La xerrada de’n Arcadi Oliveras a Olesa de Montserrat.

No tenia massa clar el poder anar a veure la xerrada de’n Arcadi Oliveres a Olesa, però al final tot i trobar-me en mig de la diada de Tots Sants les coses han anat millor del que m’esperava.

Així doncs, sumant les meves ganes d’anar-hi a les costes peticions me’n vaig anar cap a la plaça de l’Ajuntament a les 20:00, per descobrir que la xerrada en realitat es feia a l’auditori municipal que hi ha a pocs metres de la plaça. Un punt positiu pels que la van cedir (suposo que el propi ajuntament), el lloc era perfecte i tothom, uns drets i uns altres asseguts vàrem poder seguir perfectament la xerrada.

En Arcadi és un gran orador, i ens mostra tota la seva destresa amb canvis de ritme, i sobretot combina a la  perfecció les mil i una dades interessants que sap amb experiències personals, acudits amb autocrítica, i el seu seny a l’hora de plantejar-nos les qüestions amb una explosiva rauxa contra els responsables de les mil injustícies que patim a diari.

No cal dir que el públic permanentment segueix extasiat el seu discurs, no n’hi ha per menys. No cal compartir tot el seu discurs (jo mateix opino de diferent manera en moltes qüestions), però davant de tanta coherència tan sols podem escoltar, aprendre i recapacitar més endavant.

Potser la part que menys m’ha agradat és el format, això de la “xerrada” queda molt interessant, però a l’hora de la veritat hi ha massa gent al públic que més que preguntes fa monòlegs eterns,  divagant en excés i fent baixar el ritme, per no dir matant-lo. Ho sigui que per moments quèiem sota la tristament coneguda síndrome de “Banda Ampla”.

A la sortida de la xerrada tothom es mostrava satisfet, però a la vegada amb aquella coneguda sensació de:  “si, tot està fet una merda, els polítics, banquers, multinacionals i militars en general son uns delinqüents, però com podem canviar això?”. Que podem respondre a això?, doncs jo ho tinc ben clar: si a Olesa hi ha 23.000 habitants a aquell auditori potser n’érem un 1% d’aquella xifra, això deixa ben clar que la immensa majoria de la població prefereix Tele5 o el futbol (per esmentar un parell d’obsessions de l’Arcadi) que saber alguna coseta sobre que i perquè som on som.

No ens podem enganyar, hi ha una minoria de persones inquietes i inquisitives, la bona notícia és que aquesta minoria poc a poc va creixent i que avui Grècia parla de referèndum, hi ha esperança, alguna cosa es mou. Per qui encara no hagi mai vist a l’Arcadi, us deixo un parell de vídeos: