..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘violència

La revolta del 2011.

with 19 comments

No ho he fet mai, però avui us explicaré una petita història, improbable, però amb la sana intenció d’incitar a la reflexió.

La Revolta del 2011.

Dia 1 de febrer del 2011, un grup d’estudiants i de joves anti-sistèma s’han reunit a la Plaça de la Universitat de Barcelona, protesten per la detenció de vuit companys seus per part de la policia. Cap a les 4 de la tarda els anti-disturbis fan acte de presència, i a part de fer acte de presència comencen a repartir cops per dissoldre els manifestants. Això crea una certa solidaritat cap els estudiants i joves, i molta gent es manifesta de manera espontània per molts llocs de la capital catalana.

Els sindicats d’estudiants i els de professors convoquen una vaga per a demanar l’alliberament dels detinguts, però aquesta petició no serà escoltada.

L’endemà, dia 2 de febrer, els vuit detinguts acudeixen a declarar cantant “La Internacional”, a la sortida la policia dissol la manifestació de suport a aquests joves amb força violència. La situació es complica al centre de la ciutat, concretament al Raval on els manifestants fan barricades amb tot el que troben, bolquen i cremen cotxes i lluiten amb la policia amb tot el que tenen a les mans. Immediatament es declara l’estat d’excepció al barri i molts treballadors i aturats s’afegeixen a la revolta fent-la molt més generalitzada.

3 de febrer, la revolta segueix amb total intensitat, alguns partits d’esquerres i sindicats canvien d’estratègia i recolzen la rebel·lió popular, queda clar que molts treballadors seguiran l’exemple dels estudiants, de motius no els hi falten.

5 de febrer, la policia decideix entrar a la universitat ocupada per milers d’estudiants, allà hi han greus altercats, molta gent de Barcelona ajuda a curar a molt joves ferits pels policies i alguns s’afegeixen a la revolta, s’aixequen més barricades i la batalla campal te com a resultat oficial 367 ferits i 460 arrestats, es cremen 200 cotxes a aquella batalla, alguns d’ells de policia.

6 de febrer, la situació és caòtica, varis tancs de l’exèrcit entren a la ciutat amb l’objectiu de netejar les barricades i intimidar als manifestants, el poble increpa i insulta als soldats. Els sindicats convoquen una vaga general pel dia 8 de febrer.

8 de febrer, tots els estudiants empresonats han estat alliberats, però això no calma als 400.000 manifestants que hi ha per tot Barcelona. Aquell dia sembla que la policia hagi desaparegut, els manifestants es dirigeixen espontàniament cap a les universitats i les ocupen penjant centenars de banderes anarquistes.

9 de febrer, molta gent pren l’exemple dels estudiants i s’ocupen infinitat d’empreses, els funcionaris públics majoritàriament fan el mateix.

10 de febrer, uns 15.200 treballadors de la fàbrica SEAT de Martorell es tanquen tota la nit a l’empresa segrestant els seus directors.

11 de febrer, milers d’estudiants de tot l’estat marxen cap als polígons industrials on els treballadors segueixen en vaga, la parada industrial és total a Euskadi, Madrid, Catalunya i a moltes empreses grans.

12 de febrer, es convoca un altra vaga general pel dia 16, a aquesta vaga general si afegeixen totes les televisions públiques i els controladors aeris.

13 de febrer, el sector dels combustibles, el transport públic de Barcelona i Madrid, RENFE, les drassanes, gas natural i les companyies d’electricitat s’afegeixen a la vaga.

14 de febrer, la retirada de diners als bancs es limita a 100 euros per persona, a l’estat li fa por que els banquers s’afegeixin a la vaga.

15 de febrer, els ferrys no poden funcionar per falta de combustible, els comerços de Barcelona s’afegeixen a la vaga del 16 de febrer. Es demana la jornada de 35 hores setmanals, una edad de jubilació més baixa, la derogació de les lleis anti-vaga, un salari mínim de 1000€ mensuals i la retirada de la influència i manipulació del govern a les televisions públiques.

17 de febrer, els professors es declaren també en vaga, s’altera la producció a les empreses.

19 de febrer, molts agrigultors tallen els accessos a les ciutats, Lleida queda totalment aïllada. Zapatero surt a la televisió demanant un canvi d’actitud, Artur Mas fa el mateix a la Generalitat. La Generalitat està totalment protegida per infinitat de policies, però no passa el mateix amb la Borsa, que és assaltada i cremada, el ministeri d’economia de Madrid es salva “in extremis de la seva ocupació i destrucció a mans de la multitud”.

22 de febrer, el govern garanteix una pujada del 35% del salari mínim industrial i de un 12% per a la resta de treballadors. 600.000 persones es manifesten a Barcelona demanant un “govern del poble”.

25 de febrer, el govern de Zapatero convoca eleccions per dintre de 40 dies. Promet mesures suaus si el poble torna als seus treballs, a les universitats i escoles.

30 de febrer, la majoria de vagues ja s’han acabat, els pocs que queden protestant son dissolts per la policia i l’exèrcit.

Ha estat tot un mes de mobilitzacions, vagues, violència, boicots, enfrontament amb la policia i l’exèrcit, barricades, ocupacions, crema de cotxes, destrucció de mobiliari públic, o sigui rebel·lió i revolta popular en el seu estat més pur. Molta gent estrangera ha participat junt als estudiants i anti-sistèma que han començat tot això.

Pràcticament son la mateixa persona!!

Pràcticament son la mateixa persona!!

Aquesta història ficció que us he explicat, no és inventada -vaig justet d’imaginació-, de manera totalment exacta, he traslladat els fets que van passar el famós maig francès del 68 a la Barcelona actual. La gràcia de tot això radica en la glorificació d’aquells fets per part de molts dels polítics que avui ens governen. Hi ha molta gent que diu que era allà quan això va passar, que va ser fantàstic, històric, però quants d’ells avui pensarien el mateix si això passes a la Barcelona actual?. Quin ingredient és el que fa que això sigui molt bo a París i molt dolent a Barcelona?. Se’m acudeixen moltes preguntes, i ja espero respostes “excusa”, que si allò era un altra època, que si la situació política era diferent…

Hi ha gent que es passa la vida demanant que la gent es mogui, protesti, faci alguna cosa, i quan això passa son els primers a queixar-se i criticar-los, a tots aquests us dedico el post, i a tots aquells “estrangers” que fa 42 anys eren a París tirant pedres a la policia de dia i bevent via les golfes del barri llatí per la nit .

Aquí teniu un clar exemple de la enorme hipocresia de molts, una notícia de fa un parell d’anys: “El cantautor de Xàtiva ha reviscut el recital que va tenir lloc al vestíbul de la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials davant de 6.000 estudiants que el Maig del 68 clamaven llibertat a les autoritats franquistes. Raimon ha obert el concert amb “Entre la nota i el so” i “T’adones amic”, peces que han impregnat d’emoció el recinte. A l’auditori hi havia cares conegudes, entre els quals diversos ministres, com Miguel Sebastián, Bernat Soria, Bibiana Aído i Elena Salgado.”

Anuncis

Written by MadeByMiki

9 Novembre 2010 at 9:41 am

Escarp: Sobre l’assumpte de la “Violència”.

with 18 comments

Reprodueixo aquest article publicat el passat 6-10-2010 a Kaosenlared, crec que val la pena llegir-lo. Per desgràcia sembla que els grans medis tan sols volen “informar” sobre una versió d’aquesta polèmica sobre la apologia de la violència a determinats webs i blogs.


Em dic Jordi Soler Alomà, soc Doctor en filosofia i l’autor d’un article del que s’ha fet servir un fragment fora de context per a criminalitzar les pàgines web independents, com Kaosenlared,  a una entrevista radiofònica.

El programa en qüestió “el món a rac1”; l’entrevistador en Jordi Basté i l’entrevistada Assumpta   Escarp (responsable de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i presumpta socialista!).

En primer lloc, en Jordi Basté s’ha desqualificat com a periodista, per traure frases d’un context en el que tenen un significat molt diferent al que se’ls confereix en el context de l’entrevista (per cert, molt tendenciosa). Per un altra banda, tampoc cita a l’autor (l’article ve signat) i atribueix el contingut a una de les pàgines web, kaosenlared.net,  on s’ha publicat (un altra mentida periodística). Al menys ara ja sabem que no val la pena escoltar “el món a rac1” (per si algú no se`n havía adonat).

En segon lloc, aquesta noia… l’Assumpta, ha pecat de solemne passerella: no tan sols s’ha deixat manipular como una cria pel seu “hàbil” entrevistador sinó que ha afegit més llenya al foc de la intolerància i el prohibicionisme. Si es tractés d’una persona culta i sencera, hauria evitat pronunciar-se sobre la base d’unes frases tretes del seu context i hauria demanat (o llegit abans) el text íntegre, en el qual podria comprovar que de lo que es tracta es de l’eventual uso legítim de la violència.

Ara ve lo més greu: si s’és coherent amb els plantejaments de la Escarp, tindran que buidar les llibreries i els prestatges de les nostres biblioteques de tots els autores que han tractat sobre l’us legítim de la violència: els clàssics grecs, els autors de la il·lustració, els romàntics, els nostres estimats Lorca, Machado, García Márquez… i per descomptat tots els clàssics del marxisme i les obres de Marx i Engels, junt a les de Ernesto Che Guevara, Simón Bolívar, i un molt llarg etcètera.

Per altra banda caldrà suprimir de la programació de la TV la major part de la programació, que es basa en la violència ,aquesta sí!, indiscriminada. Això seria lo únic positiu, donat que ens trauríem del damunt moltes escombraries..

Si comencem a decretar que hi ha temes tabú, dels que no es pot parlar, acabarem en una dictadura feixista, on no es podrà parlar de canviar el sistema, ni de la revolució, ni de res que no sigui aprovat per la autoritat “competent”.

Assumpta Escarp es l’exemple vivent de la esparveradora mediocritat que caracteritza a la casta política que patim.

Jordi Soler Alomà.

Written by MadeByMiki

8 Octubre 2010 at 11:46 am

Investigació a fons sobre pàgines web que promouen la violència.

with 11 comments

Com molt be sabeu, aquest blog és el “wikileaks” del Baix Llobregat Nord. Com a tal, no he estalviat esforços en la recerca incansable de blogs i pàgines web que promouen la violència.

Aquest problema que amoïna a la nostra societat, mereix una profunda investigació, cal trobar i denunciar els llocs on es crea la violència que el món pateix. No podem tolerar de cap manera la impunitat amb la que transmeten els seus pensaments nocius molts desaprensius.

He seguit la crida de l’Ajuntament de Barcelona i de la seva Tercera Tinent d’alcalde i responsable de Prevenció, Mobilitat i Seguretat -no sé perquè cal posar-ho tot amb majúscules- la senyora Assumpta Escarp.

Les seves declaracions al programa “El Món a RAC1” dirigit i presentat per en Jordi Basté, han resultat totalment inspiradores, allà va afirmar:

  • ”Tinc la sensació que hi havia algun grup […] organitzat, tipus guerrilla urbana”.
  • ”M’agradaria que fos l’ultima [escaramussa] al carrer, però no ens hem d’enganyar i s’ha d’estar molt a prop d’aquests moviments”.
  • ”El que acabem de sentir [un fragment d’un escrit del web kaosenlared.org] és pura violència i pura delinqüència. Diguem les coses pel seu nom i aïllem-los en aquest sentit”.
  • ”[Tancar webs com aquests] és un tema que ens haurem de començar a plantejar. Sí, crec que s’han de tancar perquè fan apologia de la violència”.

La senyora Assumpta Escarp em va posar sobre la pista, i a partir d’aquí he fet les meves investigacions -no, no cal que em paguin per fer-ho, ho deixo pel domini public-. Les pistes son clares, per tant la meva recerca a anat orientada cap a un grup organitzat, un web que promou la violència, un lloc on a la gent se la porta pel camí de l’agressió als altres…

Calia trobar l’organització més gran, on segur que no es publiciten directament les seves accions, segur que les amaguen amb eufemismes per despistar, ells son uns professionals.

Son una gent que porta armes, uns cossos d’una violència extrema, molt ben entrenats i coordinats, els seus membres cobren un salari per fer aquesta tasca. Pel que he pogut esbrinar fan proselitisme de manera continuada y ara mateix estan en clara expansió sense que ningú ho impedeixi. El problema és que s’emparen en la constitució* per exercir les seves accions, i això els fa poc vulnerables a l’acció de les lleis.

Si , ho heu endevinat, es tracta d’aquesta organització armada, les FFAA:

*Aquella constitució que diu:

 

Foto de la mateixa pàgina de l'exercit.

Foto de la mateixa pàgina de l'exercit.

 

Article 8: “Las fuerzas armadas tienen la tarea de garante de la soberania y de la independencia de España, defender su integridad nacional y el ordenamiento constitucional”.

Article 2: “La Constitución se funda sobre la indisoluble unidad de la Nación, patria común e indivisible de todos los españoles”.

Per cert, aquí teniu l’adreça: http://www.soldados.com

CARTA OBERTA AL CONSELLER JOAN SAURA

with 12 comments

Reprodueixo una carta oberta al Molt Il·lustre Conseller Joan Saura, espero que serveixi per a fer una reflexió constructiva.

CARTA OBERTA AL CONSELLER JOAN SAURA
Barcelona, 1 de octubre del 2010

Estimado Conseller Saura,
No soy una joven violenta anti-sistema. Soy una mujer cincuentañera, enferma del Síndrome de la Fatiga Crónica que raramente puede salir de su casa. El 26 de septiembre hice el esfuerzo de ir a Plaça de Catalunya, al banco ocupado por colectivos trabajando para una sociedad mejor, para participar en una interesante y fructífera reunión sobre la “Politización de los Cuidados”. Participamos enfermos, tetraplégicos y mujeres inmigrantes, que son las que cuidan de enfermos y ancianos en nuestros hogares. Se hizo un serio trabajo de reflexión sobre cómo organizarnos entre todos ya que ni el gobierno de la Generalitat ni el de Madrid nos prestan la ayuda mínima que necesitamos.

Era mi intención haber vuelto el día de la Huelga General para continuar participando en los interesantes talleres que se estaban llevando a cabo en ese espacio, pero mi salud no me lo permitió. Desde mi cama pude ver, horrorizada, por televisión que usted había decidido desalojar ese espacio ese mismo día y con una violencia impresionante. Me pregunto qué fue de los niños y de los ancianos que también participaban en las actividades en ese espacio.

Pero me pregunto, sobre todo, que por qué decidió usted desalojar ese espacio justo el día de la Huelga General. Podría haber esperado al día después si tanto le amenaza que los ciudadanos hablemos de la politización de los cuidados. ¿No sería una manera de despistar a la prensa de la Huelga General? Cual fuera su intención, la prensa en toda España, cuando habla de la Huelga General en Barcelona, sólo habla de los “okupas” acusándoles de violentos (personas que, por cierto, quedaron heridos y bastante magullados). Pero para añadir al despiste, y como si usted no tuviera nada que ver con la violencia contra los alter-mundistas, mientras los Mossos pegaban usted tomaba un sitio central en la manifestación. Ese tipo de perversión es lo que le va a costar a su gobierno las próximas elecciones.

También quería informarle de que el pequeño bidón de gasolina (la justificación que usted da en la prensa por el salvaje ataque) que había en ese espacio era para el generador de electricidad para poder tener luz y utilizar ordenadores en nuestras actividades.

Pero la verdad siempre prevalece y hasta con cierta poesía, aún en tiempos de políticas neoliberales salvajes: La “S” que alguien añadió a las palabras “DE CREDITO” en la puerta del banco para así formar la palabra “DESCREDITO”, veo en la prensa, que sigue en pie, después de que ustedes hayan tapiado la puerta con ladrillos. También siguen en pié, al lado de la puerta, las palabras: “Aquí se sueña”.

Sinceramente,
Clara Valverde
Presidenta Lliga SFC (Síndrome de Fatiga Crónica, Fibromialgia y Sensibilidades Químicas Múltiples)

http://www.ligasfc.org
http://creativecommons.org/licenses/publicdom

Written by MadeByMiki

6 Octubre 2010 at 11:13 am

Anti-sistemes violents, el gran problema del segle XXI.

with 27 comments

Aquest diumenge he quedat impressionat al veure la portada de “El Periódico”, no m’ho podia creure. No és que li doni massa importància a lo que publica aquest especialment tendenciós diari, el que m’ha fet esgarrifar és el veure una manipulació tant descarada, a la portada i a l’edició més important de tota la setmana, no hi ha res de casual.

Aquesta portada compleix tres de les 10 estratègies de manipulació mediàtica a les que fa referència Noam Chomsky als seus escrits.

  • Estratègia de la distracció, és la base més important si parlem de manipulació mediàtica. Desvia l’atenció del públic dels problemes importants i els canvis decidits per la elit política i econòmica de manera dictatorial . La tècnica que es fa servir és la de distreure al públic amb notícies poc rellevants per focalitzar tota l’atenció en problemes sense gran importància real, cal mantenir allunyada a la gent de la base dels problemes reals.
  • Crear problemes per immediatament oferir solucions, es tracta del mètode conegut com “problema-reacció-solució”. Primer es crea un problema amb la intenció de que el públic reaccioni fent-se seu el problema, assumint-lo com a propi, així és el propi poble el que “demana” unes mesures -que el poder volia aplicar però li calia el recolzament social-. Una vegada s’apliquen les mesures. El poble queda molt satisfet però tant sols ha estat portat cap on el poder volia amb un guió prèviament pensat, creat i executat pas a pas.
  • Fer servir la part emocional de la gent eliminant la reflexió. Si es recorre als aspectes emocionals (la pàtria, la teva ciutat, la família, el Barça, la llengua…) l’anàlisi i el pensament crític queden perfectament tapats. Els populistes fan servir aquestes tècniques de manera continuada. Per una banda ens posen la Barcelona “cosmopolita i tolerant” i per l’altra ens mostren amb tòpics i generalitzacions els culpables dels desordres, per fer més mal usarem el prefixe negatiu “anti”, anti-capitalistes, anti-sistema, anti-globalització… i li afegirem altres qualificatius que generin rebuig com: radicals, esvalotadors, violents…

I afegiré una estratègia de manipulació nova, realment potent i de la que Noam Chomsky no parla. La manipulació de fotos o vídeos, sovint es fa servir la manipulació descarada i totalment intencionada de la imatge per donar-li un sentit i una força que pel natural no tenia. La portada del diari és la foto d’un jove amb la cara tapada i amb una tanca als braços. No hi ha cap tipus de fons ni res més, se’ns amaga tota informació que no volen que considerem.

Foto del web site dels Mossos.

Foto del web site dels Mossos.

També tenim a la portada una descripció dels problemes: “anarquistes radicals i okupes senten atracció per Barcelona”, “la tolerància de jutges i polítics una de les causes del fenomen”. Aquí et descriuen el problema que tenim, a l’interior del diari la solució -canvis de lleis, penes més dures…-, tan sols cal que els que ho llegeixen ho assumeixin com a idees pròpies i més endavant s’aplicarà la solució que ja fa temps que tenim pensada.

Si apliquem tot el que acabo d’escriure a la portada de “El Periódico” del diumenge passat, puc afirmar que es parla de la “violència anti-sistema” potenciant i ampliant molt el que va passar, com si això fos la notícia, quan en el fons el que hi ha és una reforma laboral salvatge feta de manera arbitrària per un govern que es diu d’esquerres.

Foto de "El Periódico".

Foto de "El Periódico".

El fet de cremar un cotxe de policia, saquejar alguna botiga i fer destrosses no deixa de ser una manera de fer-li el joc a qui creus que ataques. La premsa sempre potenciarà aquestes accions i serviran de justificació per tot el que vindrà més endavant: criminalitzar tot un moviment, canviar les lleis a conveniència, atemorir a la població, prohibir o censurar certes pàgines web, trobar un tema tangencial que entretingui al poble…

Avui és 5 de Octubre, no es parla de l’atur, no es parla de la reforma laboral,  la pregunta del dia avui a “El Món a RAC1” “Cal tancar els webs que inciten a la violència?”.

De moment un 90% de la gent diu que si.

Written by MadeByMiki

5 Octubre 2010 at 8:46 am

Sala-Martín i Frantz Fanon.

with 8 comments

Una vegada, en Sala-Martín enraonava amb un grup de joves a un programa de TV3 i els deia aproximadament això: “cadascú de vosaltres viu molt millor que cap rei de l’edat mitjana”.
Aquella frase se’m va quedar gravada, però vaig trigar temps a entendre el missatge que amagava. Va ser revisant la vida de Frantz Fanon quan se’m va encendre la bombeta. Aquest psiquiatra / filòsof / revolucionari deia que els més pobres, el subproletariat, era qui hauria de canviar el món, a través de la violència, afegia. A més desconfiava del proletariat urbà i de la classe burgesa, ja que considerava que estaven tan integrats en el sistema que no disposaven ni de la motivació ni de la necessitat de revoltar-se.
Nosaltres, com bé sap i explica Sala-Martín, som més aviat la classe burgesa a la que Fanon feia referència. Vivim (o ens volen fer viure) absolutament aliens a la injustícia que assola la resta del món i hem reduït les nostres creences a un feix de tòpics que no ens prenem ni la molèstia d’analitzar, alhora que defensem i desmuntem les idees de propers i llunyans amb el mateix rigor:


·         Si ignores la realitat de les zones més pobres del món ets un egoista inhumà.


·         Si critiques les injustícies ets un fals perquè en parles molt però no fas res per canviar-ho.


·         Si recolzes a les ONGs busques calmar amb 4 duros la mala consciència i a més estàs afavorint que el govern delegui les seves responsabilitats.


·         Si formes una ONG, segurament serà per desgravar i robar a incautes ciutadans.


·         Si marxes un temps de voluntari, ets un idealista amb el cap ple de pardals que “ja veurà quan passi el temps i no tingui res, ja…”
.

.
Fanon es va quedar curt. Aquí ja no és que falti motivació, sinó que hem creat el model social perfecte per mantenir l’equilibri impossible. Ja no hi ha dreta ni esquerra. La primera ha aconseguit imposar el seu model liberal i individualista en el pla econòmic mentre que la segona ha aconseguit, almenys a occident, uns drets considerables a nivell social. Ja no hi ha caciquisme visible ni les dones valen a priori menys que els homes.
Ja podem treballar feliços de sol a sol i anar a malgastar el cap de setmana, i a la resta del món, que el follin. Que es cremin selves, es matin dofins i s’exploti a nens és quelcom que a mi no m’importa, que prou feina tinc a arribar a final de mes. I a ser possible que no me’n parlin, d’aquests temes, que no son “els meus” i prou en tinc amb els meus maldecaps.
I és que al cap i a la fi, som el nous burgesos del món. Abans el senyor feudal espremia als camperols i ara l’únic que hem fet és ampliar els límits de l’escenari. Som els senyors feudals del segle XXI. I ja se sap que quan les coses van maldades i els camperols no tenen ni menjar ni beure, saben a qui anar a buscar…

Post MadeBy: Jordi!

P.D. Per en Frantz Fanon, el fet de parlar l’idioma del dominador significa sobre tot assumir una cultura, i això implica quedar impregnat del contingut d’una civilització (encara que no ho desitgis). Suposo que si ampliem el concepte “idioma” molt en la nostra societat actual, trobaren clarament el lloc on viu el nostre subconscient.
Aquest cap de setmana i dies successius hem pogut gaudir d’un bon exemple d’això. Diaris i televisions ens parlaven i parlen de la gran desgràcia de la “Love Parade” a Alemanya, allà havien mort 19 persones i d’entre elles un parell de noies catalanes (o espanyoles, depèn de la tele o diari que miris). Aquest és l’idioma de la nostra civilització, amb el que ens ensenyen dia a dia a descodificar el que ens envolta.

El fet de que cada dia es morin de gana 60.000 persones al món, de entre elles 12.000 nens no entra dins del que volen que siguin els nostres canons mentals. Aquests 60.000 no son “dels nostres”, el seu lloc és ocupat pels nostres petits drames quotidians, tot queda perfectament encapsulat i aillat. El nostre cervell ha estat perfectament manipulat i entrenat, parlem i pensem molt be l’idioma de la nostra civilització, en Sala-Martín i en Frantz Fanon no parlen el mateix idioma.

Written by MadeByMiki

27 Juliol 2010 at 2:13 pm