..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘social

Els valors de’n Manfred Max-Neef, Premi Nobel Alternatiu d’economia.

with 15 comments

En Manfred Max-Neef va estudiar economia, i més endavant va fer carrera com a empleat de la empresa petrolera Shell. Aquesta feina no li va durar massa, ja que al adonar-se’n de les implicacions de la seva feina, la va deixar per dedicar-se a estudia els problemes dels països en vies de desenvolupament. No va fer això precisament des de els despatxos, va conviure amb els més desafavorits durant anys i això li va fer obrir els ulls i veure la economia des de l’altra banda. Va treballar per la ONU i va desenvolupar la seva tesi anomenada “economia descalça”* i “economia a escala humana”. Son famoses les seves hipòtesis sobre les 10 necessitats bàsiques humanes i la idea de que a partir d’un determinat punt del desenvolupament econòmic, la qualitat de vida comença a baixar.

És evident que no tots els economistes son iguals o pensen de la mateixa manera, però actualment sembla que només n’hi hagi amb una sola ideologia, la neo-liberal. Portem molts anys amb aquesta dictadura, tan sols s’ensenya aquest tipus d’economia a les escoles i universitats, tan sols es porta a terme aquest tipus d’economia.

Per en Manfred sempre hem necessitat uns economistes més cultes, amb una ment més oberta i amb coneixements molt més enllà de la pura economia. Cal percebre la economia com un subsistema dins de un sistema més gran: la biosfera, és evident que depenem totalment de la natura. Avui impera la visió contraria, la que veu la biosfera com a un subsistema de la economia, la miopia dels economistes els fa creure que aquesta és al damunt de totes les coses, quantes vegades heu sentit allò de “tot és economia!”, amb aquesta visió portem anys anant cap el desastre total. Tal i com diu en Manfred: “avui el que fan els economistes està totalment deshumanitzat”.

La principal aportació d’aquest economista pot ser resumida en els seus cinc postulats i un valor essencial:

  • 1. La economia és per servir a les persones, i no les persones per a servia a la economia.

  • 2. El desenvolupament és per a les persones i no per a les coses.

  • 3. Creixement no és el mateix que desenvolupament, i el desenvolupament no requereix necessàriament de creixement.

  • 4. No hi ha economia que sigui possible sense els serveis de l’ecosistema.

  • 5. La economia és un subsistema d’un sistema més gran i finit: la biosfera. Per tant el creixement permanent és impossible.

  • I el valor essencial per a sostenir una nova economia hauria de ser que cap interès econòmic, sota cap circumstància, pot estar per damunt de la vida.

    *”Economía descalça:” “Yo trabajé al rededor de diez años de mi vida en áreas de pobreza extrema, en las sierras, en la jungla, en áreas urbanas en distintas partes de Latinoamérica. Al comienzo de este periodo, estaba un día en una aldea indígena en la sierra de Perú. Era un día horrible; había estado lloviendo todo el tiempo. Estaba parado en una zona muy pobre y enfrente de mí estaba otro hombre parado sobre el lodo ( no en el barrio pobre sino en el lodo). Y bueno, nos miramos. Este era un hombre de corta estatura, delgado, con hambre, desempleado, cinco hijos, una esposa y una abuela. Yo era el refinado economista de Berckeley, maestro de Berckeley, etc. Nos mirábamos frente a frente y de pronto me di cuenta de que no tenía nada coherente que decirle en esas circunstancias; que todo mi lenguaje de economista era obsoleto. ¿Debería decirle que se pusiera feliz porque el producto interno bruto había subido un 5% o algo así? Todo era completamente absurdo. Entonces descubrí que no tenía un lenguaje para ese ambiente y que teníamos que inventar un idioma nuevo. Ese es el origen de la metáfora “barefoot economy” o economía descalza, que, en concreto, significa la economía que un economista usa cuando se atreve a meterse en los barrios bajos. El punto es que los economistas estudian y analizan la pobreza desde sus oficinas lujosas, poseen todas las estadísticas desarrollan todos los modelos y están convencidos de que saben todo lo que hay que saber sobre la pobreza. Pero ellos no entienden la pobreza. Ese es el gran problema. Y es también el motivo por el cual la pobreza aún existe. Esto cambió completamente mi vida como economista. Inventé un lenguaje coherente para esas condiciones de vida”.

*Fragment d’una entrevista a en Manfred Max-Neef publicada a:

http://literalmagazine.blogspot.com/2010/11/traducida-al-espanol-por-rose-mary.html

Pàgina web de Manfred Max-Neef amb tres llibres en format PDF per baixar-se de manera gratuïta:

http://www.max-neef.cl/inicio.php 

Un vídeo d’una ponencia d’una hora a la Universidad Internacional de Andalucia (absolutament impresionant):

http://www.blip.tv/file/2951120

Obtingut de:

http://elpezcuezo.wordpress.com/2011/04/28/manfred-max-neef-premio-nobel-alternativo-de-economia-el-mundo-en-rumbo-de-colision-una-conferencia-que-deja-mucho-para-pensar/ 

Anuncis

Sobre la mobilització dels “indignats”.

with 17 comments

No us perdeu el link a l'audio d'aquest crack de la comunicació.

No us perdeu el link a l'audio d'aquest crack de la comunicació.


Per començar, em plau dedicar-li aquest post al amic David, autor del gran blog “Calaix de/sastre” que sempre incita a la reflexió, i que al seu fonamentat post “Manis d’indignats” té un punt de vista força diferent al meu però com a mínim interessant.

Pel que puc llegir sembla que els partits polítics segueixen desorientats davant el moviment social dels “indignats”. Els partits tan sols han fet el que fan sempre, aplicar “el manual”, el vell i gastat manual de comportament que fan servir al davant de qualsevol situació. I que diu aquest manual al seu apartat de demandes democràtiques?, segur que aquesta música us sona molt:

  • Als espanyols els hi ha costat molt, fins hi tot la vida a alguns el tenir aquesta democràcia i el dret a vot, aquest sacrifici no ha de ser menyspreuat.

  • Si no estas d’acord amb el que hi ha, vés a votar i així podràs canviar les coses.

  • La culpa del que està passan és de “l’altre” partit, per tant exercint l’alternància democràtica pots canviar les coses.

  • Els partits polítics prenen nota de les queixes de la ciutadania, això ens farà reflexionar sobre la qualitat de la “nostra” democràcia.

  • A aquestes eleccions ens hi juguem tots molt, per això cal que tothom vagi a votar amb més ganes que mai.

Per una vegada tinc la impressió que aquestes buides consignes comencen a no tenir efecte, la part del “manual” que es refereix a la motivació electoral està fallant. Les evidents mentides dels successius governs han acabat han acabat amb la paciència de molts electors. Uns electors que poc a poc se’n han anat adonant de que votin a qui votin hi ha uns pilars que mai seran tocats, i aquests mateixor pilars son els que lentament van ofegant als ciutadans.

Molts d’aquests ciutadans avui s’informen ja d’una manera més lliure i democràtica, ja no son aquelles ovelles que s’empassaven tota la porqueria que sortia pels diferents telediaris. Avui molts ja decideixen quines notícies son les que els interessen i de quines cal prescindir. És més, ningú pot evitar que la informació vagi per víes tangencials i es transmeti de forma viral i totalment incontrolable pel govern.

Avui sabem perfectament que és el que els hi fa mal de veritat, els hi fa molt de mal sentir el que ara es diu a les places de moltes ciutats, allò de : “Dieu-nos la veritat”!, “Volem una democràcia real”, “No els votis”…

Aquests ciutadans el que demanen és una democràcia de millor qualitat, que la sobirania torni al poble. El fet d’estar en contra del bipartidisme no els converteix en apolítics, de fet per primera vegada en mig d’aquesta lamentable campanya electoral hi ha algú que parla de política.

El sol fet de que hi hagi força gent que es trobi a una plaça per xerrar, debatre i compartir uns recursos és positiu, o estarien millor veient el “Sálvame de Luxe”?. Els que fa temps parlaven de desgana i manca d’implicació no és just que avui critiquin a aquells que com a mínim tenen l’esma de queixar-se.

Per altra banda cal reconeixer que aquestes mobilitzacions arriben molt tard, que hi ha una gran dispersió d’idees, que molta gent no es sent representada, que el moviment ha estat massa mimètic… Tot el que vulgueu, però el que no podem fer és passar-nos la vida criticant a tothom perquè aquí no es queixa ningú i ara possar-nos a despotricar de la gent que es queixa.

Anem-nos tots entrenant, perquè hi ha indignació per llarg, d’això és de lo únic que estic totalment segur.

El link que he promés al principi,en César Vidal acusant als manifestants d’estar  entrenats per etarres :

http://fonoteca.esradio.fm/2011-05-18/editorial-de-cesar-vidal-la-banda-de-la-porra-28129.html

I una mica de informació des de fora:

http://online.wsj.com/article/SB10001424052748704281504576331280001740702.html?mod=WSJEurope_hpp_MIDDLETopStories 

Desperta!!

with 9 comments

Written by MadeByMiki

14 Mai 2011 at 8:35 am

La Biblioteca Social d’Olot.

with 13 comments

Fa uns dies vaig rebre un mail de la “Biblioteca Social d’Olot”, es veu que van llegir el post sobre en Stéphane Hessel i el seu ja famós llibre “Indigneu-vos”. A aquesta biblioteca disposen de les versions en català i castellà en format PDF i es poden descarregar sense cap problema.

Aquesta biblioteca és un projecte del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot, i el seu objectiu és tenir un bon arxiu de llibres en paper o PDF, ben catalogats i sempre a disposició pública. Com podeu suposar aquesta biblioteca està especialitzada en llibres de temàtica social, històrica i científica.

També tenen com a missió fer traduccions de llibres socials al català i fins hi tot de fer edicions pròpies.

Pels que no som d’Olot resulta molt interessant anar a http://www.bsolot.info i fer una ullada al seu catàleg d’obres en PDF, com és evident hi ha una gran representació d’autors i obres anarquistes, però aquesta biblioteca no exclou altres temàtiques i ideologies.

Si voleu col·laborar aportant material que tingueu, traduint textos al català o de qualsevol altra manera us podeu posar en contacte amb ells, tota col·laboració és benvinguda.

Written by MadeByMiki

12 Abril 2011 at 8:40 am

Moviments socials útils.

with 12 comments

Una de les bases sobre la que  descansa el nostre injust sistema de vida, és la consideració de que no hi ha alternatives viables.

Sovint, quan critiquem -sí, allò que m’agrada tant- qualsevol aspecte de la societat en la que vivim, sempre hi ha algú que diu; “doncs si això no t’agrada, proposa una alternativa!”.

De alternatives no en falten, però el que no hi ha son ganes de canviar. A la nostra societat capitalista, que ha convertit als ciutadans en addictes al consum, és molt difícil viure aliè a tota la enorme pressió de la maquinària propagandística que patim a diari.

El que potser no seria tant difícil és posar-nos petits objectius, uns objectius que ens beneficiïn i que siguin senzills d’assolir per a tothom. Em refereixo a tenir una actitud crítica amb la nostra societat i molts dels valors que ens imposa. No cal combatre aquesta societat cara a cara, això és picar pedra, crec que així avui no s’aconsegueix gran cosa.

Una de les iniciatives que més m’interessa és la “Cooperativa Integral Catalana”, aquest és un


Moneda social.

projecte que veig com dia a dia va agafant més importància, va creixent amb molta força gràcies a la implicació de molta gent. Crec que el gran èxit d’aquesta cooperativa és i serà el seu caràcter obert, per una vegada no cal ser reivindicatiu, no es demana una ideologia concreta i lo més important de tot, cadascú s’implica en el grau que li sembla. Ho sigui, que hi ha des de la gent que s’implica en el seu funcionament i expansió a “jornada complerta” fins a persones sense cap tipus de relació que senzillament compren un quilo de tomàquets per la seva amanida.

Crec que si hi ha alguna possibilitat de canviar el que sigui, aquest és el camí. Esperar que els demés canviïn radicalment o actuïn involucrant-se al 100% és una batalla perduda, el que cal és crear tendències i això ho han fet molt des de de la “Cooperativa Integral Catalana”. Així a la llarga segur que a molta gent li serà més senzill apropar-se a conceptes com la moneda social o la permacultura, d’altra manera els moviments socials  quedaran en boniques utopies que al final no van enlloc.

http://cooperativa.ecoxarxes.cat/pg/pages/view/204/

http://cooperativa.ecoxarxes.cat

www.podem.cat/cooperativa

Written by MadeByMiki

21 Octubre 2010 at 8:52 am

Brad Will, un periodista social.

with 3 comments

En Brad, hores abans de ser assassinat.

En Brad, hores abans de ser assassinat.

Si hi ha un documental indispensable per coneixer l’esperit i la finalitat de Indymedia, aquest documental és “Brad Will, una noche más en las barricadas”.
En Brad Will (William Bradley Roland) va ser assassinat la nit del 27 al 28 d’octubre del 2006 a Oaxaca (Mèxic) quan tenia tan sols 36 anys per un paramilitar contractat per derrocar la resistència popular a  Ulises Ruiz Ortiz (governador de Oaxaca). Feia cinc mesos que el poble havia pres la ciutat com a protesta  i expulsat a tots els polítics i a la policia per declarar l’autogovern.

Aquella mort, la d’un càmera de vídeo nord-americà de l’agència de notícies independent Indymedia, no va ser massa destacada pels medis de comunicació convencionals. Però aquest documental ens dona la possibilitat d’endisar-nos a tota la carrera d’aquest valent testimoni de la lluita social.

En Brad Will sempre havia estat implicat en l’activisme social als Estats Units. Va participar el 1998 en protestes a Oregon contra la destrucció de boscos i la tala d’arbres centenaris, a aquella època es posaven a viure al capdamunt dels arbres més grans per impedir que els tallessin. Com a activista urbà, es va jugar la vida parant ell sol la demolició de la casa ocupada on vivien ell i un grup de squaters per recuperar les seves pertinences i els animals de companyia que havien quedat a l’interior.

A la “Batalla de Seattle” en Brad va passar d’activista a periodista, concretament càmera de vídeo. Allò li permetia defendre als manifestants de l’atac impune policial, les “forces de l’ordre” no actuaven de la mateixa manera al ser filmades i la premsa documental passava a ser un objectiu policial. Mentre la premsa oficial a les manifestacions dels Estats Units va “empotrada” a la policia, que en tot moment els dirigeix i “protegeix” (exactament el mateix que fan a l’Afganistan i l’Irak), la premsa lliure se la juga a diari i sense protecció. Aquest és el preu de la independència informativa.

Els assassins identificats.

Els assassins identificats.

No us penso explicar res més, si teniu ganes de veure un documental extremadament emotiu i motivador, no deixeu de veure aquesta joia amb uns documents gràfic absolutament increïbles,  realment és periodisme de guerra, una guerra desigual i profundament injusta. 

http://nyc.indymedia.org/en/2006/10/77757.html

http://bombsandshields.blogspot.com/2006/10/bradley-roland-will-1970-2006the.html

http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/8506

I naturalment aquí teniu el link per baixar-vos el documental:

http://www.nodo50.org/rebeldemule/foro/viewtopic.php?f=4&t=5456



Written by MadeByMiki

1 Juliol 2010 at 9:45 am

Les diferents “europes”.

with 8 comments

Europa social.

Europa social.

Ara fa un temps tothom es van dedicar a vendre “Europa”, calia que fóssim part d’aquesta gran família. Als treballadors, se’ns deia que anàvem cap a la justícia social, cap a l’estat del benestar… tot molt bonic, l’Europa unida, un somni al que devíem apuntar-nos amb eufòria i fervor popular. Si que alguns no ho veien clar això de l’Europa unida que ens solucionaria tots els problemes, però la propaganda oficial ofegava l’opinió dels dissidents amb promeses d’un futur millor i més social.

Com molt bé explica Vicenç Navarro al seu article: “Lo que no se dice de la crisis” [http://blogs.publico.es/dominiopublico/2013/lo-que-no-se-dice-de-la-crisis/], els països que més pateixen la crisi a Europa son els que tenen una despesa social més baixa, el seu sector públic està subdesenvolupat, i “l’estat del benestar” no saben (ni sabran mai) ni lo que és.

Casualment, parlem de països amb uns salaris baixos (a Grècia avui ja es paguen salaris “amb normalitat” per sota dels 600€ mensuals http://www.abc.es/20100516/economia-/grecia-apurada-vida-quinientoseuristas-20100516.html). Hi ha unes característiques comuns entre aquests estats que avui fan pagar als seus ciutadans la crisi, baixa inversió en I+D+D, passats dictatorials (o presents fins hi tot diria…), baixa progressivitat fiscal, poca inversió social, corrupció generalitzada, tot te un perquè, i la nostra situació actual ens l’hem anat treballant durant dècades.

Europa no existeix pels ciutadans dels països de segona, a nosaltres no se’ns ha encomanat cap dels seus drets socials, hem eliminat fronteres, les mercaderies, els diners i les persones dintre la zona comunitària viatgen lliurement, però les diferències socials i econòmiques son i seran abismals.

Gràcies Salim per la teva col·laboració amb el post.

Written by MadeByMiki

21 Mai 2010 at 6:27 pm