seguit del petit empresari i els autònoms. Tot al contrari que les grans empreses, elles sovint son les més beneficiades pel sistema i acaben pagant pocs impostos, elles tenen moltes eines per beneficiar-se de la crisi, i les fan servir:

 

  • Tenen la capacitat de fer xantatge a l’estat -recordem aquí la mítica SEAT i les seves negociacions quan les coses no els hi funcionen- i evidentment se’n aprofiten tant com volen per obtenir tracte de favor en molts aspectes.

  • Han fet fora molts treballadors per via directa o amb pre-jubilacions de manera senzilla i generant poca despesa per l’empresa.

  • Amb la crisi gaudeixen de tot tipus de beneficis fiscals i amb la reforma laboral se’ls ha cobert les esquenes.

  • Han fet servir la por dels treballadors a perdre la feina per fer-los treballar molt més, per menys diners i amb una producció superior. Evidentment avui pràcticament no hi ha baixes laborals.

 

Queda ben clar doncs que mentre els treballadors van perdent drets a marxes forçades, les grans empreses multipliquen els seus beneficis sense revertir-los a la societat ni repartir cap tipus de beneficis entre els seus treballadors.

 

La pregunta que molts ens fem és: i el govern a que es dedica mentre això passa?. La resposta és molt trista, molt trista pels pobres treballadors, el que fan és donar tot tipus de beneficis fiscals a les empreses sense exigir res a canvi, el mateix que va fer amb els bancs i que tants bons resultats ha donat… des de el punt de vista dels bancs naturalment.

 

Hi ha un fantàstic article de’n Ignácio Escolar -ja voldría jo tenir tant de talent- on qüestions com aquesta i altres queden al descobert, entre altres coses ens explica la gran paradoxa espanyola: el país amb salaris més baixos d’Europa pels treballadors i amb els alts directius  més ben pagats de l’Unió Europea.

Feu una ullada a: http://www.escolar.net/MT/archives/2010/10/los-datos-duros.html

Written by MadeByMiki

17 Octubre 2010 at 8:32 am