Sense progressivitat a la vista.

L’article 31 de la Constitució espanyola diu que tots els ciutadans tenen l’obligació de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb les seves possibilitats, i l’estat amb un sistema tributari just ha de fer-ho possible mitjançant uns principis d’igualtat i progresivitat.

Recordo això, perquè els que sovint s’omplen la boca parlant de la Constitució no han aplicat mai aquesta “progressivitat” a l’hora de pagar els impostos. Tothom sap que el sistema descansa sobre les espatlles dels assalariats, que l’impost sobre la renda no és tot lo progressiu que caldria i que a base d’anys ha anat devaluant la seva importància recaptadora sense descans.

Avui les nòmines dels treballadors i els impostos indirectes son els que veritablement aporten i aportaran els diners que calen perquè tot segueixi més o menys funcionant. Aquest IVA que ara ens tornaran a pujar, i els impostos especials avui ja representen un 41,4% de la recaptació d’hisenda, i pujant, visca la progressivitat!.

Les darreres dades d’hisenda en demostren com els assalariats contribueixen per força amb 77.500 milions d’euros a l’any de les seves nòmines a les despeses de l’estat, i totes les empreses juntes tan sols amb 30.000 milions. Si el 2007 l’estat recaptava a les empreses amb el seu impost de societats 45.000 milions d’euros, avui tan sols en recapta la meitat. Les empreses haurien de pagar un 30% dels seus beneficis en impostos, però resulta que a base de mil i una deduccions i trampes legals se’n surten pagant com a màxim un 10%, de fet el Banco de Santander (per posar un exemple) va pagar a Espanya un 0,5% dels seus beneficis.

Però els “quartos” han de sortir d’alguna banda, per tant se’ns aplica un nom model de progressivitat fiscal, senzillament es tracta de fer-nos pagar a nosaltres any rere any més imposts de manera preogressiva mentre altres viuen al marge de tot sacrifici.

Bonus track:

Mira que n’hi ha que tenen la realitat ben  a la vora i no hi ha manera de que la vegin…

Una colla d’amics tot passejant per Pamplona…

“Over democracy”, quan la democràcia és massa democràtica.

Slavoj Žižek

Com molt be sabeu, tinc devoció per aquest gran pensador, i articles com aquest encara reforcen més aquesta sensació. Tal i com podeu suposar pel títol de l’article, el tema no pot ser més actual en plena “jornada de reflexió” sobre el moviment social promogut pels de “DemocraciarealYA”.

En Slavoj ens parla de la la confrontació entre la democràcia de la voluntat i els interessos del poble i la democràcia institucionalitzada, aquella que queda limitada pels legalismes formals, ho sigui allò que en diuen “les normes del joc”.

És evident que a diari els estats actuen sense tenir en compte la voluntat del seu poble, aquesta queda totalment supeditada a altres interessos, sovint inconfessables, aquesta és tècnicament la nostra democràcia, una democràcia de baix nivell, sense “excessos”.

La nostra democràcia actual està perfectament dissenyada per defensar-se del que considera amenaces externes o excessos democràtics. Si “democràticament” un partit no democràtic guanya unes eleccions (tal i com va passar amb els islamistes algerians), aquestes eleccions com sigui seran invalidades considerant que “el poble encara no està madur democràticament”. No cal anar tan lluny, el mateix ha passat al País Basc quan guanya algú que “no tindria que guanyar”, o quan algú gosa plantejar qüestions que afecten a les anteriorment esmentades “normes del joc”, els auto-anomenats demòcrates automàticament contra-ataquen amb fúria per evitar aquests excessos democràtics tan perillosos (com a mínim per ells).

Per tant, és molt convenient per a alguns el parlar sempre de “portar la democràcia” com sigui allà on no n’hi ha, però sempre cal que aquesta democràcia sigui la de la versió reduïda, aquella que consisteix en anar a votar de tant en tant uns partits afins a aquest sistema. La democràcia excessiva, la que posa per davant de tot els interessos dels ciutadans és massa perillosa i totalment incompatible amb la institucional.

http://www.lacan.com/toomuch.htm

Windows i Mac Vs GNU/Linux, una qüestió filosòfica.

Ja fa un temps em vaig trobar en una situació curiosa. Un conegut meu, petit empresari de tota la vida, em va ensenyar el seu portàtil i dient-me la coneguda frase: “tu que hi entens d’informàtica…, l’ordinador no se’m engega“. En aquell moment em vaig treure   de la butxaca el meu llapis USB amb “SLAX linux” (algun dia us en parlaré), i li endollo a un port usb, engego el portàtil, F11,F12,F11,F12,F11,F12 (no sabia amb quin dels dos podria triar el boot), i màgia, es carrega en un moment el SLAX linux.

En aquell moment li dic:

-Que, que et sembla?

-Doncs que no sé que és això que m’has posat.

-[Endollo l’ordinador al router i faig click al firefox] Veus ara pots navegar per internet… no pateixis que no t’he tocat res del disc dur, “estem funcionant” des de el stick USB. I aquest sistema operatiu és un linux, un sistema lliure i totalment gratuït.

-Ah, i té “Office”?

-Doncs no, te programes que fan el mateix i de manera gratuïta com aquest [en aquell moment faig click al “Abiword”], fins hi tot pots desar i carregar arxius en el mateix format que l’Office.

-Pots fer el mateix que amb el windows i gratis?

-Exacte, pots fer el mateix però gratis, el sistema i els programes son gratuïts, no et cal fer servir antivirus, ni antispyware, i tot funciona molt bé.

-[Sense cap tipus d’il·lusió a la seva cara] Doncs això s’ho carrega tot, linux és totalment anti-sistema. El mercat es basa en pagar per obtenir alguna cosa a canvi, això no pot ser.

Aquest senyor, una vegada va tenir solucionat el problema amb el seu portàtil, va seguir com d’immensa majoria amb el seu windows, aquell sistema operatiu “que ja se fer anar” i “millor passo de coses estranyes”.

Tot i així em va fer veure amb claredat la veritable diferència entre windows o mac i linux.
Doncs, la veritable diferència és purament ètica i filosòfica. La discussió eterna entre uns i altres, sobre quin sistema és el millor, no és lo veritablement important.
La filosofia en la que es basa linux, és la de compartir i millorar les coses entre tots i en benefici de la comunitat. Una idea que seria molt interessant per aplicar-lo a les empreses farmacèutiques i l’investigació i desenvolupament en benefici de la comunitat.
Però queda clar que això és massa antisistema, va massa contra un sistema que compta amb l’únic objectiu del benefici econòmic costi el que costi. A aquesta banda i trobarem sense cap mena de dubte el que ens venen Microsoft o Mac, amb els seus variats productes que son utilitzats de manera massiva per una societat que no vol canviar perquè no ha estat educada per fer-ho.

Potser estic pecant d’idealista, però mentre uns i altres ens barallen amb coses tant intranscendents com quin sistema operatiu triga menys en arrencar, o quin és mes maco, o quin és l’última versió que hi ha. Ens oblidem de lo principal, de ser plenament conscients del que estem “consumint”, i que tenim el dret i la sort de poder decidir quin sistema operatiu volem i que volem que aquest faci i que no, per molt greu que els hi sàpiga  a alguns. 

Per acabar aquest post us passo a transcriure algunes frases  cèlebres del pare del GNU/linux i fundador de la Free Software Fundation (FSF) i activista incansable Richard Stallman:

“L’èxit és la meta? Penso que no. L’objectiu és aconseguir, defensar i mantenir la nostra llibertat “

“Posar patents a llicències sobre el programari és com posar patents sobre les receptes culinàries. Ningú no podria menjar a menys que pagués per la llicència de la recepta “

“Beethoven era un bon compositor perquè utilitzava idees noves en combinació amb idees antigues. Ningú, ni tan sols Beethoven podria inventar la música des de zero. El mateix passa amb la informàtica “

“Que les empreses tinguin especial influència en la política significa que la democràcia està malalta. El propòsit de la democràcia és assegurar-se que els rics no tenen una influència proporcional a la seva riquesa. I si tenen més influència que tu o que jo, això significa que la democràcia està fallant. Les lleis que obtenen d’aquesta forma no tenen autoritat moral, sinó la capacitat de fer mal “

“La llibertat no és poder triar entre unes poques opcions imposades, sinó tenir el control de la teva pròpia vida. La llibertat no és triar qui serà el teu amo, és no tenir amo “

“Ensenyar als nens l’ús de programari lliure a les escoles, formarà individus amb sentit de llibertat”

“Les obres de coneixement han de ser lliures, no hi ha excuses perquè no sigui així”