Posts Tagged ‘Slavoj Žižek’
Julian Assange i Slavoj Žižek.
Per Youtube he pogut trobar un fragment d’una trobada extremadament interessant, els protagonistes van ser el cap de WikiLeaks, en Julian Assange i el filòsof eslovè Slavoj Žižek l’audiència va ser força concorreguda, unes 1800 persones.
Tot i que ja fa força mesos d’això, però hi ha coses que no caduquen mai, i aprofitant que dintre d’aproximadament un mes (el 12 de juliol) l’Audiència Nacional anglesa decideix si entrega o no a en Assange a Suècia, us deixo un fragment de la conferència que van fer l’any passat a Londres (lamentablement tan sols he trobat aquest fragment amb subtítols, si algú la troba sencera, que em passi el link si us plau).
Les intervencions d’aquests dos referents de la llibertat a un món on aquesta costa de trobar son sensacionals, per començar son uns grans comunicadors, amb molt de sentit de l’humor i que tenen molt a dir, potser massa pel que voldrien alguns. Espero que gaudiu amb la ironia que destil·len les seves frases i amb la profunditat del seu discurs crític. No patiu, us asseguro que no és gens pesat, fins i tot en Slavoj Žižek s’anima a parlar de la seva suposada relació sentimental amb Lady Gaga, per tant, n’estic segur de que us quedareu amb ganes de més.
El vídeo en qüestió:
Per a qui li vagi la marxa, el debat íntegre en anglès:
La meva modesta opinió sobre el projecte “Euro-Vegas”.
No és la primera vegada que em passa, però sovint l’actualitat em guanya la partida. Tot i així, no vull deixar de dir la meva sobre el gran capteniment del nostre estimat Govern i gran part de la població, el projecte lúdic que tothom coneix com a “Euro-Vegas“.
Hi ha altres blogs amics que ja han dit la seva, a “ecolnomia.tk” podem trobar una visió molt personal sobre la qüestió, i a “El Sedàs” un munt de dades desprestigien aquest projecte. Us recomano una visita a aquests blogs, però ara em toca dir la meva.
Crec que no es tracten els veritables temes importants, hi ha una cortina de fum que mira de distreure’ns del que és més substancial. Per una banda ens diuen que els terrenys dedicats a fer casinos tan sols son un miserable 2%, o pels més optimistes un 4%. Però quina merda de versió light de Las Vegas ens proposen?, amb la celebració de mil i una convencions la prostitució i les drogues estan assegurades, però i el joc?. Que ens volen dir?, que aquest és un vici menor?, la ludopatia també és important, com es diu de tot, “és una manera de viure”. Això cal replantejar-ho, no podem acceptar menys d’un 40% de terreny dedicat al joc, exigeixo el mateix tracte per a tots els vicis, a veure si podrem fumar i no ens deixaran jugar.
I lo més important, hi ha una qüestió innegociable, podem carregar-nos horts i espais naturals, tot sigui per crear treball, però que no ens obliguin a tenir una seu estable del “Circ du Soleil”, això no, és un precedent inacceptable, aquest és un primer pas que tan sols vol omplir l’espai que deixen lliure els casinos per encabir a tota mena de grupuscles de gust sospitós. Amb això es deixa la porta oberta a “Lords of Dance”, “Comediants”, “la Cubana” i a mil i un colles de freaks que no aporten res al projecte.
Ja ho diu sempre en Slavoj Žižek: “Al mercat actual, hi trobem tot un seguit de productes lliures de les seves propietats perjudicials: cafè sense cafeïna, nata sense greix, cervesa sense alcohol … I la llista és llarga: podríem considerar el sexe virtual com sexe sense sexe, la teoria de Colin Powell de la guerra sense baixes (en el nostre bàndol, és clar) com a guerra sense guerra, la redefinició contemporània de la política com l’art de l’administració experta com a política sense política, fins a arribar al multiculturalisme liberal i tolerant d’avui dia com a experiència de l’Altre sense la seva Alteritat (l’altre idealitzat que balla balls fascinants i té una visió ecològica i holística de la realitat, mentre que costums com la de pegar les dones les deixem de banda …) “. Crec que és exactament això el que ens volen vendre, un Las Vegas “light”, sense la seva veritable essència.
Jo soc més favorable a iniciatives com les de les “Hookers for Jesus” (Putes per Jesús) són un grup de noies ex-prostitutes que ara dediquen el seu temps i esforç a portar l’evangeli a les altres putes encara no “il·luminades”. Tenen la seva seu a Las Vegas (no hi ha lloc més adient…). Es dediquen a sortir per les nits a recórrer els carrers a la recerca de putes i els expliquen que Jesús les estima. Oi que és una iniciativa sensacional?, no us en adoneu de tot el que ens estem perdent?.
I si ja possat, volem ser originals i creatius, tinc una proposta novedosa a fer: portem al futur recinte “Euro-Vegas” la Borsa, el Parlament, la Generalitat i tots els seus alts funcionaris. Les nostres sagrades institucions ja tenen un lloc coherent on anar, putes, ruletes, alcohol, drogues i polítics, tots junts, tots al lloc que els hi toca.
Slavoj Žižek a Wall Street.
Molts recordareu que un dels meus intel·lectuals de capçalera és en Slavoj Žižek. Avui en Žižek s’ha merescut un nou post, el seu discurs davant els indignats de Wall Street és memorable, d’una manera senzilla i entenedora toca varis punts mestres de la situació actual.
Us deixo uns fragments de la seva intervenció i més avall els gloriosos vídeos on el veiem com sempre en plena efervescència, no us ho perdeu:
“Nosaltres no som somiadors, som el despertar d’un somni que s’està convertint en un malson”
El nostre missatge bàsic és: el tabú s’ha trencat, no vivim en el millor món possible, Això ens permet i obliga fins i tot a pensar en alternatives. Hi ha un llarg camí per davant, i aviat haurem de respondre a les preguntes veritablement difícils, no preguntes sobre el que no volem, sinó el que volem. Quina organització social pot substituir el capitalisme actual? Quin tipus de nous líders que necessitem? Les alternatives segle XX, òbviament, no han funcionat.
Així que no culpo a la gent i les seves actituds: el problema no és la corrupció o la cobdícia, el problema és el sistema que l’obliga a ser corrupte.
Ells ens diuen que som violents, que el nostre llenguatge és violent, l’ocupació és violenta, i així successivament. Sí que som violents, però només en el sentit en què Mahathma Gandhi va ser violent. Som violents perquè volem posar una parada en el camí que estan portant les coses . Però: què és la violència purament simbòlica en comparació amb la violència necessària per mantenir el bon funcionament del sistema capitalista global?
La ideologia exerceix el poder material suficient per evitar que ens plantegem una història narrativa alternativa a la que estan adoptant amb un mínim de serietat. És fàcil d’imaginar la fi del món, ho podem veure en nombroses pel·lícules apocalíptiques, però no la fi del capitalisme.
Ells ens diran que estem somiant, però els somiadors veritables són els que pensen que les coses poden seguir indefinidament d’aquesta manera tan sols amb alguns canvis cosmètics. No som somiadors, som el despertar d’un somni que s’està convertint en un malson. No estem destruint res, no som més que testimonis de com el sistema es va destruint a si mateix.
Sabem que les persones sovint volem alguna cosa sense saber exactament de que es tracta. No tingueu por a voler realment el que desitgeu.
Moltes gràcies!
1ª Part:
2ª Part:
Altres mencions a en Slavoj Žižek a aquest blog:
https://madebymiki.wordpress.com/2011/02/04/slavoj-zizek/
https://madebymiki.wordpress.com/2011/01/19/petites-perversions-del-sistema-postcapitalista/