..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘RAC1

Pallerols i d’altres – La Pilar Rahola i el periodisme.

with 14 comments

Ahir pel matí el “Grupo Godó” es va veure obligat a parlar del “Cas Pallerols”, l’escàndol que es va muntar el dimarts amb la pràctica ocultació de la notícia als medis públics i subvencionats catalans va ser massa gran.

A les xarxes socials i als pocs medis més o menys lliures que queden l’indignació va ser descomunal. Així doncs l’endemà de la notícia la qüestió va ser tractada amb més profusió (que no amb més profunditat) a “Rac1” i a “La Vanguardia”, va ser tractada, però com?, posem com a exemple el que es deia a la columna de la periodista mediàtica Pilar Rahola:

http://www.lavanguardia.com/encatala/20130110/54361733588/pallerols-i-d-altres-pilar-rahola.html

Analitzaré a la meva manera el que allà diu la periodista:

Enric Millo era un dels cridats a declarar al judici, per l’època en què corria alegrement per Unió”

Enric Millo és ara del PP, va fer un salt no massa llarg de UDC al PP, però ja que hi som si podem escampar una mica la merda no perdrem l’oportunitat. I això ens pot ajudar de cara al missatge que se li vol donar a l’article.

El cas Pallerols és especialment lleig per les seves característiques”

Queda força suau això de lleig, però comença amb una espècie de crítica per més endavant donar-li la volta.

finançament irregular d’UDC”

Això en toca el que no sona, m’emprenya que es parli del “Cas Pallerols” quan el cas en realitat es tracta del ”Cas treball”, i també em fot el mot “irregular”, no sería més adequat parlar de “finançament il·legal” per exemple?. O és que si jo robo algú em dira que m’he finançat de manera irregular?.

l’exemple del PP, que és el que més crida. Un partit que està empastifat per l’escàndol de corrupció més greu de la història”

Entrem en matèria, el PP és el partit més corrupte de la història!, casi res, lo de UDC és una minúcia per la Pilar, no ens conformem en escampar la merda, hem de fer veure que els veritables corruptes son els altres.

els ERO i els diners de l’atur, i un altre amb l’exministre Blanco…”

Seguim amb el guió d’abans, els altres si que son professionals de la corrup

ció.

CDC també ha dit la seva per boca d’un agosarat Santi Vila, a qui no deuen haver passat l’arxiu del cas Palau.”

Li afegim una mica de corrupció a CDC perquè no es noti massa cap on escombrem… Això sí, no esmentem a cap corrupte, això seria mullar-se massa, tan sols parlem d’un que ha criticat a UDC.

la falta d’una llei seriosa de finançament dels partits polítics ha comportat una pràctica corrupta que ha contaminat la política global. Ni un sol partit no es pot gastar el que es gasta en campany

es i propaganda”

I descobrim qui obliga als partits a delinquir, perdó, volia dir finançar-se de manera irregular.

PP i PSOE els qui han impedit que aquesta qüestió es resolgués, i així estem”

Com si fos una peli patètica americana hi ha una “moraleja final”. La culpa no és seva, la culpa és del PP i el PSOE que obliguen als partits a delinquir, i mira que son dolents aquests partits espanyols que ens aboquen a la corrupció.

No, jo no soc periodista, ja ho sabeu, tan sols soc un florista que molt de tant en tant escriu coses. Però el que em pregunto avui és: i la Pilar Rahola en realitat que és?, jo ja en tinc la resposta, i us donaré una pista: la resposta no és: una periodista.

Written by MadeByMiki

11 gener 2013 at 9:55 am

Artur Mas, el governant valent.

with 11 comments

Artur Mas arribant a la feina en transport públic.

Artur Mas arribant a la feina en transport públic.

Encara no eren les tres de la tarda, i ahir vaig poder sentir al nostre president explicant-nos la nova tanda de retallades. La veritat és que em costa molt descriure el que vaig sentir al escoltar els valents plantejaments d’aquest gran polític.

Us penseu que és fàcil sortir i explicar-li al poble aquell paquet de mesures?. Doncs no, no ha de ser gens senzill pujar el transport públic i l’aigua i voler vendre això com una mesura de solidaritat per a sortir de la crisi.

Anar directament a pels productes bàsics té molt de mèrit, és més, crec que hauríem d’aprofundir en aquest camp i posar noves taxes al pa, la llet, la sal, l’oli, l’electricitat, el gas… hi ha tant de camp per recórrer, hi ha tant camí per fer…

Benvolguts patriotes, us animo a tots a passar de la dutxa al bany diari, Catalunya (i la A.C.A.) us necessita. És més, no estaria malament que les classes altes d’aquesta societat féssin un esforç i deixessin aparcats els seus cotxes per baixar al metro, allà ens trobaran a la resta de la societat col.laborant amb les nostres T-10 al sosteniment de l’economia catalana.
Espero amb il.lusió la tanda de pujades que aviat ens arribarà des de el nou govern del PP, friso per veure fins on arribarà l’IVA… serà al 21%?. El camí ja està marcat, Artur Mas va el primer obrint pas i deixant les fites perquè en Mariano no es perdi i ho tingui tot més fàcil.
Apa doncs, com diuen per moltes bandes: “disfruten de lo votado”, per si algú en tenia dubtes avui ja podem fer-nos una idea de qui ha de pagar la crisi.

Aquestes son les dues línies de la proposta convergent, parlar del pacte fiscal com a gran solució i excusa (sempre va be tenir un culpable a prop) per portar a terme mil i una retallades “universals”. Tots sabem que les mesures “universals” son dures pels més desafavorits i pràcticament imperceptibles pels que més tenen.

Us deixo, que tinc que anar a escoltar RAC1* i veure com entrevisten [bàsicament li llepen el cul] al portaveu del Govern Francesc Homs.

Merda!, ja m’han superat a RAC1, acaben de dir que en Mas amb aquestes mesures és a l’alçada d’un autèntic estadista, a l’alçada de’n Winston Churchill!!. No hi ha qui els superi, “sang, suor i llàgrimes”, i tot, tot i tot pels més desafavorits.

Written by MadeByMiki

23 Novembre 2011 at 9:29 am

El discurs de’n Toni Clapés al “Versió RAC1”.

with 10 comments

Des de el primer dia d’emissió escolto el programa que fa per la ràdio Toni Clapés, primer va ser “Versió Original” a Catalunya Ràdio i ara s’anomena “Versió RAC1” i evidentment com el seu nom indica el fan a RAC1. Com molts sabeu aquest programa ocupa les tardes de les 16:00h fins a les 19:00h de dilluns a divendres.

El que en principi era un programa d’humor, poc a poc s’ha anat transformant en un programa amb un fort esperit crític i amb un munt de col·laboradors de luxe. Aquí fa uns 4 anys vaig descobrir a en Santiago Niño Becerra i les seves previsions apocalíptiques i ben encaminades, i l’àcid i cínic sentit de l’humor de’n Joan Espín, la prepotència i els enormes coneixements d’economia de’n Xavier Sala-Martín, tot un món de persones interessants amb molt per dir i comunicar.

Actualment el que faig és baixar-me els MP3 dels programes que no puc escoltar en directe, i poc a poc vaig escoltant-me’ls amb tots els avantatges del món, així puc saltar-me la publicitat i les seccions que no m’agraden tant.

Avui escoltant un programa del 31 de maig del 2010 he pogut escoltar un fantàstic discurs totalment espontani sobre els nostres governants i la crisi, l’he trobat tan sensacional que us el he retallat i aquí us deixo aquests memorables 6 minuts.

Faig aquest post per compartir amb vosaltres l’esperit d’aquest programa, però també per fer un reconeixement a les moltes hores de diversió i reflexió que he gaudit durant tants i tants anys. És fantàstic que el programa de ràdio més escoltat a Catalunya per la tarda sigui tant valent i lliure.

Si us voleu baixar el fragment en qüestió, aquí teniu el link:

http://www.megaupload.com/?d=TG1QNRZC

Altres links sobre el programa:

http://rac1.org/versio/versio-rac1/

http://rac1.org/versio/

Demagogs sense fronteres.

with 8 comments

Tot seguint amb la famosa sèrie “el post dedicat”, avui aquest post tant extremista i violent, com no podria ser d’altra manera li dedico al blog amic “Una Minoria Radical”, un d’aquests antisistema dolents que a sobre propaga les seves idees lliurement, una cosa és llibertat i un altra ben diferent llibertinatge.

Sovint, com molta gent, me’n adono que de tant en tant faig servir plantejaments en major o menor mesura demagogs. Tot i així, puc defensar-me amb un parell d’excuses de mal pagador, escric sense cap mena d’interès econòmic i no tinc cap tipus de responsabilitat publica, per tant al no representar a ningú, -tan sols a mi mateix- escric i parlo sempre amb total llibertat. Podríem dir que la meva demagògia és inofensiva i totalment gratuïta.

 

No podem dir el mateix d’altres demagògies barates, les que escampen polítics amb representació popular, a salari de l’estat i que fan servir totes les tècniques al seu abast per manipular, enganyar i de passada amagar la seva responsabilitat en infinitat de assumptes.

 

Avui pel matí, he pogut gaudir del discurs (o potser era una entrevista?) de’n Jordi Hereu al Món a RAC1, programa dirigit i presentat pel gran periodista esportiu Jordi Basté.

 

A l’entrevista he patit varis durs impactes a les meves creences, però aniré a lo que jo considero bàsic. M’ha agradat molt el fragment on parla dels ‘500 “professionals de la violència” -jo creia que eren més aviat amateurs, no crec que cobrin- que es van manifestar el dia de la Vaga General, als que diu que cal combatre, i que son l’antítesi de Barcelona’. A aquesta gent que es va manifestar els posa a tots al mateix sac, al dels violents, no hi ha excepció, tots son molt, però molt dolentots.

 

Més endavant a la mateixa entrevista en Basté parla sobre la trama enorme de corrupció de Ciutat Vella, ‘més digna del Chicago dels anys 20 que de la Barcelona del segle XXI’, curiosament el senyor Hereu aquí si que posa excepcions: ‘no estic d’acord amb aquesta simplificació en absolut’, ‘fa més de dos anys hi havien dos funcionaris i un enginyer que son gent corrupta…’,’hi han tres persones que son l’excepció de un sistema, que justament aquest sistema ho ha sabut detectar…’, ‘això no te res a veure amb una generalització i per tant, home, amb aquest sentit li he de dir que Barcelona és Barcelona, eh?…’. Sembla que aquí tenim una minoria de corruptes que de cap manera representen a la resta de funcionaris municipals, son una excepció. Vist des de fora sembla que l’excepció és Itziar González, la Concejal de Ciutat Vella, però segur que nosaltres, com sempre, ens equivoquem.

 

L’entrevista segueix per camins enormement incòmodes pel senyor Hereu -val molt la pena que la escolteu- que ho passa força malament parlant de la anteriorment esmentada Itziar González, a la que fa veure que ha defensat sempre, tot fent servir frases dignes de’n Joan Clos com: ‘La duresa de tirar endavant un projecte a Ciutat Vella és molt gran, per molts factors, molts que son públics i notoris, però quan a la duresa de la gestió política, a més a més se li sumen aquests factors, aquests factors de estricta coacció…’.

 

M’ho he treballat una mica i us afegeixo el retall d’aquesta interessant entrevista -no patiu, que son menys de 10minuts-, és un exercici d’hipocresia i demagògia preciós:


http://www.goear.com/listen/24f0a3e/hereu-jordi-hereu

 

 

Written by MadeByMiki

18 Octubre 2010 at 10:31 pm

Escarp: Sobre l’assumpte de la “Violència”.

with 18 comments

Reprodueixo aquest article publicat el passat 6-10-2010 a Kaosenlared, crec que val la pena llegir-lo. Per desgràcia sembla que els grans medis tan sols volen “informar” sobre una versió d’aquesta polèmica sobre la apologia de la violència a determinats webs i blogs.


Em dic Jordi Soler Alomà, soc Doctor en filosofia i l’autor d’un article del que s’ha fet servir un fragment fora de context per a criminalitzar les pàgines web independents, com Kaosenlared,  a una entrevista radiofònica.

El programa en qüestió “el món a rac1”; l’entrevistador en Jordi Basté i l’entrevistada Assumpta   Escarp (responsable de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i presumpta socialista!).

En primer lloc, en Jordi Basté s’ha desqualificat com a periodista, per traure frases d’un context en el que tenen un significat molt diferent al que se’ls confereix en el context de l’entrevista (per cert, molt tendenciosa). Per un altra banda, tampoc cita a l’autor (l’article ve signat) i atribueix el contingut a una de les pàgines web, kaosenlared.net,  on s’ha publicat (un altra mentida periodística). Al menys ara ja sabem que no val la pena escoltar “el món a rac1” (per si algú no se`n havía adonat).

En segon lloc, aquesta noia… l’Assumpta, ha pecat de solemne passerella: no tan sols s’ha deixat manipular como una cria pel seu “hàbil” entrevistador sinó que ha afegit més llenya al foc de la intolerància i el prohibicionisme. Si es tractés d’una persona culta i sencera, hauria evitat pronunciar-se sobre la base d’unes frases tretes del seu context i hauria demanat (o llegit abans) el text íntegre, en el qual podria comprovar que de lo que es tracta es de l’eventual uso legítim de la violència.

Ara ve lo més greu: si s’és coherent amb els plantejaments de la Escarp, tindran que buidar les llibreries i els prestatges de les nostres biblioteques de tots els autores que han tractat sobre l’us legítim de la violència: els clàssics grecs, els autors de la il·lustració, els romàntics, els nostres estimats Lorca, Machado, García Márquez… i per descomptat tots els clàssics del marxisme i les obres de Marx i Engels, junt a les de Ernesto Che Guevara, Simón Bolívar, i un molt llarg etcètera.

Per altra banda caldrà suprimir de la programació de la TV la major part de la programació, que es basa en la violència ,aquesta sí!, indiscriminada. Això seria lo únic positiu, donat que ens trauríem del damunt moltes escombraries..

Si comencem a decretar que hi ha temes tabú, dels que no es pot parlar, acabarem en una dictadura feixista, on no es podrà parlar de canviar el sistema, ni de la revolució, ni de res que no sigui aprovat per la autoritat “competent”.

Assumpta Escarp es l’exemple vivent de la esparveradora mediocritat que caracteritza a la casta política que patim.

Jordi Soler Alomà.

Written by MadeByMiki

8 Octubre 2010 at 11:46 am

Anti-sistemes violents, el gran problema del segle XXI.

with 27 comments

Aquest diumenge he quedat impressionat al veure la portada de “El Periódico”, no m’ho podia creure. No és que li doni massa importància a lo que publica aquest especialment tendenciós diari, el que m’ha fet esgarrifar és el veure una manipulació tant descarada, a la portada i a l’edició més important de tota la setmana, no hi ha res de casual.

Aquesta portada compleix tres de les 10 estratègies de manipulació mediàtica a les que fa referència Noam Chomsky als seus escrits.

  • Estratègia de la distracció, és la base més important si parlem de manipulació mediàtica. Desvia l’atenció del públic dels problemes importants i els canvis decidits per la elit política i econòmica de manera dictatorial . La tècnica que es fa servir és la de distreure al públic amb notícies poc rellevants per focalitzar tota l’atenció en problemes sense gran importància real, cal mantenir allunyada a la gent de la base dels problemes reals.
  • Crear problemes per immediatament oferir solucions, es tracta del mètode conegut com “problema-reacció-solució”. Primer es crea un problema amb la intenció de que el públic reaccioni fent-se seu el problema, assumint-lo com a propi, així és el propi poble el que “demana” unes mesures -que el poder volia aplicar però li calia el recolzament social-. Una vegada s’apliquen les mesures. El poble queda molt satisfet però tant sols ha estat portat cap on el poder volia amb un guió prèviament pensat, creat i executat pas a pas.
  • Fer servir la part emocional de la gent eliminant la reflexió. Si es recorre als aspectes emocionals (la pàtria, la teva ciutat, la família, el Barça, la llengua…) l’anàlisi i el pensament crític queden perfectament tapats. Els populistes fan servir aquestes tècniques de manera continuada. Per una banda ens posen la Barcelona “cosmopolita i tolerant” i per l’altra ens mostren amb tòpics i generalitzacions els culpables dels desordres, per fer més mal usarem el prefixe negatiu “anti”, anti-capitalistes, anti-sistema, anti-globalització… i li afegirem altres qualificatius que generin rebuig com: radicals, esvalotadors, violents…

I afegiré una estratègia de manipulació nova, realment potent i de la que Noam Chomsky no parla. La manipulació de fotos o vídeos, sovint es fa servir la manipulació descarada i totalment intencionada de la imatge per donar-li un sentit i una força que pel natural no tenia. La portada del diari és la foto d’un jove amb la cara tapada i amb una tanca als braços. No hi ha cap tipus de fons ni res més, se’ns amaga tota informació que no volen que considerem.

Foto del web site dels Mossos.

Foto del web site dels Mossos.

També tenim a la portada una descripció dels problemes: “anarquistes radicals i okupes senten atracció per Barcelona”, “la tolerància de jutges i polítics una de les causes del fenomen”. Aquí et descriuen el problema que tenim, a l’interior del diari la solució -canvis de lleis, penes més dures…-, tan sols cal que els que ho llegeixen ho assumeixin com a idees pròpies i més endavant s’aplicarà la solució que ja fa temps que tenim pensada.

Si apliquem tot el que acabo d’escriure a la portada de “El Periódico” del diumenge passat, puc afirmar que es parla de la “violència anti-sistema” potenciant i ampliant molt el que va passar, com si això fos la notícia, quan en el fons el que hi ha és una reforma laboral salvatge feta de manera arbitrària per un govern que es diu d’esquerres.

Foto de "El Periódico".

Foto de "El Periódico".

El fet de cremar un cotxe de policia, saquejar alguna botiga i fer destrosses no deixa de ser una manera de fer-li el joc a qui creus que ataques. La premsa sempre potenciarà aquestes accions i serviran de justificació per tot el que vindrà més endavant: criminalitzar tot un moviment, canviar les lleis a conveniència, atemorir a la població, prohibir o censurar certes pàgines web, trobar un tema tangencial que entretingui al poble…

Avui és 5 de Octubre, no es parla de l’atur, no es parla de la reforma laboral,  la pregunta del dia avui a “El Món a RAC1” “Cal tancar els webs que inciten a la violència?”.

De moment un 90% de la gent diu que si.

Written by MadeByMiki

5 Octubre 2010 at 8:46 am

Santiago Niño Becerra a “Versió RAC1”, 19/05/10.

with 9 comments

De nou Santiago Niño al "Versió RAC1".

De nou Santiago Niño al "Versió RAC1".

Idees sobre la intervenció de Santiago Niño Becerra a “Versió RAC1”, el 19/05/10:

  • Les mesures de Zapatero no toquen cap dels problemes fonamentals que té Espanya.
  • No s’analitza el model de creixement espanyol que actualment es basa en el turisme, el automòbil, construcció…
  • Actualment la productivitat és al mateix nivell que la d’Austria… al 1975.
  • No sabem si la despesa que es fa és eficient, cal una auditoria per aber que és necessari.
  • I el tercer i més brutal problema que tenim, el deute.
  • El mercat no es creu que Espanya pugui pagar el seu deute.
  • El deute de les empreses és de 143% del PIB.
  • El deute de les entitats financeres és del 110% del PIB.
  • El deute total a Espanya actualment és del 400%.
  • Entre l’any 1997 i el 2007 el salari real a Espanya tan sols va pujar un 0,7%.
  • Les empreses també s’han finançat a crèdit.
  • El problema del deute és global, de tots els països, i aquest és el gran drama.
  • Les mesures anunciades pel Conseller Castells,
  • A Catalunya li toca retallar més per la balança fiscal negativa respecte a Espanya.
  • La recuperació no arribarà fins el 2020, i els crèdits fàcils no existiran mai més.
  • El salari mig espanyol és la meitat del britànic.
  • Ja m’agradaria que l’economia espanyola fos com la britànica.
  • A Alemanya li interessa estar dins de l’euro.
  • Espanya va cap a un empobriment general.
  • Hi hauran moltes onades de mesures per retallar despesa.
  • S’implantarà un subsidi mínim, però molt mínim pels ciutadans sense recursos.
  • La reforma laboral rebaixarà les despeses de les empreses, naturalment incloent els salaris.
  • Hi hauran intervencions bancàries als bancs i caixes. Tant els bancs com les caixes son insegurs.
  • El “corralito” és impossible, la intervenció de bancs no.
  • La crisi forta arribarà a partir del juliol d’aquest any.

Aquí us deixo un link a l’entrevista feta al “Versió RAC1”:

http://www.racalacarta.com/audio/versio_rac1/0519%2018h%20(Dimecres%2019-05-10)%20Economia%20(%20).mp3

Written by MadeByMiki

20 Mai 2010 at 2:14 pm