..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘tv3

El discurs més interessant de la gala “Català de l’any”.

with 19 comments

Aquest vídeo no es va poder veure per la gala “Català de l’any” emesa en fals directe per TV3. Potser alguns ara entendran els motius del canvi de Mònica Terribas per Eugeni Sallent. Aquest vídeo parla per si sol…

Anuncis

Written by MadeByMiki

24 Mai 2012 at 11:33 pm

“La seva”

with 42 comments

Si a València surten centenars de persones al carrer per demanar la TV3 a la seva comunitat, no patiu, ho veureu per les notícies amb tot luxe de detalls.

Si a Perpinyà es manifesten centenars de persones en defensa del català, no patiu potser allà ningú en sabrà res, però nosaltres ho veurem a “la nostra”.

Si a l’Avinguda Diagonal nº621-629, al davant de la seu central de “La Caixa” (ara “CaixaBank”) s’hi manifesten centenars de persones tres cops al dia, i ja porten 8 dies fen-t’ho, ho veureu si per casualitat passeu per allà.

Si sovint passeu per allà, o com jo espereu de tant en tant el bus al davant d’aquella, més que manifestació: “performance” artística, us quedareu impressionats pel panorama. Centenars de persones fent una casserolada a les portes de “La Caixa”, amb les seves pancartes, crits i xiulets contra la banca mentre als semàfors hi ha una espècie de “chearleaders” que aixequen els seus cartrons amb el missatge “PITA A LA BANCA”. Tot això amb la col·laboració de l’immensa majoria dels conductors que fan sonar els seus clàxons i sense interrompre de cap manera el trànsit.

Per possar-hi més color hi ha unes quatre furgonetes de la BRIMO (anti-disturbis) a cada banda de la Diagonal, amb els seus policies totalment equipats i amb la cara tapada es van movent de manera amenaçadora.

Tot és molt espectacular, sorollós i pacífic, i potser aquest és el problema. Potser a alguns el que els hi agradaria més és poder “informar” de contenidors que treuen fum, de tallades de la circulació, de vidres trencats, de cotxes que cremen… no els interessa massa la protesta pacífica, això és una notícia menor.

El moviment #ocuppymordor ha demostrat una cosa que no cal que la gent intueixi, que “La Caixa” és Mordor sense cap mena de dubte, però que a la vegada Mordor és molt poderós i els mitjans de comunicació queden enormement condicionats quan toca informar sobre els que ostenten el poder econòmic a casa nostra. Des de el meu punt de vista TV3 evidentment no és “la teva” ni “la meva”, més aviat son “la seva”.

Written by MadeByMiki

23 Mai 2012 at 8:56 am

Tinc una proposta per a TV3.

with 18 comments

Doncs si, aquest post vull que serveixi per a transmetre una idea innovadora a TV3, la meva, la nostra, la de tots.

La proposta és en certa manera innovadora, econòmica i despertaria tot l’interès de l’audiència, això us ho puc ben assegurar. No cal trencar de cap manera la línia editorial de la casa, senzillament es tracta de donar-li un plus a l’estil habitual de TV3, si, us estic parlant del creador de “Veterinaris”, “Mestres”

He fet un estudi molt intens (uns tres anys de llargues investigacions i enquestes), i per fí he trobat les professions que la gent vol veure diseccionades per la tele, aquelles professions que tothom vol tenir i conèixer amb més profunditat. De moment tinc tres programes diferents per anar fent boca i audiència, a veure que us semblen:

Senadors: El sempre misteriós món del senat, la línia conductora podrien ser un parell de nous senadors catalans, si, en Montilla i en Saura. Els seus maldecaps, la piscina del senat, l’adaptació a la nova feina, el salari i les dietes, . Crec que és un programa amb molt de potencial i segur que captaria l’atenció de molta audiència.

Endollats, un programa on es tracta de la trepidant i inesperada vida de tots aquells que son endollats pels seus familiars o amics als llocs més inesperats. Helena Rakosnik com a directora del Saló de la infància, Cristina de Urdangarín a “La Caixa”, Apel.les Carod, Joan Clos i un munt més de persones endollades a llocs fets a mida. Hi ha la possibilitat de fer vàries temporades d’aquest programa…

Consellers: vida i miracles dels nostres estimats consellers, els seus capteniments, els dinars de treball, els xofers, les retallades, la relació entre el seu salari i la seva productivitat, hi ha material de sobres, cal apropar els nostres herois al poble que els vota cada 4 anys.

Ho sé, hi ha infinitat de possibilitats més, jo tan sols he posat tres exemples, però aquest format televisiu dóna per a molt més, hi ha feines que veritablement ens agradaria diseccionar, jo tan sols espero que TV3 se’n adoni i tregui profit de les moltes possibilitats que hi ha.

http://www.elconfidencial.com/espana/2011/10/28/artur-mas-coloca-a-su-esposa-en-la-fira-de-barcelona-y-se-carga-a-judith-masco-86746/

Written by MadeByMiki

9 febrer 2012 at 9:40 am

ETA ja fa temps que és fora del “Top 10”.

with 7 comments

L'humor sense complexes de "Vaya Semanita".

L'humor sense complexes de "Vaya Semanita".

Sempre que veia la llista de problemes dels ciutadans (allò que tan li agrada al PP…), al primer lloc hi era ETA. Ells van ser la noticia recurrent a mil i un telediaris, eren en certa manera poderosos gràcies als medis que sovint així els hi feien el joc.

De fet crec que als successius governs els interessava molt que les coses fossin així. Sempre va be tenir un enemic que uneixi el país, amb això, el futbol, la tele i les xafarderies ja no queda lloc per a gran cosa més al nostre cansat cervell.

Però tot caduca, i ETA no és una excepció, des de que van caure del “top 10” de les preocupacions pàtries la cosa estava cantada.

Ells vivíen gràcies a la retroalimentació que rebien del estat i els seús medis, però tot cansa i altres terroristes els hi han fet massa competència.

ETA ha estat com la botiga tradicional, aquell colmado que acaba enfonsat per la pressió de la globalització, no ha pogut amb les grans cadenes de distribució internacionals, els centres comercials, les franquícies terroristes. al final el xiringuito que teníen ha tingut que tancar per manca de clientela.

Era massa evident que el producte que venien ja no tenía sortida, de fet crec que això va quedar ben clar el dia que els hi van perdre el respecte inicial, de cop i volta molts programes de televisió (Polònia, Vaya Semanita…) feien humor amb ETA i els seus membres, en aquell moment crec que es va trencar una cosa molt important.

Ens n’hauríem d’adonar d’això, i fotre conya de tot, del mort i de qui el vetlla,

ETA al "Polònia"...

ETA al "Polònia"...

mostrar-los i parlar-ne és la única manera de començar a solucionar alguns temes enquistats a la nostra societat.

El dia que la justícia va segrestar la memorable portada de “El Jueves” que feia referència al Príncep Felip, la Letízia i la seva més que privilegiada situació i vida futura vàrem poder confirmar la por que senten alguns davant aquell molest costum de l’humor de tocar els tabús de la nostra societat.

Potser aquesta és la diferència entre la dictadura i la democracia, i queda clar sovint a quina banda som.

Written by MadeByMiki

26 Octubre 2011 at 8:21 am

“Singulars” torna al 33 amb Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres

with 5 comments

Vaja!, dos economistes barbuts a MadeByMiki!. Doncs sí, aquí teniu aquest parell d’economistes emprenyadors per a molts i molt instructius per a altres.

No puc dir gaire més, si us interessa saber on som i cap on podem anar mireu-vos aquesta entrevista.

Aquesta és la promo del programa:

“Cap a on va tot plegat? Això és el que preguntem als nostres dos convidats, Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres, dos economistes lúcids i rigorosos acostumats a dir les coses pel seu nom. Els demanem, amb la seva capacitat d’anàlisi, que ens ajudin a saber com pot evolucionar la situació en els pròxims mesos.”

http://www.tv3.cat/videos/3709490/Cara-a-cara-Arcadi-Oliveres-i-Santiago-Nino-Becerra 

http://www.4shared.com/embed/807137028/875c47fa

Written by MadeByMiki

29 Setembre 2011 at 6:06 pm

Propostes contra la crisi, 2ª part.

with 22 comments

Estimat poble, avui és el gran dia, a la primera part d’aquest post vaig proposar l’eliminació de la propaganda de totes les entitats públiques, amb l’objectiu de l’abolició total de la publicitat. Com que m’heu fet arribar el vostre neguit sobre el futur que li desitjo a TV3, de moment aplaçarem la prohibició de la televisió, però em reservo aquesta opció per més endavant si és necessari. Encara no m’heu convençut de la prioritat de la tele per sobre de la salut i l’educació.

Vist això, passo a la segona i més important part de les mesures per combatre la crisi i fer d’aquest un món millor. Tal i com vaig fer al primer post tan sols faré un parell de propostes, això em permetrà concretar més i millor les idees i fer un post d’una mida assumible.

Primera proposta, el salari màxim.

Som-hi de nou, la primera proposta és ben clara, cal imposar per llei el salari màxim dels nostres funcionaris, quan parlo de funcionaris em refereixo a tots aquells que son fora de l’empresa privada. Cal fer una nova escala salarial amb una distribució més equitativa dels diners. Per exemple, si el salari mínim interprofessional és més o menys de 630€ mensuals, el màxim el podríem posar en cinc vegades aquesta xifra, i pel mig segons la feina i la responsabilitat caldria graduar dins d’aquests marges un salari just.

Hem de garantir que les persones que son al servei de la societat no hi son purament per enriquir-se, posem un exemple molt de moda, els nostres sagrats diputats, ells van a la feina per servir-nos, i de manera secundària per fer-se d’or. Com a mínim això és el que sembla al veure les seves actuals remuneracions anuals:

Presidència

130.011,19€

Vicepresidència

99.765,52€

Secretaria

81.311,63 €

Assignació per al president de grup parlamentari

37.143,12€

Assignació per al portaveu de grup i subgrup parlamentari

39.328,01€

Assignació per a la resta de diputats

40.201,96€

Despeses de viatge per a residents a Barcelona o àrea metropolitana

21.605,22€

Resident a menys de 80 quilòmetres de Barcelona

28.090,02€

Resident entre 81 i 190 quilòmetres de Barcelona

30.156,56€

Evito esmentar les despeses en: Comissions legislatives o creades per llei . Comissions de seguiment, estudi o investigació, suplements per a portaveus, presidents, vicepresidents de grup i les subvencions a grups i subgrups parlamentaris…

Això s’acabaria ben depresa amb el salari màxim, evidentment aquest salari no seria combinable -com passa ara- amb mil assignacions per tota mena de variables. El salari màxim seria un límit inviolable per llei.

L’objectiu final d’aquesta mesura seria fer-la arribar a l’empresa privada, però per començar seria important aplicar-la en principi a la professió pública. Més endavant s’hauria de legislar considerant delicte cobrar o obtenir xifres de beneficis immorals.

Segona proposta, les necessitats mínimes.

Les necessitats bàsiques mínimes haurien de ser gratuïtes sota subvenció per a cada familia o individu. Caldria fer un estudi a fons de quines son aquestes necessitats. Com a necessitats mínimes em refereixo purament a allò indispensable per a una subsistència digna i saludable. Una persona o família que visqui de manera absolutament frugal, consumint un mínim d’aigua, llum i gas, sense cap tipus de despeses en luxes i capricis, això hauria de ser considerat un dret universal.

Evidentment a partir d’aquestes despeses mínimes subvencionades, tot luxe hauria de ser de manera progressiva cada vegada més i més car. No podem considerar de cap manera lògic el pagar al mateix preu l’aigua per a un consum racional de subsistència que per omplir piscines o regar camps de golf. Qui vulgui tenir capricis cal que els pagui ben cars, la tendència hauria d’anar cap aquí en tots els aspectes, cal carregar d’impostos extra i sense manies els cotxes que gasten massa, les segones residències, l’aire condicionat, els vols en avió, la cirurgia estètica, les assecadores elèctriques, el AVE, les carreres de cotxes i motos, les autovies… totes aquelles coses que de cap manera necessitem i que a més acaben fent un mal enorme al medi ambient.

Amb aixo qui malbaratés acabaria pagant molt més i hi hauria diners per dedicar-los a cobrir els mínims per una vida digna de tota la població, la renda bàsica universal, un transport públic eficient i més universal, la sanitat, l’educació…

Crec que hi ha molt de camp a estudiar i aprofundir, però una societat amb els mínims coberts, és una societat sense por i molt més lliure per fer el que vulgui perquè té una xarxa de protecció que elimina la possibilitat de l’exclusió social. Això ens donaria molta més llibertat per dedicar temps a formar-nos o deixar una feina sense patir per la nostra subsistència.

No em faré més pesat, deixo aquest segon post aquí amb la intenció de debatre amb vosaltres aquestes idees. Si heu arribat fins aquí, mil gràcies per la vostra paciència i dedicació.

Uns links per fer una ullada: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Renda_b%C3%A0sica 

http://www.slideshare.net/notleaving/el-qu-es-podria-fer-amb-els-diners-de-la-frmula-1

Propostes contra la crisi, 1ª part.

with 12 comments

Com a molta altra gent que portem anys i panys criticant la nostra societat i el nostre sistema de vida, a més ara ens dediquem a protestar per la deficient gestió dels nostres diners (el diner públic), amb lo que sovint els més afins a aquest món neo-liberal en el que vivim, em fan aquella pregunta màgica: “Això que dius sona molt be, però si tu manessis que faries?, eh?”.

Crec que avui que sabem que s’ha incrementat el dèficit de les nostres administracion de manera exponencial, i que a més la morositat dels ciutadans s’ha disparat, de fet més aviat es podría parlar d’una llarga i clara tendència a l’alça. Doncs crec que és un bon moment per exposar, posem per cas un parell d’iniciatives que ajudarien a millorar molt aquests dos problemes financers, senzillament m’ho he proposat així com a un exercici de reflexió que no anirà enlloc però em ve de gust de fer.

Per tant avui em disposo a solucionar tot solet aquests grans problemes que ens porten a tots de cul i que indignen a tanta gent. És evident que tot això no es fa en un post, per tant faré un esforç descomunal i ho enllestiré en un parell de posts.

Som-hi doncs, anem per feina que es fa tard. La primera proposta és ben senzilla, cal eliminar la publicitat de tot l’àmbit públic. Sembla una qüestió poc important, però ara us deixo unes dades per que us en adoneu de la magnitud de la tragèdia:

  • Cal prohibir la propaganda electoral, tan sols pot ser polerada a les pàgines web dels partits polítics, allà pot anar-hi tothom a informar-se sense cap problema. Això permetria tenir una democràcia més justa, tots els partits tindríen més igualtat de condicions i combatriem el finançament ilegal. Avui les coses estan així: “A més de la cessió d’espais de titularitat pública, en les eleccions al Parlament la Generalitat contribueix a les despeses electorals de les candidatures, com també ho fa l’Estat a les eleccions al Congrés i al Senat. També es fixen tarifes especials per a l’ús del servei de correus. Pel que fa a les subvencions privades, també són admissibles, però estan limitades legalment i són objecte de control posterior.”. Ni tan sols ens podem oposar a reber les cartes de propaganda electoral:”les lleis reguladores del tractament automatitzat de dades personals que ho permeten respecte a la propaganda comercial no són aplicables en matèria electoral”Per posar un exemple això és el que diuen que es van gastar els partits més significatius de Catalunya les passades eleccions municipals: PSC: 2.436.600€, CiU: 2.200.000€, ERC: 1.624.000€, PP: 900.000€, ICV: 300.000€, C’s: 160.000€

  • La Generalitat va gastar en propaganda el passat 2010 la descomunal xifra de 10,51 milions d’euros, i va quedar com a tercer anunciant a Catalunya sota “Telefonica” i “El Corte Inglés”. Per desgràcia no tinc informació sobre la despesa d’altres administracions, però les xifres d’ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres segur que també son escandaloses. Un altre forat enorme son les televisions autonòmiques i locals, tots sabem que bàsicament son un pur instrument propagandístic que paguem entre tots, el seu dèficit confessat s’apropa als 2.000 milions d’euros i s’emporten unes subvencions anuals de més de 1.000 milions d’euros, aquest any “la corpo“ per si sola rebrà 324 milions d’euros de subvenció. Per veure la desmesura en la que ens trobem, mentre Tele5 té una plantilla de unes 700 persones, TV3 manté a més de 2.700 empleats. Evidentment a aquestes xifres caldria afegir-hi les de tots els canals públics de televisió, ràdio i altres. Hi ha molt on retallar, però el donar la visió del món que els hi convé sembla que no té preu. Gairebé sobra comentar-ho, però no creieu que abans de retallar caldria plantejar quines son les nostres prioritats, les del govern ja les sabem i son ben clares: propaganda, poltrona i policia.

Per a la propera entrega, prometo ser més radical i original amb les meves propostes, no us ho perdeu…

Written by MadeByMiki

21 Juny 2011 at 10:18 pm