..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘wikileaks

Amic Gadafi.

with 13 comments

Líbia no és Iran.

La brutal massacre que està infligint el règim libi al seu poble, és una salvatjada inapel·lable. Tot el que es viu des de fa temps a Líbia mereix molt més que els miserables comunicats que es preparen amb una parsimònia infinita des de occident.

El Consell d’Europa condemna la repressió contra els manifestants pacífics a Líbia i mostra el seu rebuig a la violència i a la mort de civils”, ”cal respectar la llibertat d’expressió i manifestació de manera pacífica, ja que son drets que qualsevol ésser humà ha de tenir i han de ser respectats”. Això és el que sembla que serà tot el que es digui i es faci des de Europa, n’estic ben segur que en Gadafi i la seva cleptocràcia patrocinada i promoguda per occident ens estaran agraïts.

Els pobres ciutadans libis pateixen el genocidi i la tallada total de les seves comunicacions mentre Trinidad Jiménez diu que està preocupada pels espanyols que hi ha a Líbia (els que treballen a REPSOL ja son a casa…), el seu homòleg italià Franco Frattini fa una crida al diàleg per “salvar les diferències”. Mentrestant el genocidi segueix, la calculada “no intervenció” occidental i la minimització del que està passant segueixen el seu curs.

El que mai sabrem és que passaria si aquests fets es produïssin a l’Iran (o a Venezuela, o Cuba), allà al mig de “l’eix del mal”, però ja se sap, a l’amic Gadafi i als seus gasoductes no se’ls poden condemnar públicament, hem de mantenir “els nostres” privilegis a la zona.

Els que ja som una mica grandets recordem els bombardeig per part dels avions nord-americans del palau presidencial d’en Gadafi, els manifestants libis poden estar agraïts, de moment no hem enviat avions a bombardejar-los, ens conformem amb mirar cap un altre banda mentre busquem substitut a Gadafi, això si, un substitut que s’hi assembli força.

Més info interessant:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Gadafi/mima/dirigentes/otros/paises/contratos/jugosos/elpepuint/20110209elpepuint_27/Tes

I un “cable” d’aquells altres dolents anomenats Wikileaks:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Cable/EE/UU/explica/Gadafi/participa/politicas/sensibles/regimen/elpepuint/20110209elpepuint_28/Tes

Written by MadeByMiki

22 febrer 2011 at 10:14 am

Daniel Ellsberg

with 6 comments

Avui seguim tots a Wikileaks i les aventures de’n Julian Assange. Seria força bo recordar els precedents més o menys recents que hi ha de fets com els que es denuncien avui, més que res per veure com van passant els anys i res no canvia.

L’any 2009 es va fer un fantàstic documental anomenat “L’home més perillós d’Amèrica”, com sempre passa amb el maltractat món dels documentals, aquest no ha tingut la repercussió que mereixia. Aquest documental ens parla sobre en Daniel Ellsberg, un brillant analista del pentàgon totalment fidel amb les idees i la política de l’administració dels EEUU. Durant anys va defendre les “guerres justes” i la exportació al preu que sigui del sistema de valors i “llibertats” dels EEUU, aquell bonic discurs que tots coneixem sobre la necessitat de “portar la democràcia” a tots els països del món.

El problema va ser que ell tenia accés a molts documents secrets sobre la guerra del Vietnam i va començar a llegir el que allà es deia. En aquell moment en Daniel va veure la veritat cara a cara, el seu país era clarament el dolent de la pel·lícula, i tots els esforços anaven orientats a enganyar i manipular el poble perquè permetés l’extermini de milions de civils innocents i indefensos. Els objectius dels EEUU eren purament geopolítics i res tenien a veure amb la democràcia o la llibertat.

El seu govern s’havia inventat proves d’atacs del vietcong per justificar els seu brutal genocidi d’un poble que tot el que feia era mirar de defendre la seva terra. La veritat és que la mentida sistemàtica al poble segueix sent la base de la nostra “democràcia” i que no cal ser molt intel·ligents per adonar-nos de com ens segueixen manipulant fent servir el mateix sistema des de fa segles. Tan sols cal canviar el nom dels països (Cuba, Nicaragua, Panamà, Vietnam, Afganistan, Iraq…), la formula sempre ha estat la mateixa.

Resulta enormement interessant escoltar fragments de conversacions de Richard Nixon planificant la guerra del Vietnam, on entre altres coses el podem sentir defensant l’ús de la bomba atòmica al Vietnam, però suposo que fer això hauria sigut una provocació excessiva de cara al bloc comunista i també seria difícil de justificar a una opinió pública que ja li donava l’esquena..

El documental acaba amb la enorme decepció per part de Daniel Ellsberg, al veure que després d’arriscar la seva vida per desemmascarar la veritat al “New York Times” la reacció general va ser mínima.

Aquí teniu el documental amb una durada de 1:33h, ho sigui que busqueu temps…

http://www.ellsberg.net/archive/public-accuracy-press-release

“Llei Sinde”

with 12 comments

Tal i com passa amb tots els partits polítics, el PSOE també te una potent i extensa xarxa de blogs dedicats a lloar l’obra “socialista” i a atacar als crítics sense manies.

Ahir, tot buscant blogs favorables a la “Llei Sinde”, em vaig topar amb un post espectacular, amb un títol potent: “La Ley Sinde es Cojonuda”. Evidentment el discurs és el de sempre, es compara el compartir música o baixar-te una sèrie de TV amb el robatori amb violència a una carnisseria, també es compara la compra d’un llibre a la compra d’un cotxe, i no es va més enllà, no s’aprofundeix amb res no sigui cas que prenguem mal…

Segons aquesta opinió el “bookcrossing” és il·legal, el compartir amb altres el que sigui també. Suposo que les biblioteques també son llocs de trobada de criminals que llegeixen llibres sense pagar per fer-ho, uf!, la de llocs de treball que es deuen haver perdut per culpa d’aquest crim.

La “Llei Sinde” és la “Llei Sindemocràcia”, una vegada ha quedat demostrat (gràcies a les darreres filtracions al respecte de “wikileaks”) que el nostre govern democràticament escollit segueix les ordres de les “majors” i les pressions dels EEUU a l’hora de legislar en contra nostra, no hi ha cap tipus de legitimitat a tot el que ara ens volen fer (i ens faran) empassar.

On queda el socialisme amb una llei com aquesta?, suposo que al mateix lloc que quan es legisla en benefici dels bancs, les grans empreses, i contra els treballadors, funcionaris i jubilats. No hi ha ni rastre de socialisme al partit socialista, per sort la opinió pública segueix ben distreta a aquests país sota l’estat d’emergència, així no pensem en la brutal pujada de preus de l’electricitat, o la del transport públic… Resulta que el gran problema del país és l’intercanvi de fitxers per internet i jo no me’n havia adonat, potser que miri més la tele que allà ja em diran el que em convé.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Gobierno/pidio/EE/UU/presionase/PP/CiU/PNV/elpepicul/20101221elpepicul_3/Tes

Written by MadeByMiki

21 Desembre 2010 at 10:04 am