..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Zapatero

Muamar el Gadafi, una lliçó per aprendre.

with 9 comments

Veus el que…

els hi passa als…

que no volen vendre-li…

petroli als… 

nostres amics:

Gracies per les fotos i el post de:

http://elteleoperador.blogspot.com/2011/10/mi-mas-sentido-pesame.html

Written by MadeByMiki

21 Octubre 2011 at 8:12 am

Està tot per fer, voler és poder!

with 15 comments

Una de les coses més interessants que li trobo als blogs és la varietat d’opinions que hi ha. A una societat on tothom acostuma a llegir i escoltar una sola versió dels fets, és molt saludable el trobar-nos amb infinitat d’opinions diferents a la nostra i ben raonades, crec que aquesta és la millor manera d’aprendre i fer evolucionar el nostre pensament.

Un d’aquests blogs és sense cap mena de dubte el de’n David Pinheiro, allà sempre hi trobo opinions que divergeixen molt de les meves, i a part de la saludable divergència hi ha un treball al darrere i una manera de veure les coses interessant.

A un dels memorables comentaris del darrer post de’n David ens va parlar d’un concepte que jo trobo molt interessant, es tracta d’aquella frase que tots hem sentit repetida mil i una vegades i que ve a dir alguna cosa així com (ho escric de memòria…): “Crec que l’alarmisme que s’està generant és tan o més greu que la crisi mateixa, perquè aquesta és objectiva i es pot combatre, però l’altre és com un fantasma que assetja a la foscor”. I aquest post no és res més que un intent de portar la contrària a aquesta afirmació i a moltes altres de semblants.

Si no recordo malament a principis del gener del 2009 per TVE1 feien aquell experiment de programa anomenat “Tengo una pregunta para usted”, i allà en Zapatero va voler transmetre aquell optimisme alliberador, aquell optimisme que diuen que ho pot tot i va deixar anar: “tienen que seguir consumiendo, la economía no es sólo dinero, es también un estado de ánimo”. I a aquell mateix programa va afegir: “2009 va a ser un año difícil, a finales del 2009 podremos ver señales de recuperación”. Suposo que després d’aquestes afirmacions se’n va anar tot content cap a dormir, els seus desitjos avien quedat ben clars i el missatge al poble transmès. Un missatge que voreja els manuals d’auto-ajuda, aquella vella idea de “querer es poder” ara tenia una vessant econòmica, ara ja podem dir també: “la economía es un estado de ánimo”. De fet totes dues coses son mentides evidents, unes mentides molt boniques, però que si te les diuen és per alguna cosa, com sempre has de mirar que és exactament allò que t’estan venent.

Qui et diu aquestes boniques frases, senzillament el que fa és passar-te el mort i de passada fer-te sentir culpable de la teva situació. Ho sigui que et deixen anar alegrement que en certa manera que ets a la situació que et mereixes, el problema el tens tu, com és possible que no vulguis sortir del pou on ets?, tan sols cal voler fer-ho, recorda: no és economia, és un estat d’ànim.

És com quan en Pau García-Milà i el seu hàmster Walter van escriure el llibre* “Está todo por hacer  (Cuando el mundo se derrumbe, hazte emprendedor)”, aquell libre que compta amb un pròleg del mateix Felipe, Príncep d’Astúries, un epíleg d’un altre Felipe, en aquest cas el senyor Felipe González ex-president del Govern espanyol (a la versió en català el pròleg serà de Jordi Pujol). Doncs aquest interessant llibre també porta el missatge, aquell optimisme que ens farà triomfar a la vida, si al Pau i als seus amics “Felipes” els hi ha funcionat, com no funcionarà amb nosaltres?.

Deixeu-m’ho dir, el fet d’emprendre un negoci o de voler fermament alguna cosa no passen de ser bones intencions, però hi ha unes normes, unes condicions desiguals, la sort… és una cursa on molt pocs arriben a la meta, però que si ens dediquem a entrevistar-los i a deixar que transmetin el seu missatge, aquest serà ben clar: “voler és poder”, “ens hem esforçat molt per ser aquí”… a algú se li acudeix pensar que n’hi ha molts que no arriben?, algú els pregunta si ells volien o no?, quin és el seu estat d’ànim?, on son els “Felipes”?.

I una darrera reflexió, no és per res, però ara fa uns anys en plena eufòria de crèdits, hipoteques i “España va bién” no diríeu mai que és el que va fer que molta gent no em fes cas quan els hi deia que les coses podien anar malament?. Doncs sí, en aquells moments d’eufòria col·lectiva on gairebé tothom era optimista i veia un futur meravellós el que ens va ajudar molt (a caure) és aquest mateix esperit, la creença de que “voler és poder” i que amb voluntat tot es pot tirar endavant, sobretot si et dius Felipe i has començat la teva carrera a la línia de meta.

*Això ha estat un llicència humorística, a en Pau el trobo un noi admirable, i al seu hàmster també.

Links:

http://pau.garcia-mila.com/ 

http://davidpinheiro.wordpress.com

Sempre que venen eleccions, Goebbels reneix.

with 16 comments

Una parella com cal.

Una parella com cal.

Joseph Goebbels en certa manera no ha mort, ell i la seva manera d’entendre la política reneix.

El responsable del Ministeri d’Educació Popular i Propaganda de l’Alemanya Nazi, perfectament avui podria treballar al pentàgon, a la Casa Blanca o a qualsevol dels nostres partits polítics majoritaris.

Quan ens parlen de “la mort” d’Osama Bin Laden, Goebbels riu a la seva tomba.

Quan en Camps parla de l’avi de Zapatero, Goebbels riu a la seva tomba.

Quan Obama guanya el premi Nobel de la Pau, Goebbels riu a la seva tomba.

I n’estic ben segur de que cada vegada que “es celebren” eleccions, Goebbels riu a la seva tomba.

A veure si trobeu familiars els principis de la propaganda utilitzats per en Goebbels:

1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic.

Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.

2.- Principi del mètode de contagi.

Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.

3.- Principi de la transposició.

Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventen d’altres que distreguin”.

4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració.

Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.

5.- Principi de la vulgarització.

Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.

6.- Principi de l’orquestració.

La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat”.

7.- Principi de renovació.

S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.

8.- Principi de la versemblança.

Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els ” globus sondes” o “informacions fragmentaries”.

9.- Principi de l’acallament.

Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contraprogramant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.

10.- Principi de la transfusió.

Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

11.- Principi de la unanimitat.

Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Goebbels

Written by MadeByMiki

9 Mai 2011 at 3:38 pm

Altres visions sobre Líbia.

with 16 comments

No tot el que podem trobar avui per Internet coincideix amb el que ens van dient pels nostres medis de comunicació. Des de el meu punt de vista, per fer-nos una idea de que coi està passant a Líbia i perquè som on som.

Per una banda us deixo el testimoni de la senyora Leonor Massanet , es una mallorquina llicenciada en psicologia i farmàcia i passa llargues temporades a Líbia. Aquesta senyora ens dóna una visió absolutament diferent de la oficial, exactament tot el contrari del que ens diuen.



I per un altre banda, també us deixo una explicació dels veritables motius que ens han portat ara a bombardejar als que fa quatre dies eren els nostres aliats. Suposo que molts ja us en feu una idea, però per posar-hi dades podem fer una ullada a la pàgina web http://www.energy-pedia.com/, allà hi trobareu una més que interessant pàgina orientada als que volen fer negocis globals relacionats amb la energia. A l’apartat “News by region” podem mirar les notícies sobre Líbia dels dos darrers anys, a veure si trobem alguna pista…


Per començar en aquests darrers anys tant al desert com al mar s’han localitzat nous jaciments petrolífers, anem passant els dies i veiem com el govern de Gaddafi ha rescindit contractes d’explotació a diferents multinacionals petrolieres.

Potser les tres notícies més significatives sobre la qüestió son:

http://www.energy-pedia.com/article.aspx?articleid=133583 : Gaddafi estudia la nacionalització de les companyies petrolieres estrangeres.

http://www.energy-pedia.com/article.aspx?articleid=133919 : Gaddafi va instar als libis a que recolzin el seu pla per recuperar els ingressos del petroli i socialitzar-los.

http://www.energy-pedia.com/article.aspx?articleid=134161 : El Congrés retarda el pla de repartiment del petroli de Gaddafi.

Aquest és l’altre punt de vista que hi ha de la situació que vivim, això significa que Gaddafi sigui un gran demòcrata?, jo diria que no. Que al seu govern no hi ha corrupció? Doncs possiblement n’hi ha i no poca. Que ha comés abusos contra el seu poble? També pot ser…

Però si amb això n’hi ha prou, potser ens faltaran bombes per a tots…

http://leonorenlibia.blogspot.com/

Written by MadeByMiki

21 Març 2011 at 10:21 am

Horaris comercials.

with 14 comments

Ahir escoltant la ràdio (per variar) em vaig assabentar dels nous objectius del govern de Zapatero, ara resulta que volen “coordinar amb les autonomies els horaris comercials i la reducció d’activitats que requereixen llicències municipals”. I què significa això?, doncs amb altres paraules volen liberalitzar els horaris del comerç a tota Espanya, aplicar el model comercial de la “Comunidad de Madrid” a tota Espanya.

Una de les coses que tenen més gràcia d’aquest model que avui ens proposen, és que exactament el mateix model que fa tres anys pels socialistes: “era molt dolent pels comerciants de Madrid”. Evidentment el PSOE va votar en contra d’aquella liberalització, de fet es va aprovar tan sols amb els vots del PP. Ara resulta que allò que fa tres anys era inacceptable per Madrid, avui és una gran idea, la solució per crear feina i sortir de la crisi.

Fa un any ja es va implantar la “jornada irregular” a les grans superfícies comercials. Això ha representat una flexibilització més pels empleats, una nova oportunitat per “precaritzar” més als treballadors amb uns horaris impossibles i un salari de 850€ bruts.

Per una banda la Generalitat ens diu que mantindrà la normativa d’horaris comercials, i per l’altra Andreu Mas-Colell el flamant nou conseller d’Economia i Coneixement, tot i el tradicional posicionament restrictiu en aquest tema per part de CiU, també s’ha manifestat a favor d’emprendre canvis liberalitzadors, ho sigui que tot apunta en la mateixa direcció.

Jo soc un afortunat botiguer acollit des de fa molts anys a un règim com el que ara proposen per la resta de comerç. El meu fantàstic sector pot obrir tots els dies de l’any i les 24 hores, de fet hi ha una floristeria molt famosa i gran a Barcelona que fa aquest horari tant liberalitzat. Per tant em sento moralment autoritzat a fer unes consideracions des de la meva experiència:

  • Amb la liberalització d’horaris desapareix la poca conciliació familiar que de per si te el món del comerç. No és el mateix treballar un diumenge que un dilluns, es suposa que els dies festius i les vacances son per compartir-los amb la parella, fills i família.
  • A més horari autoritzat a obrir més hores treballades pel empleat, a la meva feina gairebé ningú fa 40 hores setmanals, lo normal son de 50 a 70 hores (evidentment pel mateix preu). Amb aquesta mesura ens empenyen a treballar més per menys diners.
  • Els inspectors de l’administració son molt poc efectius, ja que tan sols treballen pels matins i de dilluns a divendres, això fa enormement fàcil fer trampes amb els contractes. Com controlaran el correcte compliment dels horaris dels treballadors amb horaris liberalitzats els 7 dies de la setmana?.
  • És evident que això tan sols  beneficia a les grans superfícies i perjudica al petit comerç que no pot de cap manera obrir tantes hores. Per exemple a Madrid un Carrefour qualsevol obre de manera totalment legal de les 9:00h del matí fins a les 23:00h de la nit, i els diumenges i festius de les 10:00h fins a les 22:00h de la nit. Un total de 96 hores a la setmana, cal arribar a aquests extrems?
  • Si es tracta de liberalitzar horaris, no siguem hipòcrites i ampliem aquest bonic model a tots els sectors de la societat, bancs, administracions públiques, fàbriques, polítics… a veure quina societat tenim.
  • El que ara ens cal és una societat més consumista encara?, si aquest tipus de capitalisme i consumisme ens ha portat on som ara, és intel·ligent aprofundir encara més en aquest model?.
  • No conec cap botiguer que gaudeixi de 48 hores seguides de descans setmanal, és evident que amb el nou model això empitjorarà.

La llei catalana d’horaris comercials actual, permet que els comerços obrin 12 hores diàries de dilluns a dissabte, amb un màxim de 72 hores setmanals, també tots els comerços poden obrir 8 diumenges a l’any. A més, la llei permet als petits establiments d’alimentació (menys de 150m2) obrir a horari lliure tots els festius. Conec una botiga a Barcelona que actualment paga 900€ al mes per treballar 72 hores setmanals de dilluns a diumenge, és un cas extrem, però creieu-me, no hi aneu a demanar feina, tenen tots els llocs coberts.

Written by MadeByMiki

13 gener 2011 at 11:44 pm

Mentides cròniques del govern.

with 6 comments

Aquí teniu una exhaustiva col·lecció de frases dites pel govern socialista els darrers anys, tot en un estricte ordre cronològic.

Aquest post ha estat integrament copiat de : http://www.estoyparado.com/blog/dmotilla, no me’n he pogut estar, vist en perspectiva la cosa te la seva conya:

“Estamos seguros de que vamos a superar a Alemania y a Italia en renta per cápita de aquí a dos, tres años. Les vamos a coger.”

“Vamos a seguir creciendo en el sector de la construcción. El precio de la vivienda se está moderando, como dijimos que se iba a moderar.”

“El tiempo mayor que he dedicado a la acción de gobierno como presidente es a los aspectos económicos y sociales, porque es la parte más importante de nuestro programa de gobierno.”
17/01/2007:
Zapatero prevé que la economía crezca en el entorno del 3,5% en 2007 y que el superávit superará el 1%.

25/04/2007:
Solbes: “Yo no veo afectado para nada el sector de la construcción. Específicamente, sigue funcionando igual, con una ligera desaceleración que permite ajustarse a una realidad que lógicamente va a exigir una demanda ligeramente inferior”.

03/07/2007:
“Lo enunciaré de forma sencilla pero ambiciosa: la próxima legislatura lograremos el pleno empleo en España. No lo quiero con carácter coyuntural, lo quiero definitivo”.

17/08/2007:
Solbes: “Los efectos de la crisis hipotecaria estadounidense tendrán un impacto ‘relativamente pequeño’ en la economía española”.

21/08/2007:
“España está a salvo de la crisis financiera”.

01/09/2007:
“No hay ninguna repercusión directa en el mercado inmobiliario y en el sistema financiero español. Nuestro sistema financiero, nuestras instituciones colectivas de crédito son de las más solventes del mundo. El mensaje es de tranquilidad y de confianza. Mi opinión es que los tipos de interés y el Euribor deben haber tocado techo.”

06/09/2007:
“Tenemos la tasa de paro más baja de la historia” “El modelo económico español es un modelo internacional de solvencia y eficiencia”.

07/09/2007:
En la sede del BSCH, con Emilio Botín: Zapatero aseguró (…) que la economía española “está muy preparada para hacer frente a una coyuntura como la que se ha vivido en las últimas semanas, con las turbulencias del sector financiero”. Destacó que “al ser las entidades financieras españolas modelos internacionales de solvencia se encuentran mucho menos expuestas a riesgos como los afrontados por el mercado hipotecario de Estados Unidos”.

11/09/2007:
“Haciendo uso de un símil futbolístico se podría decir que España ha entrado en la Champions League de la economía mundial”.

12/09/2007:
“Los bajos niveles de morosidad dan confianza en el futuro económico de nuestro país pese al alza de los tipos”. “Hemos mejorado la herencia del PP en materia económica”.

17/09/2007:
“La crisis de EE UU no afectará a España en absoluto”. “Este Gobierno es el que mejor ha sabido ahorrar de la democracia”. “Hablar de recesión en estos momentos es una ocurrencia”. “Los próximos datos económicos serán tan buenos que el debate político será otro y obligarán al PP a cambiar su discurso económico”.

21/09/2007:
“Pese a la crisis en EEUU, la economía española debe seguir creciendo sin dificultad”

04/10/2007:
“El Euribor ha tocado techo en el 4,7%” “Vivimos una etapa de tranquilidad económica que ya quisieran otros”

16/10/2007:
«No hay atisbo de recesión económica. La economía española tiene muy buenos fundamentos». (…) «dentro del

principio de seguridad, mantengan un nivel razonable de créditos, en particular en el sector inmobiliario»

«el mejor patriota es el que lo demuestra con su trabajo y su responsabilidad»

24/10/2007:
Solbes: Rajoy tiene “una visión apocalíptica” de la economía. “Incluso en un entorno exterior hipotéticamente menos favorable, pensamos que el 3,3% de crecimiento en España es una cifra razonable”.

11/12/2007:
Solbes: “La economía española crecerá a velocidad de crucero durante los dos próximos años, en los que avanzará en torno a un 3%”.

09/01/2008
“Crear un alarmismo injustificado en torno a la economía de un país puede dañar las expectativas”. “Permítanme que diga que es lo menos patriótico que conozco”.

10/01/2008:
Solbes: Estamos ante una “gradual desaceleración”; se trata de una “evolución natural” y “un fenómeno saludable”; si llegaran las “vacas flacas”, las afrontaríamos “con gran tranquilidad” gracias al superávit de las cuentas públicas.

14/01/2008:La crisis “es una falacia, puro catastrofismo”. “Estamos creciendo por encima del 3%. Aunque mañana crezcamos al 3% oal 2,8%, que es un crecimiento bueno, vamos a seguir creando empleo y teniendo superávit”.

14/01/2008:
“Acaban de darse las cifras de renta per cápita de 2006 y ya estamos por encima de la media europea. Y superamos a Italia (…) y en el 2013 igual hemos superado en renta per cápita a Francia”

22/01/2008:
“Pido calma ante la caída bursátil porque España está mejor preparada que nunca”

31/01/2008:
“Merkel y Zapatero defiende que la UE actúa ante cierta desaceleración económica”

04/02/2008:
El PSOE presentó sus eslóganes electorales: “Por el pleno empleo”; “Soñar con los pies en la tierra”; “Motivos para creer”.

07/02/2008:
“España no está en crisis porque tiene sólidos fundamentos. No hay que exagerar aunque pasen cosas”
11/02/2008:
Solbes: Los que auguran el riesgo de recesión “no saben nada de economía”. “Estoy harto y agotado por la cantidad de tonterías que oigo últimamente sobre el mundo económico”. La economía española crecerá en la próxima legislatura a un ritmo “cercano al 3%” , lo que permitirá crear “1,6 millones de nuevos empleos” y mantener la tasa de paro en torno al 8% de la población activa.

17/02/2008:
“España es un país próspero y la economía española es sólida y por ellos crearemos 1 millón de empleos para mujeres”.

25/02/2008:
“Las cuentas públicas han tenido superávit todos los años: 70.000 millones de euros de superávit, que nos permiten tener una garantía, una fortaleza para atender cualquier necesidad”. “La desaceleración no va a ser ni profunda ni prolongada. Va a ser una desaceleración para la cual nuestro país está más preparado que nadie.” “Debería haber tomado nota del debate entre el señor Solbes y el señor Pizarro, para darse cuenta de que no vale la demagogia en la economía”.

03/03/2008:
“Prometo crear 2 millones de nuevos empleos”.

07/03/2008:
“España está en condiciones para llegar al pleno empleo”.

26/04/2008:
“La peor previsión de paro que podamos tener por delante será siempre una previsión de paro mejor que la que mejor tuvo el PP”.

27/04/2008:
Zapatero asegura que España no está en crisis económica madridpress.com/noticia.asp?ref=70021

28/04/2008:
Zapatero: La actitud de quienes “exageran” sobre el alcance de la actual situación económica es “antipatriótica, inaceptable y demagógica”.

29/06/2008:
“Como todo, es opinable, y depende de lo que entendamos por crisis. […] Por un concepto como el de crisis habría que preguntar a los economistas, y seguramente no se pondrían de acuerdo”.

“Más allá de baches como el de ahora, España tiene condiciones para ambicionar llegar a los niveles de empleo de la media europea y de pleno empleo técnico. Vamos a trabajar por ello. El Gobierno ha sido el que más ha acertado en sus previsiones”.

03/06/2008:
Solbes: “El Producto Interior Bruto podría crecer en el actual ejercicio en el entorno del 2%”. España está “capeando el temporal”.

29/06/2008:
Pregunta. ¿Hay crisis o no hay crisis? Respuesta. Como todo, es opinable, y depende de lo que entendamos por crisis. (…) Por un concepto como el de crisis habría que preguntar a los economistas, y seguramente no se pondrían de acuerdo.

Más allá de baches como el de ahora, España tiene condiciones para ambicionar llegar a los niveles de empleo de la media europea y de pleno empleo técnico. Vamos a trabajar por ello. El Gobierno ha sido el que más ha acertado en sus previsiones.

Cuando se recupere el sector de construcción de vivienda residencial, recuperaremos empleo.

02/07/2008:

“La economía vive una situación difícil y complicada”.

04/07/2008:
“Ser optimistas es algo más que un acto de racionalidad, es una exigencia moral, […]”. “A trabajar… y también conviene que consumáis”.

08/07/2008:
“En esta crisis, como ustedes quieren que diga, hay gente que no va a pasar ninguna dificultad”.

10/07/2008:
El jefe del Ejecutivo se ha comprometido a seguir ayudando a África y a los países más necesitados “crezca nuestra economía lo que crezca”.

11/07/2008:
“España destinará una ayuda de 1.500 millones de dólares (cerca de 950 millones de euros) para la cooperación en África.
16/07/2008:

Solbes: “Para mí, que he vivido la crisis del 93-94 y algunas otras indirectamente, ésta es posiblemente la crisis más compleja por la cantidad de factores que están encima de la mesa”.

“Yo jamás me subiría a un barco cuyo capitán no tenga confianza en cómo van a salir las cosas. (…) La economía podrá ir peor o podrá ir mejor, pero el Gobierno no va a dar un paso atrás en derechos sociales, y vamos a demostrar que se puede hacer. Lo único que hace falta tener es voluntad política”.

21/07/2008:
Solbes: “Si el crecimiento es claramente por debajo de 2,3%, vamos a ver un ligero déficit, pero no me preocupa”.

24/07/2008:
Solbes: “A recesión no llegaremos en ningún caso y a crecimiento negativo espero que tampoco”. A lo que añadió: “no es esa nuestra hipótesis de trabajo”, sino que el comportamiento de la economía será de un crecimiento próximo a cero, “pero no por debajo”. La situación “es la más compleja de las últimas décadas”. “No es que hayan fallado nuestras previsiones, es que han fallado las de todo el mundo”.
08/08/2008:
“El pleno empleo era más una ambición que un análisis técnico”.
27/08/2008:
“Sería absurdo pensar que la crisis originada en EEUU no afecte a la economía internacional en general y a la española en particular”.
10/09/2008:
En el Congreso: “No esperen nuevos anuncios de propuestas en el día de hoy, no tiene sentido improvisar y aprobar todos los días nuevas medidas.”
23/09/2008:
Solbes: “Yo no sé si es la peor pero, sin duda alguna, desde que yo tengo uso de razón, y tengo sesenta y seis años, sí es la peor crisis de la que yo tengo conocimiento”.
24/09/2008:
En Nueva York: “Hemos superado la media europea y a Italia, cosa que deprime mucho al primer ministro (Silvio) Berlusconi; pero nuestro objetivo es superar a Francia en tres o cuatro años, y esto no lo quiere ni oír nuestro amigo (Nicolas) Sarkozy”

“Tenemos un sector inmobiliario fuerte que ha sufrido un frenazo, y, sin embargo, no tenemos hipotecas subprime.”

“Tenemos los sindicatos más comprometidos con las reformas de todos los países europeos.”

“Mi gobierno es uno de los pocos del mundo con más mujeres que hombres y les puedo asegurar que funciona mucho mejor.”
08/10/2008:
Riñendo a Rajoy porque quiere que el plan de rescate financiero se discuta en las Cortes? como en Estados Unidos: “Tratándose de una situación excepcional, porque ellos, como los ciudadanos y el Gobierno, conocen que hay un problema muy serio de crédito, yo, si hubiera sido el líder de la oposición, habría dicho sí sin condiciones, sí sin peros.”
19/10/2008:
“Yo creo que el segundo semestre del año que viene estaremos ya con una actividad económica de crecimiento intertrimestral”.
24/10/2008:
Corbacho: “La crisis en dos meses deberia estar finiquitada”
13/12/2008:
“Nadie quedará a su suerte ante el drama del desempleo”. “Mi prioridad, es que no haya una sola familia en este país que pueda tener una situación de grave angustia o preocupación por la pérdida del puesto de trabajo”.
18/12/2008:
Zapatero: “No, nadie lo sabía”. “En cuanto hemos entrado en una situación objetiva de crisis, he sido el primero en hablar de una crisis del sistema financiero internacional y de una crisis económica”. “En marzo comenzará a crearse empleo de manera intensa”.
18/01/2009:
Solbes: “Hemos utilizado todo el margen que teníamos contra la crisis”.
23/02/2009:
Solbes: “Envidio a Bermejo porque es ex ministro”.
16/03/2009:
El Premio Nobel de Economía 2008, Paul Krugman, durante la celebración del Foro Económico Innovae y, en presencia de José Luis Rodríguez Zapatero, opina sobre la situación de la crisis en España: Las perspectivas económicas de España “son aterradoras”. La situación económica es “especialmente difícil” en España. “Los próximos años van a ser muy difíciles para los españoles”.
29/04/2009:
“Es probable que lo peor de la crisis económica haya pasado ya”…
06/05/2009:
Salgado: La economía muestra “brotes verdes” de recuperación
28/08/2009:
Zapatero afirma que ‘lo peor de la recesión económica ha pasado ya’
09/09/2009:
“El peor momento de la recesión ha pasado ya”
28/09/2009:
“Lo peor de la crisis ya ha pasado y nuestro reto es la creación de empleo”
09/03/2010:
“No pude prever la magnitud de la crisis económica”, Zapatero aseguró sentirse “responsable de todas y cada una de las personas que han perdido su empleo”. En este sentido, Zapatero aseveró que se ve con fuerzas y, sobre todo, “con responsabilidad” para volver a crear empleo.
“Hay formulas que estamos trabajando que esperemos puedan ver la luz en un plazo razonable. Me gustaría que no fuera más allá de dos meses”
12/04/2010:
“Haremos recortes impopulares si es necesario”
27/04/2010:
“Me siento responsable de las personas que han perdido su empleo como consecuencia de la crisis económica”.

“Estamos convencidos, que estamos en el momento en el que nuestra tasa de paro ha llegado al nivel más alto, muy alto, excesivamente alto, y que razonablemente deberíamos ver una tendencia positiva en los próximos meses”.
28/04/2010:
“Empezamos a dejar atras la recesión y es probable que el primer trimestre del año ya hayamos tenido un crecimiento positivo”

Written by MadeByMiki

15 Mai 2010 at 11:34 pm

La batalla dels imbècils.

with 15 comments

No patiu, no hi hauran retallades socials.

No patiu, no hi hauran retallades socials.

Doncs si, avui ha començat la batalla dels imbècils, així com a mínim ho veig jo. Per una banda tenim als assalariats que encara no son a l’atur, la majoria aquests avui estan molt contents, que si: “per fi toquen al crostó als funcionaris”, “ja era hora”, “ells rai que tenen la feina segura”, “encara massa poc”…

Per la banda dels funcionaris, la retòrica de sempre:  “que si això tampoc és tant collonut com sembla”, “que abans tothom (normalment et diuen: “qualsevol paleta”) anava en BMW i es feia d’or mentre ells cobraven una misèria”, “que jo com a mínim he passat unes oposicions”…

Quin comportament tant patètic, però si és la història de sempre, tenir als treballadors d’aquest país barallats entre si per que ningú demani comptes als veritables responsables, els nostres “representants”.

És ben veritat que als assalariats la seva retribució se’ls ha baixat a principi d’any tot el que s’ha pogut, les hores ja no es paguen, pràcticament no hi ha baixes laborals, i sempre vivim sota l’amenaça de perdre la feina. Però si hi ha més d’un 20% dels treballadors a Espanya que son funcionaris, la responsabilitat és dels nostres governs i ajuntaments, que hi ha molts tipus de funcionaris, que qualsevol autònom mataria per ser funcionari i que un cop col·locat protestaria com el que més, i que generalitzar és molt senzill i poc productiu.

Potser que demanem responsabilitat a qui li pertoca, als que els darrers 2 anys han inflat en 192.000 el número de funcionaris a Espanya fins arribar als actuals 3.065.700. Això ha passat mentre l’atur incrementava la seva clientela en 2.300.000 persones més.

Tenim un titella (parlo més aviat de forma literal) anomenat Zapatero, al que ahir Europa, Obama i el seu braç armat el FMI van agafar per les parts toves i li van fer repetir el discurs i les ordres dels seus amos. Amb això no li vull treure responsabilitat al patètic personatge, tan sols vull fer notar que encara que canviem de titella el discurs serà exactament el mateix, tan sols canviarà subtilment la forma.

La base de la piràmide és la que aguanta i aguantarà totes les hòsties, potser cal que aturats, assalariats, funcionaris i estudiants ens posem a mirar tots cap amunt, cap aquells que ens diuen que hem de ser solidaris, els de “estosololoarreglamosentretodos” i tota aquesta colla que cada punyetero dia ens ven aquelles paraules d’amor senzilles i tendres: “això era totalment imprevisible”, “estem sortint de la crisi”, “tots som responsables de la situació actual”, “aquí tothom ha robat i especulat”, “no tocarem cap prestació social”… Res de res, aquí hi ha responsables identificables, ens estan gestionant els mateixos incompetents que ens han amagat i encara ens amaguen la realitat.

Sempre ho repetiré, estem a la mateixa situació que a la transició, aquí no ha passat res, no hi ha ni bons ni dolents, amnistia per a tothom i a tornar a començar. Això si, dirigits pels mateixos personatges, quins collons que tenen.

Ho sigui que ja sabem quin paper ens toca a aquesta història, la dels imbècils, a poder ser emprenyats entre nosaltres.

Written by MadeByMiki

12 Mai 2010 at 10:21 pm