..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘ubuntu

Ubuntu Tour, prova l’Ubuntu 11.10 des de el teu navegador web.

with 26 comments

Ubuntu Tour és una pàgina web que permet provar Ubuntu 11.10 des de el navegador. La solució és certament enginyosa i funciona molt bé.

Ja ho saps Montse ara no hi ha excuses per fer una ullada a la distribució Linux més usada al món, i pensa que en cas d’instal·lar-te’l, podràs gaudir-lo en un perfecte català al 100%.

Gaudiu de la senzillesa d’estil d’Ubuntu, una interfície intuïtiva, feu click a la imatge:

Anuncis

Written by MadeByMiki

16 Octubre 2011 at 12:05 pm

Richard Stallman,

with 18 comments

En Richard Stallman hauria de ser un activista i intelectual conegut i reconegut per tothom, però va tenir l’ocurrència de prescindir de tota mena de dependència empresarial i econòmica. No hi ha manera, passen els anys i aquest senyor no es rendeix ni ven a ningú, la seva única llei és la llibertat, una veritable llibertat, no parlo de la “llibertat de mercat” ni de mandangues similars. En Stallman és a l’altra banda, tothom coneix a Bill Gates o el recentment difunt Steve Jobs, però Stallman ni gaudeix de la consideració que mereix ni omple pàgines de revistes ni diaris, a ell mai li han interessat el poder, els diners, o les empreses, els seus somnis no han anat mai per aquí.

El que sempre ha volgut en Richard Stallman és ser lliure i que tothom pugui ser-ho, per començar al davant d-un ordinador, i més enllà a tots els aspectes de la nostra més que controlada vida.

Per no fer-ho massa extens en Stallman és i sempre ha estat el més gran defensor i promotor del software lliure, un software que necessàriament cal que acompleixi amb aquestes condicions:

1) Llibertat d’execució del programa per a qualsevol propòsit.

2) Llibertat d’estudiar com funciona el programa i la possibilitat de adaptar-lo de a les necesitats del usuari, evidentment amb lliure acces al codi font del software.

3) Llibertat de distribuir-ne tantes copies com es vulgui sense cap mena de problema.

4) Llibertat de millorar el programa i fer aquestes millores públiques per que ”tota la comunitat en tregui el màxim profit.

Per qui no conegui cap detall d’aquest personatge tan peculiar, us diré que en Stallman mai dorm a cap hotel, quan volta pel món promocionant el software lliure (gairebé ho fa a diari) ell prefereix dormir a cases particulars d’amics o afins a la seva causa.

Suposo que aquest no és un bon exemple a promoure al nostre món capitalista on estem tan acostumats a comprar fins hi tot les cadenes que ens esclavitzen.

Al saber de la mort de Steve Jobs, en Stallman va comentar “no me’n alegro de que hagi mort, me’n alegro de no tenir-lo entre nosaltres”

Per cert, acaba de ser publicada la darrera versió del GNU\linux més popular: UBUNTU 11.10, com sempre bo, bonic i gratis. Us deixo uns links, no sigui cas que algú s’animi…

DESCÀRREGUES DE LES DIFERENTS VERSIONS:

Written by MadeByMiki

14 Octubre 2011 at 10:27 am

Experimentant amb alguns dels escriptoris d’UBUNTU.

with 15 comments

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Unity.

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Unity.

No fa gaire temps que ha sortit la darrera versió de Ubuntu, el sistema operatiu GNU/linux que té més usuaris al món. Fins avui no he volgut fer una crítica al nou Ubuntu 11.04, crec que és millor passar un temps fent-lo servir a diari per totes les tasques habituals abans de parlar-ne.

Miraré de fer un post vàlid tan pels que feu servir Ubuntu (som una clara minoria), com per a la resta d’usuaris d’altres sistemes operatius.

Doncs anem per feina, quan va sortir la nova versió de Ubuntu vaig actualitzar-me sense pensar-ho gens, és una de les teòriques avantatges d’aquest sistema operatiu, cada sis mesos sense pagar ni cinc pots gaudir d’una nova versió i fer servir les novetats implementades, ideal pels tastaolletes com jo mateix. Doncs com sempre amb més o menys un parell d’horetes d’actualització, ja tenia el nou Ubuntu 11.04 instal·lat sense cap problema, i apa, a familiaritzar-me amb el nou escriptori “Unity”, la darrera gran aposta d’aquesta versió. Quan aprens a moure’t amb Unity, amb les dreceres del teclat, les noves funcionalitats, etc., tot és molt espectacular, si algú t’està veient amb el portàtil es queda

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Gnome 3.

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Gnome 3.

bocabadat sense cap mena de dubte. Però al meu ordinador molt de tant en tant em donava problemes i se’m mig penjava, a més tanta conya gràfica em sobra la veritat, per tant vaig seguir amb els experiments (aquestes coses son molt fàcils de fer amb linux), m’instal·laria el nou i trencador escriptori Gnome 3, un escriptori amb el que els de Gnome porten anys d’estudi i disseny, un pas més enllà pel que respecta als escriptoris.

I res, això és un “plis-plas”, amb minuts ja tinc el Gnome 3 perfectament funcionant al meu portàtil. Vaja, amb aquest el meu ordinador sembla una espècie de “ultra-Mac”, quin desplegament de funcionalitats i parafernàlia, és un concepte ben diferent a l’hora de fer les coses, el comportament de l’escriptori és únic, no es tracta d’una còpia del “estil Apple”, que últimament és el que acostumen a fer des de Ubuntu tot i que no ho diuen explicitament…

Aprenc a funcionar de manera automàtica amb el nou Gnome 3 que no em dona cap problema tècnic i que és totalment estable, m’oblido del Unity sense problemes i al cap d’unes setmanes em paro a pensar sobre el viatge que he fet per aquests escriptoris i prendre una decisió sobre quin és el que realment m’interessa.

I el que desprès de pensar-m’hi molt m’interessa no és ni un ni l’altre, objectivament a mi cap dels dos m’aporta res a part d’uns efectes gràfics molt espectaculars, no entenc com es passen tant de temps re-dissenyant escriptoris per acabar deixant-se portar purament per l’estètica, és ben cert que avui és el que ven, però jo n’estic ben tip i segueixo pensant que la norma de Mies Van Der Rohe segueix vigent, “Menys és més”, a la llarga agraeixes aquest “menys” que et fa la vida més senzilla.

XUBUNTU 11.04, amb tota la seva simplicitat.

XUBUNTU 11.04, amb tota la seva simplicitat.

Per tant he aplicat al meu ordinador una espècie de decreixement informàtic, me’n he anat a l’altre banda i faig servir XUBUNTU, un sistema dissenyat sobre una base de Xfce* per a ordinadors amb molts pocs recursos, sense animacions supèrflues, sense pesats gestors de finestres, vaja, sense farfutalla supèrflua. És un sistema semblant al mític Ubuntu 8.04, però a la vegada sota aquesta simplicitat estètica el seu interior és 100% actual.

*Xfce és una col·lecció de programes que tots junts proporcionen un entorn d’escriptori totalment funcional. Els següents programes formen part del nucli de Xfce:

Gestor de finestres (xfwm4)

Gestiona l’ubicació de finestres a la pantalla.

Panell (xfce4-panel)

Llançadors de programes, botons de finestres, menús d’aplicacions, canviador d’espais de treball i molt més.

Gestor d’escriptori (xfdesktop)

Especifica el color o la imatge de fons amb un menú opcional d’aplicacions o icones per a les aplicacions minimitzades, llençadors, dispositius i carpetes.

Gestor de fitxers (thunar)

Un gestor de fitxers moderns per a escriptoris Unix/Linux que prova de ser fàcil d’utilitzar i ràpid.

Gestor de sessió (xfce4-session)

Recupera la vostra sessió a l’inici i us permet apagar l’ordinador des de Xfce.

Paràmetres del sistema (xfce4-settings)

Un sistema de control de configuracions per controlar els diversos aspectes de l’escriptori, com l’aparença, la pantalla, el teclat i els ajustaments del ratolí.

Cercador d’aplicacions (xfce4-appfinder)

Mostra les aplicacions instaŀlades al vostre sistema ordenades per categories, així podeu cercar-les i llançar-les ràpidament.

Utilitats i scripts (xfce-utils)

Scripts d’inici, diàleg per «executar programa» i diàleg «quant a».

Dimoni d’ajustaments (xfconf)

Sistema d’emmagatzematge de configuracions basat en D-Bus

Xfce també és una plataforma de desenvolupament que proporciona força llibreries que ajuden als programadors a crear aplicacions que s’ajustin amb l’entorn d’escriptori.

Els components de Xfce estan llicenciats amb llicències lliures o de codi oberts; GPL o BSDL per les aplicacions i LGPL o BSDL per les llibreries. Veieu la documentació, el codi font o la pàgina web de Xfce (http://www.xfce.org/) per més informació.

Merda!!, m’he carregat el post.

with 10 comments

Això no m’havia passat mai, i mira que ja començo a portar temps amb el bloc. Algun dia tenia que passar, i ha estat avui, aquest vespre al voler penjar el post m’he trobat amb un arxiu buit!.

Però com ha pogut passar-me això a mi!, m’he passat un parell d’hores redactant-lo i ara em quedo amb una mà al davant i un altra al darrere. No sé on ni com feu els vostres posts, però jo per norma general on passo més temps escrivint és al tren, i allà no disposo de internet (tot i les promeses buides de les administracions).   Per tant el que faig és escriure  amb el “LibreOffice” (com el seu nom indica és un “Office” lliure i gratuït), i desar el resultat a un arxiu .ODT (sí, també faig servir formats lliures preferentment), i normalment al vespre penjo el post resultant per compartir-lo amb tots vosaltres.

Doncs avui les coses no han anat així, i com sempre passa aquell post totalment acabat i amb una mida més que digna se’n ha anat a fer punyetes. Com?, doncs no ho sé, però suposo que més o menys la cosa ha anat així: Estava al tren totalment immers en el que escrivia i al arribar a la estació de baixada, corrent i de presa he fet un gest ràpid amb la mà tot pitjant sense voler el “touchpad” (alguna vegada ja m’ha passat) he eliminat tot el text i un instant més tard he fet el “Ctrl+s” pertinent. Normalment el fer un “Ctrl+s” i un “Alt+F4” amb la gravació de l’arxiu, la sortida del sistema i l’ordinador totalment apagat son 3 miserables segons (us recordo que que faig servir Linux…), però sembla que avui no m’en he sortit gaire be.

Tal i com suposo que ja sabeu, pels que no podem desconnectar de manera mecànica el “touchpad”, hi ha moltes maneres de fer-ho via software, però la veritat és que no m’hi acabo d’acostumar.

Ara el que no acabo de tenir clar és si em ve de gust tornat a escriure el “post perdut”, demà de bon matí ho decideixo.

Written by MadeByMiki

29 Juny 2011 at 10:10 pm

Prova Ubuntu, es gratis, fàcil i totalment reversible.

with 13 comments

De tant en tant trobo a algú receptiu a la idea de provar un sistema operatiu Linux, no és fàcil, resulta extremadament dificil que la gent perdi la por i tan sols faci el gest de probar un sistema operatiu lliure i perfectament capaç de satisfer les seves necessitats.

Habitualment el que els hi faig en el cas de trobar algú mínimament interessat en provar qualsevol Linux (els que no en tenen cap mena de ganes, deixem-los tranquils…) és un regal, una còpia en CD de la darrera distribució d’Ubuntu en català (actualment la darrera versió estable és la Ubuntu 11.04). Tan sols amb això qualsevol persona ja pot treballar, navegar i fer tot el que li sembli sense tenir que tocar res del seu disc dur, no hi ha perill, tot es fa des de el CD.

Si fins aquest punt tot va correctament i la “victima” en vol més però no està del tot convençuda, el meu consell és o fer servir la fantàstica eina WUBI (Windows Ubuntu Installer) que ens instal·larà un UBUNTU dins del Windows, exactament com si fos un programa més, i si a la llarga no ens convenç tan sols ens cal anar a l’Administrador de Programes i desinstal·lar-lo per tornar a tenir l’ordinador com abans.

Sovint el que passa, és que a qui hem fet provar el Ubuntu pateix una eufòria al veure que el

 seu ordinador va molt millor i tot li sembla meravellós. En aquells moments sovint es vol substituïr el Windows (sense deixar ni rastre) per l’Ubuntu, jo no ho recomano, crec que és molt millor tenir dos sistemes operatius al mateix ordinador, i escullir cada vegada que l’engegues amb quin vols treballar. Sempre és possible que alguna feina, pel motiu que sigui preferim fer-la amb windows, i de fet, aquest sistema el tenim pagat i registrat, potser a la llarga ja ens passarem a Linux en un 100%, però és millor no precipitar-se.

Molts creieu que és complicat i en certa manera perillós fer el pas cap un sistema operatiulliure, però la veritat és que de cap manera és així. Jo volia fer una espècie de manual explicant com fer-ho sense cap mena de complicació, però com sempre passa al món de Linux ja hi ha qui ho ha fet, en català, ben explicat, sense problemes, i molt millor del que jo soc capaç. Aneu al link que us deixo i com a mínim feu-li una ullada i plantejeu-vos la possibilitat de provar-ho, no us en penedireu.

Manual per instal·lar i treballar amb Ubuntu:

http://www.gnulinux.cat/documentacio/guia/instal%c2%b7lacio-d%e2%80%99ubuntu/

Molts més info pels usuaris de linux en català:

http://www.gnulinux.cat/

Ubuntu,linux,windows,instal·lació,sistema operatiu,programari lliure,software lliure,WUBI, Ubuntu 11.04,gratis,lliure,canonical,

Ubuntu 11.04 «Natty Narwhal», bo, bonic i gratis.

with 24 comments

Ubuntu.

Image via Wikipedia

La revolució sembla que ha arribat a Linux, concretament a la seva distribució més popular, Ubuntu. Aquesta vegada el nou Ubuntu presenta canvis de pes, el més espectacular és que hi ha un nou entorn d’escriptori: Unity. Després d’anys i anys amb l’escriptori per defecte GNOME, Ubuntu canvia el seu aspecte amb el nou Unity, un entorn molt del estil de les tablets o distros per netbooks. Dit d’un altra manera tot es pot fer des de el dock o llançadera, obrir aplicacions, desplaçar-se entre els escriptoris virtuals, accedir a les carpetes, etc. Però no s’ha abandonat del tot GNOME que segueix treballant com a base del escriptori.

Unity és un dock, un dock vertical amb una aparença i comportament molt de l’estil Mac. Una de les millors coses que li trobo és que tot i ser molt intuitiu, molt bonic i visual, tot, absolutament tot es pot fer de manera extramadament ràpida mitjançant dreceres del teclat, ho sigui que els usuaris de la vella escola amb una combinació de tecles podem fer el que vulguem de manera instantània.

Una altra de les coses que m’ha convençut molt de Unity és la part de les recerques al sistema, no tan sols busca a les nostres aplicacions amb total efectivitat, sinó que després te les presenta de manera visual i molt intuitiva. El instal·lador de paquets anomenat “Centre de Software” ha millorat sensiblement al afegir comentaris dels usuaris i la puntuació mitjana d’aquests, cal reconeixer que aquest apartat era difícil de millorar, però ho han aconseguit.

Però passem a lo que realment importa, la meva opinió particular sobre aquesta nova distribució, ja que evidentment ja la tinc instal·lada i escric des de aquesta nova versió la difícil de recordar: «Natty Narwhal», nom en clau del nou Ubuntu 11.04. Des de el meu punt de vista, aquest nou escriptori és una evolució absolutament espectacular, tot i així de moment cal esperar al proper Ubuntu 11.10 per trobar-nos amb un sistema 100% aplicable a tablets i pantalles tàctils. Ai, que m’estic despistant…, tornem-hi, des de que m’he actualitzat al «Natty Narwhal» ni una sola vegada he fet servir el Windows 7 que portava aquest ordinador de sèrie, la veritat és que gaudeixes tant jugant amb aquest nou sistema i tot funciona tan be i és tan bonic que sempre vols tornar a treballar amb ell.

Soc conscient de que molts puristes del software lliure i de Linux no veuran amb bons ulls aquesta evolució d’Ubuntu, però queda clar que s’ha agafat un camí i aquest no és altra que fer un sistema operatiu modern amb totes les bones idees de Linux, Mac i Windows per captar més i més públic. No us en diré gran cosa més, proveu-lo (que és gratis) i segur que no us en penedireu.

Baixada i guies d’instal·lació

Podeu baixar l’Ubuntu des de l’enllaç següent:

Baixa l’Ubuntu 11.04 Natty Narwhal(versió de 32bits) »
Baixa l’Ubuntu 11.04 Natty Narwhal(versió de 64bits) »

Des de GNULinux.cat han creat tot un seguit d’articles per tal de facilitar-vos la tasca d’instal·lació i ús d’aquesta nova versió de l’Ubuntu:

Guia d’instal·lació de l’Ubuntu 11.04 »
Primeres passes amb l’Ubuntu 11.04 »
Instal·lació de programes a l’Ubuntu 11.04 »
Personalització de l’aparença a l’Ubuntu 11.04 »

Windows no arrenca!!!!

with 10 comments

Lucid Linx està disposat a ajudar al teu Windows.

Lucid Lynx està disposat a ajudar al teu Windows.

M’hi he trobat un munt de vegades, gairebé ningú fa còpies de seguretat.

Fins i tot els que han patit la pèrdua de dades per qualsevol problema, tornen a caure en la mateixa trampa i veuen desaparèixer les seves fotos, documents, pel·lícules, el que sigui de manera periòdica.

Ja se sap, Windows amb l’ús diari va anant pitjor i més lent, i un dia o altre ja sigui per causes desconegudes, per un virus, un troià, una equivocació del usuari o una combinació de tot plegat, el sistema no arrenca de cap manera. La solució “amateur”, acostuma a ser: formatar el disc dur i reinstal·lar Windows amb lo que el sistema màgicament torna a anar com el primer dia. Els inconvenients son clars, perdem tot el que teníem al disc dur i ens passarem hores amb l’instal·lació de drivers i posant a punt el sistema.

Nosaltres no som informàtics, i per tant tècniques com el clonatge del disc dur no son al nostre abast, cal buscar una solució casolana i gratuïta. Doncs be, som-hi, per molt incondicionals de Windows que sigueu, una solució molt senzilla a aquests problemes ve de la banda de Linux, i sense cap esforç. L’únic ingredient que necessitem és un El que jo faig en situació de “desastre” és un Live-CD de qualsevol distribució de Linux, en el meu cas Ubuntu 10.04, Els ordinadors moderns amb la tecla F8 o F2 (depén de l’ordinador) al arrencar ens permeten seleccionar l’ordre d’arrencada, aleshores (si ja tenim el CD o DVD insertat) seleccionem l’opció CD-ROM i veurem un menú d’opcions, seleccionem: “mentest86+”, això farà que l’ordinador comprovi el funcionament de la nostra RAM, possiblement tot anirà correcte i el problema vindrà d’un altra banda. Reiniciem de nou l’ordinador, seleccionem la primera opció del Live-CD i veurem com arrenca l’Ubuntu i ens mostra un escriptori semblant al de windows, ara toca treballar. Veurem a l’escriptori la icona del nostre disc dur, en cas contrari fem click a “places” del menú superior i un altre click al nostre disc dur. Ja tenim accés a les nostres dades, ara podrem copiar-les a un CD, DVD o una memòria USB i rescatar tot allò que considerem important.

Ara tenim un sistema operatiu funcionant, amb connexió a internet (99% de les vegades), i accés al nostre disc dur. Amb aquestes eines podem treballar molt amb la reanimació del nostre atrotinat sistema.

A partir d’aquí el meu consell és potinejar al màxim el Windows i intentar que torni a la vida, ara tot és permès, ja que com tenim les dades importants salvades, podem experimentar i mirar d’aprendre que és el que ha passat i quines solucions podem aplicar.

Potser és l’ocasió ideal per fer click a aquella icona anomenada “Install Ubuntu” i passar-nos a l’altre banda…

Written by MadeByMiki

10 Mai 2010 at 10:22 am