..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Wall street

Slavoj Žižek a Wall Street.

with 4 comments

Molts recordareu que un dels meus intel·lectuals de capçalera és en Slavoj Žižek. Avui en Žižek s’ha merescut un nou post, el seu discurs davant els indignats de Wall Street és memorable, d’una manera senzilla i entenedora toca varis punts mestres de la situació actual.

Us deixo uns fragments de la seva intervenció i més avall els gloriosos vídeos on el veiem com sempre en plena efervescència, no us ho perdeu:

“Nosaltres no som somiadors, som el despertar d’un somni que s’està convertint en un malson”

El nostre missatge bàsic és: el tabú s’ha trencat, no vivim en el millor món possible, Això ens permet i obliga fins i tot a pensar en alternatives. Hi ha un llarg camí per davant, i aviat haurem de respondre a les preguntes veritablement difícils, no preguntes sobre el que no volem, sinó el que volem. Quina organització social pot substituir el capitalisme actual? Quin tipus de nous líders que necessitem? Les alternatives segle XX, òbviament, no han funcionat.

Així que no culpo a la gent i les seves actituds: el problema no és la corrupció o la cobdícia, el problema és el sistema que l’obliga a ser corrupte.

Ells ens diuen que som violents, que el nostre llenguatge és violent, l’ocupació és violenta, i així successivament. Sí que som violents, però només en el sentit en què Mahathma Gandhi va ser violent. Som violents perquè volem posar una parada en el camí que estan portant les coses . Però: què és la violència purament simbòlica en comparació amb la violència necessària per mantenir el bon funcionament del sistema capitalista global?

La ideologia exerceix el poder material suficient per evitar que ens plantegem una història narrativa alternativa a la que estan adoptant amb un mínim de serietat. És fàcil d’imaginar la fi del món, ho podem veure en nombroses pel·lícules apocalíptiques, però no la fi del capitalisme.

Ells ens diran que estem somiant, però els somiadors veritables són els que pensen que les coses poden seguir indefinidament d’aquesta manera tan sols amb alguns canvis cosmètics. No som somiadors, som el despertar d’un somni que s’està convertint en un malson. No estem destruint res, no som més que testimonis de com el sistema es va destruint a si mateix.

Sabem que les persones sovint volem alguna cosa sense saber exactament de que es tracta. No tingueu por a voler realment el que desitgeu.

Moltes gràcies!

1ª Part:

2ª Part:

Altres mencions a en Slavoj Žižek a aquest blog:

https://madebymiki.wordpress.com/2011/07/15/%e2%80%9cover-democracy%e2%80%9d-quan-la-democracia-es-massa-democratica/

https://madebymiki.wordpress.com/2011/02/04/slavoj-zizek/

https://madebymiki.wordpress.com/2011/01/19/petites-perversions-del-sistema-postcapitalista/

Written by MadeByMiki

17 Octubre 2011 at 8:30 am

La Crisi, un cop d’estat bancari? -Post escrit per glamboy-

with 14 comments

Apadrina un banc, per el Roto.

Apadrina un banc, per "El Roto".

El dia 15 de Setembre de 2008 la companyia global de serveis financers Lehman Brothers va declarar la bancarrota més important de la Història. Pocs dies més tard, el 28 de Setembre, el Congrés dels Estats Units aprovava el pla de rescat bancari més car mai imaginat: 700 milions de dòlars, recaptats de les butxaques de tots els contribuents, eren regalats als especuladors bancaris per tal de, suposadament, salvar el sistema capitalista.

Per tal de contextualitzar el moment polític en el qual aquest terratrèmol estava succeint, cal recordar que ens trobem davant un Congrés americà amb una àmplia majoria absoluta demòcrata, que no donarà el seu braç a tòrcer davant el poder econòmic tan fàcilment. Per tal de convèncer al poder legislatiu que accepti aquest atracament a ma armada, cal muntar un sarau ben gros. I cal fer-ho abans de l’imminent arribada d’Obama, o serà massa tard.

El dia 4 de Novembre, a un més i mig escàs, estaven convocades les eleccions generals, en les quals la majoria de congressistes havien de renovar el seu carreg davant els electors i per tant no podien comparèixer a les urnes com a responsables del crack bancari. El nerviosisme parlamentari era total i la desorientació política extrema. Lehman Brothers no podia haver triat un moment millor per caure.

Per tal de convèncer als dubitatius demòcrates, que es resistien a col·laborar en aquell despropòsit, els bancs van comptar amb el seu millor aliat: George Bush, que el dia 25 de Setembre, just abans de la sessió parlamentaria on es consuma el rescat bancari, fa un apocalíptic i tremendista discurs televisiu en directe on vaticina que si no es cedeixen els 700 milions als bancs, EUA entraria en una recessió total i els ciutadans podrien perdre tots els seus estalvis dipositats en entitats bancàries.

Tota la operació bancaria va ser dissenyada al detall per la Secretaria del Tresor americana, en mans d’un sinistre personatge, Henry Paulson, que just abans d’accedir al carreg havia estat executiu de Goldman Sachs, un dels bancs d’inversió  més grans del món i que, gràcies a la operació de rescat bancari va esdevenir també un banc comercial, rebent gran part dels fons públics. Les seves accions van passar de 60 dòlars el 2008 a uns 140 actualment. Visca la crisi!

Una altre dada curiosa es que el president de Lehman Brothers va estar reunit intensament amb diversos funcionaris de la Reserva Federal i la Secretaria del tresor setmanes abans del crack, tal com va denunciar un reportatge de Geithnser’s Wall Street Speed Dial.

Parafrasejant al Agent Cooper de Twin Peaks “quan dos fets passen en un mateix lloc i moment, cal prestar-hi una atenció especial”. Aquí hi han massa coincidències i massa diners pel mig perquè sigui tot fruït del atzar.

I no es tot fruït dels meus deliris conspiranoics anticapitalistes, no! La primera persona en plantejar que la crisi financera era un muntatge de Wall Street es la senadora demòcrata Marcy Kaptur, amb una experiència de 14 legislatures, que va denunciar, en una entrevista al darrer film de Michael Moore, els foscos moviments i les extraordinàries pressions rebudes (a cop de maletí), durant aquells dies de Setembre, des de la Reserva Federal i la Secretaria del tresor perquè votés a favor del rescat bancari.

Va ser un cop d’estat per tal de tapar la mala gestió del capitalisme? Va assaltar Wall Street al Capitoli? Fins on està disposat el mercat per destruït la democràcia?

La resposta queda oberta amb un retòric interrogant que algun dia la Història, potser, s’encarrega de respondre, però una cosa és ben segura: es van sortir amb la seva, la banca neda en beneficis i els milions del rescat bancari s’han gastat sense cap mena de control públic.

MadeByGlamboy

Glamboy


Aquest post ha estat manufacturat per en Glamboy en exclusiva per a MadeByMiki.

.