..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Xavier Sala-Martín

Anticipació o esoterisme?.

with 11 comments

Hi ha economistes, que dediquen molt de temps i esforços a desprestigiar a alguns dels seus companys. Els motiu és ben senzill, el fet de que alguns gosin a fer prediccions del que pot passar no els hi agrada gens, i insisteixen a dir que això no es pot fer, ja que ningú pot saber que és el que passarà en un futur.

En Xavier Sala-Martín és sense cap mena de dubte el líder del sector anti-prediccions, ell sempre considera que aquesta no és la feina dels economistes, i que a més, qui fa això menteix premeditadament a qui se’l escolta. Per l’altra banda hi ha el sempre agosserat Santiago Niño Becerra, aquest economista sempre ha estat estremadament valent, i no li ha fet cap por, ni li ha costat cap esforç el donar mil i una xifres per escrit explicant cap on va l’economia a cinc anys vista.

Així doncs, qui té raó?, a qui hem de fer cas?. Doncs probablement la solució la trobarem si mirem l’orientació política de cada economista. És més lògic del que en principi sembla, la filosofia dels economistes neo-lliberals no va gaire més enllà del benefici immediat, tot el que sigui preveure el que passarà amb les seves decisions a mig i llarg termini gairebé mai es contempla. De fet, si ens hi fixem veurem com aquest fet és clarament el que ens ha portat a la situació que avui patim.

Els economistes més crítics, els que sempre han pensat que cada acció acaba tenint moltes conseqüències, a curt, mig i llarg termini. Que moltes dicisions que en principi son bones a curt plaç, a la llarga son un autèntic desastre. Així es va crear aquella monumental bombolla immobiliària que va esclatar l’any 2007, o així hem gestionat el turisme, encara avui la primera “indústria” de l’estat.

Us deixo amb un article de’n Santiago Niño Becerra d’agost del 2007, que ho disfruteu:

“Entre Septiembre del 2007 y Octubre del 2009 se producirá la fase previa a los años más duros de la crisis: 2010, 2011 y 2012. Se irán implementando medidas enfocadas a evitar ‘ir a peor’. En este decorado se producirá el choque entre todo aquello que brinda seguridad y la pura supervivencia debido a que al ser ésta lo fundamental, el mantenimiento de la protección social entorpece las actuaciones necesarias para lograrlo.

Por ello, las políticas y actuaciones se centrarán en ‘lo básico’, lo que dará lugar a que se instalen concepciones minimalistas, y que gran número de servicios básicos -sanidad, educación, …- entren en crisis, lo que afectará de lleno al modelo de protección social que empeorará ostensiblemente la calidad de su funcionamiento -falta de recursos financieros, de profesionales, de material- así como su grado de cobertura, generalizándose, además, el pago de los menguantes servicios recibidos por parte de sus perceptoras y perceptores como ya sucede en varios países europeos.

La manifestación de esta problemática hasta ahora soterrada, supondrá problemas muy serios en el empleo ya que se irá produciendo un cierre paulatino de empresas; de hecho, tan sólo las muy pequeñas, las de tamaño mínimo o las auténticamente gigantescas, acabarán sobreviviendo; las primeras debido a su gran flexibilidad y adaptabilidad, las segundas, por sus enormes recursos aunque a costa de ir realizando constantes recortes. Todo ello repercutirá negativamente en la renta de las personas, de hecho, tan sólo la población activa altamente especializada en tareas verdaderamente útiles tendrá garantizado el acceso a un empleo.

El resultado será de desconcierto, entre otras razones porque faltará un plan a largo plazo que, por otra parte, será imposible elaborar al no servir las políticas hasta ahora utilizadas debido a la transición sistémica en que se hallan la economía y la sociedad. En consecuencia, tan sólo se irán diseñando medidas cortoplacistas a falta de una estrategia estructurada a largo plazo. En otras palabras, y literalmente, no se sabrá qué hacer.

En contra de lo que podría pensarse, la población aceptará bastante bien el paso de un mensaje en el que todo apuntaba a un mundo maravilloso, a otro tachonado de problemas. Al margen de que las ciudadanías de los diferentes países percibirán esos problemas, es posible que ciertas estadísticas, que algunos datos, puedan llegar a ser manipulados y falseados a fin de inyectar ciertas dosis de optimismo en la población; a la vez, el creciente control sobre la libertad de expresión encuadrado en la ‘lucha contra el terrorismo’, facilitará las intervenciones en y la censura de, los temas considerados sensibles.”

Santiago Niño Becerra.

Catedratic d’Estructura Econòmica. Facultat d’Economia IQS. Universitat Ramon Llull.

Written by MadeByMiki

12 Març 2012 at 10:12 am

El discurs de’n Toni Clapés al “Versió RAC1”.

with 10 comments

Des de el primer dia d’emissió escolto el programa que fa per la ràdio Toni Clapés, primer va ser “Versió Original” a Catalunya Ràdio i ara s’anomena “Versió RAC1” i evidentment com el seu nom indica el fan a RAC1. Com molts sabeu aquest programa ocupa les tardes de les 16:00h fins a les 19:00h de dilluns a divendres.

El que en principi era un programa d’humor, poc a poc s’ha anat transformant en un programa amb un fort esperit crític i amb un munt de col·laboradors de luxe. Aquí fa uns 4 anys vaig descobrir a en Santiago Niño Becerra i les seves previsions apocalíptiques i ben encaminades, i l’àcid i cínic sentit de l’humor de’n Joan Espín, la prepotència i els enormes coneixements d’economia de’n Xavier Sala-Martín, tot un món de persones interessants amb molt per dir i comunicar.

Actualment el que faig és baixar-me els MP3 dels programes que no puc escoltar en directe, i poc a poc vaig escoltant-me’ls amb tots els avantatges del món, així puc saltar-me la publicitat i les seccions que no m’agraden tant.

Avui escoltant un programa del 31 de maig del 2010 he pogut escoltar un fantàstic discurs totalment espontani sobre els nostres governants i la crisi, l’he trobat tan sensacional que us el he retallat i aquí us deixo aquests memorables 6 minuts.

Faig aquest post per compartir amb vosaltres l’esperit d’aquest programa, però també per fer un reconeixement a les moltes hores de diversió i reflexió que he gaudit durant tants i tants anys. És fantàstic que el programa de ràdio més escoltat a Catalunya per la tarda sigui tant valent i lliure.

Si us voleu baixar el fragment en qüestió, aquí teniu el link:

http://www.megaupload.com/?d=TG1QNRZC

Altres links sobre el programa:

http://rac1.org/versio/versio-rac1/

http://rac1.org/versio/