Ubuntu Tour, prova l’Ubuntu 11.10 des de el teu navegador web.

Ubuntu Tour és una pàgina web que permet provar Ubuntu 11.10 des de el navegador. La solució és certament enginyosa i funciona molt bé.

Ja ho saps Montse ara no hi ha excuses per fer una ullada a la distribució Linux més usada al món, i pensa que en cas d’instal·lar-te’l, podràs gaudir-lo en un perfecte català al 100%.

Gaudiu de la senzillesa d’estil d’Ubuntu, una interfície intuïtiva, feu click a la imatge:

Richard Stallman,

En Richard Stallman hauria de ser un activista i intelectual conegut i reconegut per tothom, però va tenir l’ocurrència de prescindir de tota mena de dependència empresarial i econòmica. No hi ha manera, passen els anys i aquest senyor no es rendeix ni ven a ningú, la seva única llei és la llibertat, una veritable llibertat, no parlo de la “llibertat de mercat” ni de mandangues similars. En Stallman és a l’altra banda, tothom coneix a Bill Gates o el recentment difunt Steve Jobs, però Stallman ni gaudeix de la consideració que mereix ni omple pàgines de revistes ni diaris, a ell mai li han interessat el poder, els diners, o les empreses, els seus somnis no han anat mai per aquí.

El que sempre ha volgut en Richard Stallman és ser lliure i que tothom pugui ser-ho, per començar al davant d-un ordinador, i més enllà a tots els aspectes de la nostra més que controlada vida.

Per no fer-ho massa extens en Stallman és i sempre ha estat el més gran defensor i promotor del software lliure, un software que necessàriament cal que acompleixi amb aquestes condicions:

1) Llibertat d’execució del programa per a qualsevol propòsit.

2) Llibertat d’estudiar com funciona el programa i la possibilitat de adaptar-lo de a les necesitats del usuari, evidentment amb lliure acces al codi font del software.

3) Llibertat de distribuir-ne tantes copies com es vulgui sense cap mena de problema.

4) Llibertat de millorar el programa i fer aquestes millores públiques per que ”tota la comunitat en tregui el màxim profit.

Per qui no conegui cap detall d’aquest personatge tan peculiar, us diré que en Stallman mai dorm a cap hotel, quan volta pel món promocionant el software lliure (gairebé ho fa a diari) ell prefereix dormir a cases particulars d’amics o afins a la seva causa.

Suposo que aquest no és un bon exemple a promoure al nostre món capitalista on estem tan acostumats a comprar fins hi tot les cadenes que ens esclavitzen.

Al saber de la mort de Steve Jobs, en Stallman va comentar “no me’n alegro de que hagi mort, me’n alegro de no tenir-lo entre nosaltres”…

Per cert, acaba de ser publicada la darrera versió del GNU\linux més popular: UBUNTU 11.10, com sempre bo, bonic i gratis. Us deixo uns links, no sigui cas que algú s’animi…

DESCÀRREGUES DE LES DIFERENTS VERSIONS:

• http://releases.ubuntu.com/11.10/ (Ubuntu, Ubuntu Server)
• http://releases.ubuntu.com/11.10/ (Ubuntu, Ubuntu Server)
• http://cloud-images.ubuntu.com/releases/11.10/ (Ubuntu Cloud Images)
• http://cdimage.ubuntu.com/releases/11.10/ (Ubuntu DVD, preinstalled ARM images, source)
• http://cdimage.ubuntu.com/netboot/11.10/ (Ubuntu Netboot)
• http://releases.ubuntu.com/kubuntu/11.10/ (Kubuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/11.10/ (Kubuntu DVD)
• http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/11.10/ (Xubuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/11.10/ (Edubuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/11.10/ (Ubuntu Studio)
• http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/11.10/ (Mythbuntu)
• http://cdimage.ubuntu.com/lubuntu/releases/11.10/ (Lubuntu)

Experimentant amb alguns dels escriptoris d’UBUNTU.

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Unity.

No fa gaire temps que ha sortit la darrera versió de Ubuntu, el sistema operatiu GNU/linux que té més usuaris al món. Fins avui no he volgut fer una crítica al nou Ubuntu 11.04, crec que és millor passar un temps fent-lo servir a diari per totes les tasques habituals abans de parlar-ne.

Miraré de fer un post vàlid tan pels que feu servir Ubuntu (som una clara minoria), com per a la resta d’usuaris d’altres sistemes operatius.

Doncs anem per feina, quan va sortir la nova versió de Ubuntu vaig actualitzar-me sense pensar-ho gens, és una de les teòriques avantatges d’aquest sistema operatiu, cada sis mesos sense pagar ni cinc pots gaudir d’una nova versió i fer servir les novetats implementades, ideal pels tastaolletes com jo mateix. Doncs com sempre amb més o menys un parell d’horetes d’actualització, ja tenia el nou Ubuntu 11.04 instal·lat sense cap problema, i apa, a familiaritzar-me amb el nou escriptori “Unity”, la darrera gran aposta d’aquesta versió. Quan aprens a moure’t amb Unity, amb les dreceres del teclat, les noves funcionalitats, etc., tot és molt espectacular, si algú t’està veient amb el portàtil es queda

UBUNTU 11.04 amb l'escriptori Gnome 3.

bocabadat sense cap mena de dubte. Però al meu ordinador molt de tant en tant em donava problemes i se’m mig penjava, a més tanta conya gràfica em sobra la veritat, per tant vaig seguir amb els experiments (aquestes coses son molt fàcils de fer amb linux), m’instal·laria el nou i trencador escriptori Gnome 3, un escriptori amb el que els de Gnome porten anys d’estudi i disseny, un pas més enllà pel que respecta als escriptoris.

I res, això és un “plis-plas”, amb minuts ja tinc el Gnome 3 perfectament funcionant al meu portàtil. Vaja, amb aquest el meu ordinador sembla una espècie de “ultra-Mac”, quin desplegament de funcionalitats i parafernàlia, és un concepte ben diferent a l’hora de fer les coses, el comportament de l’escriptori és únic, no es tracta d’una còpia del “estil Apple”, que últimament és el que acostumen a fer des de Ubuntu tot i que no ho diuen explicitament…

Aprenc a funcionar de manera automàtica amb el nou Gnome 3 que no em dona cap problema tècnic i que és totalment estable, m’oblido del Unity sense problemes i al cap d’unes setmanes em paro a pensar sobre el viatge que he fet per aquests escriptoris i prendre una decisió sobre quin és el que realment m’interessa.

I el que desprès de pensar-m’hi molt m’interessa no és ni un ni l’altre, objectivament a mi cap dels dos m’aporta res a part d’uns efectes gràfics molt espectaculars, no entenc com es passen tant de temps re-dissenyant escriptoris per acabar deixant-se portar purament per l’estètica, és ben cert que avui és el que ven, però jo n’estic ben tip i segueixo pensant que la norma de Mies Van Der Rohe segueix vigent, “Menys és més”, a la llarga agraeixes aquest “menys” que et fa la vida més senzilla.

XUBUNTU 11.04, amb tota la seva simplicitat.

Per tant he aplicat al meu ordinador una espècie de decreixement informàtic, me’n he anat a l’altre banda i faig servir XUBUNTU, un sistema dissenyat sobre una base de Xfce* per a ordinadors amb molts pocs recursos, sense animacions supèrflues, sense pesats gestors de finestres, vaja, sense farfutalla supèrflua. És un sistema semblant al mític Ubuntu 8.04, però a la vegada sota aquesta simplicitat estètica el seu interior és 100% actual.

*Xfce és una col·lecció de programes que tots junts proporcionen un entorn d’escriptori totalment funcional. Els següents programes formen part del nucli de Xfce:

Gestor de finestres (xfwm4)

Gestiona l’ubicació de finestres a la pantalla.

Panell (xfce4-panel)

Llançadors de programes, botons de finestres, menús d’aplicacions, canviador d’espais de treball i molt més.

Gestor d’escriptori (xfdesktop)

Especifica el color o la imatge de fons amb un menú opcional d’aplicacions o icones per a les aplicacions minimitzades, llençadors, dispositius i carpetes.

Gestor de fitxers (thunar)

Un gestor de fitxers moderns per a escriptoris Unix/Linux que prova de ser fàcil d’utilitzar i ràpid.

Gestor de sessió (xfce4-session)

Recupera la vostra sessió a l’inici i us permet apagar l’ordinador des de Xfce.

Paràmetres del sistema (xfce4-settings)

Un sistema de control de configuracions per controlar els diversos aspectes de l’escriptori, com l’aparença, la pantalla, el teclat i els ajustaments del ratolí.

Cercador d’aplicacions (xfce4-appfinder)

Mostra les aplicacions instaŀlades al vostre sistema ordenades per categories, així podeu cercar-les i llançar-les ràpidament.

Utilitats i scripts (xfce-utils)

Scripts d’inici, diàleg per «executar programa» i diàleg «quant a».

Dimoni d’ajustaments (xfconf)

Sistema d’emmagatzematge de configuracions basat en D-Bus

Xfce també és una plataforma de desenvolupament que proporciona força llibreries que ajuden als programadors a crear aplicacions que s’ajustin amb l’entorn d’escriptori.

Els components de Xfce estan llicenciats amb llicències lliures o de codi oberts; GPL o BSDL per les aplicacions i LGPL o BSDL per les llibreries. Veieu la documentació, el codi font o la pàgina web de Xfce (http://www.xfce.org/) per més informació.