..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘software

Replay Music, el nou “amic” del Spotify.

with 11 comments

Replay Music.

Replay Music.

Ara fa força mesos us parlava d’un programa molt innovador anomenat “Spotify”. Ara passo a parlar-vos d’un altre joia, el complement perfecte per tots els programes i serveis web que fan servir el streaming.

Es tracta del “Replay Music”, un software per a Windows o Mac (encara no he provat si funciona amb el Wine de Linux) que ens permet capturar la musica que reprodueix l’ordinador i crear arxius .MP3 de manera senzilla i automàtica. Aquest programa el trobareu en versió de prova gratuïta o complert per 14,95€.

De manera purament educativa (abans això sempre es deia), us diré que resulta molt senzill trobar-lo amb un “crack” per la xarxa.

A aquest programa no se li resisteix res, i entre les seves especialitats i trobem: Spotify, MySpace, Rhapsody, Napster… però es pot fins hi tot extreure l’audio dels videos de You Tube o qualsevol altre streaming que l’ordinador estigui fent. Tot sense cap tipus de pèrdua de qualitat i amb moltes opcions de configuració.

Naturalment ells no ens animen a comportar-nos de manera poc legal (ni jo tampoc).

Amb aquest nou tipus de software s’obre un altra porta, és una nova manera de “baixar-se” música sense límits i sense possibilitat de control per part de les autoritats o SGAEs de torn. Això no és un P2P, ni un RAPIDSHARE, sembla que a la xarxa sempre es troba la manera de saltar-se les barreres establertes.

Per quan un programa 100% efectiu per capturar el streaming de video?. Si algú en te notícia que ens ho faci saber. Això si, amb finalitat totalment educativa.

Written by MadeByMiki

15 febrer 2010 at 9:31 am

El lliure accés al coneixement

with 5 comments

Avui he llegit un gran post sobre l’accés lliure al coneixement. Els amics de http://www.pillateunlinux.com expliquen millor que jo, que podria passar si apliquéssim la filosofia del software lliure a altres aspectes de la nostra societat. Que és una utopia?, potser si, però potser que comencin a canviar algunes coses, oi?.

“Quan expliques el concepte de programari lliure a algú que mai ha sentit a parlar d’això, probablement es sorprengui de la llibertat de fer còpies il.limitades d’aquest. Si es defensa la lliure còpia del programari, vol dir això necessàriament que cal aplicar aquest mateix principi a tots els béns i serveis que existeixen? Clarament no.

El primer que cal fer és diferenciar entre els coneixements pràctics i els altres.

Quan una persona desenvolupa un coneixement sobre una matèria concreta, i aquest coneixement incideix de manera directa o indirecta en les persones del seu entorn d’una manera pràctica, aquest coneixement hauria de ser accessible per a tot aquell que vulgui usar-lo. De manera que qualsevol pugui millorar-lo i revertir de nou a la societat, que tornarà a beneficiar-se d’això. Aquesta és la manera eficient de millorar la societat.

Per exemple, si un metge fa un descobriment clínic que pot trobar la cura per al càncer, el seu deure envers la societat és compartir aquest coneixement, i que altres persones puguin utilitzar-lo. No és de rebut que l’empresa que paga el salari a aquest investigador, faci una patent i en faci vacunes amb un cost que només poden permetre’s l’1% dels malalts. Aquesta patent o llicència restrictiva, no permetria fer medicaments genèrics d’aquesta mateixa vacuna, atorgant el monopoli de la salut a uns pocs. El 99% de malalts que no poguessin pagar moririen.

En aquest cas, és clara la solució. Compartir el coneixement de manera que laboratoris independents puguin accedir de manera lliure a les investigacions d’altres, i els altres puguin accedir lliurement a les investigacions d’ells. Eficiència.

Però aquest mecanisme no és aplicable en tots els aspectes de la societat.

Per exemple, una marca o un nom propi. Si una d’aquestes empreses que investiga lliurement, escull un nom per comercialitzar la vacuna, té dret a que el seu nom no sigui utilitzat per cap altre, perquè no hi hagi males intencions, usurpacions de la identitat etc. Qualsevol podria seguir accedint als coneixements de l’empresa, però no a costa de la seva pròpia reputació.

Igual que en el programari lliure pots fer una distribució que sigui un 100% igual a Ubuntu, però no amb el nom d’Ubuntu. O pots escriure opinions sobre programari lliure, però no firmant com Richard M. Stallman.

Utilitza una marca o un nom concret, no limita la llibertat dels altres. Per això cal tenir clares les diferències entre lo pràctic i lo no pràctic.

Això mateix es pot aplicar a les obres artístiques, encara que amb matisos.

Una cançó, un quadre, un poema etc. S’ha de poder permetre còpies de les mateixes, sempre que no destrueixin l’original i es respecti l’autoria. Si compro un llibre, el llibre és meu, i com a tal, hauria de poder copiar-lo i passar-lo a qui jo consideri oportú. Cosa molt diferent de comprar 1984, esborrar el nom d’Orwell i posar-li el meu. Són subtils diferències que fan a la mentalitat del programari lliure fantàstica. Millorar el món respectant als seus ciutadans.

Es tracta de compartir i avançar d’una manera més eficaç i eficient, però sense perdre la pròpia individualitat, sense perdre els nostres drets com a persones. Es tracta que els avenços científics no pertanyen només a uns quants. Es tracta que la gent no mori de malalties curables per manca de diners. Es tracta d’aconseguir avenços tècnics que resolguin els problemes del món. No es tracta de protegir els invents per vendre’ls al millor preu. No es tracta de fer negoci a costa de la salut de milions. No es tracta de protegir coses, sinó de protegir persones.

Ho tenim a l’abast de la mà.”

http://www.pillateunlinux.com/pillateunlinux/el-libre-acceso-al-conocimiento/

Written by MadeByMiki

28 Desembre 2009 at 12:23 pm

Vdownloader, el descarregador-conversor gratuit.

with one comment

Aquí teniu un link cap a un de tants grans programes gratuits,   en aquest cas es tracta d’un descarregador de videos per internet amb capacitat de recerca i de posterior conversió al format que desitjem.  Jo el faig servir molt, per tant ja ho sabeu,  bo bonic i gratis.

Ja que hi som un bon documental per baixar es  ¿Y tú cuanto cuestas? de Olallo Rubio, vosaltres mateixos.

Written by MadeByMiki

11 Desembre 2008 at 6:53 am

Arxivat a Informàtica, Internet

Tagged with , , ,