..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘SI

Marques de confiança.

with 11 comments

Diumenge vinent la cosa és seriosa, fins ara quan ens deien que teníem que anar a votar, ho deien de broma. Ara sí que decidim alguna cosa, una cosa ben grossa, la nostra autodeterminació, i això ho farem mitjançant unes marques ben conegudes per a tothom, res de marques blanques que no son de fiar, que si CUP, que si Pirates… res d’això!, ara toca donar-li la confiança a aquelles marques de sempre, les que surten per la tele, les que tothom coneix.

Seguint l’estela del gran blog del “Arqueòleg Glamurós”, em disposo a fer-vos cinc cèntims del que diuen i volen els nostres partits, no sigui cas que no voteu el que realment voleu, ja se sap que sovint vas a buscar patates al super i tornes amb de tot menys el que anaves a buscar. Amb el vot passa el mateix, hi ha molta confusió i això no pot ser. Abans de decidir el vostre vot feu-li una ullada al meu detallat estudi exhaustiu sobre els nostres partits de confiança:

CiU: Que podem dir d’aquesta renovada marca, son lo millor de lo millor, quan sembla que perden vendes treuen un nou producte per vendre que és tot un èxit. I això és el que cal, una marca consolidada que desprès de provocar una diarrea generalitzada a tot el país torna amb un nou sabor, diuen que ara sí, després d’anys i anys de recerca ara han trobat el producte definitiu.

Son com la “Fanta”, una merda de producte que a base de publicitat torna amb força i a més es fa un enorme forat al mercat com si fos una cosa nova.

PSC: Aquesta marca està patint un procés de degeneració temporal tant agut, que molts es pregunten si se’n sortirà a aquest mercat tan competitiu. Son el “Pan’s & Company” català, van començar amb entrepans acceptables a bon preu i amb grans ofertes però ara s’han complicat la vida massa. Que si “pan de olivas”, que si “pan de cebolla”… al final el consumidor no sap per on van i acaba marxant cap a altres ofertes més definides. També l’aliança amb “El pollo campero” descentra una mica més als seus clients. Però segur que amb un bon treball de màrqueting i amb uns anys de crisi al final tornen a ser on sempre, que per això parlem d’un altra marca de confiança.

PPC: Això és una gran marca en expansió, ningú es pregunta quins son els ingredients, però tenen el públic ben consolidat i amb una fidelitat a prova de bomba. Son la “Mutua Madrileña” de la política, la seu ens queda una mica lluny, però el que cal és que tots junts i feliços cantem i ballem a l’hora i això ens farà obtenir uns beneficis fantàstics. Perquè?, perquè canten i ballen junts, i junts tot va millor, que importa que cantis i ballis en mig de la merda si ho fas en companyia de tots?. Canta, balla i no pensis gaire, que això et pot fer mal.

ERC: La marca més nostrada, i ara amb un líder que no és guapo però que sap parlar i té discurs!. Tal i com passa amb la “llet nostra” tampoc cal plantejar-se gran cosa, és nostra i per tant és millor. Aquí el producte que venen és el contrari al del PPC, resulta que lo millor és “la república independiente de mi casa”, amb ells ballarem en mig de la merda, però aquesta merda serà nostra i si és nostra i tal com deia abans tan sols per això és millor.

ICV: Aquesta marca és la més “cool”, ens venen un producte molt ben embolicat, amb un bon disseny, un regalet d’aquells amb el que sempre quedes bé. Això sí no li busquis gaire utilitat ni coherència, és la quadratura del cercle, els inventors del “creixement sostenible” (un oxímoron com un piano…) també ens volen vendre una versió light de la ecologia, evidentment per a tots els públics.

C’s: Aquesta nova marca no té complexes, utilitza qualsevol idea presumptament transgressora per fer-se notar. Son el “Red Bull” de la política catalana, han vist una nova possible clientela i han fet un producte a mida. Un producte que provoca taquicàrdies i poca cosa més, però que es ven molt bé i això és el que compta. Com tants altres productes la gent el compra i no sap ben bé perquè, però sovint lo important és consumir i no saber el perquè.

Written by MadeByMiki

19 Novembre 2012 at 10:02 pm

Casualitats de la vida.

with 11 comments

A aquest món hi han massa malpensats, de seguir així, amb tanta mala fe, no anirem enlloc. Cal saber interpretar les casualitats i les coincidències que de tant en tant es donen com el que son: boniques mostres de com l’atzar juga amb nosaltres. Si ara fa un temps molta gent acusava al Molt Il·lustríssim President de la Diputació de Castellò Sr. Fabra, de lladre pel senzill fet de que casualment li havia tocat el primer premi la loteria unes quantes vegades (la enveja no és bona…), ara surt el nou diputat per Girona de Solidaritat per la Independència Toni Strubell i torna a dubtar del bonic món de les coincidències.

Ara us exposo els fets, però n’estic ben segur que arribareu a la clara conclusió, que això no és una manera habitual d’actuar dels nostres governants, tan sols és un fet casual i sense cap tipus de responsabilitat per part dels nostres estimats representants.

Suposo que encara recordareu aquella monumental apagada elèctrica per les nevades del març passat, sobretot a les províncies de Girona. Si, aquella nevada on per primera vegada es va sentir a parlar de conceptes (excuses de mal pagador) com la “neu adhesiva”, aquella que va fer caure prop de 3.000 suports, van quedar fora de servei 17 línies d’alta tensió i 251 línies de mitja tensió, i es van registrar més de 6.000 avaries a la xarxa de baixa tensió. Era evident que el manteniment i la qualitat de les infraestructures elèctriques van fallar estrepitosament, i que la companyia va desinformar i abandonar als seus clients durant molts de dies. Naturalment el nostre govern va actuar en la nostra defensa i aquest l’agost va imposar una important multa de 6 milions d’euros a Endesa, que es sàpiga qui mana i posa ordre al país!, això és el que els hi passa al que no tenen les estructures en condicions!.

El fet casual de que ara en Toni Strubell hagi trobat buscant entre la paperassa del govern que ara s’ha concedit una subvenció de 6 milions d’euros a Endesa, és pura coincidència, i seria de molt mala fe voler trobar-hi una relació amb la multa per les seves deficiències. A més, aquesta subvenció servirà a Endesa per tenir un millor manteniment i uns “marges més nets” per evitar-nos nous accidents amb la temible “neu adhesiva” o el “sol supra-magnètic“, o la “pluja ultra-mulladora” que tan mal fan a les nostres instal·lacions elèctriques. No voldreu que aquesta empresa privada tingui que pagar-se el manteniment, oi?, a veure si perdran una part dels seus beneficis…

http://politica.e-noticies.es/strubell-acusa-a-nadal-de-hacer-un-favor-a-endesa-47573.html

Written by MadeByMiki

6 Desembre 2010 at 9:23 am