Perill!!!, delinqüència cibernètica.

Sovint pels medis sentim la mateixa cançó, la queixa eterna sobre la pirateria informàtica. Per a empreses com Microsoft això és “delinqüència cibernètica”, i cal que tothom lluiti contra aquesta xacra, sobretot els que son cridats a actuar son els governs fent lleis a favor d’aquestes pobres empreses que perden tants i tants bilions de dòlars. Però quin és i ha estat sempre el comportament d’aquestes grans empreses?.

Microsoft, Apple, Adobe i moltes altres empreses sempre s’han beneficiat de la pirateria per expansionar-se i convertir el seu software en un standard universal, una vegada tens el poder ja pots començar a demanar accions contra la pirateria, el teu objectiu s’ha fet realitat i ara a viure de renda. A aquestes grans empreses ben poc els interessa el paper i la feina dels programadors, com a bones empreses tan sols miren en tenir el monopoli i mantenir-lo eternament.

De fet el gran enemic no reconegut (això seria una feblesa) és el software lliure, aquest és i sempre ha estat el camp de batalla de les empreses que venen software privatiu. La setmana passada un dels cables de Wikileaks ens mostrava el comportament miserable i les connexions que tenen aquestes grans empreses amb els nostres governs. Allà l’ambaixador dels Estats Units a Tunis explica com el 22 de setembre del 2006 Microsoft “treballava intensament” per fer que l’antic règim tunisià abandonés la idea de desenvolupar software lliure. Com sempre s’ha fet, Microsoft va pressionar (suposo que això inclou suborns i tota mena d’estratagemes il·legals) per fer-se amb importants contractes de llicències donant a canvi al règim el que als governs els hi costa tant de rebutjar: una porta per a controlar el que fan i diuen els seus ciutadans a la xarxa, això sí, com sempre sota la excusa del control de la temuda “delinqüència cibernètica”.

I així és com el govern de Tunis va comprar 12.000 llicències a Microsoft i trencant amb 6 anys d’utilització a les seves administracions de software lliure. I curiosament a principis del 2010, des de els Estats Units s’advertia de l’augment de la censura i la opressió que patia internet a Tunis, el que no ens deien és com s’havia arribat a aquesta situació. Pot tenir alguna cosa a veure la prohibició de fer servir software lliure al país?.
Aquesta política agressiva es practica a tot el món, normalment van del bracet Microsoft i la Business Software Alliance (BSA) mostrant als governs els perills del software lliure i combatit-lo allà on aquest els treu mercat. Així es pot constatar a Tailàndia, Veneçuela, Tunis… o a Catalunya quan es va fer aquell projecte d’informatització dels alumnes. Quin polític té alguna cosa a guanyar amb el software lliure?, segur que un senyor de Microsoft amb una maleta és molt més convincent…

Tunísia i els seus “amics”.

Complicitats.

El Banc Mundial l’any 2010 ens informava sobre la situació econòmica de Tunísia. Entre d’altres coses sota el títol “Tunísia, un exemple a l’Àfrica”, ens donaven unes dades importants per veure el fantàstic moment econòmic que viu aquest país.

-Entre en 1996 i el 2007 ha millorat la seva competitivitat i es van duplicar les seves exportacions de bens i serveis.

-El Banc Mundial els hi va donar préstecs pel seu desenvolupament.

-Tunísia ha impulsat satisfactòriament la inversió privada fent créixer la productivitat enormement.

És ben curiós que a un país amb tots els indicadors del Banc Mundial en positiu, amb una gran productivitat i competitivitat, aquells dos factors que sempre associem (o ells ens fan associar) amb el creixement i el benestar sigui el que ha patit les protestes més violentes i duradores del nord d’Àfrica.

No costa gaire deduir, que el fet de que un país tingui uns indicadors econòmics positius no implica que els seus ciutadans se’n adonin o en gaudeixin plenament. El gran exemple de progrés que representava Tunísia pels països del seu entorn s’ha esvaït, els seus enormes ingressos com a paradís turístic i pels seus recursos energètics no han revertit en el poble.

És molt graciós que Barack Obama faci crides en favor de fer eleccions “lliures i justes”, parli del coratge i la gran dignitat del poble tunisià, que des de Europa es parli també de solucions democràtiques per satisfer els desitjos del poble. Si aprofundim una mica més ens en adonarem de que la democràcia que els hi proposen és un “govern d’unitat” amb molts dels elements de l’antic règim. Aquest govern d’unitat que recolzen les “democràcies” occidentals no deixarà participar a les eleccions ni a partits d’esquerres ni tampoc a partits islamistes, és curiosa aquesta versió de la “democràcia”.

Sobre el senyor amic d’occident, en  Ben Ali,docs poc hi ha per dir, és el típic exemple de “cleptocràcia” orquestrada i promoguda per occident. Ho sigui que com sempre ell i la seva tropa s’havien apropiat d’infinitat de bens i negocis del seu país, i acumulaven fortunes incommensurables. Evidentment, no cal patir, el botí del lladre on ha de ser, a aquells paradisos fiscals que ningú vol eliminar, allà on no tenen manies a l’hora de rebre diners i or encara que estiguin una mica tacadets de sang… 

http://siteresources.worldbank.org/NEWSSPANISH/Resources/2010IBRD-Tunisia-ES.pdf