..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

El sensacionalisme quotidià.

with 4 comments


Des de fa un munt d’anys, me’n estic de veure els telediaris, sense excepcions, és una mena d’autodefensa, ja que no em sembla bo per a la meva salut moral ni mental, no tinc gens de ganes de pair la pesada digestió de tota mena d’espectacles morbosos.

No recordo quin dia va ser, però en mig de les vacances, amb aquella despreocupació tant saludable dels que gaudim d’uns dies de pau i tranquil·litat, vaig posar la tele i de cop veig com un bou mata a un home. Així, sense cap mena de problema ni avís, eren les nou del vespre i van emetre uns segons abans de començar el telediari la morbosa seqüència. Una vegada vist l’espectacle de la mort van emetre la capçalera del telediari i explicar el succés. No hi havia massa història, era una mort d’aquelles ben absurdes, sense més, res que mereixi obrir un telediari si no és pel pur impacte i perquè a algú li cremaven les imatges a la mà.

Suposo que molts signarieu la següent afirmació: «La televisión es un electrodoméstico para el entretenimiento. Cada vez se hacen programas más soeces y los informativos no han sido capaces de sustraerse a este camino tomado por la televisión». I suposo que us imagineu que és una frase d’algun psicòleg, sociòleg o periodista amb una gran consciència ètica i moral… doncs, oh! sorpresa, la frase és de en Pedro Piqueras, un senyor que ha passat una dècada als telediaris d’Antena 3, un senyor a la recerca permanent de l’audiència costi el que costi. Si cal sang fresca, doncs dues tasses però això si, amb una mica de Victoria Secret de postres i a lluitar per l’impacte i contra la reflexió. Però cal destacar que en Pedro segurament no fa el mateix diagnòstic del problema, ell fa una cosa molt nostra, veu que alguna cosa grinyola però en culpa als altres, i suposo que a l’hora de fer l’escaleta del programa s’oblida de la seva responsabilitat o la dilueix en altres, res nou.

L’home que cau mort a les imatges té una família, uns amics. Ningú es mereix que la seva mort passi a ser un producte de consum morbós. Aquelles imatges tan sols aportaran dolor,  etern a alguns, a canvi del momentani minut de glòria i d’audiència per a una televisió sense cor ni empatia.

Evidentment, la mercantilització de la notícia no és un fet exclusiu de la televisió. Els límits de la llibertat d’expressió i la responsabilitat informativa també són obviats sovint a la premsa escrita. La lògica del benefici, la necessitat de ser els primers i les rutines productives actuals juguen en contra de la reflexió i el respecte als medis escrits.

L’enorme crisi de la premsa escrita tampoc ajuda a mantenir la qualitat informativa, i no ho oblidem, totes les empreses de comunicació existeixen bàsicament per a fer diners mitjançant la informació. La seva funció social, la veracitat dels seus missatges s’han de barallar amb el manteniment de la tirada i la satisfacció dels seus anunciants.

Written by MadeByMiki

14 Setembre 2015 a 8:08 am

Arxivat a Premsa

Tagged with , , , , ,

4 Respostes

Subscribe to comments with RSS.

  1. Caldria concienciar-nos que som responsables del mal que fem al reproduir i compartir aquestes imatges amb un plus morbós i irresponsable de violència…i en no denunciar-ho i negar-nos a extendre-ho com una taca d’oli sense caure en el parany…està mal fet però així tindré més “m’agrada”…. Qualsevol dia podem ser nosaltres els exposats i ja descobrirem les doloroses dificultats ( jo personalment preferiria
    pujar l’Everest sense oxigen ni sherpa!)que suposa recuperar el dret a la propia imatge i la intimitat familiar Gràcies Miki ;-** Tot ha anat canviant des de quan vaig respondre aquell primer post i tú i les teves reflexions on-line has estat un bon puntal.

    rosa Gil

    14 Setembre 2015 at 12:41 pm

    • Gràcies a tu per animar-me a escriure en moments de ganduleria. El que ens hauríem de fer mirar, com a individus i com a societat és la manca d’empatia que patim.
      Per cert, encara et dec un post, a veure si no trigo tant aquesta vegada, salut!!

      MadeByMiki

      14 Setembre 2015 at 9:20 pm

  2. Sang i fetge no es el que la gent vol?

    Pons

    16 Setembre 2015 at 12:07 pm

  3. També en aquestes passades vacances, un dia la meva dona i jo davant el desplegament de notícies escabroses, morboses i tristes vàrem comentar si en el món no hi havia cap bona noticia (bona) que presentar als espectadors. Tal semblava que havien anat a escollir solament allò més bèstia.

    Tomàs

    25 Setembre 2015 at 4:56 pm


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: