Anti-sistemes violents, el gran problema del segle XXI.

Aquest diumenge he quedat impressionat al veure la portada de “El Periódico”, no m’ho podia creure. No és que li doni massa importància a lo que publica aquest especialment tendenciós diari, el que m’ha fet esgarrifar és el veure una manipulació tant descarada, a la portada i a l’edició més important de tota la setmana, no hi ha res de casual.

Aquesta portada compleix tres de les 10 estratègies de manipulació mediàtica a les que fa referència Noam Chomsky als seus escrits.

• Estratègia de la distracció, és la base més important si parlem de manipulació mediàtica. Desvia l’atenció del públic dels problemes importants i els canvis decidits per la elit política i econòmica de manera dictatorial . La tècnica que es fa servir és la de distreure al públic amb notícies poc rellevants per focalitzar tota l’atenció en problemes sense gran importància real, cal mantenir allunyada a la gent de la base dels problemes reals.

• Crear problemes per immediatament oferir solucions, es tracta del mètode conegut com “problema-reacció-solució”. Primer es crea un problema amb la intenció de que el públic reaccioni fent-se seu el problema, assumint-lo com a propi, així és el propi poble el que “demana” unes mesures -que el poder volia aplicar però li calia el recolzament social-. Una vegada s’apliquen les mesures. El poble queda molt satisfet però tant sols ha estat portat cap on el poder volia amb un guió prèviament pensat, creat i executat pas a pas.

• Fer servir la part emocional de la gent eliminant la reflexió. Si es recorre als aspectes emocionals (la pàtria, la teva ciutat, la família, el Barça, la llengua…) l’anàlisi i el pensament crític queden perfectament tapats. Els populistes fan servir aquestes tècniques de manera continuada. Per una banda ens posen la Barcelona “cosmopolita i tolerant” i per l’altra ens mostren amb tòpics i generalitzacions els culpables dels desordres, per fer més mal usarem el prefixe negatiu “anti”, anti-capitalistes, anti-sistema, anti-globalització… i li afegirem altres qualificatius que generin rebuig com: radicals, esvalotadors, violents…

I afegiré una estratègia de manipulació nova, realment potent i de la que Noam Chomsky no parla. La manipulació de fotos o vídeos, sovint es fa servir la manipulació descarada i totalment intencionada de la imatge per donar-li un sentit i una força que pel natural no tenia. La portada del diari és la foto d’un jove amb la cara tapada i amb una tanca als braços. No hi ha cap tipus de fons ni res més, se’ns amaga tota informació que no volen que considerem.

Foto del web site dels Mossos.

També tenim a la portada una descripció dels problemes: “anarquistes radicals i okupes senten atracció per Barcelona”, “la tolerància de jutges i polítics una de les causes del fenomen”. Aquí et descriuen el problema que tenim, a l’interior del diari la solució -canvis de lleis, penes més dures…-, tan sols cal que els que ho llegeixen ho assumeixin com a idees pròpies i més endavant s’aplicarà la solució que ja fa temps que tenim pensada.

Si apliquem tot el que acabo d’escriure a la portada de “El Periódico” del diumenge passat, puc afirmar que es parla de la “violència anti-sistema” potenciant i ampliant molt el que va passar, com si això fos la notícia, quan en el fons el que hi ha és una reforma laboral salvatge feta de manera arbitrària per un govern que es diu d’esquerres.

Foto de "El Periódico".

El fet de cremar un cotxe de policia, saquejar alguna botiga i fer destrosses no deixa de ser una manera de fer-li el joc a qui creus que ataques. La premsa sempre potenciarà aquestes accions i serviran de justificació per tot el que vindrà més endavant: criminalitzar tot un moviment, canviar les lleis a conveniència, atemorir a la població, prohibir o censurar certes pàgines web, trobar un tema tangencial que entretingui al poble…

Avui és 5 de Octubre, no es parla de l’atur, no es parla de la reforma laboral,  la pregunta del dia avui a “El Món a RAC1”:  “Cal tancar els webs que inciten a la violència?”.

De moment un 90% de la gent diu que si.

Crònica d’una minifestació des de dins.

Un altra "minifestació", amb un lema amb més ganxo.

Ahir a les 11 del matí d’aquest 29 de setembre per a la història, es va convocar una trobada a la plaça del Ajuntament d’Olesa. La qüestió era mostrar el desacord amb la reforma laboral i la força conjunta de treballadors, aturats, jubilats… tots tots plegats tenien una cita calia fer sentir la veu del poble.

Apa, doncs som-hi, sortim de casa i cap a l’ajuntament, a reclamar els nostres drets, “en peu famèlica legió!!”. Arribem a les 10:40h a la plaça, “no sigui cas que hi hagi massa gent”, doncs no, no és el cas. Una quinzena de persones dividides en grupets xerren, al fons hi ha una pancarta animant a la vaga general, i a les jardineres de l’ajuntament unes espectaculars pancartes, es tracta d’un pal amb un foli mida din-A4 dins una fundeta de plàstic amb missatges com “Olesa no vol la reforma laboral”, allà son esperant a ser agafades per la “multitud”.

És curiós, els bars i la pastisseria de la plaça son oberts i plens de gent, deuen ser els “serveis mínims” de l’hostaleria aprovats pel govern. Cap a les 11:15h la “minifestació” a arribat al seu punt màxim d’afluència. Hi han mitja dotzena de representants de CCOO, sis més d’UGT, quatre de la CNT i CGT (alguns amb els seus gossos, a falta de gent…) i la part més important uns quinze de la USOC amb banderetes de plàstic i tot!. Total que a la plaça més o menys hi ha unes 150 persones en total.

Comencen els discursos, els voluntariosos representants sindicals ens llegeixen un comunicat i proven d’animar a la gent amb uns eslògans extremadament llargs i fins i tot infantils que no tenen cap tipus d’èxit entre els assistents -mentrestant des de els bars i pastisseria ens miren amb curiositat antropològica-.

Ara si, la minifestació recorrerà Olesa, farem sentir la nostra veu!, de fet a dures penes, ja que l’apatia és general. Baixem la decrepita rambla, la majoria del comerç està tancat i la gent passeja, o estan asseguts prenent una cervesa i unes patatetes, ningú s’afegeix a la manifestació. Els ànims decauen al veure infinitat de persones deixar de mirar la tele i sortir als balcons a mirar passar a aquella colla. Els sindicalistes amb megàfon deixen de repetir: “Contra el capital, vaga general!!” i passen a implorar repetidament: “Vosotros mirones bajad de los balcones!!”, una senyora des de un balco no ens acaba d’entendre i contesta: “No puedo, que tengo la comida al fuego y luego tengo que ir a trabajar”.

Seguim el tour, pel que veig es tracta de fer que els supermercats baixin la persiana quan passa la minifestació per obrir-la de nou al cap de 3 minuts. Sembla que tots fan aquest ritual, més per pena que per altra cosa, no hi ha cap tipus d’actuació violenta per part dels piquets -nosaltres som els piquets??-, la policia que més que controlar la manifestació acomoda el trànsit al nostre pas.

La manifestació es fa llarga, no per la dimensió sinó pel tip de caminar que ens fem, ara sembla que ens dirigim cap a un dels dos “Maxi-Dia” que hi ha al poble,a mig camí hi ha un paleta treballant a la teulada d’una casa, ens veu venir des de ben lluny però no te la decència de descansar els tres minuts “reglamentaris”, hi ha gent que li diu “compañero ya trabajarás mañana!!” ell s’encara i ens fot una bronca enorme “dejadme en paz joder!!, que tengo que pagar la hipoteca”. Fot cara d’emprenyat mentre treballa, no el provoquem que igual baixa i ens agredeix, se’l veia fort i amb molta mala llet. Seguim cap el “Maxi-Dia”, som a 200m i baixen la persiana, un altre gran èxit per la lluita obrera, o potser no, al cap de 10 minuts em faig un tip de veure gent amb bosses plenes del “Dia”…

Ja han passat dues horetes des de l’inici de la minifestació, ens dissolem de forma pacífica i ordenada -és conya-, marxem cap a casa, jo suggereixo que la propera vaga la podríem fer coincidir amb algun partit Barça-Madrid, seriem molts més i ens faríem veure…

Olesa de Montserrat presenta la taxa d’atur més alta de tot el Baix Llobregat, però ahir els aturats eren a casa mirant la tele pel que sembla.

Petits empresaris, petits però amb aires de grandesa.

Rebaixes de drets!!!

Aquests últims dies, he estat preguntat per molts botiguers i petits empresaris tant per gent que conec molt, com per gent que no conec gens. La pregunta més o menys sempre ha estat la mateixa: “Que faràs el dimecres?”, no, no em demanaven una cita, em parlen de manera subtil de la vaga general, més exactament de la meva posició al respecte.

Resulta que la pregunta en sí porta sempre amagada una trampa pel que respon. No volen saber exactament la meva opinió, el que pretenen és martiritzar-me tots amb el mateix discurs, un discurs clonat, tots de manera inquietant em diuen els mateixos arguments, més o menys els denominadors comuns son aquests:

-La vaga no serveix per res.
-A mi qui em pagarà els diners que deixo de guanyar?.
-Perquè els treballadors han de fer vaga contra mi?.
-Tenim tot el dret a treballar i a que ningú ens impedeixi.

Després de parlar amb aquest tipus de gent, he de reconèixer que la meva opinió sobre la vaga ha canviat. Abans anava a fer vaga, ara l’aniré a fer totalment convençut, em manifestaré i el que faci falta. La manera prepotent amb la que s’expressen la majoria dels petits empresaris és ofensiva, ells que es beneficiaran -no tant com les grans empreses, que quedi clar- de gran part de les mesures que el govern ens ha endossat als treballadors, per tant el que no poden fer és anar provocant als treballadors.

Comparteixo una clara desconfiança -en vaig fer un post i tot!!- sobre què és el que podem aconseguir amb la vaga, però el que no és just és el paper que fan molts dels nostres empresaris, molts tan sols son uns miserables “representants” del govern en miniatura, els que li fan la feina bruta.

Ara resulta que no n’hi ha prou amb que prenguis partit i exerceixis els teus drets, ara si treballes a una petita o mitjana empresa cal aguantar el xantatge emocional que et farà el teu cap i donar-li explicacions del perquè has decidit fer vaga.

Tan importants es creuen aquests petits empresaris per creure’s que la vaga va contra ells?.

Tal i com diuen els activistes que segueixen ocupant lo que abans era el Banesto, se’m acudeix una resposta a l’alçada de la situació:

A LA MERDA!!!!!