Posts Tagged ‘Zapatero’
Muamar el Gadafi, una lliçó per aprendre.
Veus el que…
els hi passa als…
que no volen vendre-li…
petroli als…
nostres amics:
Gracies per les fotos i el post de:
http://elteleoperador.blogspot.com/2011/10/mi-mas-sentido-pesame.html
Està tot per fer, voler és poder!
Una de les coses més interessants que li trobo als blogs és la varietat d’opinions que hi ha. A una societat on tothom acostuma a llegir i escoltar una sola versió dels fets, és molt saludable el trobar-nos amb infinitat d’opinions diferents a la nostra i ben raonades, crec que aquesta és la millor manera d’aprendre i fer evolucionar el nostre pensament.
Un d’aquests blogs és sense cap mena de dubte el de’n David Pinheiro, allà sempre hi trobo opinions que divergeixen molt de les meves, i a part de la saludable divergència hi ha un treball al darrere i una manera de veure les coses interessant.
A un dels memorables comentaris del darrer post de’n David ens va parlar d’un concepte que jo trobo molt interessant, es tracta d’aquella frase que tots hem sentit repetida mil i una vegades i que ve a dir alguna cosa així com (ho escric de memòria…): “Crec que l’alarmisme que s’està generant és tan o més greu que la crisi mateixa, perquè aquesta és objectiva i es pot combatre, però l’altre és com un fantasma que assetja a la foscor”. I aquest post no és res més que un intent de portar la contrària a aquesta afirmació i a moltes altres de semblants.
Si no recordo malament a principis del gener del 2009 per TVE1 feien aquell experiment de programa anomenat “Tengo una pregunta para usted”, i allà en Zapatero va voler transmetre aquell optimisme alliberador, aquell optimisme que diuen que ho pot tot i va deixar anar: “tienen que seguir consumiendo, la economía no es sólo dinero, es también un estado de ánimo”. I a aquell mateix programa va afegir: “2009 va a ser un año difícil, a finales del 2009 podremos ver señales de recuperación”. Suposo que després d’aquestes afirmacions se’n va anar tot content cap a dormir, els seus desitjos avien quedat ben clars i el missatge al poble transmès. Un missatge que voreja els manuals d’auto-ajuda, aquella vella idea de “querer es poder” ara tenia una vessant econòmica, ara ja podem dir també: “la economía es un estado de ánimo”. De fet totes dues coses son mentides evidents, unes mentides molt boniques, però que si te les diuen és per alguna cosa, com sempre has de mirar que és exactament allò que t’estan venent.
Qui et diu aquestes boniques frases, senzillament el que fa és passar-te el mort i de passada fer-te sentir culpable de la teva situació. Ho sigui que et deixen anar alegrement que en certa manera que ets a la situació que et mereixes, el problema el tens tu, com és possible que no vulguis sortir del pou on ets?, tan sols cal voler fer-ho, recorda: no és economia, és un estat d’ànim.
És com quan en Pau García-Milà i el seu hàmster Walter van escriure el llibre* “Está todo por hacer (Cuando el mundo se derrumbe, hazte emprendedor)”, aquell libre que compta amb un pròleg del mateix Felipe, Príncep d’Astúries, un epíleg d’un altre Felipe, en aquest cas el senyor Felipe González ex-president del Govern espanyol (a la versió en català el pròleg serà de Jordi Pujol). Doncs aquest interessant llibre també porta el missatge, aquell optimisme que ens farà triomfar a la vida, si al Pau i als seus amics “Felipes” els hi ha funcionat, com no funcionarà amb nosaltres?.
Deixeu-m’ho dir, el fet d’emprendre un negoci o de voler fermament alguna cosa no passen de ser bones intencions, però hi ha unes normes, unes condicions desiguals, la sort… és una cursa on molt pocs arriben a la meta, però que si ens dediquem a entrevistar-los i a deixar que transmetin el seu missatge, aquest serà ben clar: “voler és poder”, “ens hem esforçat molt per ser aquí”… a algú se li acudeix pensar que n’hi ha molts que no arriben?, algú els pregunta si ells volien o no?, quin és el seu estat d’ànim?, on son els “Felipes”?.
I una darrera reflexió, no és per res, però ara fa uns anys en plena eufòria de crèdits, hipoteques i “España va bién” no diríeu mai que és el que va fer que molta gent no em fes cas quan els hi deia que les coses podien anar malament?. Doncs sí, en aquells moments d’eufòria col·lectiva on gairebé tothom era optimista i veia un futur meravellós el que ens va ajudar molt (a caure) és aquest mateix esperit, la creença de que “voler és poder” i que amb voluntat tot es pot tirar endavant, sobretot si et dius Felipe i has començat la teva carrera a la línia de meta.
*Això ha estat un llicència humorística, a en Pau el trobo un noi admirable, i al seu hàmster també.
Links:
Sempre que venen eleccions, Goebbels reneix.
Una parella com cal.
Joseph Goebbels en certa manera no ha mort, ell i la seva manera d’entendre la política reneix.
El responsable del Ministeri d’Educació Popular i Propaganda de l’Alemanya Nazi, perfectament avui podria treballar al pentàgon, a la Casa Blanca o a qualsevol dels nostres partits polítics majoritaris.
Quan ens parlen de “la mort” d’Osama Bin Laden, Goebbels riu a la seva tomba.
Quan en Camps parla de l’avi de Zapatero, Goebbels riu a la seva tomba.
Quan Obama guanya el premi Nobel de la Pau, Goebbels riu a la seva tomba.
I n’estic ben segur de que cada vegada que “es celebren” eleccions, Goebbels riu a la seva tomba.
A veure si trobeu familiars els principis de la propaganda utilitzats per en Goebbels:
1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic.
Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.
2.- Principi del mètode de contagi.
Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.
3.- Principi de la transposició.
Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventen d’altres que distreguin”.
4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració.
Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.
5.- Principi de la vulgarització.
Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.
6.- Principi de l’orquestració.
La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat”.
7.- Principi de renovació.
S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.
8.- Principi de la versemblança.
Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els ” globus sondes” o “informacions fragmentaries”.
9.- Principi de l’acallament.
Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contraprogramant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.
10.- Principi de la transfusió.
Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.
11.- Principi de la unanimitat.
Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.
..: MadeByMiki :.. 