..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘vaga

Vagues generals amb

with 7 comments

Sovint llegint blogs d’amics trobes textos amb els que et sents totalment identificat, i penses allò de “això ho hauria d’haver escrit jo”. Això m’ha passat amb un post que he rebut del amic Jordi, al que alguns recordareu com a autor del interessant i difunt blog “Despiertos”.

Aquesta vegada la qüestió és la darrera vaga general, aquella vaga que passarà a la història per ser la que certifica que estem copiant amb tot detall el “camí grec”. Sindicats, dirigents polítics i població en general ens passem els dies afirmant que fem “el que hem de fer” o “lo únic que podem fer”, i no tenim ni gota d’imaginació per trobar algun altre camí. Evidentment els polítics i sindicats tenen el cul llogat i encara que no ens ho vulguin dir, ja se sap, “qui té el cul llogat no seu quan vol”. I nosaltres ben poca capacitat de reaccionar o condicionar-los tenim, i això resulta cada vegada més evident.

Aquí us deixo el text esmentat:

Sobre les vagues

Segona vaga general de l’any. No vaig secundar la primera i no he secundat aquesta, per les raons que ja vaig exposar al seu dia en el post anterior i que considero igualment vigents. Tanmateix, durant aquesta jornada he tingut moltes més converses orals o digitals sobre el significat i la utilitat de la vaga, i crec que es mereix una reflexió. I com que no hi ha millor forma de començar una reflexió, que matisant el tema…

Què és una vaga?

La segona accepció del diccionari de la llengua catalana la defineix com la “cessació voluntària en el treball per part dels empleats assalariats amb vista a obtenir de l’empresa algun avantatge relatiu a millores de sou o de les condicions de treball. Declarar-se en vaga. Vaga general.”

En aquest cas es tractava més d’obtenir quelcom de l’estat i no d’una empresa, però la definició serveix igualment. El que no defineix el diccionari és COM s’obtindran aquests avantatges… És a dir, quina conseqüència esdevinguda de la vaga induirà a l’empresa, estat o organisme pertinent a millorar la situació dels treballadors. La principal, sens dubte, és la de demostrar que les funcions desenvolupades per la massa productiva de la societat és vital per al correcte funcionament de la mateixa, i per tant és necessari unes condicions de treball òptimes i unes recompenses adequades al treball realitzat i al valor produït. Això, paradoxalment però lògica, es demostra cessant la realització d’aquestes funcions totalment o parcial a fi de demostrar les conseqüències que tindria un cessament total o indefinit, essent això últim el que es coneix com vaga indefinida i que gairebé mai es du a terme per raons òbvies.

S’ha aconseguit quelcom, amb les vagues?

Al contrari del que transmeten molts mitjans de comunicació els dies anteriors i següents a una vaga, aquestes reivindicacions han consolidat molts dels drets laborals que tenim actualment a l’estat espanyol. Fent una mica de repàs, i gràcies a aquest post de l’arqueòleg glamurós, podem anomenar els següents:

Vaga General del 2 de Juliol de 1855: aconsegueix legalitzar els sindicats i reduir les jornades laborals a infants i adolescents

Vaga del sector elèctric de 1919: s’aprova la jornada laboral de 8h

Vagues de 1956 al tèxtil i el metall: s’aconsegueix que el franquisme aprovi la Llei dels Convenis Col·lectius

Us animo a que llegiu tot l’article, ja que és considerablement més extens i pot fer canviar la vostra opinió sobre aquest tipus d’accions. Cal parar atenció a una dada que, segons el meu parè, és extremadament rellevant: les vagues citades, i la majoria de vagues importants, es van produir entre mitjans dels segles XIX i mitjans de segle XX.

I les vagues d’avui dia?

Si revisem els canvis aconseguit en drets laborals dins a l’estat espanyol a través de vagues posteriors veurem que són menys freqüents i, sobretot, menys significatius. Això obeeix a diversos factors:

  •  Hi ha una falta d’honestedat absoluta entre els nostres polítics: ja des del règim, el despreci de la classe política vers els ciutadans és innegable. La llista d’exemples podria ser extremadament extensa, però per destacar dos temes actuals dels dos partits majoritaris podem citar el PP fent totes les polítiques contràries al seu programa electoral i el PSOE signant polítiques neoliberals mentre entonava “la internacional”. Estem davant, doncs, de polítics amb una opinió inalterable, amb una falta total de vocació de servei i completament insensibles al clamor popular.
  • Una societat alienada i políticament ignorant: a pesar del punt anterior, una gran massa social segueix donant suport a aquests dos partits i l’absentisme en les eleccions supera àmpliament el 30% en la majoria d’eleccions, fet que legitima els polítics i la seva presa de decisions. Res aconsegueix moure al poble: ni la corrupció, ni el malbaratament de fons públics, ni la continua retallada de drets socials i laborals. Darrera un tots són iguals cada ciutadà es suïcida políticament elecció darrera elecció sense immutar-se ni exercir un mínim d’autocrítica.
  • Falta de vertebració social i ciutadana: a més de la ignorància política, el fraccionament social és un problema terrible i de difícil solució. Ja no s’entona aquell “el pueblo unido jamás será vencido”… ara ens enfrontem els uns als altres. Els funcionaris són massa i viuen a costa dels treballadors, els treballadors s’han endeutat per sobre de les seva possibilitats i han generat un deute enorme, els immigrants europeus exploten la nostra sanitat i els extracomunitaris el mercat laboral, els sindicats mamen de l’estat i no representen a la societat. Etcétera. Tot plegat ha esdevingut una societat que li costa enormement trobar punts comuns i sortir de forma unida a defensar-los.
  • Tecnològicament estem molt més avançats i això disminueix enormement l’impacte de les vagues: si els transportites deixen de treballar un dia, no es buiden els supermercats; si els obrers no acudeixen a les fàbriques, no ha d’aturar-se necessàriament tot el procès de producció; si els treballadors del sector serveis no acudeixen al seu lloc de treball, moltes gestions poden fer-se per Internet. En general una parada laboral d’un dia, suma al punt anterior, fa que la incidència sobre el funcionament rutinari de la societat sigui mínim.
  • La por: basant-nos en el principi de que ningú és imprescindible, de que hi ha un atur galopant superior al 25% i que la última reforma laboral facilita l’acomiadament, és normal que les vagues no siguin secundades per molta gent que decideix, molt legítimament, no ficar-se en problemes. Especialment si la seva situació econòmica ja és complexa.

Tenen sentit les vagues, avui dia?

Per tots els punts exposats en l’apartat anteior, en la meva modesta opinió: no, no, i mil vegades NO. Estic d’acord en celebrar manifestacions per mostrar el descontentament amb la classe política i les actuacions que es consideren injustes per anar en contra de l’interés general, però considero que amb una vaga no es pot aconseguit res. He començat citat el post anterior i no trobo millor conclusió que copiar la del mateix: la forma més efectiva de protestar és exercint els drets que tenim com a ciutadans i actuar de forma raonable. A saber:

Implicar-se políticament: vas llegir el programa electoral de l’últim partit que vas votar? I el de la oposició? Vas votar, sobretot? Has protestat mai per les actuacions del govern de la teva ciutat, província o autonomia que et semblaven un despropòsit? No alimentis les polítiques que ens han enfonsat i exigeix responsabilitats!

Tenir consciència econòmica i de classe: el deute ens ha portat fins aquí. Tots voldríem un porsche, un xalet, una televisió de 60 polzades i viatjar al Carib dos cops l’any… Però hem de començar a assumir que potser no ens ho podem permetre.

Consumir de forma responsable: comprova l’origen dels aliments, de la roba, dels gadgets que tens. Pregunta’t on han estat construïts, per qui, en quines condicions… Decideix quines pràctiques polítiques i empresarials recolzes amb les teves accions diàries.

Text copiat de http://www.paraules.net/2012/11/sobre-les-vagues/

Written by MadeByMiki

17 Novembre 2012 at 12:07 am

Arxivat a Política, Premsa

Tagged with

Va de Vagues…

with 7 comments

En Mariano Rajoy ens diu que una vaga general no servirà de res, que no hi ha cap cosa a negociar o discutir.

És ben cert, per molta gent que es manifesti, per molts que deixin d’anar a treballar el proper dia 29, aquí no passarà res, res de res, i en Mariano i els seus ho saben perfectament. Ells tenen més memòria que nosaltres, i recorden aquell 2003 amb manifestacions multitudinàries contra la participació espanyola a la guerra, “No a la guerra!” deien els manifestants, un “No a la guerra!” que el carrer i les estadístiques demostraven que era gairebé unànime. I què?, va servir per alguna cosa?, va modificar la política exterior espanyola?. Doncs la veritat és que cal reconèixer que no, i sembla que no ens en adonem encara.

Tot i així crec que hi ha una qüestió en la que Mariano Rajoy s’equivoca greument, no és massa prudent dir-li al poble aquesta veritat, tot i que sigui ben certa. No és massa intel·ligent que el poble descobreixi lo inútil que resulta el fer-se sentir, poc a poc tothom se’n adona que les grans xifres de participació i els èxits de participació son una conya que no serveix per a res més que frustrar les il·lusions dels ciutadans.

Així doncs, potser els ciutadans es veuran obligats a buscar altres maneres de participar i fer-se sentir, potser algú recordarà aquella cançoneta del “en democràcia tot és possible…”, o potser seguirem confiant amb uns sindicats ancorats al segle passat tot esperant que un il·luminat ens vingui a salvar, no seria la primera vegada que això passa…

Written by MadeByMiki

21 Març 2012 at 10:28 pm

Arxivat a Economia, Política, Premsa

Tagged with , , , ,

Els bancs, les vagues i Eric

with 14 comments

Per totes bandes torna a sentir-se el remor d’una vaga (o més aviat seria boicot?) bancària. Ja fa més o menys un parell d’anys, des de la plataforma creada per en Enric Duran, “Podem” es cridava a la gent a treure els diners dels bancs com a mesura pacífica de protesta i conscienciació. Força gent va secundar aquella acció, però evidentment la minoria que ho va fer ni tenia gaire diners ni eren suficients per suposar un problema a la banca. El que si que es va aconseguir amb aquesta acció és que molta gent es comencés a adonar de coses que no sabia del seu banc i del sistema bancari, que no és poc.

Ahir vaig llegir que Eric Cantona, ex-futbolista mític del Manchester United i actor de tant en tant en pel·lícules (força bones i ben interpretades, per cert), va fer unes contundents declaracions al diari de Nantes “Presse Océan”. Al ser preguntat per les manifestacions a França contra les retallades socials i la situació precària de molta gent ell va respondre coses molt interessants:

No agafarem les armes per matar a gent i començar una revolució. La revolució és molt fàcil de fer actualment. Que és el sistema?, el sistema està construït pel poder dels bancs, per tant cal que sigui destruït a traves dels bancs.”

Això significa que si tres milions de persones surten al carrer, i van al banc a retirar els seus fons la banca es col·lapsa. Això és la revolució real.”

Hem d’anar cal el banc, això no és gens complicat, no cal fer quilòmetres, senzillament cal que molta gent vagi al banc de la seva ciutat, retiri els diners i el sistema es col·lapsarà. Sense armes, ni sang, ni res que se li sembli.”

Fer això no és de cap manera complicat, ja veureu com aleshores ens escolten…”

Aquestes frases han posat en marxa un moviment a Facebook anomenat “Stop Banque”, ja s’ha fet una llista de voluntaris que aniran el proper 7 de desembre a treure tots els seus diners dels bancs. De moment no son precisament tres milions de persones (ni ho seran), però hi ha 14.000 voluntaris per seguir aquest acte de rebel·lió pacifica.

El que tinc ben clar, és que aquest tipus de protestes creatives i pacífiques, tenen molta més capacitat de ser efectives que les antiquades manifestacions i vagues. Potser és demanar massa, però els nostres sindicats podrien prendre nota i repensar els seus primitius mètodes de protesta?, ara que més val que vigilin, potser això els hi costaria deixar de rebre els seus suborns de l’estat, o eren subvencions?


Written by MadeByMiki

24 Novembre 2010 at 10:24 am