Posts Tagged ‘social’
Els valors de’n Manfred Max-Neef, Premi Nobel Alternatiu d’economia.
En Manfred Max-Neef va estudiar economia, i més endavant va fer carrera com a empleat de la empresa petrolera Shell. Aquesta feina no li va durar massa, ja que al adonar-se’n de les implicacions de la seva feina, la va deixar per dedicar-se a estudia els problemes dels països en vies de desenvolupament. No va fer això precisament des de els despatxos, va conviure amb els més desafavorits durant anys i això li va fer obrir els ulls i veure la economia des de l’altra banda. Va treballar per la ONU i va desenvolupar la seva tesi anomenada “economia descalça”* i “economia a escala humana”. Son famoses les seves hipòtesis sobre les 10 necessitats bàsiques humanes i la idea de que a partir d’un determinat punt del desenvolupament econòmic, la qualitat de vida comença a baixar.
És evident que no tots els economistes son iguals o pensen de la mateixa manera, però actualment sembla que només n’hi hagi amb una sola ideologia, la neo-liberal. Portem molts anys amb aquesta dictadura, tan sols s’ensenya aquest tipus d’economia a les escoles i universitats, tan sols es porta a terme aquest tipus d’economia.
Per en Manfred sempre hem necessitat uns economistes més cultes, amb una ment més oberta i amb coneixements molt més enllà de la pura economia. Cal percebre la economia com un subsistema dins de un sistema més gran: la biosfera, és evident que depenem totalment de la natura. Avui impera la visió contraria, la que veu la biosfera com a un subsistema de la economia, la miopia dels economistes els fa creure que aquesta és al damunt de totes les coses, quantes vegades heu sentit allò de “tot és economia!”, amb aquesta visió portem anys anant cap el desastre total. Tal i com diu en Manfred: “avui el que fan els economistes està totalment deshumanitzat”.
La principal aportació d’aquest economista pot ser resumida en els seus cinc postulats i un valor essencial:
-
1. La economia és per servir a les persones, i no les persones per a servia a la economia.
-
2. El desenvolupament és per a les persones i no per a les coses.
-
3. Creixement no és el mateix que desenvolupament, i el desenvolupament no requereix necessàriament de creixement.
-
4. No hi ha economia que sigui possible sense els serveis de l’ecosistema.
-
5. La economia és un subsistema d’un sistema més gran i finit: la biosfera. Per tant el creixement permanent és impossible.
-
I el valor essencial per a sostenir una nova economia hauria de ser que cap interès econòmic, sota cap circumstància, pot estar per damunt de la vida.
*”Economía descalça:” “Yo trabajé al rededor de diez años de mi vida en áreas de pobreza extrema, en las sierras, en la jungla, en áreas urbanas en distintas partes de Latinoamérica. Al comienzo de este periodo, estaba un día en una aldea indígena en la sierra de Perú. Era un día horrible; había estado lloviendo todo el tiempo. Estaba parado en una zona muy pobre y enfrente de mí estaba otro hombre parado sobre el lodo ( no en el barrio pobre sino en el lodo). Y bueno, nos miramos. Este era un hombre de corta estatura, delgado, con hambre, desempleado, cinco hijos, una esposa y una abuela. Yo era el refinado economista de Berckeley, maestro de Berckeley, etc. Nos mirábamos frente a frente y de pronto me di cuenta de que no tenía nada coherente que decirle en esas circunstancias; que todo mi lenguaje de economista era obsoleto. ¿Debería decirle que se pusiera feliz porque el producto interno bruto había subido un 5% o algo así? Todo era completamente absurdo. Entonces descubrí que no tenía un lenguaje para ese ambiente y que teníamos que inventar un idioma nuevo. Ese es el origen de la metáfora “barefoot economy” o economía descalza, que, en concreto, significa la economía que un economista usa cuando se atreve a meterse en los barrios bajos. El punto es que los economistas estudian y analizan la pobreza desde sus oficinas lujosas, poseen todas las estadísticas desarrollan todos los modelos y están convencidos de que saben todo lo que hay que saber sobre la pobreza. Pero ellos no entienden la pobreza. Ese es el gran problema. Y es también el motivo por el cual la pobreza aún existe. Esto cambió completamente mi vida como economista. Inventé un lenguaje coherente para esas condiciones de vida”.
*Fragment d’una entrevista a en Manfred Max-Neef publicada a:
http://literalmagazine.blogspot.com/2010/11/traducida-al-espanol-por-rose-mary.html
Pàgina web de Manfred Max-Neef amb tres llibres en format PDF per baixar-se de manera gratuïta:
http://www.max-neef.cl/inicio.php
Un vídeo d’una ponencia d’una hora a la Universidad Internacional de Andalucia (absolutament impresionant):
http://www.blip.tv/file/2951120
Obtingut de:
Sobre la mobilització dels “indignats”.
No us perdeu el link a l'audio d'aquest crack de la comunicació.
Per començar, em plau dedicar-li aquest post al amic David, autor del gran blog “Calaix de/sastre” que sempre incita a la reflexió, i que al seu fonamentat post “Manis d’indignats” té un punt de vista força diferent al meu però com a mínim interessant.
Pel que puc llegir sembla que els partits polítics segueixen desorientats davant el moviment social dels “indignats”. Els partits tan sols han fet el que fan sempre, aplicar “el manual”, el vell i gastat manual de comportament que fan servir al davant de qualsevol situació. I que diu aquest manual al seu apartat de demandes democràtiques?, segur que aquesta música us sona molt:
-
Als espanyols els hi ha costat molt, fins hi tot la vida a alguns el tenir aquesta democràcia i el dret a vot, aquest sacrifici no ha de ser menyspreuat.
-
Si no estas d’acord amb el que hi ha, vés a votar i així podràs canviar les coses.
-
La culpa del que està passan és de “l’altre” partit, per tant exercint l’alternància democràtica pots canviar les coses.
-
Els partits polítics prenen nota de les queixes de la ciutadania, això ens farà reflexionar sobre la qualitat de la “nostra” democràcia.
-
A aquestes eleccions ens hi juguem tots molt, per això cal que tothom vagi a votar amb més ganes que mai.
Per una vegada tinc la impressió que aquestes buides consignes comencen a no tenir efecte, la part del “manual” que es refereix a la motivació electoral està fallant. Les evidents mentides dels successius governs han acabat han acabat amb la paciència de molts electors. Uns electors que poc a poc se’n han anat adonant de que votin a qui votin hi ha uns pilars que mai seran tocats, i aquests mateixor pilars son els que lentament van ofegant als ciutadans.
Molts d’aquests ciutadans avui s’informen ja d’una manera més lliure i democràtica, ja no son aquelles ovelles que s’empassaven tota la porqueria que sortia pels diferents telediaris. Avui molts ja decideixen quines notícies son les que els interessen i de quines cal prescindir. És més, ningú pot evitar que la informació vagi per víes tangencials i es transmeti de forma viral i totalment incontrolable pel govern.
Avui sabem perfectament que és el que els hi fa mal de veritat, els hi fa molt de mal sentir el que ara es diu a les places de moltes ciutats, allò de : “Dieu-nos la veritat”!, “Volem una democràcia real”, “No els votis”…
Aquests ciutadans el que demanen és una democràcia de millor qualitat, que la sobirania torni al poble. El fet d’estar en contra del bipartidisme no els converteix en apolítics, de fet per primera vegada en mig d’aquesta lamentable campanya electoral hi ha algú que parla de política.
El sol fet de que hi hagi força gent que es trobi a una plaça per xerrar, debatre i compartir uns recursos és positiu, o estarien millor veient el “Sálvame de Luxe”?. Els que fa temps parlaven de desgana i manca d’implicació no és just que avui critiquin a aquells que com a mínim tenen l’esma de queixar-se.
Per altra banda cal reconeixer que aquestes mobilitzacions arriben molt tard, que hi ha una gran dispersió d’idees, que molta gent no es sent representada, que el moviment ha estat massa mimètic… Tot el que vulgueu, però el que no podem fer és passar-nos la vida criticant a tothom perquè aquí no es queixa ningú i ara possar-nos a despotricar de la gent que es queixa.
Anem-nos tots entrenant, perquè hi ha indignació per llarg, d’això és de lo únic que estic totalment segur.
El link que he promés al principi,en César Vidal acusant als manifestants d’estar entrenats per etarres :
http://fonoteca.esradio.fm/2011-05-18/editorial-de-cesar-vidal-la-banda-de-la-porra-28129.html
I una mica de informació des de fora:
..: MadeByMiki :.. 