Posts Tagged ‘Sarkozy’
Altres visions sobre Líbia.
No tot el que podem trobar avui per Internet coincideix amb el que ens van dient pels nostres medis de comunicació. Des de el meu punt de vista, per fer-nos una idea de que coi està passant a Líbia i perquè som on som.
Per una banda us deixo el testimoni de la senyora Leonor Massanet , es una mallorquina llicenciada en psicologia i farmàcia i passa llargues temporades a Líbia. Aquesta senyora ens dóna una visió absolutament diferent de la oficial, exactament tot el contrari del que ens diuen.
I per un altre banda, també us deixo una explicació dels veritables motius que ens han portat ara a bombardejar als que fa quatre dies eren els nostres aliats. Suposo que molts ja us en feu una idea, però per posar-hi dades podem fer una ullada a la pàgina web http://www.energy-pedia.com/, allà hi trobareu una més que interessant pàgina orientada als que volen fer negocis globals relacionats amb la energia. A l’apartat “News by region” podem mirar les notícies sobre Líbia dels dos darrers anys, a veure si trobem alguna pista…
Per començar en aquests darrers anys tant al desert com al mar s’han localitzat nous jaciments petrolífers, anem passant els dies i veiem com el govern de Gaddafi ha rescindit contractes d’explotació a diferents multinacionals petrolieres.
Potser les tres notícies més significatives sobre la qüestió son:
http://www.energy-pedia.com/article.aspx?articleid=133583 : Gaddafi estudia la nacionalització de les companyies petrolieres estrangeres.
http://www.energy-pedia.com/article.aspx?articleid=133919 : Gaddafi va instar als libis a que recolzin el seu pla per recuperar els ingressos del petroli i socialitzar-los.
http://www.energy-pedia.com/article.aspx?articleid=134161 : El Congrés retarda el pla de repartiment del petroli de Gaddafi.
Aquest és l’altre punt de vista que hi ha de la situació que vivim, això significa que Gaddafi sigui un gran demòcrata?, jo diria que no. Que al seu govern no hi ha corrupció? Doncs possiblement n’hi ha i no poca. Que ha comés abusos contra el seu poble? També pot ser…
Però si amb això n’hi ha prou, potser ens faltaran bombes per a tots…
Tunísia i els seus “amics”.

Complicitats.
El Banc Mundial l’any 2010 ens informava sobre la situació econòmica de Tunísia. Entre d’altres coses sota el títol “Tunísia, un exemple a l’Àfrica”, ens donaven unes dades importants per veure el fantàstic moment econòmic que viu aquest país.
-Entre en 1996 i el 2007 ha millorat la seva competitivitat i es van duplicar les seves exportacions de bens i serveis.
-El Banc Mundial els hi va donar préstecs pel seu desenvolupament.
-Tunísia ha impulsat satisfactòriament la inversió privada fent créixer la productivitat enormement.
És ben curiós que a un país amb tots els indicadors del Banc Mundial en positiu, amb una gran productivitat i competitivitat, aquells dos factors que sempre associem (o ells ens fan associar) amb el creixement i el benestar sigui el que ha patit les protestes més violentes i duradores del nord d’Àfrica.
No costa gaire deduir, que el fet de que un país tingui uns indicadors econòmics positius no implica que els seus ciutadans se’n adonin o en gaudeixin plenament. El gran exemple de progrés que representava Tunísia pels països del seu entorn s’ha esvaït, els seus enormes ingressos com a paradís turístic i pels seus recursos energètics no han revertit en el poble.
És molt graciós que Barack Obama faci crides en favor de fer eleccions “lliures i justes”, parli del coratge i la gran dignitat del poble tunisià, que des de Europa es parli també de solucions democràtiques per satisfer els desitjos del poble. Si aprofundim una mica més ens en adonarem de que la democràcia que els hi proposen és un “govern d’unitat” amb molts dels elements de l’antic règim. Aquest govern d’unitat que recolzen les “democràcies” occidentals no deixarà participar a les eleccions ni a partits d’esquerres ni tampoc a partits islamistes, és curiosa aquesta versió de la “democràcia”.
Sobre el senyor amic d’occident, en Ben Ali,docs poc hi ha per dir, és el típic exemple de “cleptocràcia” orquestrada i promoguda per occident. Ho sigui que com sempre ell i la seva tropa s’havien apropiat d’infinitat de bens i negocis del seu país, i acumulaven fortunes incommensurables. Evidentment, no cal patir, el botí del lladre on ha de ser, a aquells paradisos fiscals que ningú vol eliminar, allà on no tenen manies a l’hora de rebre diners i or encara que estiguin una mica tacadets de sang…
http://siteresources.worldbank.org/NEWSSPANISH/Resources/2010IBRD-Tunisia-ES.pdf